Després de deu anys torno a un dels grans del Prepirineu català, no tant per la seva alçada sino per les seves vistes espectaculars en dominar la part baixa del Segre i la Plana de Lleida. Al 2003 ja vaig pujar al Coscollet des de l'Oliva, a tocar de les Masies de Nargó, però no deixa de ser una pista bastant avorrida que gairebé no surt del bosc fins arribar a dalt de tot, cosa que li treu molt atractiu. De fet, l'any següent hi vam arribar en cotxe
Aquesta vegada pujaré pel seu vessant sud, per la ruta potser més espectacular i exigent de les que es poden fer caminant (ja que la paret oriental està farcida de vies d'escalada), i aprofitant per fer una ullada sobre les Roques de Sant Honorat, que ja han quedat incloses a la llista de pendents. L'itinerari fins al Clot d'Aubenç forma part del Camí de Pallerols a Andorra, una de les rutes de l'exili durant la guerra civil (concretament, la que va fer servir Sant Josemaría: més info aquí). La baixada la vaig fer per la Collada d'Aubenç, Coll de Creus i Cortiuda, recorregut molt més suau i agraït que el de pujada
Aquesta vegada pujaré pel seu vessant sud, per la ruta potser més espectacular i exigent de les que es poden fer caminant (ja que la paret oriental està farcida de vies d'escalada), i aprofitant per fer una ullada sobre les Roques de Sant Honorat, que ja han quedat incloses a la llista de pendents. L'itinerari fins al Clot d'Aubenç forma part del Camí de Pallerols a Andorra, una de les rutes de l'exili durant la guerra civil (concretament, la que va fer servir Sant Josemaría: més info aquí). La baixada la vaig fer per la Collada d'Aubenç, Coll de Creus i Cortiuda, recorregut molt més suau i agraït que el de pujada
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Per arribar al punt de sortida s'ha d'agafar la carretera de Peramola des del mateix accés a la presa d'Oliana de la C-14; deixant l'entrada al poble a la dreta, a 1,4 km. surt una pista que remunta el barranc de Peramola. Al cap de 4 km., en una zona amb terrasses cultivades, hi ha un desviament a la dreta que puja al mas de Torrent (840 m.), on deixaré el cotxe
Així doncs, després de saludar els gossos que em vénen a rebre, començo a caminar pel darrere de la casa. Per sota queda el barranc de Peramola, més al fons s'entreveu la plana de Lleida
Pujo suaument per un camí que va girant en direcció nord fins un coll (900 m.) on creua el camí que vé de Cortiuda pel Coll de Miamorta. Abans de les Roques de Sant Honorat, em trobo al davant dels nassos la Roca del Corb, clarament separada de la resta del conjunt. Recorda molt a la Serra de l'Obac i Sant Llorenç del Munt
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
El camí la rodeja per la cara nord. El meu objectiu encara està cobert pels núvols, però tot indica que no trigarà en aclarir
En passar a l'altra banda de la Roca del Corb arribo al Coll de Mu (890 m.), amb el gruix de les Roques de Sant Honorat, al més pur estil montserratí
M'agradaria fer-hi una ullada més detallada però em queda una llarga jornada pel davant. En tot cas, aquestes muntanyes ingressen a la nòmina d'assumptes pendents. Per sota el Coll de Mu baixa el Torrent de Fontviva
Algun detall ben curiós a les parets gairebé verticals
Al darrere queda el Corb i la Roca del Corb (me l'he menjada, a la dreta)
Al Coll de Mu deixo el camí que s'endinsa en les roques i baixo a l'esquerra, creuant un parell de camins, per anar a trobar el torrent de les Caubes
La cara nord de les roques encara és més empinada
Travesso el torrent i continuo mig flanquejant, sortint ja del sector de Sant Honorat
El torrent de les Caubes baixa cap al pantà d'Oliana, jo continuo per una pista...
...des de la que començo a intuir l'espectacular paret sud de la Serra d'Aubenç
Als deu minuts de creuar el torrent, em desvio per un corriol en pujada, envoltat d'un espès bosc. Després planeja una estona i s'obre alguna clariana tant entre els arbres com entre els núvols
En mitja horeta més vaig a sortir a un prat des del que la cara sud de la Serra d'Aubenç ja se'm presenta amb les seves millors gales. Tot i que no identificava encara la Canal de la Jaça, és la que es veu més al mig, ja gairebé sense núvol; no es puja tota sencera sino que cal anar primer a la dreta per superar la primera faixa
Des del Mas de Santpou (940 m., 1h30') es veu millor la direcció que agafa la pujada, cap a l'esquerra d'aquella mena d'agulla
Indicat més clarament, en vermell, per on puja la canal
Deixo enrere Santpou i el serrat del mateix nom, de moment el camí planeja...
...i puja suaument fins que arriba a la base d'una muralla que sembla gairebé infranquejable, amb la Collada d'en Sipí entre dues torres, a la dreta
A partir de l'Espluga de les Vaques, una cavitat en la roca, es canvia de direcció cap a l'esquerra i s'acaba el terreny amable: roques i arbres al mig del camí (si es que se li pot dir així)...
...i una pujada que parla per sí sola. Al menys, no hi ha possibilitat de pèrdua, ja que hi ha marques i fites; tot i això, s'ha de fer servir les mans en més d'una ocasió
M'aturo en algun replà per agafar aire, des d'aquí les Roques de Sant Honorat encara impressionen més
Cap a ponent s'entreveuen els camps que envolten Cortiuda, per on baixaré en unes hores
I sobre el meu cap, un altre mur natural: la cara sud del Tossal de l'Obaga de la Font
Els arbres permeten entreveure el tram final de la Canal de la Jaça
La canal pròpiament dita comença cap als 1.200 m. Faig un altre respir per a afrontar-la, tot mirant els camps de Santpou, uns 250 m. per sota; Sant Honorat i la Roca del Corb al darrere, i el pantà de Rialb encara més lluny
A partir d'aquí, gairebé tres quarts d'hora per superar180 m. de desnivell en 320 m. linials, més del 50% de pendent si no m'equivoco. A més a més, plena d'arrels, roques i arbres
Per acabar-ho de rematar, l'últim tram amb una corda de la que no em penjaria massa, però sí que serveix d'ajuda
Finalment s'acaba el tram vertical, però no encara les dificultats: un pas prou exposat, amb una altra corda a mode de barana...
...que es converteix en una balconada excepcional sobre la Canal de la Jaça que acabo de superar
A partir d'aquí encara queda una petita trepada, on cal estar atent per no perdre les marques; però un cop superada, el terreny canvia radicalment: tot d'una apareix un prat des d'on el Tossal de l'Obaga de la Font, al darrere, ja sembla a l'abast de la mà
Des del mateix punt es domina una gran panoràmica cap a la vall del Segre, amb Oliana a l'esquerra, el pantà de Rialb al mig i la Serra de Sant Marc a la dreta
I des d'aquí per fi li puc veure la closca al meu objectiu, a l'esquerra. Sembla fàcil i tot...
...però encara me l'he de guanyar; segueixo pel corriol, tombant ara a l'esquerra (nord-est) i continuo per entre un frondós bosc, fins que als deu minuts un trencall baixa uns pocs metres al Clot d'Aubenç, una bassa situada al llit del barranc
El paisatge ha canviat radicalment des de la sortida de la canal fins aquí, ara tot són boscos amb algunes pastures
Des del Clot d'Aubenç vaig pujant en direcció nord-est pel mig del coscollar (suposo que d'aquí li ve el nom al cim), entre el bosc a l'esquerra i una torrentera a la dreta, i sense cap camí definit. Tot i així no presenta cap dificultat
I així en mitja hora arribo a la pista que puja des de Masies de Nargó, per on vaig venir fa onze anys, i de seguida ja veig el monòlit al cim
Abans d'arribar, encara puc fer una ullada cap a Sant Honorat... Des d'allà vinc
Finalment, el Coscollet (1.612 m.), en 4h30' des de Torrent
El pantà d'Oliana molt per sota, el de Rialb a la dreta i la plana de Lleida al fons; llàstima que el dia no acompanyava gaire...
...perquè al 2004 sí que vam tenir molt bones vistes, amb el Port del Comte cap a llevant, el Cadí a l'esquerra i intuint-se a la dreta dues petites taques: Montseny i Montserrat
Ara en canvi els núvols oculten bastant el panorama i comencen a enviar algun tro llunyà. Cap al nord, el Tossal de Remolins en primer terme, al centre, i el Tossal del Faig a la seva dreta, els altres cims culminants de la Serra d'Aubenç. Al darrere la Serra de Boumort i més al fons, el gruix del Pirineu català, des del Pallars cap a Andorra i la Cerdanya
Més proper, el Tossal de l'Obaga de la Font mostrant la seva cara més amable, amb el Clot d'Aubenç al davant i el Montsec que treu el nas pel darrere
Detall de la paret de la cara sud del Tossal de Remolins; més o menys, el mateix que en volta el Coscollet per llevant. De fet, prefereixo no treure gaire el cap... La caiguda que hi ha des d'aquí dalt fa molt de respecte
Després d'una bona estona descansant al cim, gaudint de la panoràmica i recarregant energies, emprenc el retorn per la mateixa pista, des de la qual es pot veure el penya-segat que envolta el coscollet
A mode il·lustratiu, el Coscollet vist des del Tossal de Remolins, a l'agost de 2004. El pantà d'Oliana a l'esquerra i el de Rialb encara per omplir
A partir d'aquí m'envoltarà el bosc durant una bona estona; al cap d'1 km. trobo una pista que canvia de direcció a ponent per baixar cap a la Collada de la Cadena, on surto a l'esquerra al Pla d'Aubenç, amb el Tossal de l'Obaga de la Font al darrere...
...i en arribar a la Casa d'Aubenç (1.440 m.) torno a enfilar a la dreta; només en queda un corral i runes. La pista per la que venia continua cap al Clot d'Aubenç, per on he pujat una estona abans
Ara vaig per unes pastures meravelloses, envoltades de pins...
...fins que trobo la Collada d'Aubenç (1.475 m.) en una hora des del Coscollet. Vist des d'aquí, no sembla gaire cosa
Aquí enfilo cap al sud en pujada, i torna a envoltar-me el bosc
Per poca estona, ja que en agafar un trencall a la dreta el camí planeja i se'm comença a obrir per sota la Vall de Rialb, amb el Montsec al fons
Més amunt, les serres de Càrreu i Boumort, que ja fa temps que tinc ganes de conèixer
Entre aquestes valls i modestes serres, un poble que sempre m'ha cridat l'atenció és Gavarra, al que s'accedeix per la carretera que va de Coll de Nargó i Isona. S'alça en un petit turonet, envoltat dels barrancs que vessen al Rialb
Aquest riu dóna lloc al municipi de la Baronia de Rialb, potser el més afectat per la construcció de l'embassament de Rialb als anys 90 (tot i que no va acabar d'omplir-se fins al 2008), que s'amaga darrere la Serra de la Cornera, a la dreta. Al mig d'aquesta hi ha el Coll de Creus, per on baixaré cap a Cortiuda i d'aquí a Torrent per completar la circular
Però abans, quan el camí comença a davallar, arribo al Coll de Prat (1.465 m.). Hi ha una panoràmica una mica més àmplia, amb les serres de Càrreu i Boumort a la dreta, Montsec al mig i tota la Vall de Rialb al centre
Des d'aquí em desvio un parell de minuts al modest Tossal de Coll de Prat (1.475 m.). Ja tinc a la vista els camps que envolten Cortiuda; al darrere, la Serra de Sant Marc i la cua del Pantà de Rialb
Torno al camí principal i en mitja hora escassa arribo, ara sí, al Coll de Creus (1.295 m.), per on creuava l'antic camí de Peramola a Gavarra
Aquí tombo a l'esquerra; la baixada es fa més pronunciada i l'alzinar guanya terreny. Les Roques de Sant Honorat ja són visibles, i a la seva dreta, per on baixa el barranc de Peramola, ja puc intuir el punt final de la jornada,
Però per donar una mica d'emoció, els trons que sentia tan llunyans dalt del Coscollet s'han anat acostant, i rere la Serra d'Aubenç s'endevina alguna cortina d'aigua... Ai que acabaré remullat!
L'últim tram de baixada accelero el ritme; ja tinc a la vista les runes de l'antic poble de Cortiuda
No hi arribaré a entrar, ja que no estic per entretenir-me gaire; em quedo a les portes, passant pel davant de Cal Bernadí (995 m.)...
...i deixant a la dreta l'accés al poble vell (on hi ha el Refugi de Cortiuda) i la pista que hi accedeix des de Peramola, que dóna més volta. Continuo en direcció a les parets de la Serra d'Aubenç, em sembla que hi està caient un bon ruixat..
...del que encara no se si podré lliurar-me'n; als 300 m. em desvio a la dreta entre els camps (tot i que es podia seguir per la mateixa pista fins una collada propera) i passo pel davant d'un parell de masos en direcció al Tossal de Cortiuda, amagat rere les alzines
Al final sembla que les muntanyes d'Aubenç han retingut la pluja; el Coll de Creus ja queda enrere
En arribar sota el Tossal de Cortiuda segueixo el camí a la dreta, novament pel bosc; és un tram de pista que després es transforma en corriol carener
Després de baixar a la Collada de Miamorta, se surt a una nova pista; cap a l'esquerra seguiria la carena i aniria a parar al primer coll que he trobat al matí, sota la Roca del Corb. Així que la segueixo a la dreta en baixada...
...i en uns 20 minuts apareixo Mas de Torrent, on m'espera el cotxe i els gossos que m'han donat la benvinguda unes onze hores abans
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada