Encamp - Ref. de l'Illa
El GR 11 deixa el principat d'Andorra i després d'un breu retorn per terres lleidatanes, entra a l'última província de la travessa pirinenca. En aquesta etapa assolirà un dels punts més alts del recorregut, la Portella d'Engorgs, per iniciar després un llarg descens fins a Puigcerdà. Entremig, els refugis de la Cabana dels Esparvers i d'Engorgs (lliures) i el de Malniu (guardat en temporada) es poden fer servir per dividir aquesta llarga etapa
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
La jornada comença de forma ben diferent a com havia acabat el dia anterior, però amb els mateixos protagonistes: la Tossa Plana, la Tosseta de Vallcivera i el Pic de Setut, ara sota un cel gairebé clar. Ja tindré temps per que se m'espatlli
Em poso en marxa poc abans de tres quarts de vuit. El refugi es troba al costat del desguàs de l'estany de l'Illa, el camí puja uns metres per a creuar-lo i travessar el llac per la seva riba sud. De seguida es troba el desviament on el GR 7 puja cap al pic de Pessons (centre), que vaig fer en sentit contrari fa vuit anys (aquí)
El GR 11 en canvi continua direcció est, deixant ja enrere la vall de Madriu...
...per arribar al Coll de l'Illa (2.550 m. - 20'), on termina el traçat andorrà, entrant a la Cerdanya i reprenent la província de Lleida, però per ben poca estona: la baixada per la Vallcivera i la següent pujada fins la Portella d'Engorgs, al fons a l'esquerra
Em poso a baixar per aquesta preciosa vall en el moment en què el sol ja comença a escalfar
En arribar al torrent principal, es junta per la dreta el camí que baixa des del port de Vallcivera, una alternativa per passar d'una vall a una altra. A la dreta, el pic de la Muga
La capçalera de Vallcivera, amb el coll de l'Illa a la dreta i el Port de Vallcivera al mig
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
No sé què té aquesta vall, que em va deixar encantat...
Una de les més boniques que he trobat als Pirineus
Serà potser per la simpatia de les seves veïnes, que em van deixar el pas lliure sense complicacions
En una hora i quart de baixada ja arribo al final de la Vallcivera...
...que s'ajunta amb el barranc d'Engait, per on vé el GR 107 des de Porta i la Portella Blanca (aquí)...
...per formar la Vall de la Llosa, cap a la qual es dirigeix el Camí dels Bons Homes, en direcció a Prullans i Bellver de Cerdanya
En aquest indret es troba la Cabana dels Esparvers, refugi lliure o d'emergència. Era una de les opcions que havia contemplat per terminar l'etapa anterior, però té fama de trobar-se en mal estat. Una pena perquè es troba en una cruïlla estratègica (GRs 11 i 107) i pot facilitar l'accés tant a la Vallcivera com al circ d'Engait
Aviam, per passar-hi la nit ja va bé, si no es tenen masses manies... Però veient la teulada imagino que en cas de pluja deu omplir-se de goteres
Doncs bé, en aquest punt deixo enrere la Vallcivera...
...i en començar a remuntar pel barranc d'Engait trobo una cruilla on per primer cop veig indicat el final d'aquesta llarga aventura: "només" 233 km., això m'omple de moral. No veig encara el mar, però ja em sembla olorar l'aigua salada...
El GR 11 travessa el riu d'Engait mentre que el GR 107 puja cap a la Portella Blanca d'Andorra, que per poc no es deixa veure a la dreta; els pics d'Envalira dominen la vall
En un primer moment, el camí remunta en direcció al barranc que baixa de la Portella d'Engorgs...
...però després d'una primera rampa, gira de cop a l'esquerra, pujant més suaument i internant-se en el bosc, i torna a tombar a la dreta per a encarar decididament la pujada. Hi ha un breu replà per agafar aire i per contemplar la Vallcivera des del vessant oposat
A mesura que va guanyant alçada les vistes s'amplien cap a la Muga a l'esquerra, la cresta dels Ribuls i el Montalús al centre i el Bony d'Engait a la dreta
El corriol, ara sí, s'acosta al fons del barranc. Pensava que la Portella d'Engorgs es trobava allà dalt mateix, però no encara...
Mentrestant, l'afició no deixa d'animar-me... tot i que guardant les distàncies
Després de creuar el barranc arribo dalt d'un replà, el que pensava en principi que era la portella, però el mapa ja es va encarregar de corregir-me. Encara he de guanya 100 m. escassos cap a l'esquerra del Bony del Manyer
Al menys, el que em queda pujada és bastant més suau del que porto fins ara; així, en 20 minuts assoleixo la Portella d'Engorgs (2.695 m. - 4h). Ara sí que m'acomiado de la Vallcivera, la Muga, la Tossa Plana...
...i si no recordo malament, quan un any enrere entrava a la província de Lleida pel Coll de Vallhiverna, en la llunyania podia veure les mateixes muntanyes que ara en abandonar-la: el Montsec al fons, molt difuminat. Més propers, els prats que envolten Cap de Rec, a la falda de la Tossa Plana; i la Serra d'Airosa just al darrere
A partir d'aquí encaro l'última província que recorre el GR 11: entro a Girona saludant el seu sostre, el Puigpedrós a la dreta; a l'esquerra, la serra de l'Esquella amb els pics d'Engorgs
D'aquí a Puigcerdà, uns 1.600 m. de desnivell negatiu. Vaig estar dubtant si quedar-me a Malniu, a més a més els núvols anaven creixent, però el dia anterior vaig oblidar part del menjar a Riu dels Orris i anava una mica justet per passar una nit. Començo el descens cap als estanys d'Engorgs, als peus del Puigpedrós i amb la característica agulla del Peiraforca rere la Portella de Meranges
La baixada als estanys és força pronunciada; ràpidament arribo al de la Portella, el primer, i després trobo el dels Minyons
Aviat deixo enrere els llacs, el coll queda amagat a l'esquerra, tancant la serra de l'Esquella
El sender, bastant desdibuixat, es dirigeix a un collet a la dreta (sud-est); des d'aquí ja apareix l'altra banda de la Cerdanya, amb el Puigmal a l'esquerra i la Collada de Toses al mig
Des d'aquest coll el GR va buscant un petit barranc a l'esquerra...
...que va a sortir al refugi d'Engorgs "Joaquim Folch i Girona" (2.390 m. - 5h), al peu del Puigpedrós
Gairebé no m'hi aturo, prefereixo arribar-me a Malniu per dinar. Segueixo baixant fins creuar el riu, on es desvia un camí cap a Meranges.
Ara tornaré a fer el camí per on vam baixar del Puigpedrós al 2008 (aquí). Continuo pel vessant esquerre del riu, als 10 minuts es troba un bon mirador sobre la vall; la Tossa d'Alp a l'altra banda... aquests paisatges cada cop em son més coneguts
El camí va flanquejant el vessant sud del Puigpedrós; la portella d'Engorgs queda ja molt amunt, i el cel es va tapant cada cop més
En quant deixo a la dreta un nou desviament cap a Meranges, comença a ploure. No gaire cosa, per sort, i no se senten trons, el que més por em feia. Aniré guanyant una mica d'alçada, uns 100 m. de desnivell, entrant en un tram més boscós on les branques dels arbres m'estalvien en part els efectes d'una tímida pedregada; no arriba ni tant sols a blanquejar el terra. Arribant al canvi de vessant, a poc més de 2.300 m., ja veig l'Estany Sec al costat del refugi de Malniu. tot d'una, el camí torna a baixar i s'acaba la pluja,
Per sota, la vall de Meranges està assolellada... Però els núvols que queden per la banda del Moixeró no em donen gaires esperances
A mig descens coincideixo amb el camí de pujada al Puigpedrós, poc abans de les pastures que envolten el refugi...
...i l'Estany Sec, que no fa honor al seu nom
Al darrere d'aquest es troba el refugi de Malniu, a 2.130 m., on arribo ben bé 7 hores després de sortir de l'Illa. Tal i com em temia es troba tancat, és més, m'ho confirma un dels guardes. Tenia la vana esperança de terminar aquí la jornada, però veig que em quedarà un bon tros
Dino ràpidament les poques provisions que em queden i reprenc la marxa pel camí que puja cap a l'estany de Malniu, un dels més concorreguts de la comarca i del Pirineu sencer. En 5 minuts es deixa per un corriol que encara remunta uns metres i que aviat tomba al sud-est, deixant a sota els plans del refugi. Al fons, la serra de Calm Colomer
El camí no és fàcil de seguir, mig desdibuixat entre els arbres...
...passa tocant un petit aiguamoll...
...i arriba un moment en què perdo les marques, en creuar una torrentera; no em preocupa gaire ja que veig molt propera la pista que uneix Meranges i Guils per la Feixa; el GR va a sortir uns metres més a llevant, en una àmplia collada a la falda del Puigpedrós
Per sort no hi ha gens de trànsit, en un cap de setmana de l'estiu pot ser diferent. La segueixo cap a l'esquerra durant un quart d'hora...
...fins que veig el refugi lliure de la Feixa uns 200 m. endavant, al costat de la pista (2.185 m. 7h30'). Aquí les marques del GR es desvien a la dreta
Sembla que el camí desaparegui al mig d'una immensa pastura, però després de donar unes quantes voltes, intueixo la sortida al sud-est, cap a una tímida collada on s'endevinen unes també tímides roderes
En tot cas, m'hi podria tirar aquí hores i hores gaudint del paisatge junt amb els residents del lloc, a l'ombra del Carlit i de la Serra de Bac d'Ortella...
...o contemplant la Tossa d'Alp, que ja fa bona estona que està recobert de núvols
Quan aconsegueixo trobar les roderes, es van transformant de mica en mica en una pista ente arbusts
Comença aquí un descens que se'm farà etern cap a la capital de la Cerdanya, coberta de núvols
A sobre, quan miro enrere, no descarto tornar a remullar-me, perquè fa molt mala pinta aquest cel
El camí va baixant, creuant un parell de pistes i en principi sense complicació. Només hi ha un tram bastant tètric en que s'ha de passar per una zona que va cremar l'estiu de 2012; durant uns escassos 100 m. s'ha de deixar a l'esquerra el camí senyalitzat que els arbres caiguts i l'erosió han tornat impracticable. I mentrestant, al fons de la vall del Segre ja ubico la capital de la Cerdanya, a la que encara trigaré hores per arribar
Sembla que ja he tingut la meva ració de ruixat al matí, perquè els de la tarda em van esquivant per poc
I un dels avantatges de tenir aquesta panoràmica es que puc comprovar des de les alçades com se m'escapa l'últim tren
En creuar una segona pista el GR comença seguint un torrent, però el deixa aviat per desviar-se a l'esquerra, en un altre tram en què es pot perdre la traça. Baixant per una petita carena, ja tinc a tocar Guils de Cerdanya, primera població després de dues llargues jornades
Abans d'arribar-hi, una nova mirada sobre la plana ceretana, amb la Tosa d'Alp a la dreta i el Puigmal a l'esquerra. Entre mig -però tirant més cap a aquest últim- pujarà la següent etapa del GR 11
Arribo a Guils (1.400 m.) en quatre hores des de Malniu. Em sembla que no té allotjament, llevat d'un càmping fora del meu pressupost
En qualsevol cas, com que em quedava la part més fàcil, no vaig buscar gaire i vaig decidir acabar l'etapa a Puigcerdà. Després de onze hores, no em venia d'una més
El GR surt de Guils per la carretera que hi arriba de Puigcerdà; però als 300 m. una pista a l'esquerra permet estalviar-se un tram d'asfalt. La resta de l'etapa anirà tota per la GI-V 4035, envoltada de camps i amb bones vistes sobre el massís del Carlit
Només se surt de la carretera per visitar ràpidament Saneja, petit agregat de Guils, amb la seva església de Sant Vicenç, originària del s.XI i reformada en múltiples ocasions
Des d'aquí, només queden uns 20 minuts de carretera, amb vistes tant a la zona del Puigmal...
...com a la Tossa, més lliure de núvols...
...per acabar creuant el Pont de Sant Martí sobre el riu Querol...
...i acabar l'etapa a la capital ceretana després de gairebé 12 hores de ruta
Puigcerdà - Planoles
Impressionant Carles, és cert que hi ha imatges que donen la sensació d'estar ben bé caminant per un camí de conte de fades, sota l'ombra dels avets, trepitjant el verd d'entre les pedres sota l'amenaça d'uns núvols ben bucòlics que certament donen ganes de quedar-s'hi a contemplar tot i que, personalment preferiria un altre tipus de companyia hahahaha. Per cert, tu ets un home amb sort, tal com et perseguien els núvols dona gràcies que només et vas remullar una micona. Espero que els teus genolls estiguin en bon estat perquè 2.332 mts (cap i cua, carai) de desnivell negatiu és per deixar-los destrossats. Enhorabona de nou i mil gràcies per compartir-lo!!
ResponEliminaBones Carles!! saps si prop de la cabana d'esperves hi torbaré aigua?
ResponEliminaGràcies!
Està situada entre dos torrents, el de Vallcivera i el de Madriu, així que en tindràs segur! Però compte amb les vaques...
Elimina