Bassa de Ferrà - Coll de l'Alba - (Tortosa)
Aquesta ruta hauria d'haver estat molt diferent... No és gens estrany que canviï els plans a última hora per un motiu o un altre, però quan se'm fiquen pel mig els meus amics de la Renfe, l'estómac se'm regira de forma especial. No és el primer cop que haig d'improvisar sobre la marxa perquè el tren arriba amb "només" deu minuts de retard, i segur que no en serà l'últim. Curiosament, vaig tenir una experiència semblant al 2009 també per aquestes terres (aquí). Aquesta vegada, quan vaig entrar corrent a l'estació d'autobusos de Tortosa, el que m'havia de portar a Gandesa per continuar el GR 171 acabava de marxar... i així estava jo a la capital del Baix Ebre més penjat que un fuet.
Potser en un altre lloc m'hauria dedicat a fer turisme, però ja em conec prou la ciutat. Després d'esmorzar -aixó que no falti- vaig pensar en alguna zona de fàcil accés i de difícil pèrdua, i vaig recordar que encara tenia pendent l'últim tram del GR 192 que vaig deixar encara no feia un any a l'ermita del Coll de l'Alba.
Potser en un altre lloc m'hauria dedicat a fer turisme, però ja em conec prou la ciutat. Després d'esmorzar -aixó que no falti- vaig pensar en alguna zona de fàcil accés i de difícil pèrdua, i vaig recordar que encara tenia pendent l'últim tram del GR 192 que vaig deixar encara no feia un any a l'ermita del Coll de l'Alba.
Cliqueu a sobre per a ampliar
+-+Coll+de+l'Alba+-+Camp-red%C3%B3.JPG)
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
+-+Coll+de+l'Alba+-+Camp-red%C3%B3.png)
Se'm va fer una mica pesat el tornar a pujar per la mateixa carretera de la Simpàtica, per on havia baixat l'altra vegada, però pitjor hauria estat tornar-me a casa. Això sí, cap enrere tenia unes magnífiques vistes sobre els Ports durant tota la pujada
En mitja horeta passo de nou per l'ermita de la Providència
Cap a Ponent s'entreveuen les muntanyes de Cardó, prefereixo no mirar massa no sigui que les restes de l'incendi de la primavera passada es deixin veure
A l'altra banda, el pla de l'Ebre i la petita serra de Freginals a l'esquerra
La pujada no és gens feixuga, en deixar enrere els afores de Tortosa la carretereta va pujant enmig de la pineda, i de seguida ja s'endevina la carena
En una hora arribo a l'ermita de la Mare de Déu del Coll de l'Alba (335 m.), on trobo les marques del GR 192, que vaig deixar aquí mateix encara no fa un any...
...i des d'on gaudeixo d'una preciosa panoràmica sobre els Ports i la vall de l'Ebre; tot i que l'altra vegada la recordo encara més espectacular, en tenir el sol de cara però mig tapat per núvols baixos
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
Des d'aqui, continuo el GR per la carena cap al sud, paral·lel a una pista i enmig d'una frondosa pineda
Una vegada dalt de la carena, en alguna clariana es pot contemplar el vessant oriental de la Serra del Coll de l'Alba: el Barranc dels Pixadors...
...amb el Delta de l'Ebre i el mar al fons
Un quart d'hora després del Coll de l'Alba arribo al punt culminant del dia, la Creu de Coll-redó (384 m.), on m'aturo una estona per recarregar energies
Novament, bones vistes sobre Tortosa i els Ports...
...igual que sobre el Montsià i el tram final de l'Ebre que es deixa veure clarament
El camí baixa fins a la collada inferior, es pot pujar al cim veí, envaït per construccions i antenes, i que els mapes de l'ICC assenyalen com a la Creu de Coll-redó. Tot i així, jo no hi vaig veure cap creu, i és més alt el primer cim per uns pocs metres.
Des d'aquest coll, el GR segueix per la pista encimentada a la dreta per vorejar aquest cim "satèl·lit" i desviar-se en uns 200 m. per una nova pista que davalla cap a la zona dels Colls de Santa Caterina; no deixa de ser la continuació de l'anterior carena, i per tant, els últims estreps de la Serra del Boix
El paisatge ha anat canviant conforme vaig perdent alçada: ara són les oliveres les que envolten el camí...
...tot i que el bosc de pins no s'allunya massa, però aquí s'aprofita qualsevol blanc per plantar els arbres de l'or líquid, que diu l'Arguiñano. El Montsià al fons, a l'esquerra; i al mig, la petita serra de la Galera
També hi ha un munt de garrofers; tot i això, molts d'aquests conreus han estat abandonats
Alguna barraca de pedra en dóna fe...
Però la majoria de bancals es troben en un estat lamentable, i s'ha aprofitat els marges per fer-hi passar el GR
Al final, la serra dels Colls de Santa Caterina arriba al seu fi. També li queda poc al GR 192, que després d'haver travessat les serres del litoral tarragoní, inicia ara el seu descens final cap a l'Ebre: Amposta ja es deixa veure darrere del pont del ferrocarril sobre el riu
Baixo a creuar el Barranc de l'Espluga i de seguida torno a pujar uns pocs metres fins al Coll de Rajolers (160 m.), des d'on s'albira l'última part de l'etapa
Ja només queda un curt tram baixant pel Barranc del Pont Trencat...
...per on vaig a sortir en uns 20 minuts a l'autovia de l'Aldea a Tortosa (C-42), just tocant a una parada d'autobús. Encara i axí, baixo uns metres més fins a ficar-me al centre de Camp-redó...
...petit agregat de Tortosa, que també té una parada de bus al final del carrer principal, i una estació d'aquelles que fa bastanta vergonya, amb un parell de trens al dia en cada sentit. Aquí s'enllaça amb el GR 99, i el GR 192 continua cap a Amposta, tram que ja vaig recórrer al 2009. Així que a falta d'un petit sector entre Masboquera i l'ermita de Santa Marina, al Baix Camp, ja pràcticament puc donar per sentenciat aquest Sender de les Serres de Mestral.
Etapa següent, en sentit contrari:
(l'Aldea) - Amposta - Tortosa
(l'Aldea) - Amposta - Tortosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada