Per tancar el 2014 vaig fer una excursió que no pot qualificar-se com de "muntanya" per una zona on ja m'havia ficat alguna vegada en bici i que tenia ganes de conèixer més a fons: l'espai rural de Gallecs, situat a cavall dels municipis de Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Parets del Vallès, Lliçà de Vall, Montcada i Reixac i Palau-Solità i Plegamans.
Segons explica la web del consorci que el gestiona, Gallecs és un espai rural de 733,52 hectàrees, situat a quinze quilòmetres al nord de Barcelona, que conserva els seus valors naturals i paisatgístics en un entorn altament antropitzat. La principal activitat de l’espai és l’agrícola, àmbit en el que s’està portant a terme la conversió a l’agricultura ecològica. És també, l’espai lliure referent, cultural i de lleure de les poblacions veïnes, i esdevé un pulmó verd al servei de la Regió Metropolitana de Barcelona i d’un entorn intensament urbanitzat de més de 150.000 habitants.
L'any 1970 la dictadura franquista va expropiar 1.500 hectàrees de terreny agrícola per a construir una nova ciutat que donés resposta a la congestió demogràfica de Barcelona, projecte que no es va arribar a executar. Arran del moviment popular per a la defensa d'aquests paratges iniciat a finals dels 70, la seva protecció va anar en augment, fins que l'any 2.009 es va incloure al Pla d'Espais d'Interès Natural de la Generalitat. Tot i això, s'ha perdut la meitat de l'espai inicialment inclòs, i no deixa de ser un paratge en perill, en especial per l'amenaça fantasma del quart cinturó. Sense anar més lluny, aquests dies torna a estar d'actualitat pel projecte de construcció d'una central logística a Can Banús (Sta. Perpètua)
Doncs bé, en l'última sortida de l'any vaig anar a descobrir aquest pulmó verd envoltat de formigó, asfalt i polígons industrials abans de que el polític de torn se'l carregui. Anava amb la idea de connectar amb el GR 97 per fer algun tram que em falta, però essent més realista em vaig quedar a meitat; vaig poder recórrer el nucli d'aquest oasi, intentant evitar les urbanitzacions que l'envolten, i al final em va sortir un trajecte ben complet entre Mollet i Caldes de Montbui.
Segons explica la web del consorci que el gestiona, Gallecs és un espai rural de 733,52 hectàrees, situat a quinze quilòmetres al nord de Barcelona, que conserva els seus valors naturals i paisatgístics en un entorn altament antropitzat. La principal activitat de l’espai és l’agrícola, àmbit en el que s’està portant a terme la conversió a l’agricultura ecològica. És també, l’espai lliure referent, cultural i de lleure de les poblacions veïnes, i esdevé un pulmó verd al servei de la Regió Metropolitana de Barcelona i d’un entorn intensament urbanitzat de més de 150.000 habitants.
L'any 1970 la dictadura franquista va expropiar 1.500 hectàrees de terreny agrícola per a construir una nova ciutat que donés resposta a la congestió demogràfica de Barcelona, projecte que no es va arribar a executar. Arran del moviment popular per a la defensa d'aquests paratges iniciat a finals dels 70, la seva protecció va anar en augment, fins que l'any 2.009 es va incloure al Pla d'Espais d'Interès Natural de la Generalitat. Tot i això, s'ha perdut la meitat de l'espai inicialment inclòs, i no deixa de ser un paratge en perill, en especial per l'amenaça fantasma del quart cinturó. Sense anar més lluny, aquests dies torna a estar d'actualitat pel projecte de construcció d'una central logística a Can Banús (Sta. Perpètua)
Doncs bé, en l'última sortida de l'any vaig anar a descobrir aquest pulmó verd envoltat de formigó, asfalt i polígons industrials abans de que el polític de torn se'l carregui. Anava amb la idea de connectar amb el GR 97 per fer algun tram que em falta, però essent més realista em vaig quedar a meitat; vaig poder recórrer el nucli d'aquest oasi, intentant evitar les urbanitzacions que l'envolten, i al final em va sortir un trajecte ben complet entre Mollet i Caldes de Montbui.
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Començo a caminar a l'estació de Mollet - Santa Rosa i em dirigeixo cap a l'antiga carretera de Gallecs, a tocar de la sortida 16 de l'AP-7. No és que sigui un bon començament, però un cop passo el pont sota l'autopista la cosa promet millorar
Encara i així, els primers 300 metres tinc els cotxes a tocar, fins que arribo a la Riera de Gallecs
La vaig resseguint per una pista que de mica en mica s'allunya del tràfic i comença a dominar la tranquil·litat
Uns 800 m. després arribo a una bifurcació, es pot continuar pel costat de la riera (més curt) però em desvio a la dreta, a tocar d'un altre torrent, per arribar a la carretera de Mollet, acostant-me així al vessant oriental de la vall. Vaig a l'esquerra, pràcticament sense trànsit...
...fins que en uns 500 m. apareix entre els arbres l'església de Santa Maria de Gallecs, apartada uns metres de la carretera
Apareix esmentada a l'any 1007, tot i que l'edificació actual és del s. XII; i al seu voltant es va anar formant el nucli rural que l'envolta
Avui dia segueix sent el "centre neuràlgic" de l'indret, hi convergeixen bona part dels itineraris senyalitzats de la zona
Acabada la ràpida visita, creuo la carretera i després de travessar un grup de masies, continuo entre camps amb la riera primer a la dreta
Poc després el camí tomba i creua el torrent, guanyant alçada per assolir una carena. La Serralada Litoral despunta a l'altra banda del Vallès
A partir d'aquí seguiré la carena durant una bona estona, travessant en primer lloc la carretera de Granollers a Sabadell (C-155). De moment vaig evitant les urbanitzacions, entre els arbres apareix la Mola
Mentrestant, el paisatge no varia: camps i boscos...
...tant a una banda com a l'altra. Durant una estona hi ha una bona vista dels Cingles de Bertí a l'esquerra i el Montseny a la dreta
També hi ha algun bonic tram entre arbres
Finalment no puc evitar de passar per un parell de zones residencials: Palaudària la primera, on travesso pel mateix carrer; i tot seguit arribo a Can Falguera; aquí deixo la carena i baixo per una pista asfaltada fins al fons del barranc, on em desvio per una nova pista a la dreta mentre que la carretera anterior puja a la urbanització Can Rovira
Segueixo ara al costat del torrent de Can Pa-i-Aigua
...i en una nova cruïlla em trobo amb el GR 97, que em conduirà per la dreta al llogarret de Palaudàries
A l'igual que Gallecs, apareix documentat a inicis del s. X, si bé hi ha constància d'una antiga vil·la romana
El conjunt està format per l'església, la masia i el cementiri
En sobresurt la torre del campanar, aixecada durant el s. XV
El GR se'n va a la dreta, cap a la Font d'Abril. Torno al camí principal per la part del darrere de la masia...
...i tirant amunt passo pel mas de Can Torres
Suposo que formava part del nucli de Palaudàries, ara es troba en bastant mal estat
Continuo pel barranc, però ara la pista desapareix; per no tornar enrere (es pot agafar una pista a Palaudàries) vaig pel llindar entre el bosc i els prats fins que trobo un nou camí que puja al nord-est
Remunto en direcció a una torre elèctrica i des d'aquí se m'apareix la següent urbanització, Can Valls Vell
Em fico a dintre per anar a buscar la sortida cap a la carretera C-59; hi ha una parada d'autobús urbà de Caldes, entre setmana. A l'altre banda, el paisatge habitual del dia
Arribo a la carretera de Mollet a Caldes (C-59), l'agafo a la dreta i als 250 m. trobo el trencall que baixa cap a la Torre Marimon, actualment seu de l'IRTA. Aquí veig que em quedaria una bona tacada si volgués seguir el GR 97 fins Sabadell
Així que només d'arribar a la riera de Caldes em desvio a la dreta, tot seguint-la...
...i en tornar-la a creuar em trobo de front amb els efectes devastadors que va tenir el vendaval de principis de desembre; aquesta vall va ser una de les zones més afectades, i trigarà en recuperar-se
I a partir d'aquí ja tinc a la vista el final de la jornada, amb les muntanyes del Farell al darrere, que hauré de venir a descobrir algun dia
Ja només em queda anar a buscar l'estació d'autobusos de Caldes i tornar cap a casa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada