El que havia de ser un cap de setmana de concentració multitudinària de muntanyers vinguts d'arreu dels Països Catalans, va acabar sent una mini-KDD en què 8 caminaires, majoritàriament de les comarques de Barcelona (amb alguna honrosa excepció) ens vam reunir per pujar en un dia els tres principals cims del massís del Montseny: Matagalls, les Agudes i Turó de l'Home. Tres cims que normalment figuren al currículum de qualsevol excursionista català, però com que algú venia de les Terres de l'Ebre i encara de més lluny, del Maestrat, no havien tingut l'oportunitat de conèixer aquestes contrades. No acostumen a pujar-se tots tres de cop, ja que el Matagalls queda com més apartat dels altres dos; així vam completar una jornada sencera, llarga i dura, de sol a sol, treient-me per fi una espineta que tenia clavada amb la cresta dels Castellets des d'un accidentat intent a principis de 2006 (aquí)
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
El punt de trobada va ser la Font de les Nàiades, a l'entrada del Camping les Illes (800 m.). S'hi arriba per la carretera de Palautordera a Seva; de seguida després del km. 20 hi ha un revolt tancat a l'esquerra, d'on surt una pista asfaltada senyalitzada cap al camping. Allà ens trobem a les 8h del matí amb Miquel, Jose, Pep, Maite, Xevi "Mega", Santse i Benjamí, per començar a caminar de seguida després de les salutacions i presentacions
Ens podríem estalviar els primers 600 metres deixant els cotxes una mica més amunt, però tampoc no ve d'aquí. Pugem per la pista fins trobar el desviament per on tornarem hores més tard. Tot seguit creuem la Tordera...
...i al primer revolt ens fiquem per un trencall a l'esquerra, malgrat el rètol de "prohibit el pas", passant sobre les instal·lacions del càmping
Desviant la mirada cap amunt, intuïm la carena entre les Agudes i el Turó de l'Home que recorrerem més tard, però encara queda molt per això
De moment anem per la falda del Matagalls, a estones recoberta d'enormes castanyers...
...dins els quals, a vegades, viuen estranyes criatures...
...però majoritàriament, la cara sud del Montseny està recoberta d'alzinars
I entre un d'aquests alzinars, el "punt clau": una cruïlla indicada cap a Sant Bernat a l'esquerra, que se'ns va passar... O millor dit, se'm va passar ja que el que s'havia inventat la ruta era jo. Cap complicació en principi, en comptes de pujar per l'esquerra del barranc en direcció al Pla Safatgella i al Puig Sacreu, pujarem per l'esquerra, passant per l'Esquei Negre...
...fins que, en un moment donat, el corriol tomba del tot cap a la dreta; una traça bastant poc fiable continua flanquejant cap al fons del barranc, i el mapa de l'Alpina li dóna continuïtat en direcció al Collell, sobre el Pla Safatgella...
...però tot i que ho vam intentar i vam buscar camins on no s'hi atreveixen ni els senglars, no vam trobar cap forma més o menys fiable de passar a l'altra banda del barranc; després d'una cridòria que va despertar a totes les bèsties de la contrada vam decidir tornar al corriol, mal que li sàpiga a algú que encara ara està buscant entre els arbres
El camí no és gaire evident però està senyalitzat "d'aquella manera", amb marques vermelles i alguna fita; així anem pujant primer entre roures i més tard enmig d'una fageda; algun exemplar fa goig de veure
Arribem a una petita carena que anem remuntant; de tant en tant alguna clariana...
...que ens permet veure la serra per on hauríem d'haver pujat, en primer terme, i la continuació del Pla de la Calma al fons, amb el Puig Drau a la dreta, el Sui al mig i el Samont a l'esquerra
I així fins que arribem a trobar "l'autopista" del GR 5-2 a sota del Turó de Sant Marçal (1.465 m.); bastant més a llevant del que havia previst en un principi, però al menys hem anat totalment sols. A partir d'ara ja no serà així...
...ja que aquest itinerari, junt amb el que puja de Collformic, és el més concorregut per pujar al Matagalls. Després d'un tram planer passem pel Coll Sesportadores i tot seguit arribem al Coll Pregon, on s'ajunta un dels camins que pugen de Sant Bernat, així com el que ve del Coll de Borduriol, i des d'on ja comencem a veure-li el nas al cim
Seguim amunt, sempre pel mig de la fageda. Curiosament, fins aquí els arbres no havien perdut encara el seu verd estiuenc, mentre que més amunt ja ens els anirem trobant gairebé sense fulls: coses de la la tardor tan tonta que hem tingut
Però al menys ara es va obrint el bosc de tant en tant i podem gaudir d'unes poques vistes de la cara nord, un pel ennuvolada
Seguint els plans inicials, hauríem d'haver arribat al Coll de l'Home Mort (1.620 m.), on deixem enrere la fageda...
... i encetem l'última rampa fins al primer cim del dia, el Matagalls (1.696 m.), on també fem la primera "aturada tècnica"
Ja és la setena vegada que el pujo però no em cansaré mai de les vistes, tot i que avui amb la calor i la humitat que hi ha, no s'albira tot el que tocaria: en direcció a la Plana de Vic, amb la silueta del Pirineu al fons...
...Viladrau a sota, la zona de les Guilleries enrere, i el Puigsacalm i el Pirineu més oriental amagats per la calitja...
...cap al Pla de la Calma, Cingles de Bertí, Sant Llorenç del Munt i Montserrat que no s'acaba de veure...
I el que més ens "espanta" és que les Agudes i el Turó de l'Home encara es veuen molt lluny; hem de baixar fins a Sant Marçal, perdent gairebé 600 m. per tornar-los a guanyar després.
(clicar sobre les panos per a ampliar-les)
Així que no perdem més temps, entre l'estoneta de "zarzing", el pica-pica al cim i una cosa i una altra, ja portem quatre hores i encara ens queda el millor. Pel mateix camí, tornem a ficar-nos al bosc...
...i només en alguna clariana podem contemplar el "tram estrella" de la jornada, els Castellets, a l'esquerra de les Agudes. Curiosament, va ser en una situació semblant ara fa uns 8 anys, també en una KDD amb els amics de Mendiak (la primera que vam muntar els catalans del foro) quan se'ns va acudir al Marc i a mí d'anar a conèixer aquella cresta... I de poc que no ho explico. Als anys següents vam fer al menys dos intents més, que no vam arribar a dur a terme pel vent o per la boira, ara no recordo; finalment, Marc va poder pujar amb el Kepa en una ocasió en què no vaig poder apuntar-me. I ara, vuit anys després d'aquella primera idea, tot semblava indicar que per fi podria complir aquest somni
Anem deixant enrere Coll Pregon, Coll Sesportadores i el camí pel que hem pujat; i en acostar-nos a Sant Marçal, sembla que ens vulgui envoltar la boira...
Per sort només és producte de la mateixa calor i no passarà d'això, un petit bocí que s'instal·larà als voltants del Coll de Sant Marçal
Arribem a tocar de la carretera (1.110 m.) en 1h15' des del cim; els Castellets es resisteixen a deixar-se veure
En un primer moment seguim les marques del GR 5.2, passant per sobre de l'ermita de Sant Marçal, originària del s. XI
En uns 600 m. deixem l'ample camí i pugem per un corriol que ens portarà novament a la carretera, al Coll Sesferreres (1.145 m.)
La creuem i durant uns 400 m. anem pel vessant contrari...
...fins que anem a sortir a tocar de l'aparcament, a la mateixa carretera. A partir d'aquí, el camí ja m'és prou conegut
Un primer tram alternant bosc amb alguna clariana amb vistes sobre el Matagalls; així fins al Coll Saciureda (1.395 m.), en mitja hora des de l'aparcament
.Aquí la cosa comença a posar-se interessant, però encara queda el millor: de moment no hem de fer servir les mans
Mentrestant anem gaudint de les vistes, llàstima dels núvols perquè en un dia clar s'arriba a veure mitja província de Girona, fins el Cap de Creus
Avui en canvi amb prou feines arribem a veure el barranc de Sant Marçal, on neix la Tordera i on hem de terminar la ruta
Al coll passem momentàniament al vessant occidental de la cresta per rodejar el primer "Castellet"; el camí està marcat i no hi ha cap dificultat, llevat d'algun tram amb alguna petita trepada... i dels més de 1000 m. de desnivell que ja portem acumulats. Un cop superada aquesta canal, trobem un pas prou aeri on, si no recordo malament, ens vam haver de separar amb el Marc al 2006: no és un lloc on ficar-se amb neu o gel
Però ara, en canvi, només quatre núvols producte de la mateixa calor i la humitat...
Superat el primer Castellet, passem a l'altra banda; una mirada enrere...
...i una aturada per agafar aire tot just abans de començar la festa...
...perquè ja de seguida, cap als 1.550 m., quan el camí torna a canviar de vessant, cal buscar un trencall a mà esquerra per la mateixa base de les roques, que porta a l'inici de la cresta
Els dos primers Castellets es passen sense gaire complicació, però ara comença realment el tram més aeri i perillós, i per tant, davant de qualsevol dubte, millor seguir pel corriol que puja per la dreta de la cresta...
...perquè un cop ficats en matèria, ja no hi ha marxa enrere: intentar baixar per aquest terreny seria gairebé suïcida. Per pujar, vam tenir la sort de poder comptar amb el guiatge de Mega i Santse, que ja coneixien la via, a més a més està ben senyalitzada i en tot moment es troben bones preses per a mans i peus. Això sí, no val a badar ni fer tonteries. No cal dir que qui tingui vertigen, millor ni s'hi acosti
Algun petit replà serveix per a donar una mica de treva...
Menció especial per a la Maite i el Benjamí, que tot i no estar acostumats a aquest tipus de terreny, van aguantar com uns campions; en tot cas, van respondre millor que jo, que em vaig anar quedant l'últim com és habitual en mi... I és que a aquestes hores ja em vaig notar un pel just de forces, vaig començar a acusar el cansament acumulat
Primera part aconseguida: progressió de dreta a esquerra (en el sentit de la pujada) guanyant 100 m. de cop
Segona part, es tracta de pujar purament pel fil. És el tram més aeri i exposat
Superat el següent bloc, encara queda un petit ressalt, però el pitjor ja ha passat
A partir d'aquí ja només ens calen les dues cames
Després d'una hora de trepada, vuit hores de ruta i gairebé vuit anys des del primer intent, ara sí, ja puc mirar els Castellets amb la satisfacció d'haver pujat la cresta sencera. La gent que hi havia al cim encara a aquelles hores ens miraven com a bitxos estranys preguntant-se d'on sortíem...
...i sense més tràmits, la foto de grup a les Agudes (1.702 m.), no el més alt del dia però si el que més ens ha costat
Dinem i descansem (em va faltar poc per quedar-me fregit una estona) mentre contemplem el que ens queda fins al sostre del dia. Cap complicació, és el camí habitual d'accés des de la carretera; ens separen tres quarts d'hora com a molt
Una estona més tard deixem ja el cim i baixem cap al Coll de les Agudes, on arriben els altres camins d'accés al cim: el GR 5.2 que puja per la tartera, la variant dels Castellets que hem deixat de banda, el que ve del Camping les Illes pels Pous d'en Cervera, on apareixerem en un parell d'hores, i la pista que baixa a la Font de Passavets, a tocar de Santa Fe. A sota se'ns està formant un bonic mar de núvols...
...que per l'altra banda ja està a punt d'envoltar el Matagalls, es veu llunyà ara...
A partir d'aquí, el camí és pràcticament planer, primer pel vessant dret (es pot pujar opcionalment al Puig Sacarbassa) i després passa a l'esquerre. Després del tute que portem, això té gust de glòria...
...perquè en 25 minuts arribem al Coll Sesbasses, on mor la carretera, i enfilem ara sí l'última rampa...
...que ens puja en deu minuts escassos al cim del Turó de l´Home (1.706 m.), sostre del dia, del massís del Montseny, del Vallès Oriental i de la Serralada Prelitoral
Després de 9 hores de marxa, quin millor premi que aquest meravellós mar de núvols sobre la vall del Tordera...
...o que la satisfacció d'haver complert el nostre objectiu, alhora que gaudim de la vista dels cims que ja hem assolit hores abans
Perquè tant per la banda del Vallès com la de la Selva, de vistes no en tindrem gaires...
Però això no s'ha acabat, ara hem de baixar tot el que hem anat pujant al llarg del dia. Tornem al Coll Sesbasses per iniciar el descens, seguint novament les marques del GR 5.2 entre matolls i amb algun curt tram de fageda. Ara el cim ja queda molt amunt...
I seguim baixant fins que, una mica per sota dels 1.350 m., arribem a un punt que ja havia vingut a estudiar i tenia marcat com a "problemàtic". El mapa de l'Alpina hi marca un corriol a la dreta, però es deu haver esborrat, així que travessem sense miraments un tram d'uns 50 metres de malesa per seguir flanquejant després al mig d'una fageda on, si busquem, de mica en mica es va dibuixant una traça de corriol...
...fins que apareixem en un revolt del camí que baixa del Coll de les Agudes, a tocar dels Pous d'en Cervera (antics pous de glaç, una mica més amunt). Aquest tram de "zarzing" ens ha evitat de perdre uns 100 m. pel GR, fins gairebé arribar al Corral del Deumal i tornar-los a guanyar després per un corriol que no està en gaire millor estat. En qualsevol cas, ara ja s'acaben les penúries; una antiga pista baixa suaument fent llaçades, ficant-nos al bell mig de la boira...
I entre matolls, fageda i alzinar, una mica de tot, anem gaudint dels últims llums del dia sobre el primer cim que hem coronat ja fa estona...
Res millor per tancar la jornada que una meravellosa posta de sol sobre el Pla de la Calma
Vam fer l'últim tram a les fosques, així que ja no hi han més fotos de la baixada. Únicament cal estar atents a un corriol que surt de la pista, quan aquesta es fa més planera, a l'esquerra, cap als 1.025 m. d'alçada, i que seguirem fins tornar al marge del Tordera i d'aquí a la Font de les Nàiades, onze hores i mitja després de sortir
Quina ruta!! no se si jo seria capaç de fer-la.jejej...
ResponEliminaAhhh.I enhorabona per l'espineta arrencada.
"Patapumparriba" Campió.
Tu igual et quedes buscant camins entre els matolls... singularis porcus, jejejejeje!!!
ResponEliminaAra que el millor de tot, la companyia
Gràcies pel comentari i per aguantar-me allà dalt
Una abraçada!