Si és que quan se'm fica una cosa al cap, haig d'acabar-la... Al 2008 vaig començar amb la primera part de l'Olla de Núria, per la Serra del Mig (del Torreneules al Coll de la Fossa del Gegant); l'any següent la vaig continuar fins al Coll d'Eina. En aquesta ocasió, després de 4 anys d'abandonament, vaig apanyar-me un recorregut tant bonic com exigent, pujant novament al Coll d'Eina i des d'aquí, continuant l'Olla fins al Puigmal. Un cop al sostre del Ripollès, i com que ja coneixia la pujada des de Fontalba, vaig baixar fins al Coll de la Creu de Meians per terminar a Toses, perdent-me un parell de vegades en aquest últim tram (i que per tant, prefereixo no incloure al track).
El resultat final, gairebé 30 kms., molts d'ells per sobre dels 2.500 m; més de dotze hores fent el cabra, les últimes sense aigua i a tota marxa -inútilment, però amb solució inesperada- per no perdre l'últim tren; deu cims en una jornada, entre ells el Puigmal del Segre que el tenia creuat de fa anys; i per sobre de tot, la satisfacció de complir un somni...
El resultat final, gairebé 30 kms., molts d'ells per sobre dels 2.500 m; més de dotze hores fent el cabra, les últimes sense aigua i a tota marxa -inútilment, però amb solució inesperada- per no perdre l'últim tren; deu cims en una jornada, entre ells el Puigmal del Segre que el tenia creuat de fa anys; i per sobre de tot, la satisfacció de complir un somni...
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Agafo el primer cremallera i cap a dos quarts de nou ja deixo les instal·lacions del Santuari...
...per refer el mateix camí que al 2009 vaig fer de baixada, començant pel pont que creua el Torrent d'Eina
L'única diferència és que ara veig el païsatge, ja que l'últim cop vaig baixar entre núvols; la Coma d'Eina se m'obre al davant, coronada pel Noufonts
En una mica més de mitja hora travesso el Torrent d'Eina (2.180 m.) i a partir d'aquí s'acaba la calma; el camí comença a guanyar alçada ràpidament. Deixo a sota la Coma d'Eina i enfront se m'alcen els cims ja coneguts: Noufonts a l'esquerra, Noucreus, Serra del Mig i Torreneules a la dreta
La cosa puja de mala manera i en uns 40 minuts arribo a una mena de collet (2.480 m.), des d'on començo a prendre consciència del que m'espera; en poques paraules: el Finestrelles a la dreta, Pic del (o Puigmal del) Segre al mig i Puigmal (Puigmal d'Err, l'autèntic per entendre'ns) a l'esquerra
Per sota encara es pot veure l'estany de Núria i algun dels edificis, així com les pistes d'esquí
I per sobre, encara que pugui semblar un passeig, "només" 200 m. de desnivell fins al Coll d'Eina, situat a l'esquerra, encara que no s'acaba de veure
Lògicament, no recordava res d'aquests paisatges ja que els vaig baixar envoltat de núvols; després d'una bona estona (una horeta a ritme molt tranquil) ja m'acosto al coll, a la seva dreta el Pic d'Eina i el Noufonts
Aquí tenim el Coll d'Eina (2.680 m.), al darrere la Torre d'Eina, que també entrava als meus plans en un principi i que, sent una mica realista (menys mal), vaig deixar de banda
A l'altra banda de la carena, la Vall d'Eina, la Cerdanya francesa i les seves muntanyes, encara amb un bon paquet de neu
Aquí faig la primera paradeta per recarregar energies, al darrere tinc els últims cims que vaig pujar ja fa quatre anys: el Pic d'Eina amb al Noufonts al darrere
Ara ja començo realment el tercer tram de l'Olla de Núria, enfront m'esperen els primers tres cims del dia
Per anar fent boca, el Puig del Coll d'Eina (2.775 m.); pel darrrere el Puig de Núria i el Finestrelles, primer plat fort
A la dreta (nord) queda sempre la banda francesa; es veu al fons l'estació d'esquí de Font-romeu i a sobre el Carlit, el Puig Peric (dreta) i la zona de les Bulloses
En menys de deu minuts arribo al Puig de Núria (2.792 m.)
Vistes cap a la part de Núria; cap a l'esquerra, la part que ja he recorregut, des del Torreneules o Coma del Clot al mig fins al Noufonts; a la dreta de tot el Puigmal. A sota, la Coma d'Eina per la que acabo de pujar, i més a la dreta les Gorges de Núria, per on puja el cremallera i el camí de Queralbs, fins i tot es veu una part de l'estany
Des d'aquí ja veig el que em queda pel davant: Finestrelles al mig, Pic del Segre al costat i Puigmal a l'esquerra de tot
La Vall d'Eina ja comença a quedar enrere
Començo l'última pujada al primer "gran" del dia
El Pic de Finestrelles (2.825 m.)
Aquí va ser on més vaig poder gaudir de les vistes, ja que a partir d'ara s'anirà ennuvolant de mica en mica. Al nord, com sempre, la Cerdanya; destaca el Puig Peric a la dreta i el Carlit a la seva esquerra
La carena que acabo de recórrer, amb el Coll d'Eina al mig
Al davant, alguns núvols comencen a cobrit la Tossa d'Alp en primer terme i el Cadí al fons, per on corria deu dies abans (aquí)
Ara vé el primer tram de llarga baixada fins al Coll de Finestrelles, perdent més de 200 m. d'alçada; però abans, una mica a sobre del camí que es veu a la dreta, es ressalta un cim ben modest...
...però al que s'ha de pujar, ja que hi som: Puig del Coll de Finestrelles (2.750 m.)
La Vall d'Eina ja ha quedat enrere i ara és la del Segre la que ens obre les portes de la Cerdanya
Des d'aquí vaig voler tallar camí i seguir gairebé pel fil de la carena, complicant-me més del compte. És preferible tornar enrere fins al coll anterior i baixar pel corriol per arribar al Coll de Finestrelles (2.615 m.). Vista cap a la banda de Núria, amb els Torreneules a sobre i el Balandrau que es comença a cobrir
La baixada que acabo de fer des del Finestrelles, amb el Puig del Coll de Finestrelles al davant, i el Puig de Núria a la dreta de tot
Segona pujada del dia, més de 200 m. fins al Segre, durant la qual hi ha alguna petita elevació que enganya...
...ja que em pensava que alguna d'aquestes tenia nom, tot i que no m'apareixia al mapa del GPS. En una d'elles vaig trobar-me "això"; a falta de pessebre, la gent s'entreté amb qualsevol cosa
Aquí no hi ha un camí ben definit, així que vaig pujant per on ho veig més clar, intentant evitar alguna plaqueta de neu que comença a aparèixer
Així, en una horeta des del coll, i després de tres intents infructuosos anys enrere, arribo per fi al Pic o Puigmal del Segre (2.845 m.)
A les seves faldes neix el riu que porta el mateix nom, columna vertebral de la Cerdanya; al fons el Carlit
Durant la curta baixada fins la següent collada (2.750 m.) tinc la grata sorpresa de trobar-me amb alguns companys de l'Agrupa, que han vingut en expedició des de Barcelona, pujant per la Vall d'Err; la majoria d'ells han anat al Puigmal, així que els veuré d'aquí una estona. Ja només em queda el Petit Puigmal del Segre, al Mig, i el rei d'aquestes muntanyes a l'esquerra, que comença a tapar-se, tot i que no passarà d'això
A l'esquerra del coll es troba la Coma de l'Embut, on puja la transitadíssima autopista muntanyera Núria - Puigmal
El Puigmal del Segre des del collet de l'estanyol, a la seva esquerra al darrere queda el Finestrelles
Ara em trobo amb tres elevacions que provoquen una guerra de xifres: la primera és el petit puig que uneix la carena principal amb la del Puigmal de Llo, a la dreta. Segons l'ICC, aquesta és el Puigmal Petit del Segre amb 2.810 m. L'Alpina i el meu GPS no hi estan d'acord. En tot cas, la Vall d'Err ja s'obre als meus peus
Baixo uns 5 metres i em trobo amb el collet on arriba per la dreta el camí d'Err i del Puigmal de Llo. Si no recordo malament, per aquí vam arribar fa cinc anys amb el Marc en una preciosa hivernal, en la que vam pujar tres dels quatre Puigmals (aquí). Per tant, es pot dir que aquí acabo de completar el recorregut sencer de l'Olla de Núria; però no pensava donar per acabat el dia aquí
De seguida després, una altra petita elevació, sense nom, 2.812 m. segons el GPS, des de la que es veu, retallat davant del Puigmal, un altre cim que a primera vista sembla un pel més alt...
El GPS (i el mapa de l'Alpina) em confirma que aquesta tercera és la més alta, el Puigmal Petit del Segre, amb 2.815 m.
Ràpida baixada a la Collada d'Err (2.775 m.), a l'esquerra la Coma de l'Embut i enfront les de Noufonts i Noucreus, a l'altra banda del circ
Ara sí em disposo a afrontar l'última gran rampa del dia
Una mirada enrere cap als Puigmals -gran i petit- del Segre
Aquesta ja se m'està fent dura, amb tot el que porto a sobre...
Però en mitja hora arribo per fi al sostre del dia, de l'Olla de Núria i del Ripollès: el Puigmal o Puigmal d'Err (2.914 m.) per quarta vegada
El recorregut tradicional de l'Olla de Núria baixa cap a Fontalba, tram que ja vaig fer -de pujada- en la meva segona ascensió al 2005 (aquí). Ara sí que puc esborrar l'Olla de Núria de la llista de coses pendents... encara que m'hagi costat cinc anys.
Amb un ambient de centre comercial en hora punta, m'entretenc el temps just per picar alguna cosa i saludar els companys de l'Agrupa. La veritat, una de les coses que m'agraden de les muntanyes és la tranquil·litat, la solitud, la calma que s'hi respira... I aquí dalt em puc trobar qualsevol cosa menys això. Vint minutets i escampo la boira. És un dir, perquè a partir d'ara aniré cobert a mitges: el vessant espanyol cobert i el francès lliure de núvols. Torno a la càrrega, ara en baixada...
...perdent ràpidament uns 250 m. fins al Coll de les Clotxes (2.655 m.)
A l'esquerra s'obren les Clotxes del Puigmal, per aquí es pot baixar cap al Coll de les Barraques i Queralbs
Al cap d'una estona em trobo una pista que ve a morir aquí dalt; dóna més volta però és una alternativa si no es vol seguir el fil de la divisòria. Jo continuo per la carena, amb un perfil molt més suau que no el que porto fent tot el dia; quan els núvols em deixen, puc veure el meu proper objectiu
Fins al coll encara m'he trobat amb algun grup que pujava (a bona hora, vaig pensar... passades les tres de la tarda), però a partir d'aquí, per fi, la sol·litud més absoluta. No com allà dalt, on sembla que va aclarint, a estones; per aquella coma entre el Puigmal de Llo i el Petit del Segre vam pujar amb el Marc fa cinc anys, amb neu fins als genolls
I més o menys vam baixar per aquí, en direcció a l'aparcament del final de la carretera de l'estació d'esquí
I és que, el dolent que té el Tossal del Pas dels Lladres (2.670 m.) és que és el punt més alt de les pistes d'esquí; hi arriba un telecadira, i per tant no és precisament el cim més maco de la zona
Però mirant cap a l'altra banda, doncs tampoc està tan malament... El següent objectiu està molt a prop i no presenta cap dificultat; un passeig, si no fos pel que ja porto a sobre
Només cal baixar al Pas dels Lladres (2.545 m.), d'on surt un camí cap al Refugi Corral Blanc, al Ripollès, i un altre cap a Vallcebollera, a la Cerdanya francesa. La resta, es pot escollir anar per pista o pel mig de la pastura...
Puig de Dòrria (2.555 m.), i van nou
Des d'aquí toca no veure el Puigmal, està allà dalt, entre els núvols
Queda una llaaaaaaaaaaaarga caminada per la carena
Molt planera, sense cap ensurt ni res destacable
Torno a la pista, que ara seguiré una mitja horeta; la deixo en una marcada corba a la dreta, hi ha una traça de corriol que segueix pel dret, tot i que es va perdent. La qüestió és seguir la carena cap a ponent; més endavant tornaré a enganxar la pista, però aquesta baixada la vaig fer camp a través, sense cap dificultat. Mentrestant, els núvols queden a dalt i deixen passar el sol
De vegades m'ajuda alguna fita però no n'abunden
Ja fa estona que no veig ningú, i els únics que em trobo no em fan gaire cas, no sé si parlen francès o català, coses d'anar caminant per sobre de la frontera
Al mapa els noms es van succeint: Pla de Gorrablanc, Pla de Castelló, Pla de les Salines, Pla de l'Ovella Morta... Ja dónen una idea del perfil. No hi ha un arbre, sembla la desolació completa, però no sé què té que aquest tram em va encantar. Mitja volta, a la dreta queda el Puig de Dòrria, al mig el Tossal del Pas dels Lladres i més lluny les faldes del Puigmal, que no s'arriba a veure
Aquest sí que em confirma que vaig bé. Bon minyó
Ara torno a la pista, ara la deixo, ara hi torno, ara la deixo... Així fins arribar a un coll (2.205 m.), on se separa un camínet a l'esquerra, pel vessant del Ripollès, pel qual hauria d'haver baixat després d'acostar-me en cinc minuts al desè i últim cim del dia: Coma Morera (2.220 m.)
Destaca per les vistes cap a la Tossa d'Alp. Puigllançada, Serra de Montgrony i Vall de Tosses
La pista se'n va cap al cantó francès; i en comptes de tornar enrere a buscar el camí, em complico la vida baixant per la carena, seguint el filat que separa un cantó i l'altre de la frontera. No és res de l'altre mon, només que haig de travessar una zona de pins i matolls durant uns 100 m. Per això, vist el que vindrà ara, millor dóno per acabat el track al cim de Coma Morera, no sigui que algú se li acudeixi imitar-me...
De seguida torna a aparèixer el prat i el caminet que no he volgut seguir a mà esquerra
Ara sí que em deixo de tonteries i continuo pel camí, en forta baixada, per aparèixer en uns deu minuts al Coll de la Creu de Meians, punt de pas del GR 11
A partir d'aquí hi ha vàries opcions, jo segurament vaig escollir la pitjor. Seguint la carena de la Muntanya de Meians s'arriba a una pista que va a sortir a la N-152, en 1 km. a l'esquerra es troba el camí vell de Tosses (aquesta seria la més senzilla)
Jo agafo el GR a l'esquerra, molt a prop d'una torrentera, en mig d'un preciós bosc típicament pirenaic
En arribar a una pista, novament cap a l'esquerra fins una cruilla, on el GR tira recte i jo tombo a la dreta.
No hi hauria cap problema si se segueix la pista, que va a parar a la carretera. Però com que començava a anar amb pressa perquè se m'estava fent tard per agafar l'últim tren (i a sobre m'havia quedat sense aigua), vaig agafar el primer corriol que vaig trobar, que semblava guanyar temps... I vaig acabar baixant cap a la nacional pel tallafoc d'una línia elèctrica, en una evident mostra d'insensatesa per part meva. Encara sort que no vaig trobar-me cap sorpresa i no em va anar tan malament... Només sortir a la carretera, em trobo al davant amb l'antic camí d'accés a Tosses; de baixada encara tinc temps de veure com se m'escapa l'últim tren, a punt d'entrar pel Túnel del Cargol...
I ja sabent que no em calia córrer, baixo més relaxat, gaudint de la Vall del Rigart, fins que l'església de Sant Cristòfol em dóna la benvinguda a Tosses
Un cop aquí, ni una botiga, ni un bar, l'única fonda estava tancada... No tenia més remei que anar a dormir a Puigcerdà amb l'últim tren de pujada, per tornar l'endemà a Ribes a buscar el cotxe. Però mentre esperava a l'estació, se'm va encendre una llumeta i per primer cop en molts anys em vaig posar a fer dit, no tenia res a perdre. Doncs no vaig haver d'esperar ni cinc minuts, que em va aturar un noi que venia de la Cerdanya de córrer una cursa de muntanya i em va deixar al bell mig de Ribes de Freser... No sap el grandíssim favor que em va fer ni com li estic d'agraït
Que la Olla es fà en una matinal amb les mans a la butxacaaaaaa....jajajajaj..No en cinc anys.jajajajjaj..
ResponEliminaAra seriossament, una gran pallissa la que t'has fotut "un rutazo". Veig que últimament per menys de 30km no t'hi posses.Eh?
Salut i fins aviat.
En una matinal, amb les mans a la butxaca, a la pota coixa i en calçotets. I si a més cau una pedregada, millor
ResponEliminaLa veritat, portava massa temps pendent i com que ja coneixia la baixada típica a Fontalba, doncs em vaig inventar aquesta. Una mica llarga, això sí...
Una abraçada