(També: Boadella - Albanyà)
La llarga travessa va arribant al seu fi: el GR 11 entra ara a l'Alt Empordà, última comarca que recorre, i segurament la única part del recorregut on la neu es fa difícil de veure fins i tot a l'hivern: el clima i la vegetació ja són plenament mediterranis, el mar es veu a cada moment, cada cop més proper, els relleus són cada vegada més suaus (tot i que Déu n'hi do)... I la tramuntana acostuma a fer acte de presència: tenia la idea d'arribar a Llançà en tres dies, però vaig haver de canviar de plans per culpa del pitjor temporal dels últims anys a Catalunya, no tant en aquesta jornada sino en la següent. L'etapa pot allargar-se des del refugi Bassegoda o bé fins a la Vajol; de fet, era la intenció que tenia en un principi però essent a primers de desembre, el dia se'm va fer un pel curt.
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Havent passat la nit a Can Carreres, únic lloc que vaig trobar per dormir a prop d'Albanyà, començo a caminar al costat de l'església de la Mare de Déu del Palau, fent un tram extra de poc més d'1 km. per la carretera. De seguida es veu el poble al final d'aquesta...
...i tot just abans d'entrar-hi em desvio per una pista a la dreta que pujar a tocar d'un torrent, envoltada de pins
En arribar a un prat, el GR es desvia a l'esquerra per un corriol; la Vall de la Muga ja va quedant a sota
Torno a sortir a la pista i segueixo pujant, encara amb la Muga al darrere. Al fons destaca la punxa de la Penya, sobre Sant Llorenç
Arribo a un primer coll, dalt de la Serra de Ferrerós; en la cruilla de pistes continuo a la dreta (nord-est). A ponent, el Bassegoda (esq.) i el Puig Escaleró dominen la zona
Després, la pista es fa carenera i més planera, amb bones vistes tant de l'Alta Garrotxa...
(cliqueu a sobre les panos per a ampliar-les)
...com de l'Alt Empordà, amb les serres que envolten el pantà de Boadella en primer terme, el massís de les Salines a l'esquerra i les Alberes cobertes per uns núvols que delaten una entrada de tramuntana que ja començo a notar, ni que sigui tímidament
A la dreta de tot, el massís del Cap de Creus, al darrere del qual s'acaba aquest llarg viatge
Passat el Collet de Palomeres (550 m.) la pista torna a remuntar per voltar el Puig de Sant Feliu per la seva dreta
Una mirada enrere cap a la Serra de Ferrerós, que acabo de travessar; al darrere les serres de les Corones i de Lliurona
A llevant, el Barranc del Bac del Brou baixa cap al Rimal, que s'uneix a la Muga al Pantà de boadella, ocult entre les muntanyes
No tindré núvols, com a l'Albera, però el vent comença a notar-se... i això només és el principi
Però de moment, com que vaig gairebé tota l'estona pel bosc, no fa gaire nosa; només durant aquest petit tram carener, fins arribar a l'església de Sant Feliu de Carbonils (639 m. - 6,1 km. - 1h50')
Documentada al s. XI-XII, tot i que hi ha restes d'un temple anterior prerromànic, del qual només en resta la capçalera
Aquí faig una primera aturada per a recarregar les piles; en quant segueixo per la mateixa pista, em trobo primer el Coll de Can Roquil als deu minuts, i en vint minuts més, el Coll de la Trilla
Agafa el nom del mas en runes situat per sobre
A partir d'aquí s'acaba la pista, segueixo per un corriol que s'endinsa al bosc
En un altre collet en 20 minuts més, ja es veu el pantà de Boadella al fons de la vall, sota la Muntanya de Santa Magdalena a la seva dreta i el massís del Cap de Creus al fons
Al darrere, les modestes serres per on vinc caminant.... Això ja no sembla el Pirineu
I per la vegetació que em vaig trobant, també diria que he canviat de muntanyes: ara l'alzinar es fa l'amo del bosc
Fins i tot amb algun exemplar gairebé de museu
En fi, després de gairebé una hora de corriol, trobo un altre mas enrunat, el Rimaló
D'aquí surto a una pista que segueixo uns metres a l'esquerra, a la dreta porta a l'ermita de Sant Miquel de Fontfreda. Em torno a desviar per un altre camí més tancat, envoltat ara per ping
D'aquí baixo per un corriol a creuar un torrent
De fet son dos, ja que immediatament em trobo l'aiguabarreig. És una zona amb un bonic bosc de ribera
Fins i tot amb algun petit salt d'aigua; però no crec que porti gaire cabal a l'estiu
Deixo el torrent, surto a un camí més ample pel que vaig a buscar una nova pista
És la continuació de l'anterior, que ve de Sant Miquel de Fontfreda. Per sobre dels arbres, els cims del massís de les Salines es van acostant
Començo a trobar alzines sureres, seran bastant freqüents a partir d'ara
Després de deixar un parell de trencalls passo per l'ermita de Sant Andreu d'Oliveda, imagino que de propietat privada ja que només es veu des de la tanca de la finca que l'envolta
Tot seguit el GR es desvia i baixa a la dreta; l'altra pista és més curta per arribar a Massanet, però té un tram d'asfalt. Al sud s'alça la Creu de Montdavà
I no ho sembla, però el Cap de Creus s'acosta una mica més a cada pas
La pista gira de cop al nord i encara cap al barranc de l'Arnera, amb les Salines al darrere
Creuo el riu Arnera a gual...
...i a l'altra riba trobo el Molí d'en Robert, amb un restaurant que deu obrir només en caps de setmana. M'aturo a fer un mos, ja que se'm farà tard si vull arribar a dinar a Massanet. Passat el molí, el GR deixa la pista i puja per un nou corriol, envoltat ara sí d'una vegetació plenament mediterrània
El barranc de l'Arnera va quedant per sota, al fons els cims de les Salines
I al darrere les muntanyes que he travessat en les últimes hores
Trigo uns 20 minuts en arribar dalt de la carena, on trobo una bona panoràmica del massís de les Salines; hi hauré de venir més sovint, ja que no conec absolutament res d'aquestes serres
Ara ja només em queda una mitja hora per pista, on les alzines em resguarden del vent...
...abans d'arribar a la Font del Coll, una urbanització a l'entrada del poble
Finalment trobo allotjament a Massanet i desisteixo d'intentar avançar a la Vajol, on de ben segur hauria arribat a les fosques
Següent:
Maçanet - la Jonquera
Maçanet - la Jonquera