Coneixia d'alguna excursió l'antic poble de Peguera, l'estació d'esquí dels Rasos de Peguera, tancada de fa anys, o la Baga de Noucomes, que vaig recórrer encara no fa tres anys (aquí) en plena tardor (la millor època), en un intent per fer el primer -o últim- tram del GR 107. Però aquestes muntanyes ténen un munt d'atractius, i com que m'havia anat fixant en els seus cims vaig fabricar-me una ruta que em va permetre pujar-ne uns quants, incloent-ne dos de centenaris: el Cogulló d'Estela, la Roca d'Auró, la Torreta i els Rasos de Baix i el Pedró dels Rasos de Peguera; a més a més, vaig poder fer curt tram del GR 107 i la variant que baixa a la Casanova de les Garrigues, així que vaig matar uns quants ocells d'un tret.
Abans de començar ja avanço que és una ruta prou perdedora si no se segueix el track; hi ha més d'un lloc on em complico la vida més del que tocaria, però vaja, aquesta és una de les gràcies de l'excursionisme de tota la vida, de quan no hi havia ni GPS ni tants camins senyalitzats per la muntanya
Abans de començar ja avanço que és una ruta prou perdedora si no se segueix el track; hi ha més d'un lloc on em complico la vida més del que tocaria, però vaja, aquesta és una de les gràcies de l'excursionisme de tota la vida, de quan no hi havia ni GPS ni tants camins senyalitzats per la muntanya
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
De bones a primeres, el lloc que vaig escollir per començar a caminar ja és prou rebuscat: la Casanova de les Garrigues, una casa de turisme rural situada a la falda de la Serra de Peguera i sobre la població de Cercs. S'hi pot accedir bé des d'aquesta mateixa població, per un desviament indicat a l'antiga C-1411, o bé des de la carretera de Berga a Espinalbet, seguint una pista a la dreta tot just passat el trencall cap a Queralt i després un nou desviament 1 km. després de la Collada Baixa. La meva idea era sortir del punt més baix possible, car ja és una ruta prou llarga com per acabar-la en pujada; i així també vaig poder completar aquesta petita volta que fa el Camí dels Bons Homes, diguem-li un desviament d'aquells que olora a interessos comercials.
Anem per feina. Un centenar de metres al sud de la Casanova hi ha una explanada, al costat de la Font de la Teula (1.190 m.), on deixo el cotxe. Des d''aquí mateix seguiré les marques del GR 107, que no arriben a seguir la pista sino que pugen per un corriol bastant desdibuixat. Entre els arbres començo a intuir les parts més altes de la Serra de Peguera
També entre els arbres, però cap enrere, apareix el Catllaràs, a l'altra banda del Llobregat
El corriol puja bastant a prop del Torrent de l'Estany, prescindint d'algun camí més ample que va cap als costats. No li aniria malament un repàs de pintura ja que la senyalització és bastant irregular. Quan el bosc ho permet, apareix el Coll de l'Oreller dalt de la carena, amb el Serrat de la Figuerassa a la seva esquerra
Després d'uns metres una mica perdedors apareixo en una pista que també es pot seguir des de la Casanova, és la continuació de la que vé de la carretera de Queralt. Segueixo pujant per ella, ara amb vistes als Cingles de Corbera
Al Coll d'Oreller (1.412 m.) retrobo la variant del GR que arriba a la Baga de Noucomes per l'Estany. És totalment plana i molt més curta que l'itinerari assenyalat com a "principal", però en no passar per cap casa de turisme rural, la topoguia no en fa cap menció. Interessos comercials encoberts? Potser...
En qualsevol cas, aquest coll també es un bon lloc d'inici de la ruta per estalviar-nos el pas per la Casanova si no hi ha cap interès en especial. Uns 450 metres més endavant el GR baixa per sender cap a Espinalbet i l'Ermita de l'Erola, la pista baixa igualment cap a Espinalbet i jo pujo pel camí encimentat en direcció al Santuari de Corbera, senyalitzat a partir d'ara com a PR C-73. Des d'aquí tinc la primera visió dels tres primers cims que m'esperen: el Cogulló d'Estela a l'esquerra, la Roca d'Auró al mig, més punxeguda, i la Torreta a la dreta
Acostant-me al santuari, veia que hi havia molta gent aturada al davant, i tal com estic apunt d'arribar veig que miren tots cap a on estic jo i comencen a animar i a aplaudir... Haurà arribat fins aquí el meu club de fans?? Ja estava començant a pensar en alguna innocentada o càmara oculta o similar, quan em passen tres nois corrent, s'aturen per beure alguna cosa i segueixen amunt com si els perseguís el diable; llavors vaig entendre que la cosa no anava per mí. Vaig tenir la mala sort de coincidir amb la Marató de Muntanya de Berga, un autèntic agobio per part meva ja que vaig compartir amb ells gairebé tota la pujada fins al Coll d'Estela, i no eren precisament pocs corredors... Podria haver fet un bon negoci ja que més d'un s'oferia a comprar-me els bastons a preu d'or, però encara em quedava molta pujada
Seguim doncs: al davant del Santuari hi ha un desviament, on pujo per la pista de la dreta, i al primer revolt agafo el sender que evita aquest i que puja més o meys paral·lel a la pista; els corredors se'n van per un altre camí a la dreta -per acumular quilòmetres, suposo, ja que fan una volta molt tonta- i me'ls torno a trobar una estoneta després, quan passo per sobre del mas de Can Déu, amb els cims una miqueta més a prop
A partir d'aquí es deixa la pista, que anirem retallant vàries vegades, i es puja pel sender, tot i que per culpa del trànsit que hi trobo estic a punt de replantejar-m'ho... Quan termina la pista s'arriba a una zona de pastures envoltades de cingleres; el camí es perd però una mica més amunt trobo una cruilla ben senyalitzada (1.710 m.): cap a la dreta pujaríem al Coll de Tagast, al centre de la foto, dalt de les roques
Segueixo al costat dels runners cap a l'esquerra, voltant la base de la Roca d'Auró
Alternant pastures i boscos de pi negre, el corriol passa per un collet i comença un tímid descens, durant el qual haig d'anar apartant-me per no ser arrollat pels corredors. Per sort, en poca estona apareixo en una pista...
...que farà més agradable l'últim tram de pujada fins al Coll d'Estela (1.796 m.). Aquí hi ha un control de la prova, per a la meva alegria el seu itinerari ja es desvia de baixada cap a Espinalbet (em sembla, tampoc no hi vaig parar massa atenció). Només falten uns pocs metres per al primer cim del dia, el Cogulló, però no serà pas un passeig...
...ja que en un primer moment segueixo un corriol ben visible però que porta al vessant esquerre (oriental), rectifico i pujo cap a la carena on, ara sí, trobo el camí bo, que supera primer un pas rocallós delicat, equipat amb un cable
A sobre d'aquest pas cal tirar cap a la dreta, no està gaire clar el camí si no es veuen les marques verdes; de seguida apareix una estreta canal que cal remuntar...
I per últim, quan ja s'enfila els últims metres pel vessant sud, cal vigilar de no entrebancar-se ja que podem sortir rodolant fins Espinalbet; però vaja, només posant una mica d'atenció on toca, en un quart d'hora des del coll assoleixo el cim del Cogulló d'Estela (1.866 m.), un altre centenari a la butxaca, i no serà l'últim del dia
Sessió de vistes espatarrants cap a tot arreu: en primer terme la vall d'Espinalbet o de l'Alou, la Serra de Queralt a la dreta i el Serrat de la Figuerassa a l'esquerra; al mig de la carena hi ha el Coll d'Oreller per on he pujat, es veu just a sota les pastures que envolten el Santuari de Cabrera. Al darrera es troben les serres del Catllaràs i el Picancel, fins i tot la cua d'un dels braços del Pantà de la Baells; i cap a la dreta, la vall del Llobregat. El Montseny al fons de tot, molt lluny
(cliqueu a sobre per a ampliar-les)
Cap a ponent: Pla de Campllong i Serra dels Lladres, continuació de la de Queralt; una mica més enrere la Serra dels Tossals; i a la dreta de tot la Serra de Busa. Gairebé desdibuixats a l'horitzó, Montserrat a l'esquerra i el Montsec a l'altra banda
I cap enrere, el que m'espera per les properes hores: baixar al Coll d'Estela, al mig on hi ha el prat, i pujar Roca d'Auró i la Torreta, situada just a sobre. Pel darrere s'endevinen vàries muntanyes pirenaiques: el Cap del Verd i port del Comte a l'esquerra, Montgrony i el Puigmal a la dreta
Diria que "allò" del darrere cau per la zona del Monsent de Pallars, o no gaire més lluny...
De tornada al Coll d'Estela, després de passar la canal i el cable, m'enfronto al que segurament serà el tram més dur del dia, però no gaire llarg: la pujada a la Roca d'Auró i la Torreta
S'ha d'anar a buscar la Font d'Estela i des d'aquí seguir el PR C-73 que puja; m'emporto algun ensurt ja que m'apareix algun corredor baixant a tota llet... S'han equivocat de camí? Es veu que no, que aquesta era la "versió llarga", "ultra top mega marathon" o com es digui, em falta poc per fer-li la traveta a algun animalot que encara veient-me amb la llengua afora va exigint que m'aparti per deixar-lo passar... No, si de maleducats n'està ple per tot arreu
Afortunadament els pocs que queden baixen pel PR, que en cinc minuts es desvia a l'esquerra i puja a la carena de la Torreta sense passar per la Roca d'Auró. Jo segueixo un camí no gaire visible que remonta de mala manera els 100 m. de desnivell fins al coll, l'últim tram per una canal herbosa que em fa treure les entranyes...
Des d'aquí fins al cim també trobaré un pas equipat amb una cadena, no és que sigui imprescindible però ajuda molt. Cinc minutets més i la Roca d'Auró, 1.955 m.
Més o menys les mateixes vistes que abans, però de més amunt, ara amb el Cogulló a sota
De l'altra banda ja es veu millor la serra del Port del Compte a la dreta de tot i el Montsec al fons de tot
Val a dir que als mapes de l'ICC anomenen la Roca d'Auró al que hi ha una mica més amunt, que serà el tercer del dia, la Torreta segons l'Alpina i altres fonts d'internet. Diverses plaques em confirmen que ara estic a la Roca d'Auró, al qual l'ICC no posa cap nom.
Un cop al coll, caldrà pujar primer prop de la cresta per desviar-se després a la dreta fins a una esplanada, i assolir pel darrera una mena de fals coll
De pujada vaig trobant formes curioses en les roques
La pujada es fa feixuga, hi ha molta pedra i no hi ha gaire traça de corriol, s'ha de seguir les fites i vigilar de no desviar-se massa ja que és una zona amb moltes cavitats i avencs. Mirada enrere a mitja pujada amb els dos cims aconseguits fins ara
Arribat a la zona més planera només és qüestió d'avançar uns metres fins a trobar un pas entre la paret rocallosa que envolta el cim de la Torreta (1.995 m.), o la Roca d'Auró segons l'ICC
Les vistes no avorreixen, tot i ser semblants a les anteriors: el Picancel a l'esquerra...
...el Baix Berguedà i part del Bages, Montserrat al fons...
Serra de Busa, la Roca de Canalda, Port del Comte i el Montsec cap a ponent
Ara sí que s'han acabat les dificultats; el terreny serà molt més agradable. Fins al cim arriba una pista que surt d'entre els arbres i que condueix en uns 500 m. a la Collada dels Rasets (1.950 m.), al davant es troben els Rasos de Baix, següent cim de la llista
Aquí es creuen diversos camins i tornen a aparèixer les marques blanques i grogues, estic a punt d'anar-me en direcció al Coll de Tagast però rectifico a temps. El més senzill és seguir el PR, que porta fins al costat mateix del cim; però en aquell moment em vaig liar i en arribar a aquesta bassa vaig pujar pel dret cap a la carena
No té cap dificultat ni comporta cap perill, només s'ha d'anar evitant els arbres, però és que l'ICC i el Topo Catalunya (que pren el primer com a base) situen el cim én una elevació que hi ha a la banda oriental de la muntanya, mentre que uns 200 m. cap a ponent, just després de retrobar les marques del PR, hi ha una altra punta més elevada (m'ho indica el GPS i m'ho confirma després el mapa de l'ICC, tot i que no li dóna nom a aquesta cota), i que per tant considero com el cim dels Rasos de Baix (2.066 m.)
En quant deixo enrere els arbres ja començo a tenir unes vistes més interessants de la banda nord: la Tossa d'Alp i el Moixeró...
...i a l'altra banda el Port del Comte, Cap del Verd i el Cadí
Em dirigeixo cap a una de les pistes de l'antiga estació d'esquí dels Rasos de Peguera, tancada des de fa anys; aquí ja tinc al davant l'últim cim del dia
Primer cal baixar la pista fins al Coll de la Creu del Cabrer (1.982 m.), on tot i que creuen diversos corriols, no hi ha cap senyalització que indiqui el punt culminant dels Rasos de Peguera
Igual que he fet abans, només cal tirar cap amunt pel mig del bosc, els únics "inconvenients" que podem trobar seran els arbres caiguts
No té cap tipus de pèrdua ja que pujant sempre s'arriba al punt més alt, un altre centenari: el Pedró (2.087 m.)
Ara sí que no hi ha panoràmica que valgui, tot voltat d'arbres per aquí i per allà
Per baixar intento trobar alguna cosa semblant a un corriol, al final ho aconsegueixo
I de seguida torno al Coll de la Creu del Cabrer, enfront tinc la pista per la que he baixat dels Rasos de Baix
Ara em dirigiré cap a ponent per una nova pista...
...que en un quart d'hora em baixa al costat de les instal·lacions en desús (excepte un refugi, em sembla) de l'estació d'esquí, que queden uns 300 m. cap al sud. Al costat del Collet del Catllarí trobo la pista que comunica els Rasos amb l'antic poble de Peguera; recomano seguir aquesta fins trobar el GR 107 al Coll de Peguera, abans que seguir les meves passes, ja que vaig liar-me una mica... Es veu que aquell dia anava disfressat d'explorador, què hi farem... Al cap de 10 minuts de seguir la pista, en trobo una altra a la dreta, anem a veure per on surto
Doncs segueix durant uns 500 m., s'acaba, es transforma en un petit corriol i s'esvaeix; a partir d'aquí vaig pel bosc més o menys planejant, fins que retrobo alguna cosa semblant a una traça. En tot cas, es pot baixar pel bosc sense dificultat cap a la Vall de Peguera; la Roca Gran de Ferrús i la Gallina Pelada ja apareixen entre els arbres
El suposat corriol es confirma i de cop i volta comença a davallar fins trobar una pista que apareix davant l'antic poble de Peguera
Primer s'ha de creuar el torrent, tot gaudint de les vistes sobre Ensija i la Cresta de Peguera i de la tranquil·litat de les seves pastures...
...tranquil·litat que es troba seriosament amenaçada pel projecte de construir-hi un complexe turístic, la veritat prefereixo que es quedi així
A una banda hi ha l'antic poble, a l'altra el cementiri i l'església de Sant Miquel
Aquí em trobo amb el GR 107, en un tram que -a partir de la Font de Can Coix- no havia recorregut encara. Segueixo la pista a la dreta per encarar el descens per la Baga de Noucomes, a baix es veuen les restes de la cantina de les mines de Peguera, on hi havia d'anar un hotel de luxe que espero que no es faci mai
A dalt queda l'obaga de Peguera que acabo de travessar una mica de qualsevol manera
Aquesta era la part del barranc de Peguera que el faltava per descobrir, i de veritat que és igualment preciosa, i a més a més per pista es fa molt descansada -tot i que al final vaig notar el cansament acumulat
A banda de la cantina, tota la vall està salpicada de restes de l'explotació minera
De fet, bona part de la pista està feta aprofitant el traçat de l'antic tren que baixava el carbó fins a Fígols
En algun tram no es va poder construir i segons tinc entès hi havia tot un sistema de telefèrics i funiculars per baixar el carbó fins a Cercs i pujar-hi la llenya i altres aprovisionaments (una pàgina molt detallada i resumida sobre les antigues mines de Peguera aquí).
Es deixen un parell de desviaments que planegen a l'esquerra, seguint sempre a prop del barranc, que s'acaba creuant
Uns metres després, la nota curiosa del dia, un testimoni ben viu d'un passat ja mort. Només són 80 metres i per tant no cal frontal... i de moment aguanta dret
De seguida em trobo amb el tram del GR 107 que vaig recórrer fa gairebé tres anys, provinent de Berga per Queralt i Espinalbet. Insisteixo que és molt més fàcil i curt començar i tornar al Coll d'Oreller, en aquest cas s'hauria de seguir aquesta variant del GR, que tot i estar senyalitzada no apareix a la guia del Camí dels bons Homes. Seguint cap avall per la Baga de Noucomes, redescobreixo ara els paratges que vaig conèixer en plena tardor
A l'altra banda del barranc, els paisatges de la Solana de Peguera, molt més abruptes
I cap al fons de la vall trobem les muntanyes que envolten Cercs i el Pantà de la Baells
El camí no deixa de resseguir l'antic traçat ferroviari, les obres d'enginyeria així ho delaten
Però arriba un moment en què -suposo- ja no podia seguir més i es va fer una mena d'estació de transferència del ferrocarril (de tracció animal, si no tinc mal entès) al telefèric; aquí el camí davalla serpentejant i perdent alçada ràpidament, sempre pel mig de la fageda, que tot i ser una preciositat a final de la primavera, si haig d'escollir prefereixo trobar-me-la en plena tardor
En algun dels revolts es deixen veure les últimes vistes sobre la Baga de Noucomes
I és que passat el desviament a l'Erola, el camí torna a planejar; poc després se separa l'itinerari que baixa a Cercs, per on vaig anar l'última vegada, però ara haig de tornar a la Casanova, i per tant segueixo el GR que flanqueja cap al collet que es veu en primer terme, al darrere el Tossal de la Guàrdia
Des d'aquest coll ja queda poca història, només cal passar per una esplanada a la font de Santa Margarida, poc abans de la Casanova...
...per arribar de nou al cotxe, al costat mateix de la Font de la Teula, on em recupero d'una jornada no gaire exigent -excepte en algun tram- però prou llarga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada