Si no em falla la memòria, la Mola va ser el meu primer cim, en una excursió tipus familiar amb pares, germà i gos. No recordo ni per on vam pujar ni en quin any, tot i que devia ser cap a mitjans dels 80. Des de llavors no havia tornat per la zona (llevat d'una curta escapada al 2010) i sempre ho havia considerat com una assignatura pendent. Potser em tirava una mica enrere el fet de que aquestes serres encarnen la massificació a la muntanya, en estar molt a prop de ciutats com Terrassa, Sabadell, Manresa o Barcelona mateix...
Doncs a principis de setembre vaig proposar-me aprovar aquesta assignatura, i crec que ho vaig aconseguir amb nota. Anant-hi entre setmana em va permetre d'estar sol durant molts trams, i en tot cas vaig trobar-me molta menys gent que en un festiu. I per fer-me una idea de tota la zona em vaig planejar una excursió per pujar 9 dels principals cims de les Serres de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac, entre ells el Castellsapera, el Montcau i el plat final, la Mola. I ja posats, vaig tatxar tres dels cent cims i un sostre comarcal, tot sigui dit
Doncs a principis de setembre vaig proposar-me aprovar aquesta assignatura, i crec que ho vaig aconseguir amb nota. Anant-hi entre setmana em va permetre d'estar sol durant molts trams, i en tot cas vaig trobar-me molta menys gent que en un festiu. I per fer-me una idea de tota la zona em vaig planejar una excursió per pujar 9 dels principals cims de les Serres de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac, entre ells el Castellsapera, el Montcau i el plat final, la Mola. I ja posats, vaig tatxar tres dels cent cims i un sostre comarcal, tot sigui dit
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Deixo el cotxe al gran aparcament situat poc després del km. 7 de la carretera de Matadepera al Coll d'Estenalles, al costat de la Torre de l'Àngel. Per estalviar-me uns metres de carretera m'acosto a la riera de les Arenes...
...per tal de donar la volta a la Torre, creuar la carretera i passar enfront de l'àrea d'esplai del Torrent de l'Escaiola; a la seva entrada hi ha un camí que surt a l'esquerra, es va pujant fent ziga-zaga fins aparèixer a tocar de les cases de la urbanització els Rourets. A l'altra banda de la vall s'aixeca la punta del Bolet, que de moment oculta la Mola
Des d'aquí el camí comença a elevar-se per resseguir la carena, de la que no m'apartaré gaire fins coronar l'últim cim, la Mola; al davant ja se'm presenten els quatre primers, molt més modestos: al mig, l'arrodonida punta dels Caus Cremats; darrera seu, un pel a la dreta, el Puig Codina; i a la dreta del tot el Turó de la Carlina, recobert de vegetació, i la Roca del Corb tota pelada . El primer de l'esquerra no té nom, que jo sàpiga
Així que anem per feina. Pujo el primer tram per un ample camí entre el bosc i en arribar a un collet ja em planto al davant...
...però com es pot veure no s'ataca directament, sino que cal vorejar-la per l'esquerra (sud-oest) fins una cruilla i guanyar després uns metres, tot gaudint de les vistes sobre el Puig Codina més enrere
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
Així s'arriba a la part posterior, on una petita grimpada...
...permet la ràpida ascensió a la Punta dels Caus Cremats (812 m.), en 45' des del cotxe
Al darrere, un tros del camí fet fins ara, la pujada per l'esquerra del turó sense nom; al fons a la dreta, la Serra de les Pedritxes
Cap al nord, bona part de la carena que em queda per recórrer es troba tapada per la boira; destaca el Montcau a la dreta, en segon terme
I enfront, els tres següents objectius. Som-hi doncs
El primer d'ells, sense massa història, el Puig Codina (857 m.), en deu minuts des de l'anterior
Mirada enrere cap als Caus Cremats a l'esquerra de tot, en primer terme; les Pedritxes al darrere, la Carena de la Pineda al mig, les serres de Collcardús i de l'Hospici al darrere i Montserrat que ja treu el nas a la dreta
I mirada endavant: Turó de la Carlina a l'esquerra, la Roca del Corb més al mig, al fons la punta del Montcau i la Mola a la dreta
Ràpida baixada per corriol cap al Collet de l'Arca; el proper cim té fàcil accés, es puja poc a poc entre el bosc i la roca...
...i quan el camí gira a l'esquerra, la Roca del Corb (877 m.) es troba a dues passes
El camí ja fet des de la carretera, al centre, pujant per la carena de la dreta...
...i el que em queda per fer, destacant el Castellsapera a l'esquerra de tot, la boira que encara cobreix la zona del Montcau i el Coll d'Estenalles i, omnipresent a la dreta, la Mola
Torno al camí, que de seguida s'endinsa al bosc...
...cosa que em posarà molt difícil la següent foto de cim al Turó de la Carlina (933 m., 1h30'), envoltat d'arbres i de vegetació. Ni una trista fita assenyala la seva situació exacta, així que el waypoint que hi vaig marcar és aproximat (tot i que prefereixo això que els típics cims amb creus, pessebres, torres, antenes, vèrtex i demés parafernàlia)
Després s'obre una clariana des d'on apareix gairebé sencera la muntanya de Montserrat
Una mica més endavant, una nova clariana permet contemplar el vessant occidental de la Serra de l'Obac, coronada pel Castellsapera a la dreta; a l'esquerra s'aixeca el Paller de Tot l'Any sobre la cinglera
En poc metres, en una primera desviació, un camí se'n va a l'esquerra en direcció a la Torreta de l'Obac; cal estar atent a les cruïlles perquè n'hi ha un munt
Aquí em desvio a la dreta, baixant uns 20 m. escassos, i encara que tocaria anar cap a la dreta, m'escapo un moment en sentit contrari per anar a veure el Pou de Glaç de l'Estepar
Torno en un parell de minuts a l'anterior cruilla i segueixo flanquejant sota el Turó de la Carlina; el proper objectiu destaca sobre la resta de cims i ja no m'ho posarà tan fàcil com els anteriors
Per sota baixa el Torrent de la Saiola, que va a parar a la Riera de Rellinars. El Paller de Tot l'Any a la dreta
I així, mig flanquejant, mig baixant, arribo al Collet Estret (852 m., 1h50') on torno momentàniament al vessant oriental...
i d'on es pot veure la cara nord de la Carlina
En cinc minuts empalmo amb l'antic camí ral de Barcelona a Manresa; travesso novament la carena i planejant durant uns 20 minuts enmig d'un espès bosc, fins que una nova desviació em porta a la base del primer "gran" del dia
El camí ral baixa a l'esquerra per anar a trobar-se amb el GR 5; continuo a la dreta, fins que en pocs metres una fita assenyala l'inici d'una canal que puja com una mala bèstia; s'ha de fer servir les mans en algun pas, també hi ha una corda que pot servir d'ajuda
Amb un pendent del 50%, trigo deu minuts en assolir el "coll" que separa les dues moles rocalloses; encara aquí hi ha un pas no gaire fàcil per arribar al cim del Castellsapera (938 m., 2h20')
Aquí sota hi ha la canal que per la que he pujat (per raons òbvies vaig preferir no acostar-m'hi gaire a fer la foto...), a la placa llisa que hi ha al peu de la roca, a la dreta, és on es desvia el camí ral
Com era d'esperar, unes vistes descomunals: la Roca Salvatge a l'esquerra, el Paller de Tot l'Any cap al mig i Montserrat al fons
I cap a llevant, no sé si deprimir-me en veure el que m'espera encara...
Després d'omplir el dipòsit, torno al coll (atenció a la petita destrepada) i baixo per una nova canal pel cantó oposat, que no té res d'envejar a la primera
Un cop a baix, costa una mica trobar el camí que es dirigeix al GR a l'esquerra, hi ha un tram boscós on es troba molt tapat... Alguna fita serveix de gran ajuda. A l'esquerra l'inici de la canal de baixada
Vaig avançant prop de la paret oriental del Castellsapera fins que ja m'apareix un camí més clar, just a sota de l'inici de l'aresta nord; al costat se'm presenta un altre turonet, en forma de mugró
No té nom però sí té una magnífica panoràmica, en especial del Turó de la Pola i el Coll de Tres Creus a la seva dreta
Al costat ja trobo el GR 5 provinent de Rellinars, que ha compartir un tram amb el Camí Ral; en 10 minuts arribo al Coll de Tres Creus
Continuo pel GR fins a un dipòsit d'aigua, on em desvio a l'esquerra per pujar al Turó de la Pola o del Coll de Tres Creus (925 m. - 3h10')
Mirada enrere al Castellsapera, amb el "turó del mugró" que m'acabo d'inventar...
...cap a ponent el Paller de Tot l'Any i les Serres de Collcardús i l'Hospici al fons...
...Manresa a la llunyania...
...i el següent tram fins al Montcau; entremig hi ha una petita elevació que gairebé no destaca, una mica per sobre dels cingles de l'esquerra; es tracta del Castellar, que serà el proper cim
Des de la Pola no torno al GR pel mateix camí de pujada sino que baixo a la dreta (nord) per la divisòria. Una mirada cap a la Carena de la Fosca, una de les estribacions de l'Obac
En arribar al Coll del Boix em vénen dubtes ja que al GR va flanquejant per la dreta. El camí que puja recte està indicat cap a Mura, al final em decideixo per aquest últim, tot i que el GR també em servia, però així puc passar per l'Alzina del Vent, un magnífic exemplar...
Immediatament es desvia a l'esquerra el camí de Mura, i en un parell de minuts passo pel davant de la Coma d'en Vila, existent ja al s. XIV
A partir d'aquí la carena -i el camí amb ella- gira una mica cap al sud-est, enmig d'un bonic alzinar, fins al Coll de la Garganta; una mica abans trobo novament el GR 5 per la dreta. Entre els arbres, el Montcau es va acostant...
...al mateix temps que l'Obac va quedant enrere
També s'endevina els edificis de la Mata, amb l'ermita de Sant Jaume dalt del turonet. Al darrere, la Carena del Pagès em conduirà cap a la Mola d'aquí a unes hores
Mentrestant vaig fent una ullada als barrancs del vessant nord del massís, semblen més escarpats que els de l'altra banda...
Cinc minuts després del Coll de la Garganta un camí tomba del tot a l'esquerra...
...i seguint un corriol molt cobert de vegetació, condueix en cinc minuts més al setè cim del dia, el Castellar (923 m.)
A no confondre amb el Puig Castellar, que es troba just després de la Coma d'en Vila, també a l'esquerra. La veritat, no val gaire la pena, no té ni una fita que assenyali el cim i està mig envoltat pel bosc, a més a més, les vistes que hi ha cap a l'Obac ja són conegudes; això sí, la Mola ja es veu molt més propera
Així es veu el Castellar des del GR...
...que segueix més o menys carenejant; no trigo gaire en trobar l'ermita de Sant Jaume uns metres més amunt...
...i tot seguit, el desviament cap a la Mata, antiga masia reconvertida en oficina del Parc Natural
Propera parada, el Montcau
Però abans cal passar pel Coll d'Estenalles (875 m. - 5h), oficina d'informació i un dels punts neuràlgics del parc, on els caps de setmana hi ha veritables problemes per trobar aparcament. Aquí creua la carretera de Matadepera a Mura i Talamanca, vindria a ser una mica com l'equador de la jornada: la Serra de l'Obac ja queda enrere definitivament, passant ara a la de Sant Llorenç del Munt
El GR torna a pujar per una pista asfaltada (ja té nassos, al mig d'un parc natural), en deu minuts es deixa de banda i es comença a pujar per un corriol ascendent pel cordal. Alguns plafons incideixen en la conveniència de no sortir-se de les marques que delimiten el camí, ja que s'està intentant recuperar la vegetació de les vores
Aquí les roques són més retallades i el paisatge recorda molt a Montserrat
A mitja pujada, mirada enrere en la que aprofito per prendre aire. Al fons, la carena que he recorregut fa unes hores, i a sota el Racó de les Coves del Bisbe, nom amb el que es coneix aquest tram de carena. Com es pot veure, l'erosió ha fet estralls...
Sense sortir-me de les marques que delimiten el camí, ja tinc el cim a tir de pedra...
L'últim tram és el més delicat, més que res perquè en cas de caiguda no hi ha on agarrar-se. En mitja hora des del Coll d'Estenalles assoleixo el cim del Montcau (1.056 m.)
Cap a l'est, Sant Llorenç Savall al mig, envoltat pels cingles de Gallifa, el Farell i pel sud del Moianès; per desgràcia aquesta zona va cremar fa 10 anys. Al darrere s'hauria de veure el Montseny
El recorregut ja fet, des de la Punta dels Caus Cremats a l'esquera de tot fins al Castellar, la Mata i el Coll d'Estenalles, Montserrat en segon terme
Cap a l'oest, un munt de petites serres que van a vessar les aigües a la riera de Mura, afluent del Llobregat; Manresa al fons
Ja de baixada cap al Coll d'Eres, em disposo a afrontar l'útlim tram carener del dia, la Carena del Pagès, que em deixarà als peus de la Mola, a l'esquerra
Potser aquests barrancs que donen cap al riu Ripoll també mereixerien una visita més detinguda... Fan molt bona pinta
Al Coll d'Eres (945 m. - 6h) torno a enllaçar amb l'autopista que vé d'Estenalles i el GR5, que baixa cap a Sant Llorenç Savall
No hi ha ni la meitat de gent que trobaria en un dissabte o un diumenge, però no passen més de deu minuts sense creuar-me amb algú. No m'estranya ja que el camí és preciós
Envoltat d'un alzinar molt frondós, amb poques clarianes... En una d'aquestes, el Montcau cap enrere
Llàstima dels núvols perquè aquí les vistes són excepcionals, tal i com em va comentar un guaita forestal que tenia la torre dalt del Montcau; potser seria millor un dia d'hivern sense boira, quan hagi bufat una mica de vent... No s'arriben a veure ni els Cingles de Bertí, molt menys el Montseny
Després d'una hora carenejant i havent deixat diversos camins a banda i banda, arribo al que serà segurament el tram més espectacular del dia, a partir del Coll del Morral del Drac (957 m.)
Primer vé una pujada forta, per després anar flanquejant uns metres tot cercant un pas entre la muralla rocallosa
Mirada enrere cap a la carena de Sescorts, he passat per sobre el cingle baixant després entre els arbres, a la dreta
En trobar l'entrada entre les roques el camí s'hi fica, passant a ser empedrat durant uns metres, realment un tram molt bonic...
...que finalitza un altre cop dalt de la carena, amb aquestes vistes espectaculars de la Canal de Santa Agnès, que passa per sota
Ara ja sí...
...m'ha costat gairebé 30 anys per tornar-hi i 7 hores i mitja per pujar-la però ja la tinc...
La Mola de Sant Llorenç del Munt, 1.105 m.
No només és el sostre de la serra i del Vallès Occidental, sino que el Monestir (s. X) constitueix un dels exemples més famosos del romànic català. Façana de ponent...
...i de llevant. Sembla ser que és una còpia exacta del Monestir de Sant Cugat del Vallès
Però aquest potser té millors vistes.... La Carena del Pagès i el Montcau a l'esquerra, la vall del Ripoll i el Moianès (cobert) a la dreta
Serra de l'Obac i Montserrat, a l'esquerra Terrassa
Serres de Collcardús i de l'Hospici ressaltades a la boirina, al límit entre el Vallès i el Baix Llobregat, llavors no sabia que no trigaria gaire en visitar-les
Terrassa, Sabadell i tímidament Collserola al fons; per sota puja el Camí dels Monjos, el més conegut per pujar a la Mola i per tornaré cap al cotxe
I és que si recordo alguna cosa de la meva primera ascensió de quan era una mica més jove, va ser un comentari d'un home que ens va servir més o menys de guia: podia pujar a la Mola cada cap de setmana de l'any per un camí diferent. Així que per no perdre'm vaig anar per on va tothom, no sé si serà el més bonic però no està gens malament
El cim i el Santuari ja comencen a quedar a sobre
Aquí també hi ha trams empedrats prou bonics, no se si són fets així recentment o si es conserven de fa centenars d'anys (la veritat, amb el trànsit que hi ha per aquí, m'estranyaria)
I si no és el camí més bonic, sí que té trams espectaculars
En principi volia acostar-me a Can Pobla, on també hi ha l'església de Sant Esteve, però en trobar-me el camí tancat vaig tornar a l'autopista i em vaig haver de conformar amb aquestes vistes
Després ve un tram de flanqueig per sobre de la cinglera fins trobar la pista que baixa de Can Pobla
Cap enrere, al fons destaca el Cavall Bernat
I a sobre el Cingles dels Cavalls, que envolten el cim i enmurallen el Monestir
El camí torna a baixar en trobar un pas entre les roques, l'arribada a Can Robert és senyal de que això s'acaba...
...ja que en un quart d'hora escàs arribo finalment a la riera de les Arenes, només cal travessar-la per tornar a l'aparcament de la Torre de l'Àngel...
...després de més de nou hores redescobrint aquestes serres, crec que ja m'he pogut fer una bona idea del que amaguen
Bones! Fa alguns mesos vam fer una part d'aquesta ruta, començant des de la Barata i pujant per la Bauma de Sescorts. Des d'allà, la Mola, Montcau, Tres Creus i Castellsapera. Però la zona del sud del Castellsapera no la conec. Bona caminada!!!
ResponEliminaSalut!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina