Dos anys després de la meva incursió per terres castellonenques, torno a agafar el GR 7 a Morella. Ara ja no puc fer sortides d'un dia o d'un cap de setmana, ja no em sortiria a compte; així que he de combinar-me uns quants dies, calculant a més a més les possibilitats de transport públic per la zona (més aviat escasses).
La passada setmana santa havia previst d'arribar a l'estació del Rebollar, a tocar de Requena (València), tot i que ho tenia un pel just per poder fer tot el trajecte previst en 10 dies, gairebé 300 km. A més a més, les últimes etapes es tornen molt llargues, o bé obliguen a fer bivac... Essent més realista, vaig fer plans només per arribar a Bejís, pensant que si un cop allà em veia amb forces, sempre estava a temps de continuar.
Ja avanço que em vaig quedar a Caudiel (uns 6 km. al sud del GR), on tenia millor combinació de tren per tornar. Per arribar a Morella vaig poder comptar amb la inestimable col·laboració de l'Àngel, que es va oferir a portar-me des de Vinaròs i a acompanyar-me durant els primers kms. del GR, estalviant-me ben bé una jornada sencera d'enllaços entre tren i autobús. El dia anterior vaig anar a dormir a Vinarós i el dijous sant, mentre esmorzava, va arribar l'Àngel disposat a fer-me de llebre durant el primer tram del dia
La passada setmana santa havia previst d'arribar a l'estació del Rebollar, a tocar de Requena (València), tot i que ho tenia un pel just per poder fer tot el trajecte previst en 10 dies, gairebé 300 km. A més a més, les últimes etapes es tornen molt llargues, o bé obliguen a fer bivac... Essent més realista, vaig fer plans només per arribar a Bejís, pensant que si un cop allà em veia amb forces, sempre estava a temps de continuar.
Ja avanço que em vaig quedar a Caudiel (uns 6 km. al sud del GR), on tenia millor combinació de tren per tornar. Per arribar a Morella vaig poder comptar amb la inestimable col·laboració de l'Àngel, que es va oferir a portar-me des de Vinaròs i a acompanyar-me durant els primers kms. del GR, estalviant-me ben bé una jornada sencera d'enllaços entre tren i autobús. El dia anterior vaig anar a dormir a Vinarós i el dijous sant, mentre esmorzava, va arribar l'Àngel disposat a fer-me de llebre durant el primer tram del dia
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Cap a les 8h30 aparquem sota les muralles de Morella; l'Àngel tornarà pel seu cotxe en unes hores, mentre que jo començo un viatge de cinc dies i uns 150 km
Baixem cap al Molí nou, després de creuar la carretera de Sorita, on creuarem el Bergantes i remuntarem la petita serra que tanca la vall d'aquest riu
Ja deixem enrere Morella...
...i el Bergantes també queda a sota, en el seu davallar cap al Guadalope i l'Ebre
La pujada no és gaire cosa, però ens fa escalfar els motors per començar. Cal guanyar encara no 200 m. de desnivell cap al coll evident al mig de la serra
A partir d'aquí deixarem de veure la ciutat emmurallada, tot i que anirà apareixent a vegades en la llunyania
El paisatge també canvia i no s'assembla gaire al que estic acostumat: estem al voltant dels 1000 m. d'alçada però ben a l'interior del País Valencià, on la influència mediterrània no es nota gaire i menys a l'hivern, quan no és estrany trobar-se neu fins a les orelles en aquestes serres. En canvi a l'estiu pot convertir-se en un forn, i l'aigua brilla per la seva absència; així que segurament hauré anat a trobar la millor època per venir.
El corriol continua seguint el barranc que neix al mateix coll
I tot i que el clima pot anar d'un extrem a l'altre, el terreny s'aprofita arreu: anem una bona estona envoltats per marges, aquí les parets encaixaven el curs de la torrentera
En algun tram el GR surt del llit, però no s'allunya gaire
En una hora creuem el Camí de la Vega del Molí, que enllaça la carretera de Morella a Ares amb la de Morella a Cinctorres. A partir d'aquí el camí puja suaument, encara entre murs de pedra i alzines
I en arribar al següent coll, va planejant a l'esquerra (sud) per remuntar encara uns metres fins la pista de l'ermita de Llivis
Tornem a baixar per una fondalada fins trobar un barranc més ample, molt pedregós; les marques del GR es perden bastant, cal seguir-lo cap a la dreta uns metres i sortir de seguida en direcció a la carretera CV-12 de Morella a Ares, que ja apareix a l'esquerra
Un cop creuem la carretera (2h20') parem una estona a esmorzar sota els marges del Mas Gran. Aquí ens acomiadarem amb Àngel, que farà marxa enrere i tornarà per l'ermita de Llivis
Així que a partir d'ara m'esperen més de 25 km. (només avui) en completa solitud. Tot i començar la setmana santa, es veu que el senderisme no deu tenir gaire afició per aquests barris: no em vaig creuar ni un sol caminant en 5 dies.
Continuo per la mateixa pista, tot i que el GR se separa durant uns 300 m. per un corriol a l'esquerra que fa com una curta variant; poc després enllaço amb el Barranc de Guimerans, que recorreré gairebé fins la seva capçalera
En una mitja hora la pista travessa el barranc...
...i remunta cap al sud deixant a la dreta els marges que envolten el Mas de Guimerans
Segueixo amunt fins que arribo a una petita carena, al davant m'espera una nova vall, rere la qual ja apareix;la Mola d'Ares. Darrere seu es troba la població d'Ares del Mestrat, fi de la primera part de la jornada
Una mirada enrere, al fons s'endevina la silueta punxaguda de Morella
Em trobo de seguida amb el Mas del Campello (13,73 km - 4h)
Deshabitat com gairebé tots els de la zona, només serveix per a feines agrícoles i ramaderes; no trigo gaire en passar de llarg
Una mica més endavant ja es veu clarament la Mola d'Ares a l'altra banda de l'extensa vall; el GR es dirigirà cap al coll que s'albira al centre
De seguida baixo a creuar l'Assagador (camí ramader) dels Carrascals; al fons la Serra Simona
Aquí deixo momentàniament la pista i baixo per un corriol entre alzines...
...però de seguida apareixo en una de nova que passa pel davant de la Masia de la Pinella, on els guardes semblen simpàtics però no em deixen acostar-m'hi massa
Sembla que al davant tinc un camí ben plàcid, de moment, primer travessant sembrats...
...i en creuar el Camí de la Bassa Verda, pel bell mig d'un secarral; no vull imaginar-me això en ple estiu a aquesta mateixa hora...
Es creua un altre camí, a tocar de la Bassa de la Pinella; cap al darrere, el panorama sembla desolador
De mica en mica em vaig acostant a la pista que recorre el Barranc dels Prats; és una desviació que pot passar desapercebuda si es va en sentit contrari. Només faig uns 100 m. de pista, de seguida es creua el barranc i se segueix un corriol que puja entre alzines...
...deixant a l'altra banda el Mas d'en Blai
Vaig pujant fins gairebé arribar a la carena, després ja es fa més planer. Suposo que aquest també seria un camí ramader, es veien els marges ben cuidats
Ja tinc la Mola d'Ares cada cop més a prop...
...mentre que el Barranc dels Prats va quedant a sota
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
Els últims metres, entre mig dels matolls
I finalment, el Coll de la Mola d'Ares (1.205 m - 6h20'), aquesta queda a la dreta
Enrere queda el camí recorregut fins ara, destaca la Mola de la Garumba a l'esquerra i un puntet blanc cap al centre-dreta, darrera de la serra més verda, que delata la situació de Morella
Aquí comença la pista cimentada que porta a Ares, encara amagat rere el cordal de la dreta. A partir d'ara se m'obre al davant el Barranc de la Rambla Carbonera o de la Viuda, que quedarà a l'esquerra. Passat Ares, el GR flanquejarà sota la Mola de Vilà (dreta) per resseguir més o menys la carena en direcció a Benassal, sota el puig de l'ermita de Sant Cristòfor, la punxa més destacada a l'esquerra. I ja es pot veure, encara que molt llunyana, la silueta del Penyagolosa, mig oculta entre la boira
Continuant per la pista en direcció a Ares, en un quart d'hora apareix el que per mi serà la mitja part de la jornada
El Refugi del Regatxol, de propietat de l'Ajuntament d'Ares, on cal demanar les claus per a pernoctar
I tot just al costat, la font del Regatxol, situada al darrere del llavador. Sembla ser que antigament, aquí es prenien més decisions que a l'Ajuntament...
En tot cas, és un bon indret per refrescar-me, remullar-me, omplir el dipòsit i fins i tot fer una becaineta. Des d'aquí ja tinc Ares a tocar
Mentre m'hi acosto vaig veient com de mica en mica s'obre el Barranc de Cantallop, tributari de la Rambla Carbonera
Un cop a Ares (7h30' - 23,2 km.) no em trobo gaire gent; passo per la Plaça Major, on hi ha la majoria d'establiments hostalers...
...i faig una ràpida ullada a l'església de l'Assumpció (s. XVIII)
No puc entretenir-me gaire ja que encara em queda pràcticament un terç de l'etapa, flanquejant en un primer moment per sota de la Mola de Vilà
Així que surto de la població per un camí que va per sota de la carretera que hi accedeix...
...fins que s'hi ajunta per baixar al Coll d'Ares (1.143 m.), on creua la carretera CV-15 i on hi ha parada d'autobús (a St. Mateu i Vinaròs: Autos Mediterráneo)
A partir d'aquí el corriol pujarà suaument, ben bé flanquejant, pel vessant oriental de la Mola de Vilà
A sota queda el Barranc de la Viuda, per on baixa la carretera en direcció a Albocàsser
El corriol es fa molt plàcid...
...mentre que Ares, el seu coll i la seva mola van quedant enrere
Així fins que arribo a la carena, on no trobo cap cim però si una petita elevació que permet bones vistes de la part inferior de la Mola de Vilà. Vilafranca del Maestrat queda amagada entre les valls, a la dreta, mentre que el Penyagolosa despunta a l'horitzó a l'esquerra
Pel darrere queda la Mola de Vilà i Ares del Mestrat, convertit ara en una petita taca blanca a la dreta
Sembla ser que el turisme no li agrada a tothom, aquestes estaven pastant tan tranquil·lament fins que em van veure i van apretar a córrer...
I em pregunto: què no poden caminar pel terra com tothom???
No serà el meu únic contacte del dia amb les cabres i similars; després de la sessió de panoràmiques, vaig baixant de mica en mica cap al Mas de la Mola
Aquí creua una pista, la segueixo cap avall i al primer revolt surto per un camí que baixa al límit dels prats i que passa pel davant del Mas de la Cova
No veig la cova que dóna nom al mas, potser es refereix a aquesta balma sota la paret del Tossal de la Nevereta
En aquest tram el GR recorre la capçalera del Barranc de Marfulla, que vessa també al de la Viuda. Es va perdent alçada ràpidament...
...fins que se surt una altra vegada a la pista que baixa del Mas de la Mola, que es torna a deixar en arribar a aquest collet
Torno a baixar per un bonic i antic camí...
...que torna a sortir a la pista, i aquesta a una altra de més àmplia, al costat d'uns camps; aquí al menys ja em vaig creuant amb algun cotxe de tant en tant. El Penyagolosa es va veient més a prop
I al darrere queda el Tossal de la Nevereta, extrem inferior de la Mola de Vilà
Entre els arbres es deixa veure Ares de tant en tant
I cap al davant ja es veu ben a prop el turó de l'ermita de Sant Cristòfol així com les cases del barri de la Font d'en Segures. A partir d'ara només queda seguir la pista entre alzines
Tot i que em trobo amb una inesperada sorpresa que em permetrà fer la bona obra del dia: a aquest pobre cabirol se li va quedar enganxat l'unglot en intentar saltar la tanca. Em vaig acostar per intentar treure-li, i com més a prop en tenia més intentava deslliurar-se'n; però només de tocar el filferro ja va poder saltar i es va posar a córrer tot coix, però com si el perseguís el mateix diable. Potser és que ja li havien arribat notícies de la meva fama de carnívor...
Aquests últims quilòmetres recorden molt als primers, tot i que per pista en comptes d'anar per camí ramader. Una mirada enrere cap a la Mola de Vilà (esq) i la Mola d'Ares (dreta)
Em vaig acostant a Benassal, però no es deixa veure encara; primer apareix l'ermita de la Magdalena, i s'intueixen les cases del poble al mig de la vall. Al dia següent, el GR anirà per la dreta del turó de Sant Cristòfol, sense arribar a pujar-hi
Des de la la Magdalena finalment puc veure a tocar el final de l'etapa, després de onze hores de ruta,
Hi arribo a dures penes, no em sento ni les cames, però content per haver pogut complir el meu objectiu. En tot cas, ja he superat l'etapa més llarga
Buenos recuerdos me traen esas fotos, veo que las vacas que pastaban en el alto después de Ares han sido sustituidas por cabras montesas. La bajada desde el Más de la Cova no estaba mal. A continuar la travesía.
ResponEliminaHabrán más entregas para traerte más recuerdos, lo único que me falta es tiempo... Un abrazo
Elimina