Posant novament el periscopi pel Prelitoral Central, una zona que m'està tirant cada cop més, vaig descobrir a la web de la FEEC la possibilitat de matar tres ocells d'un tret: un dels 100 cims i dos senders de PR; tot això al preu d'una jornada gairebé maratoniana, de les més llargues que he fet fins ara, però ben agraïda per la suavitat del relleu i la bellesa dels paisatges.
El punt clau va ser el cim del Montagut; tenint clar l'objectiu, vaig trobar el PR C-2 que hi arribava des de Pontils seguint la vall del Gaià; aquesta banda ja em va atreure força quan vaig venir a pujar el Montclar. Un cop fet el cim, per tornar a l'inici vaig seguir primer el GR 172 per dalt de la Serra d'Ancosa; després el PR C-3 fa un itinerari gairebé paral·lel que l'anterior, però més curt i una mica més a llevant, fins a Sant Magí. I per acabar, una mica d'improvisació, on gairebé m'apareix algun ensurt a última hora quan ja veia el final a tocar...
Resultat de tot plegat: una circular de gairebé 40 km., no tan dura sino més aviat llarga (i que per això dividiré en dues parts), però que pot ocupar tranquil·lament tot el dia segons l'època de l'any; de fet, em va faltar poc per que se'm fes de nit. Imagino que es pot tallar pel barranc de l'Esblada (carretera C-37) o per la Serra de Brufaganya, però a mi ja em va estar bé així...
El punt clau va ser el cim del Montagut; tenint clar l'objectiu, vaig trobar el PR C-2 que hi arribava des de Pontils seguint la vall del Gaià; aquesta banda ja em va atreure força quan vaig venir a pujar el Montclar. Un cop fet el cim, per tornar a l'inici vaig seguir primer el GR 172 per dalt de la Serra d'Ancosa; després el PR C-3 fa un itinerari gairebé paral·lel que l'anterior, però més curt i una mica més a llevant, fins a Sant Magí. I per acabar, una mica d'improvisació, on gairebé m'apareix algun ensurt a última hora quan ja veia el final a tocar...
Resultat de tot plegat: una circular de gairebé 40 km., no tan dura sino més aviat llarga (i que per això dividiré en dues parts), però que pot ocupar tranquil·lament tot el dia segons l'època de l'any; de fet, em va faltar poc per que se'm fes de nit. Imagino que es pot tallar pel barranc de l'Esblada (carretera C-37) o per la Serra de Brufaganya, però a mi ja em va estar bé així...
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc (1ª part)
Perfil 1ª part
Començo poc després de les 8h del matí a Pontils, per on ja vaig passar tant en baixar del Montclar fa uns mesos com en fer una etapa del GR 7 anys enrere. Llavors no m'imaginava que aquest bonic poble pogués convertir-se en escenari gairebé habitual de les meves excursions... Es pot arribar des de Santa Coloma de Queralt, entre Igualada i Monblanc, o bé des del Pont d'Armentera, a tocar de Valls
Baixo per la carretera deserta en direcció a Santa Perpètua de Gaià, primera destinació. Enfront, la boira cobreix els contraforts meridionals de la Serra de Brufaganya, per on baixaré unes hores més tard
Deixo de banda el desviament cap a la Llacuna i continuo carretera avall, fins que un parell de senyals em fan perdre més temps del necessari. Tot i que el track del PR C-2 segueix carretera avall, les marques em porten per un camí planer a la dreta que es va acostant al riu Gaià...
...i tant que s'hi acosta, que al final no el puc creuar. No baixava gens crescut, però com que tampoc vaig veure clara la continuació a l'altra banda vaig desistir de descalçar-me, tornant enrere a la carretera després d'haver fet un km. inútil entre anada i tornada. Bonic exemple de falta de coordinació entre els que senyalitzen un sender i els que homologuen l'itinerari i en publiquen el track.
Torno a la carretera, remuntant uns metres per sobre del barranc del Gaià
Amb un tràfic gairebé inexistent i unes vistes que no estan gens malament...
No trigo més de quinze minuts en acostar-me a un dels testimonis de la història que tant abunden en aquesta zona...
...ubicat en un indret privilegiat des d'on domina bona part de la vall del riu Gaià
L'església de Santa Perpètua de Gaià, originàriament romànica (consta documentada al s. XII) però refeta al s. XIX, i dedicada a Santa Maria (i no a Sta. Perpètua, aquesta devia ser l'església primitiva de la que no en queda gaire)
Però destaca sobre tot el Castell de Santa Perpètua, o el que queda dempeus del mateix... Poc més que una torre. Aquests castells formaven part de la Marca Hispànica, donat que el Gaià va fer de frontera entre cristians i musulmans, motiu pel qual se'n poden trobar uns quants per la zona
Al costat, a tocar de la carretera, també hi ha l'ermita de Santa Susanna, s. XII. Aquí el PR baixa per un corriol entre edificacions enrunades...
...per entrar al nucli de Santa Perpètua de Gaià, agregat de Pontils. L'església i el castell queden a dalt...
...i les cases habitades a sota, a tocar del riu Gaià. Curiosament, en arribar a baix del poble, vaig veure indicat el "Camí de les Terres del riu Gaià" en direcció a Pontils, riu amunt; possiblement el mateix que no havia pogut seguir una estona abans. Doncs serà qüestió de venir a descobrir un altre dia si efectivament es pot creuar el riu més amunt, perquè la veritat és que el paisatge s'ho val i permet estalviar un tram de carretera (tot i que es compensa amb la visita a l'església i el castell)
El PR, o Camí de les Terres del Gaià, o com es digui, surt de Santa Perpètua per travessar el riu en un centenar de metres i tornar a creuar-lo poc després; alguns racons encisadors
Després passar pel Molí de l'Andreu, el camí s'estreta i comença una tímida pujada per superar l'Estret de Roques Altes
Més tard, desemboca en una pista que, en obrir-se novament la vall, passa per sobre de l'antic molí de la Fàbrica, en primer terme, i del de Seguer, una mica més lluny
El PR, ara per pista, travessa una zona de camps i enfront del Molí de Seguer torna a creuar el riu
Durant un tram m'allunyo del riu cap a la dreta (oest), però després de deixar un parell de cruïlles i el mas de Can Camadell, la pista torna a creuar-lo, ja per última vegada, i a guanyar altura, amb noves vistes sobre el barranc del Gaià
La vall del Gaià torna a obrir-se allà on es junta amb el Torrent d'Esblada
Enfront es troba la petita població de Querol, on el camí s'allunyarà del riu definitivament; però abans cal baixar un altre cop al fons de la vall
Se surt a una pista que vé de la carretera C-37 i que se segueix a la dreta; després d'un revolt, hi ha una desviació indicada cap al Gorg Negre a uns 300 m., novament a tocar del Gaià
Em desvio a fer-hi una ullada, i encara que es tracta un lloc bonic encaixat en mig de les parets, tampoc justifica la desviació al meu entendre... Per a gustos, els colors. Torno a la pista, que en uns 100 m. es desvia a la dreta, per un camí més estret travesso un altre curs d'aigua, el Torrent d'Esblada
Aquest corriol va pujant primer al costat de conreus i després pel mig del bosc...
...i em menys de deu minuts arriba a la Font de la Tous; d'aquí se surt a un vial pavimentat que condueix cap al nucli de Querol, travessat per la carretera C-37 i atentament vigilat per les runes del seu castell, que daten del s. X-XI
Ja m'hauria agradat visitar-lo però anava una mica just de temps; només portava dues hores i mitja i em quedava una llarga jornada per endavant... tal com tres quartes parts del previst. Segueixo la carretera a la dreta fins que trobo un carrer que puja a la plaça, on pico quatre cosetes i continuo la ruta deu minuts després per un carreró que torna a sortir a la carretera, on de seguida es desvia un altre vial cap a la Font de Querol
Continuo per un camí planer, passant entre un parell de masos per anar a sortir a una pista, que remunta el Coster de Moneu i que ja no deixaré fins al Coll de Montagut. L'ambient ha canviat del tot ja que el Gaià ha quedat a baix, enfront s'alça la muralla rocallosa que encercla el Puig de les Basses, veí del Montagut
No veuré el meu objectiu pràcticament fins trobar-me a sota, però en guanyar alçada de mica en mica vaig descobrint bones panoràmiques sobre l'Alt Camp i la Serra Carbonera, al fons les Muntanyes de Prades
La pista fa un parell de revolts, en canviar de vessant apareix per sota la Vall del Gaià i al fons la Conca de Barberà
Més amunt, entre les copes dels pins ja s'albira el cim del Montagut
I sense gaire història en una hora i quart des de Querol arribo al Coll de Montagut, envaït per les vinyes
Aquí surto a la pista asfaltada que puja des de Querol, la segueixo a l'esquerra i de seguida es desvia un ample camí a la dreta, que en només 800 m. arriba a un nou desviament on apareixen les marques del GR 172. En principi l'hauria de seguir cap al nord-est, però abans cal visitar els dos punt principals del dia.
El primer, l'església de Sant Jaume de Montagut, gòtica del s. XIV. Es va construir per oferir el servei religiós a tot un munt de població que vivia disseminada pels masos del terme de Montagut. Una pena trobar una part coberta per una bastida, però així s'ha anat restaurant des dels anys 80 del passat segle.
Per arribar a l'objectiu principal del dia cal pujar per un corriol que surt de la pista, al vessant sud de l'església, degudament senyalitzat. Poc abans del cim hi ha un desviament cap a un mirador, me'l guardo per la baixada. En deu minuts des de Sant Jaume i 90 metres més amunt, corono el cim del Montagut, 964 m.
Una taula d'orientació permet fer-se una idea de les vistes que es dominen des d'aquí dalt, bona part de la província de Tarragona: el Puig de les Basses en primer terme i a l'esquerra el Puig d'en Rovira; més al fons, darrere la Vall del Gaià, s'alça l'extrem meridional del Sistema Prelitoral Central: les serres Morena, de Comaverd, d'en Jordà i Carbonera, ja a tocar de les Muntanyes de Prades
Més al sud, el turó on s'alça el Castell de Ramonet sobre la serra del mateix nom; al fons, la boirina amaga una mica la vista del Camp de Tarragona
Cap a Llevant, la Serra d'Ancosa (esq.), la Talaia del Montmell a la dreta, al fons de tot, amb la serra del Marmellar a la seva esquerra. Més al mig, en primer terme, un seguit de rieres, barrancs, serres i turons més o menys en terra de ningú, entre les conques del Foix i del Gaià, entre l'Alt Camp i l'Alt Penedès, i amb la població de Pontons com a únic punt de referència
De baixada cap a Sant Jaume vaig visitar el mirador anterior, des d'on apareix en primer terme el Puig d'en Rovira, a l'esquerra del Coll de Montagut, i al darrere la Vall del Gaià, amb el Montclar i la Conca de Barberà al fons
I novament a l'església es pot donar per finalitzada la primera part de la jornada
Continua aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada