Amb aquesta sortida vaig matar tres ocells d'un tret: tornar a visitar una zona que m'agrada especialment com és el Prelitoral Central, ben bonica i poc concorreguda; descobrir la primera etapa del GR 172, i apuntar-me un més de la llista dels 100 Cims de la FEEC. En haver de començar forçosament a Santa Coloma de Queralt per la falta de transport a Bellprat, se'm va fer un pel llarga; però es pot fer perfectament en el dia, no té pendents gaire forts i es pot prescindir d'algun dels cims, tot i que recomano fer-los tots
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
En no haver transport públic a Bellprat, és obligatori començar a Santa Coloma de Queralt, a l'igual que quan vaig recórrer les dues etapes del GR 7 que travessen aquestes serres (Jorba - Bellprat i Bellprat - l'Illa). Encara i així hi ha vàries alternatives; aquesta vegada em vaig liar una mica massa i vaig perdre més temps del que tocava, i ho vaig pagar al final arribant gairebé de nit
La visita a l'antiga capital dels Comtes de Queralt mereixeria un capítol a part; només en destaco breument davant la Porta del Sanau o de Cervera, que dóna accés al nucli emmurallat i a la plaça major...
...i les Fonts de les Canelles, considerades el naixement del riu Gaià i construïdes per ordre del virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt durant el segle XVII
I aquí surto de la vil·la seguint la carretera de la Llacuna
Bé, no del tot: en un primer moment vaig anar cap al cementiri a buscar un camí que m'evités el primer km. d'asfalt, però després de mitja hora donant voltes no el vaig veure factible i vaig tornar a la carretera a l'alçada de la capella de Sant Magí, de finals del s. XVIII
Continuo encara 1 km. i després de creuar un torrent surt una pista a l'esquerra que puja força el primer tram. A sota queda la vall del Gaià, tancada pel Montclar
Guanyo uns 70 m. de desnivell per anar a sortir a la masia dels Ferriols...
...situada just al costat de l'església de Sant Esteve (o Sant Blai) de Ferriols, s. XIII
Es veu que hi ha unes isncultures prehistòriques, en una de les roques situades al voltant, però no les vaig veure. L'interior molt senzill, com correspon al romànic
A 10 minuts de l'església hi ha una cruilla: a la dreta baixa el camí més directe a Bellprat, per on vaig pujar la primera vegada venint de Jorba. Per variar, continuo per la pista de l'esquerra dreta travessant la Plana dels Ferriols...
...fins que en 20 minuts més trobo una altra desviació, baixant cap a la dreta; aviat ja veig el Castell de Queralt dalt de la Serra de Miralles, no trigaré gaire en arribar-hi
De moment ja sóc a la petita vila de Bellprat (6,53 km - 1h30')
Un dels pobles més petits i més tranquils que he visitat, i també un dels més bonics; administrativament encara es troba a la comarca de l'Anoia, però geogràficament ja forma part de la conca del Gaià. En destaca l'església de Sant Salvador, del s. XVII, que va substituir l'antiga església parroquial de 1.425
(cliqueu a sobre per a ampliar)
De tan petit que és (90 habitants), gairebé no té comerços; però des de 2008 s'organitza una fira literària que any rere any va agafant força renom. De fet, Bellprat ja s'ha convertit per mèrit propi en la primera Vila del Llibre de Catalunya
M'aturo el temps indispensable per fer el primer avituallament i surto del poble per la pista asfaltada que es dirigeix cap al barranc del riu de Boix
Vuit anys més tard, torno a aquest tram del GR 7, encara que sigui escassament per un km.
I és que just quan la pista surt del bosc i és a punt d'entrar en un camp, un pal indicador assenyala l'inici del GR 172. El primer que fa és baixar a creuar el riu de Boix
Un cop a l'altra banda, surt a un camí més ample i remunta una petita vall
Pel darrere apareix a l'esquerra el Molí de Riudeboix, a tocar de la carretera de Santa Coloma a la Llacuna; i a la dreta el Montclar
El camí s'estreny a l'hora d'entrar en el bosc; per dalt ja apareix la silueta del Castell de Queralt
Trigo mitja horeta des de la pista en assolir un collet, on el castell ja sembla a tocar
Però encara em faltarà un altre quart d'hora fins la cruilla situada al coll que separa el castell de l'ermita de Sant Jaume
Em dirigeixo primer al castell; una mirada enrere cap a la petita vall que acabo de pujar, que s'estén també a l'altra banda del Gaià en direcció al Montclar
En menys de cinc minuts assoleixo les restes de les muralles...
...així com el que queda de les torres...
...del Castell de Queralt (868 m.), ubicat dalt del turó del mateix nom
Originari del s. IX, el comtat d'Osona va establir-hi aquí un dels límits de la Marca Hispànica; ocupava una posició estratègica, dominant la Conca de Barberà i amb vistes sobre les Muntanyes de Prades, a l'esquerra. Just a sota hi ha l'únic mur que es conserva de l'antiga capella de Sant Miquel, coronat pel campanar
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
Cap a llevant, el Prelitoral Central, destacant la Serra d'Ancosa enfront. A sota l'església de Sant Jaume
Al nord, vistes encara més llunyanes cap al Pirineu
I a sota, part del camí recorregut fins ara: Bellprat en primer terme i Santa Coloma enrere a la dreta. Al fons,hi ha un poble dalt d'un turó, diria que és Savalla del Comtat
La propera part de la ruta recorrerà encara la petita vall que s'obre dalt de la Serra de Queralt fins al Grony de Miralles (dreta), en direcció a Montserrat
Abans de continuar, baixo al coll i em desvio uns metres a fer una ullada a l'església de Sant Jaume de Queralt (s. XI, restaurada recentment), antigament Sant Cristòfol
Feia la funció d'església parroquial de Queralt, que posteriorment van passar a Sant Salvador de Bellprat
(cliqueu a sobre per a ampliar)
Un cop visitats aquests dos vestigis històrics...
...continuo la travessa de la Serra de Queralt; em vaig confondre i vaig baixar una metres per la pista de l'esquerra, que va cap a Bellprat
S'ha d'anar a buscar una altra més a la dreta que travessa el bosc...
...fins que torna a sortir als camps més endavant; a vegades no hi ha camí i cal anar pel marge, sempre pel cantó dret
A vegades, més que camí, s'intueix una traça que travessa el sembrat pel bell mig
Finalment arribo a una portella on cal tombar a l'esquerra per afrontar una curta però dura pujada
Un cop a dalt, ara aniré amb els camps a la meva dreta, mentre que el següent objectiu es va acostant
En creuar una altra portella el camí torna al bosc; cal parar atenció a un parell de cruïlles i especialment en un coll a uns 800 m. d'alçada, on hi ha el trencall per pujar al Grony i l'Agulla Grossa. Al fons, la Punta de Coma-roques en primer terme i Montserrat a l'horitzó
En aquest coll deixo el GR i pujo en cinc minuts al Coll de Ca la Llebre, que separa els dos cims
Decideixo deixar l'Agulla per després...
...i encaramar-me en cinc minuts més al Grony de Miralles (870 m.)
Nova sessió de panoràmiques excepcionals: cap a la Serra de Miralles, amb la Conca de Barberà a l'esquerra, la Punta dels Cavalls Morts a la dreta i el Pirineu nevat molt llunyà
Cap a la Conca d'Òdena, al centre de l'Anoia; destaca Igualada a la dreta
El Prelitoral Central, amb la Serra de Brufaganya al mig, la d'Ancosa a l'esquerra i el Montclar a la dreta
La Vall de Miralles i la Serra d'Ancosa a migdia, amb el Montagut com a punt més elevat
I a llevant, la muntanya de Montserrat comença a estar envoltada de núvols; a la dreta, les serres més septentrionals del Prelitoral Central. I en primer terme, el proper objectiu...
...que no trigo ni deu minuts en assolir, després de passar novament pel Coll de ca la Llebre: l'Agulla Grossa de Miralles (850 m.)
Unes vistes molt similars a les del Grony, així que no repetiré gaire; només que ara aquest queda a l'esquerra i la Punta dels Cavalls Morts al centre
Torno al Coll de ca la Llebre i d'aquí a la pista principal. Encara faig un intent per pujar la Punta dels Cavalls Morts, però en no trobar el camí em veig obligat a desistir-hi. En la tornada al GR tinc una vista d'ambdós cims, el Grony (dreta) i l'Agulla de Miralles (centre), amb la Punta de Coma-roques mig amagada a l'esquerra de tot
Deu minuts després del coll, la pista baixa a la dreta; el GR segueix un corriol que surt en un revolt, al mig de pins i matolls
Arribo a un altre collet, entre el Turó i la Punta de Coma-roques, a partir d'aquí el camí davalla...
...fins que en 10 min. es troba una pista, continuació de l'anterior, i per la que també es pot anar a la dreta a Santa Maria de Miralles. La segueixo a l'esquerra, els turons de Miralles ja queden a dalt
Torno a travessar un prat per dirigir-me al Coll de Batet, al fons...
Des d'aquest punt (675 m.) el camí davalla pel següent barranc, continuació de la sèrie de petites valls que travessen longitudinalment aquestes serres. Al fons, Montserrat cada cop més propera
Un cop sota aquesta fondalada arribo a la carretera de Valls a Igualada, deixant ja enrere la Serra de Miralles
Vaig a l'esquerra uns 250 m. fins trobar una pista que primer puja a la dreta, però després anirà paral·lela a la carretera
A partir d'aquí ja no hi ha gaire història, el camí segueix aquesta nova vall entre camps...
...amb algun tram de pineda
Aquest tram se'm fa més llarg del que em pensava i no arribaré de nit per ben poc
La presència en augment d'alguns masos van anunciant el final de la etapa, però encara falta...
A les primeres cases als afores de Santa Margarida em trobo aquest curiós "castell", de construcció moderna i imagino que de propietat privada
Però a l'altre costat de la vall s'alça la Tossa de Montbui, que queda apuntada a la llista de pendents, i aquesta sí amb un castell de debò
En pocs minuts arribo finalment al nucli antic de Santa Margarida de Monbui, on em la parròquia del mateix nom (s. XVII) amb el seu campanar
Però per tornar a Igualada encara hauré d'esperar una bona estona... El nucli antic de Santa Margarida està pitjor comunicat que el nucli nou, a tocar de la capital de l'Anoia, i només té un autobús cada dues hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada