Un any més tard, torno amb la meva visita tradicional de cada mes de setembre al GR 11. Ara ja vinc amb la lliçó ben apresa dels anys anteriors, d'alguna cosa m'hauran servit onze anys travessant els Pirineus... Porto la càrrega mínima, tot i que la motxilla pesa una animalada (i sempre hi ha coses que acaben sobrant, els típics "per si de cas"); tinc el bon temps garantit durant quatre o cinc dies, que després serien més. Però quan semblava tenir-ho tot a punt, sorgeixen els imprevistos: vaig haver de sortir una setmana més tard del que tenia pensat, així que vaig anar-me'n sense l'objectiu d'arribar a cap lloc en concret: ja em conec prou bé i segur que no ho anava a complir; allà on arribi ja m'estarà bé.
En una travessa "per fascicles" com aquesta, el gran avantatge d'anar-me acostant cada vegada més a casa és que la logística és cada cop menys complicada. Anys enrere podia trigar un dia sencer per arribar al Pirineu navarrès o a l'extrem més occidental d'Osca. Ara en canvi, vaig sortir a primera hora de Barcelona i a migdia ja estava dinant a Benás; vaig poder aprofitar la tarda per avançar mitja jornada i pujar a dormir al refugi lliure de Coronas.
Aquest tram no té cap complicació, gairebé tot per pista, i em va servir d'escalfament per al que em vindria després. Però per voler evitar el primer tram de carretera fins al Puen de San Chaime, vaig voler seguit el camí paral·lel al riu Ésera per la riba occidental, sense comptar que les inundacions del passat juny van deixar el camí molt malmès. Per tant, prefereixo començar el track, el mapa i el perfil des del mateix lloc on ho vaig deixar un any enrere, no sigui que a algú se li acudeixi de seguir-me
En una travessa "per fascicles" com aquesta, el gran avantatge d'anar-me acostant cada vegada més a casa és que la logística és cada cop menys complicada. Anys enrere podia trigar un dia sencer per arribar al Pirineu navarrès o a l'extrem més occidental d'Osca. Ara en canvi, vaig sortir a primera hora de Barcelona i a migdia ja estava dinant a Benás; vaig poder aprofitar la tarda per avançar mitja jornada i pujar a dormir al refugi lliure de Coronas.
Aquest tram no té cap complicació, gairebé tot per pista, i em va servir d'escalfament per al que em vindria després. Però per voler evitar el primer tram de carretera fins al Puen de San Chaime, vaig voler seguit el camí paral·lel al riu Ésera per la riba occidental, sense comptar que les inundacions del passat juny van deixar el camí molt malmès. Per tant, prefereixo començar el track, el mapa i el perfil des del mateix lloc on ho vaig deixar un any enrere, no sigui que a algú se li acudeixi de seguir-me
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
El centre de Benás, encaixat entre muntanyes de més de 3000 metres, encara conserva tot el seu sabor medieval...
...però per desgràcia no tinc temps de passejades, de seguida que surto de la població trobo un gual per creuar el riu Ésera; i en veure un munt de maquinària treballant pels voltants, em venen al cap les inundacions del juny passat, que també van afectar -i de quina manera- la Val d'Aran; tres mesos més tard, encara es veuen les conseqüències
Vaig pujant molt suaument per la riba esquerra (dreta hidr.), de moment les muntanyes m'observen des de l'alçada... Rere la Serra Negra s'amaga la vall de Ballibierna, que hauré de remuntar entre avui i demà
El paisatge de calma i tranquilitat d'una part de la Bal de Benás...
...contrasta amb els efectes de la inundació, que són més evidents com més a prop del riu estem
En arribar a la central hidroelèctrica de Rigau em trobo amb la primera conseqüència d'aquell episodi que m'afecta directament: per aquí hi hauria d'haver un pont per creuar l'Ésera
Al menys, això indiquen els mapes... Però aquí no hi ha res. Considero l'opció de descalçar-me i intentar travessar a peu, fins que penso que em queden uns quants dies per endavant i que no seria qüestió de que una mala caiguda me'ls fes perdre, a més a més, no sé el que em trobaré a l'altra banda. Penso en tornar enrere, perdria una bona estona; només em queda seguir endavant fins trobar un lloc per travessar... I per això he preferit saltar-me aquest tram del track, ja que al final vaig acabar creuant el barranc d'Estós; i veient-me envoltat després d'un bosc del que no sabia sortir-me, no vaig tenir més remei que saltar la tanca d'un camping (no diré quin, no sigui que em persegueixin...) i veient que estava buit, sortir per la porta tan tranquilament. Finalment trobo un pont per creuar el riu, el Puente de Cubera...
...només a un centenar de metres d'un altre més modern i que un any i dos dies abans creuava per sobre
Passo per l'ull sota el Puen de San Chaime i em trobo amb el camí que baixa de la carretera, enllaçant de nou amb el GR 11. Des de la banda contrària de l'Esera contemplo la Bal d'Estós per on vaig baixar fa un any, a sobre els pics de Chuise i de Ixeia
Enfront, el pic d'Estatás marca la carena septentrional de la vall de Ballibierna
A 1,5 km. del pont hi ha un desviament cap al peu de la presa de Paso Nuevo, aquí trobo un corriol que puja envoltat de boix per estalviar-se una marrada
En deu minuts torno a sortir...
...i de seguida vaig voltant l'embassament de Paso Nuevo...
...i poc després de creuar el riu Ballibierna...
...arribo a un desviament on, fins al dia anterior, una cadena tancava el pas als vehicles per pujar pel barranc; en època estival, només els autobusos i els taxis tenen accés a aquesta via. La que venia seguint continua cap al Plan de Senarta, a 200 m.; em desvio cap a la dreta, i al cap d'uns 600 m. trobo un corriol que, per estalviar una nova marrada remonta de cop uns 150 m. de desnivell pel mig d'un fantàstic bosc
Novament a la pista, una mirada enrere cap al Pic d'Estós...
...així com cap a les agulles d'Ixieta i de Chuisé
Al fons del barranc, el Ballibierna baixa encaixat entre les roques
Ara tinc al davant la cara nord de la Sierra Negra...
...i a sota el barranc de Ballibierna, que treu les seves aigües a l'Ésera
Al darrere comencen a aflorar els pics del sector de Posets...
...però cap al davant em queda per recórrer encara un llarg tram; al fons ja apareix el cim que dóna nom a la vall (i que, no ho sabia llavors, no trigaria gaire en pujar)
A mig camí passo per la Cabana del Quillón, una alternativa al refugi de Coronas, tot i que més petita i bastant més bruta
A l'altre vessant, el barranc de Fangonielles, sota el pic d'Estibafreda
El barranc es va eixamplant, el riu es comença a sentir a prop i un bosc ben espès tanca el camí per un costat i l'altre; al fons el pic de Ballibierna
Des d'un ibonet a tocar del camí, els núvols van jugant amb els cims...
Finalment arribo al Pont de Coronas, que dóna accés al Refugi de Pescadores (o de Coronas o de Ballibierna). Just abans del pont hi ha un petit pla on els autobusos fan la volta; avui em trobo un parell de cotxes, no estaré sol al refugi
Només em queda esperar que caigui la nit, sopar i anar a dormir; demà m'espera una jornada ben diferent, en la que també acabaré gairebé de nit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada