Quan es pensa en els pobles més bonics de Catalunya, sempre apareix Rupit; tot i sent una vil·la minúscula, té multitud d'atractius que la fan una de les localitats més visitades del país. Qui no ha sentit parlar del seu pont penjant, el campanar, els seus carrerons, les seves cases antigues... i del Salt de Sallent?
Jo n'havia sentit parlar masses vegades, prou per que quan es va proposar la sortida a la web de Singles, no dubtés ni un minut en apuntar-me. Una excursió curteta, senzilla i molt freqüentada, potser millor dir-li un passeig, que vam allargar fins al modest cim de l'Agullola, amb unes vistes magnífiques. I per acabar-ho d'adobar, un dinar de carmanyola als peus de l'església romànica de Sant Joan de Fàbregues
Jo n'havia sentit parlar masses vegades, prou per que quan es va proposar la sortida a la web de Singles, no dubtés ni un minut en apuntar-me. Una excursió curteta, senzilla i molt freqüentada, potser millor dir-li un passeig, que vam allargar fins al modest cim de l'Agullola, amb unes vistes magnífiques. I per acabar-ho d'adobar, un dinar de carmanyola als peus de l'església romànica de Sant Joan de Fàbregues
Cliqueu a sobre per a ampliar-lo
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Deixem els cotxes a l'aparcament a l'entrada del poble, l'accés a l'interior està reservat als veïns (i la gratuïtat de l'aparcament també). Seguim uns metres al costat de la Riera de Rupit...
...per creuar-la, com no podia ser d'una altra manera, pel famós Pont Penjant que uneix les dues ribes
Ens endinsem pels seus carrerons i un cop passada la Plaça Major, un pas sota les cases va a sortir ja a fora del poble. En una bifurcació de camins començarem a baixar cap a l'esquerra, la tornada serà pel de la dreta. Rupit ja queda enrere i anem perdent altura
Anem baixant per un bonic camí (bastant concorregut, tot cal dir-ho) al costat de la riera, i en uns 20 minuts fem una primera aturada al Salt del Molí Rodó
Un d'aquells llocs en què l'aigua arriba per una banda totalment calmada per una banda i envoltada d'una exhuberant vegetació...
...per sortir-ne baixant amb força i obrint-se pas entre les roques
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
El mateix, vist des de sota
I ara sí, en deu minutets més ens plantem dalt del que serà l'estrella de la jornada: el Salt de Sallent. Vuitanta metres de caiguda enmig d'un paratge excepcional
Per contemplar-ho en tot el seu esplendor cal pujar uns metres cap a l'esquerra per arribar a un mirador estratègicament situat dalt d'un cingle
El salt està rodejat de cingleres per una i altra banda; després de creuar la riera, tornarem pel del Roquer, que ara es veu enfront
Des d'aquí també es pot veure la capçalera del barranc de la Riera de Rupit, per on acabem de baixar
Tornem a la riera i com que no hi ha pont i l'aigua arriba fins més amunt dels turmells, alguns ténen problemes per creuar-la (o millor dit algunes...)
Mentrestant, anàvem gaudint del paisatge: propera parada, l'Agullola, al final de la cinglera. Per sota, la Riera de Rupit davalla cap al Pantà de Susqueda
I a l'altra banda, el mirador des del que hem contemplat el Salt de Sallent
Quan ja hem pogut passar tot el grup, continuem per una pista en direcció al Coll de Fàbregues; des d'aquí farem un curt desviament cap al Pla de Fàbregues, fins arribar al cim de l'Agullola (no al de l'agulla mateixa, sino a l'extrem del penya-segat)
Mentre que anem pujant suaument per la pista, unes vistes brutals; al fons, sobre l'última cinglera, s'alça el Santuari del Far
Arribats al coll, tenim a tocar l'església de Sant Joan de Fàbregues, de la que sobressurt el campanar; però abans...
...ens endinsem uns metres dalt del Pla de Fàbregues...
...des d'on podem veure el barranc de la Riera de Rupit, ara des de la llunyania; al darrera s'eleva la Serra de Cabrera i el Puigsacalm, i més al fons s'endevina el Pirineu amb la primera enfarinada
En principi planegem entre els prats per una pista, però en pocs metres comença a pujar enmig del bosc. Un cop assolim la part alta no hi ha cap camí definit; es tracta d'anar pujant entre la vegetació. Al darrere, la cinglera de Tavertet, i fins i tot la cua del pantà de Sau
Arribats allà on s'acaba el cingle, ens trobem enfront de l'Agullola "autèntica"; no hi ha cap vèrtex, fita o senyal del cim, mentre que al davant es veu al menys una creu. Una situació bastant semblant (salvant les distàncies) al Petretxema, que té al davant les dues agulles d'Ansabère separades per un salt infranquejable. Em quedo amb el dubte de quin dels dos es considera "oficialment" el cim, ja que a simple vista es veu clarament que el lloc on ens trobem és més alt que l'agulla (929 m.). En qualsevol cas, les vistes són per treure's el barret: Pantà de Susqueda al mig, Montseny a la dreta, Sant Miquel de Solterra més o menys al centre i Sant Gregori al centre-esquerra. Al darrera hi ha Girona
Cap al Nord, el Collsacabra i tota la cinglera del Far...
...i un salt d'aigua que ens resulta conegut; no fa ni una hora que el creuàvem per la riera
A la tornada sí que trobem una mena de corriol que ressegueix el vessant nord del Pla de Fàbregues i va a sortir a la pista anterior uns metres més enrere
Tornem de seguida al Coll de Fàbregues, des d'on trobem en uns pocs minuts el desviament cap a l'església de Sant Joan de Fàbregues, documentada ja al s. X
Una delícia pels amants del romànic, restaurada a finals dels 70...
...on compartim taula amb vistes sobre el Pla de Fàbregues
Ara sense enmarcar, el Pla de Fàbregues i el "cim" de l'Agullola; aquesta queda oculta al darrere. El camí que es veu a la dreta desviar-se és el que permet la pujada
Després de dinar continuem per la pista, novament en direcció al barranc que forma la riera de Rupit. No deixem de contemplar els Cingles del Far
Després d'un quart d'hora trobem una desviació. Podríem continuar per la pista i arribaríem també a Rupit, però per variar una mica baixem per un corriol cap a la riera
Un preciós sender empedrat ens espera...
...per acostar-nos novament a la Riera de Rupit, que creuarem ara per un antic pont de pedra
Entre els arbres ja apareix la nostra destinació...
...que ens espera després d'una curta -però intensa- pujada
Acabem la jornada amb uns cafès a la Plaça major i una visita pels carrerons
I no marxarem sense una nova visita a l'omnipresent riera que travessa la població
Bonica passejada. En tenim feta una part, però no vam anar a l'Agullola. A veure quan tornem a coincidir!!!!
ResponEliminaLa pena és que no vam pujar dalt de l'agulla, la vam tenir que mirar des de l'altra banda. Per cert, que els pintxos m'estan demanant de sortir, por comentar... Una abraçada
ResponEliminaUn bon passeig, si senyor!!
ResponEliminaEhhhh. Als pintxos, tant si son de menjar conm de peus, m'apunto si em voleu.
I tant que et volem! la qüestió seria posar-nos d'acord...
ResponEliminaLa zona de les Guilleries m'encanta, una pena que me la conec massa poc. A veure quan m'ensenyes els teus dominis!
Una abraçada,