L'última sortida de la temporada estiuenca, amb bany i tot, va tocar ja ben entrada la tardor. El mateix matí havia perdut el tren que m'havia de portar a avançar un tram més del GR 11; en tornar a casa vaig recordar aquesta sortida que s'organitzava a la web de Singles, i com que ja tenia la motxilla feta vaig improvisar els plans a ultimíssima hora per apuntar-me a descobrir un nou racó del Cap de Creus.
Es tracta d'una circular que uneix el Port de la Selva amb Cala Talabre, anant el més a prop possible del mar i tornant per l'interior, enganxant el GR 11 al costat de Sant Baldiri. Hi ha un parell de passos que poden presentar dificultats d'orientació, la pujada des de Cala Corquell i el primer tram del Rec del Talabre després de deixar la cala del mateix nom; però no hi ha d'haver cap problema prestant una mica d'atenció a les marques i a les traces de corriol
Es tracta d'una circular que uneix el Port de la Selva amb Cala Talabre, anant el més a prop possible del mar i tornant per l'interior, enganxant el GR 11 al costat de Sant Baldiri. Hi ha un parell de passos que poden presentar dificultats d'orientació, la pujada des de Cala Corquell i el primer tram del Rec del Talabre després de deixar la cala del mateix nom; però no hi ha d'haver cap problema prestant una mica d'atenció a les marques i a les traces de corriol
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Deixem els cotxes al final de tot del Port de la Selva, a l'aparcament de Cala Tamariua, i comencem a caminar per sota de les últimes cases d'aquesta urbanització dirigint-nos a la primera cala del dia
La més propera al poble i per tant, també la més concorreguda. Ràpidament l'anem deixant enrere...
...i ben a prop del trencall de l'aigua anem gaudint de les vistes sobre l'Albera i l'alta Costa Brava
El camí de moment és ben definit, amb constants puja-i-baixes; anem trobant algun marge que delata l'antiga utilització d'aquestes terres per a l'agricultura (principalment vinyes, fins que la filoxera va arrasar fa un segle)
Al final ja es veu la Punta Blanca, l'extrem més septentrional de la península del Cap de Creus
Però abans ens trobem amb una altra meravella, Cala Fornells
Voltada per roques esculpides durant mil·lennis per l'erosió
Aquí vessa el rec de Fornells, un petit barranc
I cap a fora, doncs... sobren comentaris. No cal dir que a mitjans d'octubre, aquests paradisos estaven pràcticament buits; entre juny i setembre no es pot trobar aquesta solitud
(cliqueu sobre las panos per a ampliar-les)
Venien ganes de quedar-s'hi a passar el dia, però encara quedava molt camí per fer. Deixem enrere la cala amb una petita trepada...
...i seguim a tocar del mar, just per sobre de les roques...
...mentre ens vigila l'Albera i l'alta Costa Brava, a l'extrem oposat de la badia
Així ens acostem a Cala Corquell, l'última d'aquest tram de Camí de Ronda
Tot i que hi ha un corriol que segueix vora les roques, no arriba gaire més lluny; aquí deixarem de banda la línia de la costa...
...i pujarem intentant trobar una traça de corriol que a vegades no hi és
El barranc puja fort i la costa va quedant a sota, ràpidament pugem fins als 100 m.
A mesura que ens acostem a la part més alta el terreny va perdent dificultat
Un cop a dalt, veiem per sota part del camí que hem fet i Llançà a l'altra banda
El camí millora i continuem en direcció est fins assolir més o menys la vertical de la Punta Blanca
Aquí el corriol tomba a la dreta (sud) i torna a pujar fins passar just per sota del turó d'en Llaures, on s'acaba la pujada, planejant encara uns metres cap a llevant tot travessant una bonica pastura
A l'horitzó apareix la silueta del Puig del Pení, el segon cim en alçada del massís
En poca estona sortim a una pista (1h45' - 160 m.). La seguirem a la dreta, bastant planera; ben aviat agafa direcció sud, travessant la pineda i les restes dels antics conreus...
Entre pins i marges va apareixent al fons la Punta dels Forallons, que tanca per llevant la badia del Golfet o del Gou (l'altre extrem és la Punta Blanca que hem deixat enrere)
En menys de mitja hora trobem ens desviem per una nova pista a la dreta; convé no confondre's amb una primera que hi ha una mica abans, prop d'un coll, sense sortida. El nostre trencall baixa uns 700 m. per convertir-se en un corriol en acostar-se al barranc del Talabre
Encara cal parar atenció al collet sota el modest Puig del Talabre; el camí més evident baixa a l'esquerra cap a Cala Galera, hem de fer una mena de revolt per evitar els arbusts i pujar suaument en la mateixa direcció que dúiem, deixant el turó a la nostra esquerra. Quan tornem a baixar, ja podem veure a sota una caleta que sembla estar al revés, amb el l'aigua cap endins...
Però no, també té el mar a l'altra banda
Vigilant amb l'últim tram del descens, en el que caldrà ajudar-se amb les mans, per fi podem gaudir d'un merescut descans a la Cala Talabre (3h)
Millor dit, a la meravellosa Cala Talabre: un oasi de pau i tranquilitat
Deu ser de les poques cales on l'aigua entra pel dos costats: el mar i la que hi ha acumulada al desguàs del rec del Talabre. Suposo que també es filtra a través de la sorra
Enfront hi ha l'illa de la Galera, que dona nom a la cala veïna.
Després d'una remullada i de reposar energies, tornem a emprendre la marxa. Com que la sortida pel rec des de la platja està inundada, hem de remuntar els últims metres del camí de baixada, precisament el més delicat amb un parell de grimpades. De fet, intentem evitar-les buscant una drecera que no existeix...
Millor no complicar-se la vida i pujar uns 20 m, fins trobar un pas que es veu prou practicable; a més a més hi ha alguna fita i marques grogues que indiquen els millors passos
Així doncs, després de superar els obstacles tornem al rec del Talabre
Tot i que aquí encara n'hem de superar algun en forma de bassal
El camí no està gaire clar i a vegades hem d'anar d'una banda a una altra del torrent...
...fins que al final sembla que deixem els petits tolls enrere...
...i creuem el rec per darrer cop
.El barranc es va obrint, a partir d'aquí haurem de deixar-lo enrere
Quan se separa en dos braços, tirem pel mig en forta pujada, amb molta malesa, fins que apareixem al final d'una pista
El barranc ja queda a sota, al fons hi ha el Puig del Talabre que el separa de Cala Galera
La pista tira cap amunt una bona estona; quan se suavitza la pujada i canvia de direcció cap al nord-est, és senyal de que ja tenim molt a prop el GR 11, un centenar de metres a l'esquerra
I finalment anem arribant a la part més alta, des de la que tornem a veure el Puig del Pení
En una hora i escaig des de la cala trobem la pista per la que va el GR11; deixem definitivament enrere el barranc de Talabre
A partir d'ara, pau i glòria per pista. Uns boscos que no m'hauria imaginat mai de trobar aquí... Seran els únics supervivents de la multitud d'incendis que han arrasat el massís
I així mentre anem baixant, es va endevinant un altre barranc...
...que vessa a Cala Tamariua, la primera que hem trepitjat aquest matí només sortir dels cotxes
Tot just abans, quan encara no portem tres quarts d'hora per la pista, passem per un coll des del que hi ha una vista immillorable de la badia del Port de la Selva, amb el sol a punt de posar-se rere el Castell Saverdera
Seguim avall i en deu minuts arribem a la carretera de Cala Tamariua, a tocar de l'aparcament. Ara sí que s'han acabat les cales i barrancs del Cap de Creus
Però no les vistes, ja que mentre fem la cerveseta de comiat a tocar del port, podem gaudir d'un capvespre inigualable...
...que va millorant conforme es va acostant la nit i que convida a quedar-s'hi més temps del necessari...
...però per desgràcia hem de tornar
Ostres Carles, va pagar la pena perdre el tren. Mira, no sé perquè però aquestes terres em fan esclatar el cor, és com si el pit se'm fes ample i tot i així no hi hagué prou espai per respirar els vents de la terra. Aquestes cales, aquests barrancs, aquests boscatges vora el mar, aquests perfils erosionats, veure el sol com cau i ens deixa la seva vermellor al cel... quanta raó tens, convida a quedar-se. Partint de Cala Tamariua, vorejant la costa en direcció a França, es poden trobar cales molt petites desèrtiques inclús a l'estiu.
ResponEliminaJo m'he tornat fanàtic del Cap de Creus des que el vaig descobrir, no se si seran les cales, el mar, les roques, la tramontana... Ara bé, el prefereixo en una època com la que hi vam anar, encara amb calor i sense gaire gent. Les cales que comentes, si que s'hi pot trobar alguna desèrtica amb sort, pero del Port de la Selva cap a Llançà ja acostumen a estar més concorregudes. Precisament ahir corria per allà... ;)
EliminaPetons i merci pel comentari