Quan alguns encara celebraven el canvi d'any, vaig voler començar el 2014 de la manera que més m'agrada: un volt per les muntanyes més modestes, més properes, menys conegudes i menys massificades. De fet, a qualsevol lloc m'hauria estranyat de trobar-me gaire gent un primer de gener, però no se sap mai...
Buscant doncs alguna cosa fàcil i assequible a prop de casa, que em permetés anar a dinar amb la família, em vaig inventar aquesta combinació des de Tona que permet assolir un dels "100 cims" del llistat de la FEEC i un altre cim secundari amb molt bones vistes, tot això en combinació amb el PRC-43, que recorre els voltants d'aquest municipi d'Osona. Es pot fer en una matinal sense cap complicació, visitant a més a més un parell d'ermites romàniques i el bonic (i petit) poble de Collsuspina
Buscant doncs alguna cosa fàcil i assequible a prop de casa, que em permetés anar a dinar amb la família, em vaig inventar aquesta combinació des de Tona que permet assolir un dels "100 cims" del llistat de la FEEC i un altre cim secundari amb molt bones vistes, tot això en combinació amb el PRC-43, que recorre els voltants d'aquest municipi d'Osona. Es pot fer en una matinal sense cap complicació, visitant a més a més un parell d'ermites romàniques i el bonic (i petit) poble de Collsuspina
Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICC - Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Surto doncs de casa quan molts encara estan de festa i pel camí m'emporto algun ensurt per culpa d'algun imbècil que no té millor manera de celebrar el Cap d'Any que posant en perill la seva vida i la dels demés. A part d'això, vaig pràcticament sol per la C-17 fins a Tona, on arribo cap a les 9h del matí. Un cop al centre de la població, busco la carretera que enllaça amb la N-141 en direcció a Collsuspina i Manresa, i poc abans de sortir del poble deixo el cotxe en una placeta, començant a caminar cap al sud, en direcció al camp de futbol.
El matí ha començat fred, com correspon normalment al primer dia de l'any. Per sort la boira no envaiex la plana d'Osona i aixeca ràpidament, permetent veure el Montseny a l'altra banda
Al límit entre els camps i el suau pendent de la muntanya, els senyals del PR em guien cap a Vilageliu. Al fons a l'esquerra ja apareixen les antenes del Castellar (que entrava en els meus plans inicials, però que vaig acabant desestimant) i just a sota seu es dibuixa la silueta del Roc de la Guàrdia, primer objectiu del dia
Deixant enrere la granja del Vilar, m'endinso per un moment en el bosc, i poc després trobo una cruïlla amb l'església de Sant Miquel de Vilageliu o Vilageriu, del s. X, tot i que modificada diverses vegades
Continuo per la pista a la dreta per apropar-me al Barranc de Güells...
...mentre que el Castell de Tona va quedant enrere, i a sota la població
En uns 300 m., la pista es bifurca, un ramal gira a la dreta mentre que un altre baixa cap al Torrent de Güells, nom que rep el riu Congost en el seu primer tram. Pensava trobar aquí l'aqueducte de Vilageliu, però resulta que es troba uns 400 m. més avall, així que pujo per un corriol paral·lel a la dreta...
...tot i que era més senzill tornar a la pista, ja que per aquí em trobo amb algun petit inconvenient
Res que no es pugui superar amb facilitat, i així vaig a sortir pocs minuts més tard en un nou camí que ve de l'anterior pista, al límit entre els camps i la falda de la serra...
Per aquest nou camí passo pel davant de la Font de Güells...
...i ja a l'altra banda del barranc, surto a una pista que segueixo a l'esquerra (a la dreta portaria a la carretera) per abandonar-la immediatament per un altre corriol que separa dos camps, i que té en algun tram un curiós "pavimentat natural"
Cap enrere, es veu el mas de Güells al vessant oposat, quedant per sobre del camí pel que he pujat
Apareixo novament a la pista anterior, que tomba a l'esquerra en arribar a un altre riera; uns metres més endavant la deixo un altra cop per un nou sender a la dreta, encara al costat d'uns camps, i quan aquests s'acaben m'equivoco de camí, però ja veig ràpidament que per aquí no pot ser...
Torno enrere i agafo el trencall de l'esquerra, que va a parar a la pista un altre cop. En creuar un nou torrent ja vaig intuint bones vistes de la plana ausetana...
...però encara milloraran quan, després d'aquest últim tram de bosc...
...arribo primer al Coll de la Guàrdia, des d'on es desvia el camí que assoleix el Roc de la Guàrdia (895 m.), primer cim del dia en una mica menys d'1h30'
Un mirador privilegiat (bé, de fet n'hi ha dos: aquest és el Mirador del Roc Gros) sobre el sud d'Osona, el Montseny enfront, la vall del Congost a la dreta...
...o el Castellar, amb les antenes a sobre, al que finalment acabaré renunciant, i el Puigsagordi al darrere
Al costat d'aquest balcó hi ha un altre punt, ben indicat, amb una excel·lent panoràmica: el Mirador del Pirineu, aquest enfocat precisament cap a aquesta serralada, cap al nord d'Osona, la serra de Cabrera i Puigsacalm. Al centre de la plana, la boirina no acaba d'aixecar del tot
(clicar sobre les panos per a ampliar-les)
Zoom sobre Tona i el seu castell
Després d'un primer avituallament al cim, torno al coll i enganxo novament la pista, ara en direcció oest, acostant-se a la carretera fins gairebé tocar-la...
...però just abans em desvio a l'esquerra per un camí paral·lel que en creuar la pista d'accés al Castellar es converteix en un corriol que travessa el camp, en direcció a la roureda
Vaig a sortir a un camí més ample que segueixo a la dreta fins Can Jordà, un mas situat en una cruïlla de pistes...
...i que es troba ja situat a l'altiplà que forma la subcomarca natural del Moianès, amb bones vistes tant cap a Osona (la plana ja ha quedat amagada a sota) i Cabrera al fons...
...com cap al Montseny i les Guilleries, al darrere...
...així com cap al llunyà Pirineu al nord. La carretera passa a escassos 200 m., és el Coll de la Pollosa
Un cop al mas, torço pel trencall de l'esquerra, a sota ja treu el nas Collsuspina. S'hi pot arribar per la pista, però prefereixo fer una petita variant per visitar aquella roureda de la dreta...
Uns 300 m. després de Can Jordà, una traça poc visible baixa entre els arbres i condueix als Tres Roures, exemplars monumentals
Continuo pel mig de la roureda...
...fins que em creuo amb l'antic Camí Ral de Vic a Manresa, que em portarà a l'entrada de Collsuspina (910 m. - 2h30')
Es visita ràpidament: amb "epicentre" a la Creu de Terme...
...per on travessa el que es pot considerar l'únic carrer del poble
A l'esquerra queda l'església parroquial de Santa Maria o de la Mare de Déu dels Socors; és relativament moderna (S. XVIII-XIX) ja que l'església primitiva va ser la de Sant Cugat de Gavadons, cap a on aniré en una estona
Així que el poble es veu ràpidament; pel carrer principal trobo marques del GR 177 i em dirigeixo a creuar la carretera mentre que cap a Ponent es dibuixa entre la boira una silueta prou coneguda
Només creuar la N-141 passo per l'agregat de les Casetes; aquí començo a pujar suaument cap a l'esquerra
Així vaig guanyant vistes sobre part del terreny que acabo de recórrer, amb el Castellar al fons
Igualment, sobre la pujada que em queda: el Turó de Bellver a l'esquerra i l'església de Sant Cugat de Gavadons a la dreta
Es va ascendent suaument, per pista; en assolir el Coll de Nualard, el GR 177 es desvia cap a l'esquerra, en direcció a Moià
En només deu minuts arribem al Mas de Bellver...
...on hi ha la desviació cap al turó del mateix nom
També trobem al davant l'església de Sant Cugat
Me la deixo per després, perquè ara em planto ràpidament sobre el Turó de Bellver (1.050 m., 3h), sostre del dia
La veritat, no és gaire estètic, entre la caseta, les antenes i les restes del pas de moltes vaques de les masies veïnes. Una mirada enrere cap a la torrentera de l'Oller, per on he vingut
Això sí, les vistes ho maquillen bastant, llàstima dels arbres que n'oculten una bona part: d'esquerra a dreta, el Port del Comte, Cap del Verd, Rasos de Peguera i ensija, Pedraforca, Cadí-Moixeró, Tossa d'Alp i Puigllançada...
Torno a la pista principal per arribar-me ràpidament a Sant Cugat de Gavadons (s. XII), inicialment depenent del Castell de Tona, però que en independitzar-se d'aquest va donar origen al terme de Collsuspina
La panoràmica des d'aquí no li té res que envejar a la del cim: cap a la plana d'Osona, Guilleries i Collsacabra
I les muntanyes nevades del Ripollès, del Puigmal al Costabona (més o menys), es veuen millor des d'aquí ja que al cim hi ha el bosc just a sota que les oculta en part
Des de l'església es baixa a creuar la pista principal, que es dirigeix cap a la urbanització Fontanelles. Al davant, el Montseny sempre omnipresent
Segueixo davallant per l'altra pista, entre els camps; en uns 10 minuts arribo a la masia de Can Regàs...
...i em desvio uns metres a la dreta per veure la font de Can Regàs, on neix el Congost, principal afluent del riu Besòs
Tornant a la pista, es fica ara al mig del bosc; quan apareix a l'esquerra el Barranc de Sant Cugat...
...és senyal de que ens acostem al Mas de Colldarnau (4h10'), situat al coll del mateix nom
Sense canviar de vessant, la pista tomba del tot a la dreta i ofereix aquesta bona panoràmica sobre Tona, amb el l'Enclusa i les Guilleries al fons
Uns 100 m. després de Colldarnau, em desvio a l'esquerra per un camí bastant tancat que passa pel davant d'una mina d'aigua (o un pou, no ho sé)
A partir d'aquí comença a davallar fins que l'últim tram de descens es fa una mica perdedor, perdent-se la traça; no hi ha perill, però s'ha de fer bosc a través fins a sortir a la carretera N-141 a tocar de la Bestreta, antiga casa de pagès
En qualsevol cas, es pot seguir la pista anterior i passant pel Mas de Güells es va a sortit a la mateixa carretera, a la cruïlla de Tona, aproximadament 1 km. abans. Des de la Bestreta enfilo l'asfalt uns 100 m. al nord fins que veig una pista que va a morir als camps de la dreta, uns metres més avall. Es baixa per una mena de rasa...
...i per aquesta nova pista passo pel davant del Planell, una enorme casa pairal
Des d'aquí, una mirada enrere cap a Colldarnau al mig, el corriol davalla per la zona més erosionada just a sota
Enfront de la gran masia hi ha una cruilla, continuo pel trencall de l'esquerra (tot recte s'arriba a la carretera de Tona)...
...i a uns 300 m., davant d'una altra casa, tombo a la dreta per un camí que es va estretant fins convertir-se en un estret corriol que separa dos camps
No triga gaire en ficar-se entre els arbres per anar a buscar una nova pista, que cap a la dreta va a sortir al Passeig de la Suïssa de Tona
Al final d'aquest es troba la cruïlla amb la carretera de Manresa, on m'espera el cotxe, donant així per acabada la primera sortida de l'any
Eeeiiiiiiiiisss CRACK, amb les teves explicacions donen ganes de posar-me les botes, el camel-back i alguna cosa per menjar i sortir directament cap a la muntanya!!!! No pares, que sàpigues que me les vaig apuntant totes eh??? Petonets!!!
ResponEliminaDoncs ja trigues, jejejeje... Això si, no intentis fer-les totes de cop, que trigaràs un any! Unaabraçada
ResponElimina