Maçanet de Cabrenys - la Jonquera
El GR 11 comença a la Jonquera la travessa del massís de l'Albera, últim obstacle abans de tornar a tocar el mar. Les vistes a la Mediterrània seran una constant durant l'etapa, però destacarà sobretot una àmplia panoràmica sobre la plana empordanesa, i per extensió, sobre bona part de la província de Girona, donat que ja no hi han altres serres o massissos "satèl·lits" propers a la carena pirinenca. Això sí, entre les previsions meteorològiques que sempre s'han de consultar, caldria assegurar-se que la tramuntana s'ha agafat festa, perquè són precisament aquestes valls on acostuma a bufar amb més ràbia.
També hi ha el problema de la logística; llevat del refugi lliure de Requesens, no hi ha allotjament prop del traçat del GR (només una casa de turisme rural als Vilars fora del meu pressupost), així que vaig haver d'allargar l'etapa uns 2,3 km. fins Espolla, arribant ja totalment de nit, i havent de desfer el mateix camí al dia següent. Al menys, per arribar a la Jonquera hi ha autobusos des de Figueres, així que aquesta vegada no vaig haver de fer combinacions estrambòtiques; també es pot trobar combinació de Figueres a Espolla.
També hi ha el problema de la logística; llevat del refugi lliure de Requesens, no hi ha allotjament prop del traçat del GR (només una casa de turisme rural als Vilars fora del meu pressupost), així que vaig haver d'allargar l'etapa uns 2,3 km. fins Espolla, arribant ja totalment de nit, i havent de desfer el mateix camí al dia següent. Al menys, per arribar a la Jonquera hi ha autobusos des de Figueres, així que aquesta vegada no vaig haver de fer combinacions estrambòtiques; també es pot trobar combinació de Figueres a Espolla.
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
A banda del tràfec de l'autopista, de la carretera nacional, dels centres comercials i de negocis d'altre mena que atreuen molts viatgers, la Jonquera té un bonic centre històric, del que destaca la també bonica església de Santa Maria, originària del s. XIV
No se ben bé per on surt el GR, així que agafo el primer carrer que puja i en direcció sud.est, arribo a les últimes cases on veig ara sí les marques blanques i vermelles (135 m.). Començo a pujar per pista passant un parell de masos i envoltat d'oliveres, deixant enrere la Jonquera, l'autopista i la via de l'AVE
Aviat trobo un corriol a l'esquerra que puja evitant les llaçades de la pista; a partir d'ara les alzines m'acompanyaran durant bona part de la jornada
Aquí es comencen a veure els efectes de l'incendi de 2012; i sort de l'alzinar, que si no haurien estat pitjors. La pista va pujant de mica en mica cap a la Serra de Falguers
Sembla que les flames no van arribar a l'altra banda del barranc de Santa Llúcia...
...que agafa el nom del primer punt de referència del dia. Es deixa la pista i es puja per un sender...
...que passa primer per la Font de Santa Llúcia...
...o millor dit les fonts, ja que l'anterior és la nova i aquesta la vella
A tocar es troba l'antiga parròquia de Sant Miquel de Solans, un bon exemplar de romànic del s. XI-XIII. La hostatgeria o casa de l'ermità es va afegir cap al s. XVII-XVIII, quan va esdevenir l'ermita de Santa Llúcia (435 m. - 1h)
Actualment s'hi celebra un aplec popular el dia de la patrona; a més a més hi ha una àrea recreativa, tot plegat fa que sigui un indret molt visitat des dels pobles veïns
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
Menció a part mereixen les vistes: la vall del Llobregat d'Empordà a la dreta, amb la Jonquera com a centre neuràlgic; al darrere la serra del Mont i altres muntanyes del Prepirineu. A l'esquerra, la plana de l'Empordà i el massís del Montgrí, que es veuran des de molts altres punts durant la jornada
Després d'una ràpida visita torno al camí, que gira ara cap a l'esquerra (nord-oest) per encaramar-se a la Serra de Falguers; mentre va guanyant alçada s'amplien les vistes cap al Bassegoda cap al centre i les Salines a la dreta
I també conforme vaig pujant em va caient l'ànima als peus... Aquí no hi havia alzinar i el matoll va quedar arrasat per les flames
Més amunt comença a aparèixer en la llunyania el primer -o últim- dels "grans" del Pirineu, el Canigó; a l'altra banda de la vall del Llobregat (de l'autopista AP7 i de l'AVE, per entendre'ns) s'alça el massís de les Salines, per allà baixa el GR en l'etapa anterior
Més amunt es va acabant la poca vegetació que hi havia... Si no recordo malament, aquí també va afectar el foc de l'any 1986, que va arrasar l'Albera
El camí ha anat girant a la dreta fins arribar a una mena de coll dalt de la Serra de la Bastida, des d'on es comença a veure la carena principal de l'Albera
Tot just al costat dret veig una petita elevació...
...que serà el punt més elevat del dia: el Puig de la Barbota (785 m.), format per dues puntes unides per una petita cresta, no és fàcil de pujar-hi...
Però les vistes compensen sobradament: tot el Golf de Roses, des del Cap de Creus (esq) al Montgrí (centre) i el massís de les Gavarres a la dreta; més a prop, la plana empordanesa
Mirada enrere cap a les muntanyes ja conegudes: les Salines al centre, el Canigó a la dreta i la zona del Bassegoda i el Mont a l'esquerra
I cap al davant, el proper tram del GR: baixada per la carena de l'esquerra cap al Coll de l'Auleda primer i el Coll de les Canals després, d'on surt la pista que anirà en direcció a Requesens (s'intueix el Castell, molt petit, al mig de les muntanyes). Sobre el coll anterior, el Puig Neulós, senyor de l'Albera, només ensenya la seva punta, una mica enfarinada
Torno al GR, trobant de seguida un desviament, i baixo a la dreta per la carena, on se succeeixen uns tres o quatre collets. El Puig de la Barbota ja queda enrere
Abans del Coll de les Canals (720 m.) coincideixo amb l'itinerari pel on vam pujar al Puig Neulós al 2008, que segueix carena amunt; el GR 11 se'n va a la dreta per una pista, que seguiré fins Requesens
Poc després apareix entre els arbres, pel cantó dret, les restes d'una avioneta que es va estavellar en les tasques d'extinció de l'incendi de 1.986; van morir els seus quatre ocupants
La pista continua i es fa una mica llarga, és gairebé una hora de baixada fins a Requesens. Enrere, la Barbota ja queda lluny, i més a prop la Serra de les Canals, que puja cap al Puig Neulós
Enfront ja es veu bé el castell de Requesens; a sobre el Puig dels Quatre Termes, dalt de la divisòria pirinenca
Tot baixant em trobo amb un grup de seguidors i seguidores... I no ho sabia llavors, però segurment entre elles n'hi hauria algun exemplar de fagina, la vaca autòctona de l'Albera, en perill d'extinció
Gairebé tot aquest tram envoltat per les alzines...
...a sobre el Puig del Llobregat (esq) i el Puig Pinyer (dreta)...
...a sota el barranc de la Riera d'Anyet; al darrere hi ha dues punxes bessones que amaguen el massís del Cap de Creus, els Castellars, rere les quals baixaré més tard en direcció als Vilars. A la dreta, els Aiguamolls
El Puig Neulós es deixa veure molt poc, l'antena el delata
I baixant xino-xano arribo al Santuari de la Mare de Déu de Requesens (500 m. - 3h45), del s. XVII-XVIII
Va reemplaçar l'antiga parròquia, suprimida al 1.592, propera al castell. El Santuari va esdevenir un indret de devoció popular i de peregrinatge. Avui dia, a part de l'església, es pot trobar oberta la Cantina on se serveix menjar i begudes. Així que aprofitant la visita a l'entorn, vaig parar-me per dinar, amb una bona panoràmica de la carena principal de l'Albera; a l'esquerra de tot es veu minúscula l'antena del Puig Neulós
Acabat de dinar continuo per la pista en la mateixa direcció; de seguida travesso el Torrent de la Font Rovellada...
...amb aquest curiós edifici amb torre adossada, el Pentinador. Diu la llegenda que fins aquí venia la senyora del castell per remullar-se els cabells amb l'aigua ferruginosa del torrent per esdevenir pel-roja
Passat el torrent, el bosc de ribera (principalment fageda) substitueix a trams l'alzinar. Hauré de venir per la tardor perquè aquests barrancs prometen...
Una mica més endavant deixo una pista a cada banda i em trobo amb la Teuleria, un antic forn per fer totxos i teules amb argila. Ja els feien servir els romans, i van ser nombroses durant segles en tot el massís, però avui dia queden escassos vestigis
Suposo que en aquella època no tindrien problemes per fer carbó, ja que es troba algun roure descomunal... (i també algun faig)
De seguida un nou torrent...
...que aigües avall, alimenta l'antic pantà de Requesens, fet a finals del s. XIX i actualment en desús i pràcticament cobert de terra, tot i que hi ha un projecte per a recuperar-lo
En mitja hora des del Santuari arribo al Coll del Castell; com el seu nom indica, el Castell de Requesens cau molt a prop a la dreta, hi arriba una pista. Però no puc entretenir-me en visitar-lo, haurà de ser en una altra ocasió. Segueixo doncs pel GR flanquejant l'Albera, sortint per la pista de l'esquerra una vegada tinc el pas lliure
En cinc minuts arribo al refugi lliure del Forn de Calç, en bon estat. És una de les possibilitats que hi ha per dividir l'etapa, o per allargar-la des de la Vajol
Al costat mateix es troba l'antic forn que dóna nom al refugi
En molt bon estat de conservació, per cert
La pista puja suaument fins arribar al collet de Mirapols (510 m.), on canvia de vessant...
...i segueix flanquejant en direcció a Mirapols
Un antic mas i castell que formava part de Requesens; ara només en queden les restes
Aquí termina la pista i segueix un corriol que va guanyant alçada, creua la riera...
...i després d'un fort però curt ascens arriba al vessant oposat del barranc, travessant primer una bonica roureda...
...i assolint finalment la carena al Coll de la Llosarda (690 m.), des d'on tinc una bona panoràmica del barranc de Mirapols. A la dreta de tot hi ha el Puig dels Quatre Termes i el de Pradets, a la carena pirinenca
I per l'altre costat, cada cop més proper, el massís del Cap de Creus; de dreta a esquerra: el Puig de Queralbs, el Castell Saverdera, Puig Pení i Puig dels Bufadors més allunyat; al seu darrere s'amaga el final del recorregut, que només es deixarà veure a la penúltima etapa
Deixo enrere el Coll de la Llosarda flanquejant el Puig del Mig pel seu vessant occidental; al darrere el Puig Grosser i a la dreta el Coll de la Dona Morta amb el Puig dels Pradets a sobre
Mirant cap a ponent, noves vistes sobre el Bassegoda al centre i la Serra del Mont a l'esquerra; diria que a l'esquerra d'aquesta apareix molt diluït el Puigsacalm
De seguida arribo al Portell de les Creus (702 m.) on canvio de vessant i m'apareix algun dels últims cims de la serralada: el Querroig a l'esquerra de tot, el Puig de la Calma més proper i el Puig d'en Jordà el més alt
Però no puc evitar-ho, la vista se me'n va cap allà... Dues etapes més, tres a molt estirar, i el somni s'haurà fet realitat
Des del Portell de les Creus vaig perdent alçada per trobar una pista, que anirà baixant pel barranc que s'intueix a l'esquerra. Al fons, el pla de l'Empordà, del que sobressurt tímidament el massís del Montgrí. En primer terme els dos Castellars, que al matí veia des de la pista de Requesens. Espolla s'amaga al seu darrere
La pista fa un parell de llaçades però al final acaba dirigint-se cap al barranc. Abans, però, una última mirada al Canigó...
...i una petita sorpresa en veure molt llunyana la silueta del Montseny
Un cop al barranc el paisatge es torna més àrid, suposo que els incendis s'han cebat amb aquesta zona de l'Albera. Enfront, la Rocamalera al centre i els Castellars a la seva esquerra
En tot cas, les flames no han pogut amb les sureres
Es deixa una pista a l'esquerra; el GR continua en suau ascens per la falda de la Rocamalera i dels Castellars fins al Coll de l'Esparreguera (388 m.), on es pot dir que ja queda enrere la zona muntanyosa. Ocultant els cims principals de l'Albera s'alcen els més modests com el Puig Grosser al centre, o el de la Roureda a l'esquerra; estan separats pel Coll de la Llosarda i el Portell de les Creus, des d'on he vingut baixant
Cap a llevant, a la Serra de la Balmeta ja no arriben els raigs de sol; a l'endemà hauré d'anar cap allà
I mentre camino per la pista en direcció als Vilars, puc considerar-me afortunat de gaudir d'un capvespre com aquest, dominant el Golf de Roses des de les altures...
...i sense treure la vista de les últimes muntanyes que amaguen el final del meu viatge, del que ja només em separen un parell de jornades
Ara per ara, també em considero afortunat per no haver de treure el frontal, ja que la lluna plena m'acompanya en l'últim tram de camí...
...encara que vulgui amagar-se darrere la surera...
Així doncs, ja no puc explicar gaire més sobre el final de l'etapa; només que en aquests casos, en que el trajecte del GR va per pista i no hi ha possibilitat de pèrdua, val la pena acabar a aquestes hores per poder gaudir d'aquests jocs de llums i ombres
Arribo als Vilars (240 m.) després de 9 hores de trajecte; és un grup de masos on no hi ha cap tipus de servei (em sembla que algun hotel rural que no em puc permetre). A l'entrada del nucli deixo a l'esquerra el GR, per continuar-lo al dia següent
Segueixo per la pista, ara ja asfaltada; només mitja horeta em separa d'Espolla, ja es veu ben a prop la punta il·luminada del campanar
I la nit cau sobre l'Empordà...
Següent:
(Espolla) - els Vilars - Llançà
preciosa descripció, moltíssimes gràcies
ResponEliminaGràcies a tú pel comentari
ResponElimina