Feia molt de temps que no em passejava per les anomenades Serres de Mestral; de fet, només les coneixia de quan les vaig travessar tot perseguint algun GR (GR7, GR 192 i GR 192-1), i d'alguna vegada que vaig haver d'anar a rescatar el cotxe abandonat al mig d'un barranc...
D'això ja en fa uns quants anys. Aquesta vegada tenia la idea de seguir més o menys el PR-C-92 (Tivissa - l'Hospitalet de l'Infant) i aprofitar per apuntar tres dels 100 Cims de la FEEC; i tot i que no vaig aconseguir el meu objectiu, massa ambiciós, sí que vaig fer la primera part d'aquest PR, desviant-me el just per poder pujar la Tossa de Tivissa i la Mola de Genessies, a més d'algun altre de fora del llistat... i fins i tot algun que ni tant sols els mapes li dónen nom
D'això ja en fa uns quants anys. Aquesta vegada tenia la idea de seguir més o menys el PR-C-92 (Tivissa - l'Hospitalet de l'Infant) i aprofitar per apuntar tres dels 100 Cims de la FEEC; i tot i que no vaig aconseguir el meu objectiu, massa ambiciós, sí que vaig fer la primera part d'aquest PR, desviant-me el just per poder pujar la Tossa de Tivissa i la Mola de Genessies, a més d'algun altre de fora del llistat... i fins i tot algun que ni tant sols els mapes li dónen nom
Cliqueu a sobre per a ampliar
Aquesta vegada no hi ha track a wikiloc, em vaig quedar sense piles
Més o menys uns 18 km. i unes 7h
Com sempre per aquestes terres, potser no perdudes de la mà de Déu però sí allunyades dels circuits habituals, la principal dificultat rau en intentar fer l'excursió amb transport públic. Si el dia escollit és un diumenge, dificultat doble. Un autobús de la Hife em va deixar a Tivissa poc abans de les 10, una hora prou raonable; però de bones a primeres ja podia intuir que ho tindria difícil per arribar a l'Hospitalet també a una hora decent. En tot cas, després del cafè reglamentari, a dos quarts d'onze enfilo les primeres rampes del PR, que surt a tocar del camp de futbol de Tivissa...
...i es dirigeix en un primer moment cap al Coll de la Llena, porta d'entrada a aquestes serres tan poc freqüentades
Amb trams empedrats, s'intueix que el camí porta molt de temps pujant per aquestes muntanyes. A mitja pujada es descobreixen algunes coves a sota de la Llena; estant ubicades a la cara nord, gairebé sempre hi ha aigua regalimant
En mitja hora arribo al Coll de la Llena, situat entre el puig del mateix nom a l'est i la Roca Verdura a l'oest. A l'altra banda es forma un dels torrents que dóna lloc al barranc de Sant Blai; al fons, el Coll de Monegret
Però sobretot, destaca ben propera la silueta de la Tossa, a l'esquerra, molt escarpada per aquest costat
Llàstima del dia, la calitja dificulta una visibilitat que en condicions normals deu ser molt bona. Segueixo per pista durant uns 300 m. a l'esquerra, fins al Collet de la Llena, on amb prou feines arribo a intuir la zona del Montalt a la dreta; al fons s'hauria de veure el Montsant
En aquest segon coll es deixa la pista i es flanqueja la cara est de la Tossa per un corriol a vegades difícil de seguir; després baixaré més o menys per allà al mig, un altre cop fins la pista
En arribar a un torrent que baixa gairebé del cim, es canvia de direcció cap a la dreta, pujant de mala manera...
...fins que en arribar a una mena de collet, se suavitza el pendent i ja tinc el cim a tocar
La Tossa (718 m.), en una hora des de Tivissa
Segurament no destaca per la seva dificultat, però sí que té molt bones vistes sobre aquestes serres: l'ermita de Sant Blai al mig, amb el coll del Ventall a sobre i la zona del Penya-roja al darrere; la Ribera d'Ebre a la dreta i Tivissa gairebé en un racó
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
Pel darrere baixa el barranc de la Fena; just darrere la serra del mateix nom, i al fons la de la Creu; muntanyes totalment desconegudes per als profans d'aquestes terres. A la dreta s'endevina les muntanyes de Cardó i el Boix entre la calitja
El següent objectiu, la Punta de l'Àliga, en primer terme a la dreta; al darrere, la punta del Corb i la de Jovara. I encara més lluny, com la proa d'un vaixell (o la popa, no se quina és quina), la Mola de Genessies
Per baixar del cim, en comptes de tornar per on he pujat, em dirigeixo una mica més cap a l'est, sense cap camí evident, intentant acostar-me al coll previ a la Punta de l'Àliga tot passant per les restes del Corral de Benito a l'esquerra. A aquestes alçades no tenia gaire clar quin era el cim, ja que el més alt era evidentment el del mig, però no tenia nom segons el mapa (i tampoc segons l'ICC, segons vaig consultar després)
Poc abans del coll, per allà sota puja el corriol que m'ha portat al cim. Després vaig veure una parella (els únics humans que veuria en tot el dia) que travessava aquesta canal que hi ha just a sota, es veu que hi deu haver algun corriol que la flanqueja i que ve a sortir a aquest mateix coll
La pujada no té cap secret, només s'ha de seguir per la carena mentre que el camí queda a la dreta. La Tossa i el Corral de Benito ja queden enrere...
...i del coll anterior, ni deu minuts fins la Punta de l'Àliga (708 m.)
Des d'aquí, una altra bona vista de la Tossa amb la Roca del Migdia al darrere. La cara nord es ben escarpada, per sota passa un corriol que evita el cim i es dirigeix al Coll de Monetze
Sembla que el dia no vol millorar i el Montsant no es deixarà veure a l'altra banda del Priorat
Però sí que apareix ben remarcada la Mola de Genessies, envoltada de cims i serres ben poc conegudes. Per accedir-hi tornaré a la pista, baixant després pel Barranc de Melica
Estava dubtant si continuar per la carena cap a la Punta Melica, però no tenia clar si després podria tornar a enllaçar amb la pista
Però abans de baixar, em va cridar l'atenció aquell cim que, tot i ser més alt, és inexistent als mapes. Sí que vaig comprovar que era el més alt de la Serra de la Fena; de fet, la petita elevació que hi ha entremig ja és més alta que la Punta de l'Àliga
Segueixo la carena més o menys per on hi ha traça fins que trobo una muralla just abans del cim. Pensava que hi hauria algun pas per superar-la però a primera vista no sembla fàcil. La flanquejo a la dreta encara no 200 m...
...fins que la paret es desfa i permet l'accés al cim de la Fena (734 m.), nom que més tard em va confirmar Boireta
S'alça entre el Barranc de la Fena a una banda, amb la Roca del Migdia al darrere...
...i el barranc i les crestes de Missamaroi a l'altra; si no fos per la calitja es veuria el mar al fons
Així es veu la Punta de l'Àliga a l'esquerra, amb l'altre cim anònim al mig. No he trigat ni un quart d'hora en unir-los els tres
Novament a la carena principal, desisteixo d'intentar seguir-la: no veig clar el camí i no vull liar-me gaire ja que encara em queda una bona tirada. Intento trobar un baixador per sota el cim anònim, però amb aquest panorama prefereixo no enredar-me
Torno gairebé fins la Punta de l'Àliga, uns metres abans de tornar a coronar-la hi veig, bastant més clar, un baixador cap al proper Coll de Monetze. S'ha de passar entre els matolls i vigilant les pedres, ja que no hi ha cap traça de camí; però tampoc té cap complicació
Ja a la pista, una mirada amunt cap a la Punta de l'Àliga, a la dreta
Així que ara ja puc encarar el següent objectiu: la Mola de Genessies
A partir d'aquí aniré trobant marques de PR, bastant escasses; en el primer tram fins al Collet de la Llena han estat inexistents. La pista planeja ara per sota les puntes de Melica...
...fins que en uns 20 minuts arribo a una cruïlla: a la dreta, un corriol remunta pel Pujador de l'Enric cap a la Punta Melica; així que la propera vegada ja se que podré baixar per aquí. La pista continua cap al Mas de Manou i el Mas de Melica, cap a on em dirigeixo, però el PR baixa a l'esquerra també cap a aquest últim mas, passant primer per la Font de Vicentó
A partir d'ara seguiré baixant pel Barranc de Melica, pràcticament sec; potser si ha plogut recentment pot presentar algun bassal, però poca cosa. En tot cas, el primer tram és ben bonic i ben verd
De seguida es passa pre davant del Mas de Melica; aquí hi ha una traça de corriol a l'esquerra que enganya, no s'ha de seguir sino que s'ha de passar al cantó dret del barranc i pujar uns metres per la pista que hi accedeix (la que baixa des de la cruïlla anterior)
De seguida surt un sender que flanqueja uns metres per sobre del llit del barranc; des d'aquí, la Mola de Genessies ja no impressiona tant
El corriol baixa i s'ajunta amb el torrent, pràcticament sec; tot i això, en cas de previsió d'aiguats millor no acostar-se per si de cas. Al cap d'una mitja d'haver deixat el Mas de Melica s'arriba a una confluència de barrancs, cal seguir per l'esquerra el Barranc de Jovara...
...tot passant sota la Roca del Migdia de Jovara
Poc després es deixa un altre barranc a l'esquerra, continuo per una altra torrentera on es fa difícil passar per l'acumulació de matolls, pedrots, coscoll i demés obstacles naturals. En quant puc aixecar el cap sense deixar-me la pell, tinc a sobre meu la Foradada de Jovara (dreta)
I la Mola de Genessies que es va acostant
En deixar enrere la vertical de la Foradada, el camí comença a empinar-se...
...i ràpidament va guanyant alçada; una mirada enrere cap a les parets que envolten la Moleta del Gardell
A poc a poc arribo a un primer collet on m'aturo a agafar aire; cap enrere, la Fena ja va quedant lluny
I cap al davant ja tinc a la vista el Coll del Rourar, des del que s'accedeix a la Mola
Hi he arribat en una hora i quart des del Mas de Melica. A l'altra banda ja apareixen les Muntanyes de Vandellós
A la dreta (sud-est), la Moleta de Botí
I a l'esquerra, el plat fort de la jornada. El camí està ben fitat, es dirigeix en principi cap al nord per superar la muralla rocallosa per l'únic punt feble que presenta
Un parell de canals, sense cap complicació: la primera per enfilar-se a l'aresta que puja del Barranc de Jovara...
...des d'on s'agafa una bona perspectiva de la paret de la Mola, amb el Coll del Rourar i la Moleta de Botí a la dreta
El segon pas on cal parar una mica d'atenció...
...em deixa dalt de la plataforma cimera; ja la tinc a tocar
La Mola de Genessies (711 m.)
Des del cim es pren mesura de l'enorme extensió d'aquestes modestes muntanyes, només solcades per uns pocs camins i per multitud de barrancs. Comprenen des de la Serra de Santa Marina a l'esquerra, amb el Cabrafiga al darrera; la vall de Vandellòs o Vall de Llors; els dedals de Vandellòs, les Moles del Taix més a la dreta...
...la Serra de la Mar, que vaig recórrer fa anys pel GR 192 (aquí), les muntanyes dels Burgans a la dreta, la Moleta de Botí en primer terme, i encara que no s'apreciï, el Delta de l'Ebre al fons de tot
Més llunyana, les serres de Cardó, el Boix i els Ports ocults entre la calitja
Cap al darrere, la punta de Jovara, més elvada, al centre; i les crestes de Missamaroi, la Fena i la Tossa a l'esquerra
Ara sí que arribo a veure Laberia, tot i que no gaire nítida
La calitja va transformar-se en núvols i aquests començaven a posar mala pinta; així que vaig preferir no estar-me gaire estona al cim, ja que encara em quedava un bon tram fins Vandellòs. Torno al Coll del Rourar pel mateix camí de pujada, i segueixo encara les (poques) marques del PR, deixant ja enrere la Mola...
...tot i que se'm fa difícil desviar la mirada, té una forma que atrau
Al fons d'aquest barranc, surto a una pista al costat d'un camp d'avellaners, primers indicis de presència humana des de fa una bona estona
La pista condueix al Mas de Genessies, un dels antics nuclis habitats d'aquestes muntanyes
I per les seves dimensions, havia de ser important
Aquí creua la carretera de Coll de Fatxes a Gavadà i l'Ametlla; uns metres a la dreta surt una nova pista que baixa cap al Coll de Lleixares; al darrere, els Graus de Vandellòs
Un cop al coll, i per si encara no ho tenia prou clar a aquestes hores, la tempesta que s'estava formant sobre Llaberia em va fer descartar del tot la possibilitat d'acabar a l'Hospitalet. Deixo la pista i baixo per l'antic camí de Vandellós a Gavadà...
...mentre que ja començo a veure el final del camí, al fons del barranc
El primer tram ha de ser ben antic, amb trams empedrats i una antiga sèquia al costat
Finalment vaig a sortir a una pista cimentada...
...que segueix baixant, passant per les runes de Masvalentí, un altre antic nucli ara enrunat
I encara que els Graus estan ben nets de núvols, una bona tronada es feia sentir de fons. Després em vaig assabentar que a la zona de Colldejou i Llaberia havia caigut una pedregada del quinze
Per sort, jo ja tenia Vandellós a tocar, després de 7 hores coneixent les serres que l'envolten
Melenes, el terror de les nenes!!! Ets un màquina, i com sempre, ja saps com em sorprèn aquesta capacitat que tens de recórrer kilòmetres i kilòmetres d'aquesta terra nostra tu sol. Enhorabona per poder gaudir d'aquestes meravelloses vistes durant tot el camí, a quina millor!!! Fantàstic!!!
ResponElimina