GR 11: Beget - Refugi Bassegoda

Anterior:
Setcases - Beget

Després d'haver-hi ficat un peu en l'etapa anterior, avui el GR 11 travessa l'alta Garrotxa de punta a punta. Una jornada de les més complicades de tot el recorregut; no tant per la distància (24 km.) sino més pel desnivell i sobretot, per la falta de logística en tot el traçat. Per trobar alguna botiga o allotjament cal continuar encara fins Albanyà (10 km. més); entremig, només hi ha l'antic refugi de Sant Aniol, actualment en reconstrucció després d'anys d'abandonament (però encara no operatiu).

 I l'opció per la que em vaig decantar, la solució intermèdia, va ser allargar-me fins al refugi de Can Galan, al peu del Bassegoda, arribant-hi ja de nit gràcies a que vaig sortir molt tard. Encara vaig tenir sort que la senyora de Can Nou em va sentir cridar per que em donés la clau, perquè m'hi veia bivaquejant a la porta...

En tot cas, és una etapa dura, amb 1.500 m. de desnivell positiu i tres ports de muntanya, l'últim de primera categoria, que ja em va agafar amb les forces molt minvades. Al dia següent, a Albanyà, vaig decidir donar per acabada la meva escapada anual al GR 11; però en veure ja la meta després de tants anys, aquesta vegada no trigaria tant en tornar-hi...

Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICC
Cliqueu a sobre per a ampliar


Track a Wikiloc


Perfil i més dades


Havent passat la nit a l'únic hostal del poble (el Forn), em prenc un esmorzar d'aquells que em serviran per aguantar gairebé tot el matí. Encara tinc temps per recrear-me fent-hi una passejada



Em sembla que ja havia dit que Beget és el poble més bonic de Catalunya; però per si no havia quedat clar, val la pena insistir-hi



Arquitectura tradicional, carrers empedrats, un parell de torrents amb els seus ponts de pedra...



...i sobre l'església de Sant Cristòfol, sobren comentaris



Començo a caminar massa tard (l'esmorzar s'ho valia...), i ho pagaré arribant a les fosques. El GR surt just per sota de l'església, per una pista que va a trobar la carretera d'Oix al costat del cementiri, estalviant-ne un parell de revolts. Aconsello, però, creuar el poble i sortir pel pont sobre el torrent del Trull, arribant a la carretera per un camí preciós que segueix la riera de Beget.

Un cop a la carretera nova (es va asfaltar a finals dels 90), se segueix duran 1 km., deixant de banda el Molí d'en Quelet...



...i quan aquesta fa un revolt per tornar a creuar la riera, continuem per una pista que travessa les Planes del Batlle. El perfil de les muntanyes ja desvetlla l'ambient feréstec de l'alta Garrotxa: al fons el barranc es torna a tancar al voltant d'Hortmoier; just al darrere hi ha el puig de Ferran, sota el qual es troba el Coll de Talaixà, per on passaré en unes hores. I l'última ombra gairebé desdibuixada correspon si no m'equivoco al Bassegoda, molt llunyà encara



En aquesta part de la vall encara es troben uns quants masos



Hi ha dos trencalls, un abans de travessar la riera a gual (pot ser necessari descalçar-se) i l'altre després, a tocar de la Farga



Hi ha l'opció de seguir el camí que va directe a Hortmoier pel fons del barranc. En un principi em va estranyar que el GR pugés al Coll dels Muls per tornar a baixar després a la riera, així que vaig venir a descobrir mesos després l'alternativa. Si bé es més curt sobre el paper, és més difícil de seguir, es passa per una mena de canal equipada amb grapes, força complicada de baixada, i té passos bastant complicats a tocar de la riera. Així que no l'aconsello, i menys amb una motxilla força carregada.

En canvi el GR puja pel que sembla un bosc encantat per l'obaga de la Serra de Bestracà, en el primer tram sembla que pugui sortir un barrufet de qualsevol arbre



Són 200 m. de desnivell fins al Coll dels Muls, on torno a tenir una mica de claror



Al costat hi ha les runes de les Feixanes, un antic mas. El GR hi passa pel bell mig, això podria ser el menjador en la seva època



Des d'aquí es domina molt bé la vall d'Hortmoier, amb el Ferran coronant-la i l'ombra del Bassegoda al darrere



Un corriol surt des d'aquí cap al cim del Bestracà; el GR baixa per pista tot fent revolts, al mig d'un espès alzinar



A meitat baixada, un prat permet gaudir de la panoràmica sobre el Turó d'en Xa a l'esquerra, el Tossal de Meians a la dreta i al darrere el senyor de la Garrotxa, el Comanegra

(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)


I més avall, el Ferran comença a dibuixar la seva cresta característica



Segueix avall la pista...



...fins que torna a trobar la riera de Beget; poc abans hi ha un trencall cap a Hortmoier, per on ve la "variant" que desaconsello



La pista continua a la dreta durant 1,2 km. fins trobar una clariana meravellosa, on aprofito per recarregar energies (2h45')



Al costat hi ha la palanca del Samsó...



...per la que travesso per últim cop la riera de Beget



De seguida se surt a una nova pista que se segueix a l'esquerra, i als 200 m. hi ha una altra cruïlla on comença la segona ascensió de la jornada. Pujo primer per la pista però la deixo en un parell de minuts per un corriol a la dreta, que no para de pujar envoltat d'alzines; i 130 m. més amunt, surto de nou a la la pista a l'alçada del Collell (550 m.), on ja tinc propera la cresta del Ferran



Quan deixo enrere els arbres sobressurt al sud el Bestracà



I cap a ponent, la vall de la riera de Beget, que he recorregut hores abans



En arribar a les runes del Vaquer, la pista es transforma en corriol...



...i torna a ficar-se al mig de l'alzinar



Després d'1h15' de pujada assoleixo el Coll de Talaixà; el Ferran queda a la dreta (sud)



Hi ha el refugi lliure en bon estat, pot servir per dividir l'etapa



Formava part de l'antic poble de Talaixà, amb la seva església de Sant Martí (s. IX-X)



Aquí deixo enrere la vall de la riera de Beget...



...i entro en la de Sant Aniol, protegida per les moles del Martanyà i Bassegoda a l'esquerra i el Freixenet a la dreta



Deixant de banda un camí que baixa a Sadernes, el GR 11 va flanquejant en direcció al fons del barranc de Sant Aniol



Al Mas de la Quera hi ha un altre trencall que permet baixar a la riera



Ja havia fet aquest tram fa uns quants anys (aquí) en un intent frustrat al Bassegoda, venint de Sadernes, que queda amagat a l fons del barranc. El camí de la riera de Sant Aniol és ben bonic però molt massificat



En canvi el GR 11, per les altures, és més solitari. De mica en mica es va obrint el fons del barranc, com si fos un dels molts circs glacials que he anat trobant pel Pirineu



A sota, la riera s'obre camí fent un tall perfecte al Cingle Trencat



Després de superar alguna rampa inesperada, el camí comença el descens cap al fons de la vall



A la font de Sant Aniol es compleix un axioma irrefutable de la muntanya: com més conegut sigui un lloc, més merda t'hi trobaràs. Encara sort que l'indret es troba en condicions acceptables, perquè pel voltant la veritat és que fa fàstic



En un parell de minuts arribo a l'antiga rectoria, edifici que s'està rehabilitant com a refugi per l'Associació d'Amics de Sant Aniol



I a tocar mateix, l'església de Sant Aniol d'Aguja (455 m. - 5h30')



Vaig tenir la sort de poder gaudir d'aquests paratges gairebé per a mí sol, un dels avantatges d'anar entre setmana... Darrere mateix de l'església baixa la riera de Sant Aniol



El GR la travessa i la segueix durant 10 minuts, tombant a l'esquerra tot just abans de creuar la riera de la Comella i deixant el camí de Sadernes a la dreta



M'aturo a dinar i a remullar els peus per a preparar el tercer port de muntanya del dia, el més dur. Però tampoc m'hi puc esplaiar gaire ja que se m'han fet les cinc de la tarda.Començo a pujar entremig d'un bosc de hobbits, elfs i nans



Els primers 100 m. d'ascens són més directes, després ja es va suavitzant una mica (pero només una mica). Tota l'estona pel mig del bosc, només en alguna clariana arribo a tenir el Coll Roig a la vista



En l'últim tram es va obrint l'alzinar, sobretot per l'acció de les tarteres



Poc abans del coll, una vista avall cap a la fondalada on es troba Sant Aniol; enfront hi ha el Puig d'en Coll i a l'esquerra la carena del Puig de Sant Marc i el Puig de les Bruixes



Finalment després d'1h15' de pujada assoleixo el Coll Roig (830 m.), sense més vistes que els arbres que l'envolten. Deixo enrere la Garrotxa per entrar a l'Alt Empordà



Només el Bassegoda treu el cap en alguna clariana



Però aquí no s'ha acabat l'ascens; de moment, només se suavitza; continuo flanquejant encara per un frondós alzinar...



...amb algun exemplar d'aquells que treuen el singlot



En arribar a Can Principi el sender es converteix en pista



Aqí hi ha un bon mirador sobre el Bassegoda, encara cal pujar fins al coll de Principi que queda a l'esquerra, fora de la foto



Cap al sud, el Martanyà a la dreta i les Crestes de Freixenet, enmig baixa el barranc del Tumany



Després d'uns 400 m. de pista, es deixa per un camí a la dreta. El meu agraïment a qui vingués a netejar-lo



El corriol es va estretint i acostant-se al fons del barranc



Després de travessar el torrent surto a una nova pista que seguiré només uns pocs metres...



Tot just per gaudir d'un meravellós crepuscle amb el teló de fons del Martanyà



A partir d'aquí ja tinc dificultats per a fer les fotos i més al mig del bosc. El GR torna a pujar per un sender, passant pel Corral de Principi; vint minuts després, acabo l'última pujada sortint un altre cop a una pista



En cinc minuts arribo al Coll de Principi (1.130 m. - 7h45), port de muntanya de categoria especial. M'ha costat gairebé tres hores des de Sant Aniol. A partir d'aquí el paisatge canvia, el bosc s'omple de pins i la foscor m'impedeix retratar un munt de cabirols que es van espantant del meu pas



En cinc minuts més, Coll de Bassegoda (1.102 m.), al fons el massís de les Salines



Des d'aquí el GR baixa per un corriol a l'esquerra, on ja vaig haver de treure el frontal. Arribo al refugi de Can Galan després de 10h de ruta, però abans d'apalancar-me he de baixar a Can Nou (7 min.) a buscar la clau. Em vaig espantar molt quan, després d'una estona cridant, no sortia ningú... Però per sort em va sentir una dona gran que encara no sé quina llengua parlava, semblava més gallec que no català, encara que potser era barrejat amb rossellonès. Al final vaig poder quedar per a esmorzar al dia següent (fan entrepans i també tenen begudes); torno doncs al refugi, que vaig poder gaudir per a mi solet...



...així com dels llums de l'Empordà, allà al fons, on si no m'equivoco, al matí següent tornaré a tenir la Mediterrània a la vista, molt més propera, gairebé sentint les onades...

Següent:
Ref. Bassegoda - Albanyà