Un dia d'aquells que tenia ganes de fer una volta però sense matinar ni cansar-me gaire i que havia de tornar a dinar a casa, vaig pensar d'anar a fer un tomb per la gran desconeguda que tinc a mitja hora en metro: Collserola.
Amb aquest full de ruta, vaig pujar fins al Velòdrom d'Horta per començar a caminar pel GR 6, sense saber ben bé per on aniria a parar. Anava sense mapa i sense conèixer gaire el terreny, precisament el que no s'ha de fer mai a la muntanya... Però amb l'ajuda del GPS i la senyalització omnipresent a gairebé cada cruïlla de la serra, em va sortir una travessa ben agradable fins a Sant Cugat.
Amb aquest full de ruta, vaig pujar fins al Velòdrom d'Horta per començar a caminar pel GR 6, sense saber ben bé per on aniria a parar. Anava sense mapa i sense conèixer gaire el terreny, precisament el que no s'ha de fer mai a la muntanya... Però amb l'ajuda del GPS i la senyalització omnipresent a gairebé cada cruïlla de la serra, em va sortir una travessa ben agradable fins a Sant Cugat.
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Vaig fins l'estació de Mundet (L3) i passat el Velòdrom començo a pujar cap al Parc del Laberint, una oasi verda al costat del soroll de la Ronda de Dalt
Pocs metres després trobo l'inici "oficial" del GR 6, el primer que vaig completar ja fa uns quants anys; coincideix en bona part amb el Camí de Sant Jaume
Deixo enrere les últimes cases, tot i que encara se sent el soroll dels cotxes, tant de la Ronda com, en menor mesura, de la carretera d'Horta a Cerdanyola que passa ben a prop, per dalt de la serra
Es primers metres segueixo el GR 6, que comença planer...
...però aquest puja de seguida a l'esquerra; per no repetir-lo, segueixo cap al fons del barranc de Fondenills, trobant-me amb una vegetació que no m'esperava
Al final trobo el que em pensava que era una construcció envoltada d'arbres i matolls...
...i resulta ser la Font de la Marquesa; tot i que s'ha restaurat recentment per grups de voluntaris, el seu estat en general deixa bastant que desitjar. sobretot gràcies als brètols i a la falta d'inversió municipal
Aquí hi ha un corriol a l'esquerra que imagino anirà cap al GR 6; així que decideixo pujar a la dreta, en el que serà pràcticament l'única rampa del dia, per arribar en menys de 10 minuts a la carretera de Cerdanyola; al darrere d'unes cases passa el GR 92, dalt de tot de la carena (320 m.), des d'on ja tinc una panoràmica menys urbana que la de la ciutat de Barcelona a l'altra banda. Es veu Sabadell al mig del Vallès, amb la Serralada Prelitoral al darrere i les neus pirinenques despuntant per sobre
Continuo l'esquerra, però deixant el GR i la divisòria per una pista que de seguida baixa a la dreta, pel llom de la Serra d'en Fotjà. Aquí també tinc una bona visió del Montseny per una banda...
...i de la Serralada de Marina per l'altra, tot i que mig oculta per l'extrem més oriental de Collserola
Poques vistes durant la baixada, tant sols apareix Montserrat en algun forat entre els arbres
Després d'un quart d'hora de descens arribo a un encreuament: la pista que venia seguint continua cap a Sant Iscle de les Feixes; com que ja vaig passar per aquella zona quan vaig fer el GR 92, baixo per una altra pista a l'esquerra que no se ben bé a on em portarà
De moment em trobo un bosc magnífic...
Segueixo avall a tocar del Torrent de Can Cerdà
Deixo una cruilla que porta a Can Cerdà per l'esquerra i a la Torre Gresa per la dreta i en deu minuts més, deixo la pista, que porta a l'àrea de lleure de Can Coll, per ficar-me en un estret viarany
Pujo uns metres més pel Sot d'en Cuiàs en direcció novament a la carretera, que se sent ben a prop
Però la veritat, aquests pocs metres de torrentera estan envoltats d'una malesa ben frondosa
Torno a creuar la carretera (1h20) a tocar mateix del Patronat Flor de Maig, que queda a la dreta; enfront surt una pista que puja suaument cap al Coll de la Torrefera (170 m.)
A partir d'aquí entro al barranc de Sant Medir, un dels principals punts d'accés a la serra des de sant Cugat
Al costat del restaurant Can Borrell torno a trobar el GR 6 i decideixo donar per acabat el passeig, encaminant-me cap a Sant Cugat
Abans d'arribar-hi, dos tresors característics d'aquests boscos que es van salvar per ben poc de l'epidèmia del totxo: la Torre Negra a l'esquerra...
..i el monumental Pi d'en Xandri a tocar del camí. símbol de la lluita ciutadana per la preservació d'aquest paratge i que va ser objecte d'un brutal atac al 1.997
Pocs minuts més tard arribo a Sant Cugat, coneixent una miqueta més aquest tresor natural que tinc a tocar de casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada