Inicialment tenia pensada una sortida molt més llarga, però per això m'havia d'aixecar a hores molt intempestives i a més a més, el temps no pintava gaire bé a les alçades; així que al final em va sortir una combinació de diversos trams d'excursions que vaig fer quan era una mica més jove (principis dels 90 per entendre'ns).
Curiosament, els havia recorregut en sentit contrari: crec que havia baixat 3 vegades el camí de Queralbs a la Coma de Vaca, però mai l'havia pujat. Un cop aquí dalt vaig decidir d'anar cap a Núria pel Camí dels Enginyers, que havia fet també en sentit contrari al 1991. I per tornar a Queralbs, l'arxiconegut Camí Vell de Núria, que he pujat al menys unes 4 vegades, però mai l'havia fet de baixada. Em va resultar una circular preciosa però alhora llarga i dura, amb un desnivell acumulat considerable i un autèntic trenca-cames al primer tram després de la Coma de Vaca
Curiosament, els havia recorregut en sentit contrari: crec que havia baixat 3 vegades el camí de Queralbs a la Coma de Vaca, però mai l'havia pujat. Un cop aquí dalt vaig decidir d'anar cap a Núria pel Camí dels Enginyers, que havia fet també en sentit contrari al 1991. I per tornar a Queralbs, l'arxiconegut Camí Vell de Núria, que he pujat al menys unes 4 vegades, però mai l'havia fet de baixada. Em va resultar una circular preciosa però alhora llarga i dura, amb un desnivell acumulat considerable i un autèntic trenca-cames al primer tram després de la Coma de Vaca
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Començo doncs a Queralbs a primera hora, més tard del que seria necessari si volgués fer la volta completa que tenia prevista. Les prediccions del temps del dia anterior ja advertien de núvols i algun ruixat als cims del Ripollès, així que no tenia gaire convenciment de poder acabar-la. Deixo el cotxe a l'estació del cremallera i baixo 650 m. per carretera fins la Farga, on es creua el riu Freser i d'on surt la pista asfaltada...
...que puja cap a la central hidroelèctrica de Daió, arribant-hi en 20 minuts.
D'aquí surt un corriol que puja per la directa cap al Serrat de les Pedrisses, per on passaré en unes hores, o cap al Salt del Sastre, al Camí Vell; de fet aquest últim es considera una variant del massificat GR 11. Jo continuo amunt a tocar del riu Freser
Només em desvio uns metres a la dreta per contemplar el Salt del Grill, una meravella de la natura, que baixa de la falda del Torreneules
A partir d'aquí vaig deixant a sota el riu Freser, tot i sense allunyar-m'hi massa...
...i continuo una bona estona pel mig d'un bosc que, tot i que la tardor fa tard aquest any, no defrauda gens
Gairebé tot el camí va per dins del bosc, si bé en alguna clariana es pot apreciar com de mica en mica es van tancant les Gorgues del Freser
Cap al vessant Nord (Cara S. del Torreneules), un seguit de cingleres, agulles i formacions rocoses que van rebent diversos noms a mesura que puja el barranc (i també segons el mapa que es consulta). Tot aquest pendent està travessat pel Canal del Freser, de 4 kms., que uneix les aigües d'aquest riu i el de Núria per al seu aprofitament hidroelèctric a la central de Daió; per a la seva construcció es va crear el Camí dels Enginyers, segona part de la ruta
A l'altra banda del Freser s'alça la cara nord del Balandrau; aquest vessant s'anomena Costa Rubí, i sembla que la tardor ja s'hi ha introduït ni que sigui tímidament
Als 1.550 m. (1h30') travesso el riu Freser pel Pont de les Marrades. A partir d'aquí, com indica el nom del pont, el camí remunta la Costa Rubí fent un seguit de marrades, guanyant ben bé 400 m. de desnivell en un curt tram dividit en dues parts: la primera pel mig del bosc, i la segona, després d'un curt tram planer, una mica més obert. Al final del primer tram hi ha un desviament cap al Balandrau; a dalt queda el Roc de la Calç, un dels seus "satèl·lits"
L'espectacle que ofereixen les Gorgues del Freser es percep millor des de l'alçada, així com el tall que marca la situació del canal. El camí dels Enginyers encara va més amunt
(clicar sobre les panos per a ampliar-les)
I el riu Freser ja queda llunyà, a baix de tot... Doncs no trigaré en tornar-lo a creuar
Perquè després de la pujada ve un tram més planer, on de mica en mica es van ajuntant les dues parets de les Gorgues...
...per tornar a obrir-se immediatament després, i és que el camí no troba pas a l'estret que fa el Freser a la sortida del Planell de Coma de Vaca, i ha de guanyar uns metres d'alçada (fins gairebé els 2.060 m.) per tornar-los a perdre després en baixada cap al refugi. A l'esquerra d'aquest es veu el Camí dels Enginyers, per on continuaré cap a Núria, i a sobre el Torreneules. Al fons de tot de la Coma de Vaca, la Serra del Mig, amb el Pic de la Fossa del Gegant; i a la dreta, la Serra de la Vaca
De seguida em trobo amb el corriol que baixa del Coll dels Tres Pics, una de les rutes habituals per fer el Balandrau; i poc abans de trobar-me de nassos el riu, deixo el camí que puja cap a la Coma del Freser, el Coll de la Marrana, Ulldeter i el Bastiments. Tenia previst continuar per aquí, però aquells núvols alts no em feien cap bon presagi
Baixo definitivament cap al refugi per continuar després en direcció a Núria. La Coma de Vaca, pròpiament dita, baixa des dels cims de la Vaca i de la Fossa del Gegant, i queda gairebé oculta des del planell.
Intento creuar el riu pel dret, però veient que m'hauria de remullar, prenc la sàvia decisió de travessar-lo uns metres més avall pel pont, que deu estar allà precisament per això. Ja tinc el refugi a tocar (1.995 m. - 3h), on paro a fer un mos i a recrear-me en el paisatge. No sé què té aquest planell, que és un dels llocs de muntanya que més m'agrada...
El poeta Àngel Guimerà es va inspirar en aquestes valls per al personatge Manelic de la seva obra Terra Baixa. Cap als anys 50 del segle passat es van construir dues casetes per a poder estudiar la construcció d'un embassament. Al 1959 una d'elles va ser habilitada com a refugi lliure, que va anar degenerant; i entre 1998 i 1999 es van enllestir les obres de l'actual refugi guardat, molt més ample que l'anterior. Una de les casetes continua dempeus i la fan servir els pastors. Darrere d'aquesta s'amaga l'entrada a la Coma de Vaca; i la Coma del Freser, entre la Serra de la Vaca (esq.) i la del Catllar (que uneix el Balandrau amb les Borregues i Coll de la Marrana)
Més o menys el mateix però vist des de més amunt, amb el refugi a sota i la cabana al costat.
Inicio ara la segona part de la travessa, indicada com la variant GR 11-8 (Núria - Coma de Vaca - Coll de la Marrana), i que recorrerà en un primer moment la part alta de les Gorgues del Freser pel seu vessant nord, al sud del Torreneules. Començaré flanquejant en suau pujada fins la Trona de Guardiola, a la dreta. Ja avanço que després el camí es torna més feréstec i amb algun pas aeri, i per tant no recomano en absolut de fer-lo en època hivernal, ja que hi ha molts números per aparèixer aigües avall del riu Freser, 1.000 metres per sota
En 25 minuts al coll, una mirada enrere cap al Planell de Coma de Vaca, amb el Puig de les Borregues al darrere i els dos camins a banda i banda del tram superior de les Gorgues
Des d'aquí segueixo unes marques vermelles per a acostar-me en un parell de minuts a la Trona de Guardiola. No em puc queixar de la senyalització, compte amb no passar-se...
Des d'aquí, una vista brutal de la cara nord del Balandrau, des de la Coma de Vaca fins a Queralbs, així com del recorregut del Freser per sota, tot i que no surt a la pano
Al costat, les parets, agulles, cingles i demés que acabo de recórrer per sota; més lluny el vessant sud del Puigmal, es veu la carretera de Fontalba fent esses i la Serra de la Vaquerissa; al fons, la Serra de Montgrony, i encara més lluny, diria que s'intueix al mig Ensija i els Rasos de Peguera...
Torno al camí, i pel que crec recordar de fa 22 anys, se m'ha acabat la pau per una bona estona; ara ve un continu puja i baixa, amb algun tram escarpat, no diré perillós per sí sol, però sí vertiginós, i molt perillós amb gel, neu o mullat. Al fons ja treu el cap el Puigmal
Encara no hi ha cap problema fins al Clot de Malinfern, però a partir d'aquí la cosa es complica. Més que un sot, s'ha de travessar un riu de pedres i blocs, remuntant uns 8 o 10 metres amb un parell de marrades pel que seria el llit del torrent. Encara i així, es troba ben indicat
La torrentera no té res en especial a part de l'esforç, però a la sortida hi ha un tram molt estret, equipat amb un cable, amb un pati a sota que impressiona; la gent poc acostumada a aquest terreny podria tenir problemes. Insisteixo, però, en no baixar la guàrdia, ja que una mala relliscada ens pot enviar al fons del Freser
Superat aquest escull, encara ve una dura pujada fins a un primer collet i tot seguit, un curt tram planer fins al següent pas, el Coll de la Presó, amb una agulla característica
A partir d'aquí, 50 m. de descens trencacames cap al Coll de Guardiola (esq), amb alguna marrada tant a sota d'aquest coll com del que es veu entremig, marcat per una roca a l'esquerra
El Coll de la Presó des del Coll de Guardiola; a la dreta s'arriba a veure la Trona de Guardiola al darrere
A partir d'aquí el camí segueix planejant, d'aquella manera... De fet, mirant al fons sobre el roc del Castellcervós, el camí apareix més o menys a la mateixa alçada; però encara hi ha temps per alguna sorpresa
Encara haig d'acostar-me al Torrent de la Balma, creuar-lo i passar a l'altre vessant... I encara no ho sabia, però en arribar a la carena oposada m'esperava una última pujadeta per superar aquell esglaó rocallós
Només creuat el torrent hi ha un pas que s'ha de superar amb l'ajuda d'un parell de graons metàl·lics clavats en la roca; res de l'altre mon comparat amb el que ja porto a sobre... A l'altra banda del Freser, els núvols juguen a tapar el Balandrau
I no em cal anar tan lluny, ja que pel que quan intento mirar amunt, resulta que estan jugant al mateix amb el Torreneules... Ai que acabaré remullat...
Quan pensava que s'havien acabat les sorpreses, em trobo l'última, en forma d'un pendent d'uns 50 m. que no m'esperava i que em deixa mort i atropellat... Apareixo en un nou canvi de vessant, sota la Jaça Roja (tancat amb murs de pedra per guardar el ramat) i ara sí, no crec que em falli tant la memòria, ja torna el camí plàcid
Travesso el torrent de la Coma de Gispet sense cap complicació, i em dirigeixo tot planejant cap al pas que veia abans sobre el Castellcervós
Déu n'hi do amb la cinglada que m'acabo d'empassar, la Coma de Vaca es veu ja molt llunyana, el Puig de Font Lletera a la dreta... Per sort ja s'han acabat els mals tràngols, ja que el cansament em comença a passar factura
Tot just sobre el Castellcervós, el camí passa sota aquesta paret vertical
I aquí pau i després glòria, sobrevolant les Roques de Totlomon arribaré al fals coll del Serrat de les Pedrisses, que separa els vessants dels rius de Núria i Freser, així que ja tindré el Santuari a tocar
Em recreo amb les vistes sobre les Vall del Freser i Queralbs; a sota a l'esquerra es dibuixa la via de servei del cremallera
Passo pel desviament del camí que puja per la directa des de la central de Daió i tot seguit, per sota la cabana de les Pedrisses; suposo que es feia servir pels enginyers, no m'hi vaig acostar però s'endevina un estat lamentable. Ho remarco perquè en algun mapa encara consta com a "refugi"
Doncs finalment, en 2h30' des del Refugi arribo al Serrat de les Pedrisses, on canvio definitivament de vessant; deixo enrere el Balandrau i el Freser per sota...
...i pel davant se m'obra majestuosa la Vall de Núria, començant pel Torreneules a la dreta de tot, el Finestrelles al mig i fins al Puigmal a l'esquerra, amb les Gorgues a sota, per on passa el Camí Vell. Un puntet blau al centre indica la situació de l'alberg Pic de l'Àliga
Però encara he d'arribar fins allà, així que continuo planejant, creuant primer el Torrent de la Coma del Clot, que dóna nom al cim (jo sempre l'havia conegut com a Torreneules Gran, però a l'ICC li han canviat el nom...)
De seguida passo sota l'alberg i en mitja hora des de les Pedrisses ja tinc als meus peus la Vall de Núria
En arribar faig una aturada per dinar, aprofitant que una de les taules amb bancs al costat d'un dels restaurants està lliure; cosa rara, perquè avui està tot ple de gent. Serà que arribo ja a la sobretaula...
Aquest any ja és la segona vegada que hi vinc; llàstima d'anar sempre amb les presses de la muntanya, diria que no he visitat mai l'interior
Acabo de dinar ràpidament i enfilo l'última part de la jornada. El camí segueix el GR 11 però no hi ha pèrdua possible ja que es troba senyalitzat fins a la sacietat. Primer passo per l'ermita de Sant Gil...
...i tot seguit rodejo el llac pel vessant occidental, acomiadant-me de la Vall de Núria amb una de les seves estampes més típiques
A la Creu d'en Riba (1.995 m.) se separa el camí de Fontalba, que ja he fet més d´una vegada. El Camí Vell baixa per les Gorgues del riu de Núria, i és un dels itineraris més concorreguts de tot el Pirineu català i part de l'estranger, si no el que més; així que... preparats per veure-hi de tot; desgraciadament, també molta brutícia
És la primera vegada que baixo per aquí en gairebé 10 visites a la vall (més o menys... ja he perdut el compte). Però tampoc m'hi estendré massa; Només recalcar que té ben guanyada la fama de ser un recorregut fantàstic
A més a més, i confirmant les previsions de la méteo, em cau un petit ruixat a sobre, que ni tant sols arriba a mullar el terra. En 25 minuts es creua alhora el riu i la via del cremallera, una altra de les icones d'aquestes muntanyes
A escassos 300 m., al costat de la Balma de Sant Pere (que pot servir d'aixopluc en cas de pluja), la Cua de Cavall, parada obligatòria
Més endavant un mirador sobre el Salt del Sastre, a l'altra banda del barranc baixa el Torrent de Fontalba
A partir d'aquí el camí baixa fent ziga-zaga; al principi trobem l'altre extrem del Canal del Freser i quan el camí ja torna a planejar hi ha un desviament al camí nou del Roc del Dui, que recupera parts de l'antic camí anterior a la construcció del cremallera i també incorpora part del traçat alliberat pel cremallera
d'ençà l'obertura del túnel del Dui. Si no m'equivoco de gaire, es tracta de la pista asfaltada que puja fins la seva boca nord, així que no em mereix massa interès. Passa pel vessant dret del barranc, mentre que el camí vell continua encara per l'esquerre...
...fins arribar al Pont del Cremal, en 1h10' des del Santuari. A l'esquerra surt el camí de la central de Daió
A partir d'aquí es deixa enrere pròpiament les Gorgues de Núria
El Camí Vell s'allunya del riu i continua planejant, comença a aparèixer novament el Balandrau i el barranc del Freser...
...que des de la Balma de Sant Pau es pot contemplar ben bé sencer
Poc després es passa sobre la boca sud del túnel del Roc Dui i de seguida s'ajunta per l'esquerra el camí nou; a sota, el Freser baixa cap a la Vall de Ribes...
...mentre que el camí continua davallant cap a Queralbs; en alguns trams es fa palès el qualificatiu de "vell"
Les Roques de Totlomon i els Cingles del Freser apareixen ara coberts... Potser allà dalt sí que acabarà descarregant
Però aquí baix la jornada s'acosta al final, passant pels entre els masos de la Ruira, abans de creuar la carretera de Fontalba
Els últims metres van per un tram de camí també encantador
I així arribo a Queralbs, en 2h30' des de Núria, després d'una llarga jornada que m'ha servit per refrescar la memòria i redescobrir paratges que ja tenia oblidats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada