Una nova sortida per la zona nord-oest dels Ports per conèixer el Barranc de la Paridora, un dels indrets que més em cridava l'atenció. Es tracta d'un dels barrancs que baixen de les carenes del massís pel vessant ebrenc; la seva capçalera es troba entre la Mola de Catí i les Foies, prop del Coll dels Llinars, i a la seva part inferior es converteix el riu Algars, que fa de límit entre Catalunya i l'Aragó durant bona part del seu recorregut.
A finals de maig no vam trobar gens d'aigua; això ens va facilitar el caminar, però per altra banda li fa perdre atractiu, ja que només hi havia un parell de tolls mig plens. Encara i així no vam tenir gaire sort amb el temps, ja que la intenció era allargar-nos per la Mola de Catí o la Tosseta Rasa, però en arribar a la part més alta la boira i un continu plogim ens van venir a fer la guitza. Vam haver de retallar els plans inicials, baixant per prop del Coll de l'Ereta cap al de Miralles per tornar al punt inicial, el Mas de Damià.
A finals de maig no vam trobar gens d'aigua; això ens va facilitar el caminar, però per altra banda li fa perdre atractiu, ja que només hi havia un parell de tolls mig plens. Encara i així no vam tenir gaire sort amb el temps, ja que la intenció era allargar-nos per la Mola de Catí o la Tosseta Rasa, però en arribar a la part més alta la boira i un continu plogim ens van venir a fer la guitza. Vam haver de retallar els plans inicials, baixant per prop del Coll de l'Ereta cap al de Miralles per tornar al punt inicial, el Mas de Damià.
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
(comença a Mas del Pau, s'ha de sumar el tram des de l'aparcament)
Perfil i més dades
I per variar una mica, aquesta vegada la crònica comença de nit, a l'abric d'un foc...
...al refugi del Mas de Damià, on vam anar a dormir l'Àlex i jo la nit anterior. S'hi accedeix des del poble d'Arnes, seguint les indicacions que porten al Toll del Vidre; la pista remunta l'Algars però a 1 km. queda tallada per una cadena. En plena nit caminem durant mitja hora per arribar al refugi, molt ben cuidat
Així, al dia següent, només esmorzar i ja ens podem posar en marxa
No té pèrdua, tant sols hem de seguir la pista a la vora del riu...
...per acostar-nos en un quart d'hora al Mas de Pau (630 m.), sota la Punta de l'Avellanar. Aquí es creua per l'esquerra el camí del Coll de Montfort, per on tornarem, i a la dreta el que passa al barranc d'Ulldemó
Nosaltres no deixem el nostre camí, que a vegades es fa difícil de seguir, però sempre a tocar de l'Algars
Bé, dir-li "camí" potser li queda una mica gran...
Aviat desapareix qualsevol traça de sender, però el recorregut es troba ben fitat, gairebé sempre pel llit del barranc...
...tot i que en algun tram hem de sortir-ne per internar-nos en la vegetació
Per dalt ens vigilen les parets de la Mola de Maclac
I per aquí a baix la cosa comença a posar-se interessant...
...a la vora de l'estret del Mas del Pau
No té cap complicació, tot i que amb aigua seria una altra cosa; en tot cas és prou espectacular
Seguim caminant entre el riu de pedres...
...que sembla que no s'acabi mai...
...fins que arriba un moment que ja no es pot seguir (675 m.); trobem un corriol que puja a la dreta pel Barranc del Corb cap a la Mola de Lino, mentre que nosaltres continuarem per un altre que comença a guanyar alçada ràpidament...
...sobrevolant el de la Paridora, que ara ens queda a sota a l'esquerra
Sembla ser que ara ens dirigim cap a aquell altre estret
A l'altra banda de la Paridora s'alcen les parets de la Mola de Terranyes
Així que després d'un ràpid ascens d'uns 100 m. trobem el que deu seria un bonic salt d'aigua... si n'hi hagués. Després haurem de superar-lo pel cantó esquerre
Per sota, vàries escletxes i forats entre les roques, amb algunes instal·lacions per a rapelar
Creuem el barranc i tornem a remuntar, i de quina manera! De seguida deixem a sota els pedrots...
...i anem guanyant bones vistes sobre el tram inferior
El curs del riu ens queda ara uns metres més avall...
...però de seguida el recuperem, amb la mateixa tònica anterior
I de seguida després, torna a pujar...
...per poder accedir a una de les escasses basses amb aigua
El Toll Negre, o el que queda d'ell
Tot i la poca aigua, no deixa de ser bonic
Però encara hem de fer una altra puja i baixa, ara per un pas equipat
La corda no sé si aguantarà gaire, però ajuda a superar la roca gairebé llisa
I un cop superat, doncs el mateix però de baixada. Ambdós passos no ténen més dificultat, semblen més aparatosos del que realment són
Novament a la torrentera, encarem l'últim tram...
De seguida el barranc es divideix (825 m.-1h30') , per l'esquerra vé el de la Paridora (que una mica més amunt s'uneix amb el de Vallnegra); per aquí se surt si es fa el primer tram equipat des de la pista de les Foies
Per la banda dreta baixa el Barranc de la Paella o de l'Algars; el riu neix uns 200 m. més amunt en una cavitat anomenada el Forat del Riu Algars. Nosaltres seguim les fites que, un cop més, s'enfilen pel dret, pujant gairebé 60 m. d'una tacada...
...i deixant ràpidament a sota la unió dels barrancs; aquest és el de l'Algars vist des de les altures...
...i per fi queda enrere el de la Paridora, amb el Penyagalera al fons
Ara ja tenim alguna cosa semblant a un corriol...
I a mesura que anem pujant, ens va guanyant la boira...
...fins que ens fiquem dins d'ella definitivament, precisament quan el camí comença a planejar, cap als 1000 m.
Per fi trobem l'aparcament de l'inici de la Paridora i al costat d'aquest, la pista que volta la Mola de Catí. La seguim a l'esquerra, i gairebé al mateix temps comença a ploure
No hi ha gaire cosa per comentar en aquest tram, l'únic que destaca és l'entrada a la Cova Quaresma, bastant més endavant
Després de seguir la pista durant una hora assolim un petit coll, molt planer, i la deixem per una altra de més tancada a l'esquerra
Aquesta va seguint un altre petit barranc, que no és més que la capçalera del Barranc de Vallnegra que hem deixat a l'esquerra quan sortíem del de la Paridora. La pista termina en una explanada...
...on creuem el torrent a la dreta i, buscant un sender fitat, tornem a pujar cap a un petit coll
Des d'aquí planegem fins creuar una altra torrentera; de seguida sortim a una nova pista (1.130 m - 4h15'), trencall de l'anterior, que es dirigeix a Terranyes per l'esquerra. La seguim, travessant en primer lloc el Pla de Centelles i després deixarem a l'esquerra el refugi de Terranyes. Excepte un curt tram de bosc, el païsatge és bastant semblant, tant a un costat com a l'altre; i a sobre de la pluja, el vent aquí dalt (gairebé 1.200 m., cota màxima del dia) es deixa notar de valent
La pista es transforma en un parell de roderes que acaben desapareixent uns 500 m. després del trencall al refugi. Gràcies al GPS trobem un corriol més o menys per la carena, però encara i així ens costa seguir-lo. Al final quan començava a sospitar que ens havíem perdut, apareix un camí que baixa a l'esquerra en direcció al bosc. Menys mal...
A partir d'aquí, pau i glòria, i baixada cap al Coll de Miralles
Encara més, el vent ja no es nota tant entre els arbres, i deixa de ploure. Per sota es comença a intuir el Barranc de les Valls
A mitja baixada trobem lo Pi Ramut
Amb una alçada de 22 m. i una circumferència de 3,5 m., queda clar que és un arbre monumental. N'hi ha un altre molt a prop, lo Pimpoll, però se'ns va passar per alt
En una mitja hora baixemem els 300 m. que ens separen del Coll de Miralles (875 m.). Ja havia passat per aquí només sis mesos abans, quan vam pujar pel Barranc dels Estrets i vam baixar pel de les Valls (aquí)
El següent tram fins al Coll de Montfort es fa per pista, molt tranquilament...
...i amb una espectacular paret per on deu saltar el torrent del Barranc de les Valls quan baixa amb aigua
Quan els arbres ho permeten apareixen les Gronses al fons
Triguem una mitja hora més en arribar al Coll de Montfort (945 m.), on ens podem aturar en condicions per menjar alguna cosa. Ja tornem a tenir a la vista la Mola de Maclac i la Moleta del Mas del Pau, tot i que cobertes pels núvols
Un plàcid corriol ens tornarà en una altra mitja hora al fons del Barranc de la Paridora; just abans d'arribar-hi, el Mas del Llosero
Ara sí, entre els arbres s'endevina el Mas del Pau
Ara hi fem una ullada per fora i contemplem els magnífics roures i alzines que s'amaguen al darrere
Ja només hem de refer el camí de vinguda, tornant al refugi on havíem deixat part de l'equipatge
I d'aquí a la cadena podem gaudir del tram del riu Algars que no havíem vist la nit anterior
Quina ruta més esplèndida en el es refereix a diversitat de paisatges i terreny. Una bona pallissa de pujada i una altra de baixada. Enhorabona company!!!! Petonets!!
ResponEliminaGràcies pel comentari, a veure si t'animes a conèixer aquella zona que val molt la pena!!! Petons!
EliminaHola, l'acabem de fer avui, l'únic que una vegada a Terranyes, hem variat el rumb i en lloc de baixar pel Ripoll, hem pujat fins a Punta Miranda, vistes espectaculars 360° i desde alli baixar directes al coll de Monfort, per després séguir cap anna de Pau. Bonica Ruta. Salutacuons
ResponEliminaHas tingut més sort wie nosaltres ja que ens va acompanyar la boira (i la pluja) durant bona part del dia. Salut!
Elimina