Gairebé un any després torno al Cadí pel que seria la continuació natural de la circular que em va portar als cims més alts de la serra; si l'any passat vaig resseguir la carena des de les Tres Canaletes fins al Costa Cabirolera, en aquesta ocasió tenia pensat terminar el Cadí i endinsar-me al Moixeró, amb l'objectiu d'acabar dalt de la Tossa d'Alp si els meus genolls i la meva forma m'ho permetien. Però primer havia d'arribar al peu de la colossal muralla prepirenaica, i per això vaig anar a dormir al Refugi "César August Torras", situat al Prat d'Aguiló, des de Bellver de Cerdanya, fent servir en gran part el recorregut del PR C-124, Ruta dels Segadors (Olià-Saldes pel Pas dels Gosolans)
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
(hi ha un error en l'alçada des del Torrent de l'Abeurador fins al de les Eres, però l'itinerari és correcte)
Per sortir de Bellver faig servir la via més ràpida, la petita carretera que puja cap al nucli de Pi, mentre em faig una idea del que m'espera: al mig hi ha el Serrat de l'Avetosa, la meva ruta pujarà a la seva dreta pel Barranc de Ridolaina o de Sant Romà. Al darrera treuen el nas els cims més orientals del Cadí
Però les vistes no només es limiten a això, ja que al Pla de Pi hi ha molt bona panoràmica sobre el Moixeró, les Penyes Altes i la Tossa d'Alp...
...així com sobre la vall del Segre, coronada per la Tossa Plana de Lles, sostre comarcal, i el Monturull, ja a l'Alt Urgell
Gairebé sense adonar-me'n, en una mica més de mitja hora arribo al poblet de Pi, agregat de Bellver, d'on destaca l'església de Santa Eulàlia, del s. XI, reformada en múltiples ocasions
A partir d'aquí trobaré algunes marques del GR 150; segueixo pel carrer principal, que gira a la dreta i s'enlaira per sobre del poble, convertint-se en pista
En passar el desviament a Cortariu, aquesta es converteix en un bonic camí flanquejat per arbres...
...que serveix de límit entre els camps
A baix queda la vall del riu Segre, la Baixa Cerdanya...
...i a l'altra banda els cims de la carena pirenaica es comencen a veure millor
No trigo gaire en arribar a una cruilla, on deixo el GR i em trobo el PR que vé d'Olià. Aquí pujo a l'esquerra zigzaguejant per una pista, seguint les marques blanques i grogues, fins entrar a Nas, també del muncicipi de Bellver
No hi ha pèrdua: només hi ha tres carrers, es tracta d'anar pel principal; en sortir del poble es converteix en una pista que va pujant suaument i de la que no ens apartarem massa en una bona estona. Primer travessarem el Pla de Nas...
...i a partir d'aquí haurem de remuntar el Barranc de Ridolaina o de Sant Romà per sota del Serrat de l'Avetosa fins arribar pràcticament al peu del Prat d'Aguiló, situat entre el Cadí i el cim de la Roca Gran, al centre
Aquí es veu millor tot el barranc, amb el Comabona al darrere, la Roca Gran a la dreta i la falda del Serrat de l'Avetosa a l'esquerra
La pista deixa aviat els prats, en un parell d'ocasions es retallen els revolts per un corriol a la dreta, però sempre pel mig del bosc
Així que en principi hi ha poques vistes, però en tot moment molt agradable
Una mica abans del Cortal de l'Oriol, una tanca impedeix el pas de vehicles. Des d'aquí sí que es pot veure el fons del barranc que ja s'acosta: allà dalt, en aquell coll a sota a la dreta del Comabona, es troba el refugi
Finalment arribo a creuar el Torrent de l'Abeurador, on paro a dinar i on el GPS es penja i em puja 100 m. de cop (ja m'hauria agradat), i després el de les Eres
Uns metres després d'aquest segon torrent es deixa la pista, es remunta pel mig d'una clariana i se segueix un nou camí a l'esquerra que de seguida fa un revolt, tot seguit s'ha de tombar novament a l'esquerra per una mena de canalització d'aigua...
...fins trobar un nou torrent, on ara sí, toca pujar de cop gairebé 200 m., fent atenció als senyals (o al track) perquè a vegades el corriol no és gens clar. Però de mica en mica s'anirà eixamplant fins anar a sortir a una nova pista...
...que de forma més suau anirà superant els 100 m. de desnivell que encara queden fins al Coll de l'Home mort, situat ja a la pista de Montellà al Prat d'Aguiló, entre la Roca Gran i el Puig del Blancor, amb la falda del Comabona i el Barranc de Ridolaina a una banda...
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
...i la Vall de Bastanist, Estana i el Tossal de Bladés a l'altra; molt lluny, les muntanyes d'Aigüestortes i Sant Maurici, al Pallars
Des del coll, ja molt proper al refugi, segueixo la pista cap amunt; es pot evitar un parell de revolts per un corriol. Conforme guanyo els últims metres de desnivell, també guanyo vistes sobre el Serrat de l'Avetosa i els núvols que cobreixen la Tossa d'Alp, el meu teòric objectiu per al dia següent...
...així com sobre el barranc que he remuntat, amb la Serra del Carlit al fons i la plana ceretana al mig
De seguida arribo a l'aparcament, uns metres més avall del refugi, a les portes del Prat d'Aguiló...
...i sota la imponent muralla del Comabona, que comença a omplir-se de núvols i que m'espera a l'endemà...
Un cop al refugi, des del collet que hi ha just a sobre s'albira la plana major de la serra, des del Costa Cabirolera fins al Vulturó, que ja vaig conèixer fa gairebé un any
Cap avall, les valls del Cadí baixen en direcció al Segre
I durant la llarga estona que faltava encara per l'hora de sopar, vinga a fer fotos per matar l'avorriment: el Prat d'Aguiló en tota la seva esplendor, el Comabona a la dreta, Serra de la Muga més al centre, dalt, i Serrat de l'Avetosa darrere el refugi
De tant en tant es deixa veure la Tossa... No sé no sé, ho veig una mica massa canyero per mí...
Mira tú, al cap d'una estona ja s'ha aclarit gairebé del tot...
Després se'm va ocórrer, una mica tard, que podria haver pujat al Blancor, només 90 m. per sobre del refugi... Si no recordo malament el vaig pujar en la meva primera visita per la zona fa vint i tants anys
Ara, una altra vegada cap al Cadí, que feia estona que no el treia...
Més tard, aprofito que els núvols ja han deixat ben neta la Tossa
Bé, doncs serà l'hora d'anar a sopar, que aquests ja comencen a tenir son
Una última mirada sobre part del que m'espera per demà...
...i deixem que el sol es posi sobre les Valls del Cadí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada