(Espolla) - els Vilars - Llançà
Quan vaig sortir de casa per agafar el tren, tenia en ment que aquesta podia ser la meva última jornada pel GR 11. No ho veia molt clar, ja que aquest últim tram des de Llançà té un inconvenient: massa curt per deixar-ho al Port de la Selva, però massa llarg per acabar al Cap de Creus i tornar a Cadaqués; si al menys m'hagués pogut quedar a dormir... Però al dia següent tocava anar a treballar, i quan vaig veure el cel tapat durant tot el trajecte fins al Port de la Selva (i algun ruixat que em va caure a sobre) vaig decidir que després de tretze anys, no em venia d'una setmana.
Això sí, com que l'etapa se'm va fer un pel curta i em sobrava tota la tarda, vaig tornar caminant a Llançà, però aquesta vegada pel GR 92, desfent les meves passes de tretze anys enrere (casualment, vaig començar al mateix temps els dos GRs)
Això sí, com que l'etapa se'm va fer un pel curta i em sobrava tota la tarda, vaig tornar caminant a Llançà, però aquesta vegada pel GR 92, desfent les meves passes de tretze anys enrere (casualment, vaig començar al mateix temps els dos GRs)
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Només arribar a l'estació de Llançà ja veig que el temps no serà el meu aliat
Agafo la nacional fins retrobar les marques blanques i vermelles on les vaig deixar l'últim cop, a l'oficina de turisme. Pujo a la dreta per un carrer asfaltat d'una "urbanització fantasma" amb la mirada posada en el primer objectiu del dia, el Coll Perer, a l'esquerra
Al final del carrer hi ha una rotonda de la que surt un corriol que va remuntant la Ribera d'en Prim. En aquesta primera pujada, l'itinerari coincideix amb el del GR 92-0
De tants anys que fa que el vaig recórrer, no recordava algun tram realment bonic
Mentrestant, Llançà i la seva badia van quedant a sota
Molt tranquil·lament, en una hora estic al Coll Perer (360 m.)
Des d'aquí ja veig el següent objectiu, el monestir de Sant Pere de Rodes. També el cim del Castell Saverdera, que en un principi entrava en els meus plans
Continuo pujant però canviant de direcció, ara cap al sud-oest
Quan els arbres ho permeten apareix a sota la Vall de Santa Creu. Al fons, el Puig Pení i el Puig dels Bufadors, que amaguen el final del recorregut
Cap a l'altra banda, el barranc de Llançà i l'extrem més oriental de l'Albera al darrere
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
En vint minuts des del Coll Perer assoleixo la carena de la Serra de l'Estela, on segueixo una pista a l'esquerra. La mala visibilitat m'oculta una bonica panoràmica de l'Empordà amb el massís de les Gavarres de fons
La pista va pujant suaument per la dreta de la carena, com si volgués allunyar-se de Sant Pere, enmig d'un paisatge sermidesèrtic, típic del massís del Cap de Creus
Intento identificar algun cim pirinenc, però no hi ha manera. Segurament, qui comenci el viatge en sentit contrari podrà tenir des d'aquest punt una primera ullada del que li ve pel davant
La pista encara guanya uns pocs metres...
...abans d'assolir el coll i el mas de la Pallera (505 m. - 1h40'), on es creua la carretera que puja de Vilajuiga a Sant Pere de Rodes. Aquí el GR 92 se'n va a la dreta...
...i el GR 11 segueix l'asfalt a l'esquerra, permetent molt bones vistes del Ports de la Selva i de la seva badia
I fins i tot, del lloc amb que tantes vegades he somniat els últims tretze anys: primera visió del Far del Cap de Creus, l'extrem més oriental de la península
Encara falta molt, i a aquestes alçades ja tenia dubtes de poder arribar-hi. Més encara quan veig l'ermita de Santa Helena sobre la carretera... i les meves cames m'hi porten irremeiablement
L'antiga església de Santa Creu és un dels millors exemplars del prerromànic català, documentada ja l'any 974, tot i que es va ampliar cap als s. XII i XIII i posteriorment als XVI i XVII
Va ser l'església parroquial de l'antic nucli de Santa Creu, del qual en queden les restes pel voltant...
...com la torre d'entrada a l'antiga muralla
Aquest serà el punt més alt de l'etapa, i per tant gaudeix de les millors vistes; tant cap enrere, on Llançà s'amaga entre els dos vessants del Coll Perer...
...com cap al davant, amb la vall de Santa Creu en primer terme i el Port de la Selva tancant la seva badia a la Punta de la Creu, al centre, allà on comença l'últim tram de la Transpirenaica
Però encara està per veure si serà avui o en una altra ocasió; ara per ara, si em queda alguna opció per acabar en el dia, aquesta passa per renunciar a dos atractius prou interessants: la pujada al Castell Saverdera, un dels Cent Cims...
...i la visita al monestir, que em faria gastar més temps del que seria aconsellable. De fet ja vaig visitar tant l'un com l'altre fa un munt d'anys, però pràcticament ni me'n recordo
Passat l'aparcament, la carretera es converteix en pista i arribo a Sant Pere de Rodes en cinc minuts des de Santa Helena. Aquí comença un petit però intens ruixat, que em farà tocar de peus a terra i descartar tant la pujada al Castell com intentar terminar el GR 11 avui
Tampoc entro a visitar-lo; busco un lloc per aixoplugar-me i aprofito per a treure l'entrepà
Vist el panorama, crec que he pres la millor decisió: segurament les vistes des del cim serien millorables
Així doncs, deixo el conjunt monumental, que agafa un aspecte fantasmagòric, i començo a baixar per la carretera que ve del Port de la Selva; també és una pista cimentada fins trobar l'aparcament que hi ha a aquesta banda
El panorama no és gaire esperançador, al menys ja no plou. Amb sort s'endevina el Port entre la boira
Passat l'aparcament, el GR baixa retallant els revolts de la carretera
A mesura que vaig davallant la boira queda per sobre i m'apareix el petit poble de la Selva de Mar a la dreta...
...i a l'esquerra la Vall de Santa Creu, agregat del Port de la Selva
Cap al nord, els últims estreps de la Costa Brava, fins al Cap de Cervera, a la mateixa carena fronterera
Vaig creuant la carretera tres o quatre vegades i la segueixo durant uns 700 m. fins trobar el dolmen de Mores Altes, un dels molts que hi ha repartits per aquestes muntanyes
En aquest cas, els prehistòrics honraven els seus difunts amb unes vistes sensacionals. I a sobre en aquella època no hi havia turisme ni urbanitzacions
Ja queda molt poca història: segueixo avall pel corriol, que creua encara alguna vegada la petita carretera, fins entrar a la urbanització l'Erola. En deu minuts arribo a la cruïlla de la carretera de Llança al Port de la Selva i la que puja a la Selva de Mar. Uns metres més avall, a la Platja de la Ribera, el GR 11 torna a tocar el mar després de 800 km. Per celebrar-ho la natura em regala un discret arc de Sant Martí (una mica difícil de veure, a la dreta sobre l'aigua)
En una altra època m'hauria remullat els peus i potser fins i tot una capbussada, però ara encara gràcies que torna a sortir el sol en arribar al final d'aquesta penúltima etapa
On per cert, trobo un monòlit que em dóna una idea de cara al futur, quan termini el GR 11 i m'hagi de plantejar nous objectius
Però de moment vaig a gaudir de la tranquil·litat hivernal d'un dels pobles més pintorescs de la Costa Brava...
...tot i que una part de mi no volia aturar-se ara que ho tenia tant a prop... Les meves cames volien més guerra encara
Al final, mentre recuperava forces amb aquestes vistes cap a la badia del Port de la Selva i la Serra de Verdera, ara ja lliure de núvols, es va imposar el seny davant la possibilitat de acabar pràcticament de nit
Tot i això, i com que tenia encara tota la tarda per davant, en comptes d'esperar l'autobús cap a Llançà durant més de dues hores, me'n vaig tornar caminant pel GR 92
Següent:
Port de la Selva - Cap de Creus
Port de la Selva - Cap de Creus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada