Després d'una pila d'anys sense trepitjar la Garrotxa, els amics de Singles ens ofereixen una ruta per l'extrem més meridional de la comarca, que per a mí també era el més desconegut. Com sempre, havia passat un munt de vegades per la carretera de Sils a Olot, però sense baixar del cotxe no podia ni imaginar la quantitat de llocs meravellosos que s'hi troben ben a prop. Només recordo haver visitat en una ocasió el Gorg dels Murris a Cogolls, segurament fa més de deu anys; així que no tenia ni idea de l'existència de tots els gorgs, piscines naturals, salts i cascades que ens trobarem durant la ruta.
Limitant amb les comarques de la Selva i Osona, la població de les Planes d'Hostoles es troba banyada per les aigües del Brugent (no confondre amb el de la Serra de Prades a Tarragona), al que vessa la riera de Cogolls una mica més al sud. En l'excursió d'avui recorrerem de ben a prop el llit del primer, per elevar-nos després al Castell d'Hostoles i la carena que uneix el Puig de la Nespleda i l'ermita de Puig-alder, tornant a les Planes intentant seguir més o menys de prop el segon curs d'aigua.
I ja avanço que a vegades, per acostar-nos a algun gorg, o per superar algun salt d'aigua, hi ha més d'un pas que requereix ficar tota l'atenció per no acabar dins del riu amb algun os trencat...
Limitant amb les comarques de la Selva i Osona, la població de les Planes d'Hostoles es troba banyada per les aigües del Brugent (no confondre amb el de la Serra de Prades a Tarragona), al que vessa la riera de Cogolls una mica més al sud. En l'excursió d'avui recorrerem de ben a prop el llit del primer, per elevar-nos després al Castell d'Hostoles i la carena que uneix el Puig de la Nespleda i l'ermita de Puig-alder, tornant a les Planes intentant seguir més o menys de prop el segon curs d'aigua.
I ja avanço que a vegades, per acostar-nos a algun gorg, o per superar algun salt d'aigua, hi ha més d'un pas que requereix ficar tota l'atenció per no acabar dins del riu amb algun os trencat...
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Sortim doncs a mig matí per la carretera en direcció nord, a la nostra esquerra les muntanyes del Collsacabra ens separen d'Osona
En menys d'un km. arribem a un revolt de la carretera antiga, aquí agafem un camí a l'esquerra que ben aviat passa per sota del Mas de Paulí
Seguim un camí entre els camps per entrar al típic bosc de ribera, on la cosa comença a posar-se interessant. El primer salt d'aigua...
...és també l'avantsala del Gorg de la Plana, el primer del dia
El Brugent continua davallant cap al Ter
I nosaltres seguim uns metres amunt per trobar la següent meravella natural del dia...
...el Gorg de la Pedrera, amb el seu respectiu salt d'aigua
Des d'aquí no podem continuar riu amunt, i hem de tornar enrere fins als camps, on en una cruilla que hem deixat abans, un corriol guanya uns pocs metres per trobar un canal de rec
En aquest tram no hi ha camí i hem d'anar per sobre dels murs del rec; recordo un parell de llocs on hi havia una bona caiguda, així que cal parar atenció i no fer tonteries. Així arribem en processió a una resclosa on hem de passar un a un
Molt a prop, la resclosa de Can Paulí, d'on agafa aigua el canal
Des d'aquí ens separem uns metres del riu, per tornar a acostar-nos a l'hora de visitar un altre gorg. El camí d'accés també presenta algun inconvenient i algun pas un tant "peliagut"
Però la vista del Gorg de la mola recompensa sobradament
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
Seguim una estona pel curs del riu, a l'altra riba hi ha una mena de cova feta pel constant fregar de l'aigua
Mirada enrere
Poc després pujarem uns metres fins trobar una mena de desviament, tornarem a baixar per veure des de sota el Pont de la Torre, que comunica el Mas del mateix nom i l'església de la Mercè amb la carretera
Però per aquí ja no podem passar i hem de tornar pel mateix camí; un cop a dalt agafarem el corriol de la dreta, que en uns pocs metres es troba amb la Via Verda d'Olot a Girona. La seguim a l'esquerra i en la següent desviació, sortirem novament a la carretera.
A partir d'aquí comença la segona part de l'excursió, ja deixem enrere el riu i iniciem l'ascensió a la modesta Serra del Castell. Tal com sortim a la carretera, un corriol puja com una mala cosa per la carena, envoltat pel bosc, en direcció al puig que domina aquest tram de la vall del Brugent...
El Turó del Castell d'Hostoles, 605 m.
Com el seu nom indica, coronat per un Castell del s. IX-X, que va tenir un gran paper en la Guerra dels Remences (1.462) i del que actualment només en queden les runes. Destaquen les bones vistes sobre la vall, que en aquella època constituïa una important via de comunicació: cap a Sant Feliu de Pallerols, amb el Puigsacalm al darrere i unes taques blanques que indiquen la situació del Canigó, al Pirineu més oriental
Una mirada cap al punt de sortida, les Planes d'Hostoles, amb la penya del Far coronant el Collsacabra; a la dreta de la carretera s'amaga el camí que ens ha descobert els racons més amagats del Brugent
I mirant endavant, el que ens queda per recórrer de la serra: el Puig Alt de la Nespleda s'alça dalt de les carenes rocalloses del Serrat del Castell i amaga al seu darrere el Puig Alder, des del qual baixarem cap a la vall de Cogolls, a la dreta. Al darrere d'aquesta la Serra de Finestres, i molt llunyà a l'esquerra, el Massís del Canigó
Per baixar hem de refer els últims metres del camí de pujada, fins la cisterna...
...des d'on resseguirem un corriol que, amb alguna destrepada, continua cap al nord ben a prop de la carena
A partir del Collet de Fontplana anirem una estona per pista, fins poc abans del Cingle dels Corbs, on el camí s'enfila de valent
Un cop superat el cingle, una mirada enrere cap al Puig del Castell, amb el Far i el Collsacabra a l'altra banda de la vall
Ja sobre la carena, continuem pel mig d'un bosc ben tancat...
...on pràcticament ni ens adonem del següent cim, el Puig Alt de la Nespleda (702 m.). Ni vèrtex, ni fita, ni un munt de pedres que l'indiqui
El que sí té, quan els arbres ho permeten, una bona panoràmica del Canigó tot nevat
Baixem per un corriol empinat cap al Collet de les Comes, per tornar a pujar sense deixar la divisòria; així es veu l'anterior cim, la veritat és que no imposa gaire...
A partir d'aquí ja anem alternant amb algun tram de matolls; això ens permet veure des de les alçades la Vall de Cogolls, per on baixarem d'aquí a una estona
El camí es va eixamplant fins a situar-se just a sota del següent cim, amb ermita incorporada
L'ermita de Sant Salvador de Puig-alder (s. XII), situada com el seu nom indica al Puig Alder (708 m.)
Antigament hi havia hagut també un castell, això fa que l'ermita estigui un pel més elevada
De fet, hi ha unes vistes immenses, en direcció a la Vall de Cogolls o la Serra de Finestres...
...o cap a la Serra d'Aiats i el Puigsacalm...
...i com sempre, destaca en la llunyania la mole del Canigó
En qualsevol caso, un lloc ideal per parar a dinar, petar la xerradeta i fins i tot una becaina. Des del costat oriental de l'ermita, un camí baixa davallant cap al Mas del Portet, situat molt a prop d'un collet que separa les valls de Cogolls, que seguirem, i del Vallac, que va a sortir a Sant Feliu de Pallerols
Des d'aquest mas seguirem avall, ara cap al sud, per un camí més ample, primer pel costat d'un camp i més tard entre les alzines, i sortirem a una pista que en uns cinc minuts ens condueix a l'església de Sant Cristófol de Cogolls
És originària del s. XI, tot i que s'ha reformat vàries vegades. Juntament amb la rectoria i l'antiga escola, formen el nucli de Cogolls; la resta es troba disseminat en les masies del voltant
La més propera és el Fontanill, ens hi atansem pel camí que surt per l'esquerra de l'església
A sota del mas trobem la riera de Cogolls i tot just al costat, l'anomenada Cova de Fontanill; no sembla una cova sino més aviat un racó extraordinàriament humit recobert de molsa, suposo que en una època més humida s'hi deu formar algun petit salt d'aigua. Aprofitem per fer-nos la foto de grup...
A partir d'aquí tornem a caminar prop del riu, però en alguna ocasió no tenim gaire clar per on hem d'anar: pel mig de la selva verge...
...o havent de sortir als camps quan els arbres ens impedeixen el pas...
...o havent de travessar la riera...
...que continua el seu davallar entre els arbres
Potser no hi ha tants racons idíl·lics com al Brugent, però tampoc ens queixarem
El problema és que en molts casos hem de tirar pel dret al mig del bosc, però els païsatges que hi trobem no els veuríem si seguíssim el camí "normal"
I així arribem, seguint una traça de corriol, al que serà el plat estrella d'aquesta segona part de la ruta
Però per poder baixar-hi hem de fer una destrepada que té tela, especialment els primers dos metres, on ens hem de refiar de la solidesa d'una arrel i d'una mena de cable mig enterrat que es pot fer servir de passamans
No són més que uns 5 metres, en els que una caiguda pot ser molt dolenta
Però com sempre, val la pena
Havia estat anys abans al Gorg dels Murris, però no ho recordava tan bonic
Un racó amagat que inspira pau i tranquilitat
Ens estem una bona estona gaudint de l'espectacle i fent fotos, però tampoc ens podem distreure massa ja que no trigarà en fer-se fosc. Continuem pel camí normal d'accés al gorg, que procedeix d'un trencall de la pista que puja a Cogolls, ara ja sense cap complicació...
...tot i que si cal, ens busquem alguna distracció: al costat del Pas de la Clota, on la pista creua la Riera de Cogolls, hi ha un pont de troncs en el que ens posem a fer l'indi
Encara vam buscar, riera avall, un altre possible pas a sota d'aquestes grades, però no ho vam veure clar i vam tornar a la pista
Aquesta de seguida passa a estar asfaltada, així que en uns deu minuts, en un marcat revolt, la deixem i baixem per una altra al mig dels camps, amb la Serra de Finestres il·luminada pels últims raigs de sol...
...a l'igual que el llunyà Puigsou, coronant el Rocacorba
I així, agafant novament un petit tram de la Via Verda, ja tenim les Planes a la vista...
Només hem de creuar el Brugent per última vegada, per arribar-hi... gairebé de nit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada