El meu afany en terminar per fi la Transpirenaica em va obligar a fer, una vegada més, una combinació d'allò més estranya. L'últim cop vaig haver de deixar-ho a Albanyà, on només hi arriba un autobús de Figueres (Sarfa) tres dies a la setmana, a l'igual que a Sant Llorenç de la Muga; la població més propera és Boadella d'Empordà, on sí que hi arriba un cada dia (David i Manel). La solució va ser inventar-me una ruta per unir Boadella i Albanyà, i així vaig poder continuar l'endemà pel GR11. I no em va sortir del tot malament: només calia seguir de prop el curs de la Muga, coincidint amb part del "Camí Natural" que el recorre, tot i que al final vaig haver de fer l'últim parell de kms. per carretera després de remullar-me els peus per creuar el riu
Content per que no vaig haver de matinar gaire, em planto a Boadella després de tres hores entre tren i autobús. Aquí no trobo absolutament res: bars i botigues tancats, així que sense entretenir-me més del necessari començo a caminar en direcció nord, seguint les indicacions del Camí Natural, per un carrer al costat de l'escola que aviat es transforma en pista, creua la carretera de Terrades i aviat arriba a la Muga
A l'altra banda hi ha la Central Vella, al costat del Mas de Perxers. Segueixo la pista...
...i de seguida arribo a la carretera d'accés al Pantà de Boadella
Després d'1 km. la carretera comença a pujar per arribar a la presa; em desvio per una pista a l'esquerra que aviat creua el riu...
...tot i que hi ha rètols que prohibeixen el pas, però les indicacions del "Camí Natural" del mateix Ministeri m'hi porten. Aviat es veu la presa ben propera...
...així com alguns edificis al voltant, el Barri del Pantà de Boadella. Al darrere, el massís de les Salines té un barret de núvol a sobre
Trigo uns 20 minuts en remuntar l'embassament, em trobo amb un bonic mirador sobre el mateix (180m. - 3,58 km - 50'), amb les Salines a l'esquerra i l'Albera traient el cap més al fons, també coberta
I un cop aquí dalt, començo a notar que avui farà vent; doncs només serà el principi... Acabaré a la Jonquera després de dos dies de forta tramuntana, però el que vindria després seria un dels pitjors episodis de temporal que recordi a tot Catalunya. De moment continuo per la pista en direcció a un barranc afluent de la Muga, fins arribar a una petita resclosa secundària del pantà de Boadella. A la dreta i al fons es veu alguna zona totalment pelada: fins aquí va arribar el terrible incendi de juliol de 2012, suposo que es va talar tot el que va quedar cremat (cosa que no se encara de què serveix, però vaja...)
Per sobre de la resclosa tinc una bonica vista d'aquest tram de l'embassament, que segueix el curs de la Muga. Al fons, els cims que envolten en Bassegoda
I a l'altra banda del barranc s'alcen els penya-segats de la Muga, un espai d'interès natural amb materials geològics poc freqüents a Catalunya
Segueixo per pista, passant en uns vint minuts per prop del Mas de Perafita, en runes...
...i sense gaire novetat més, ja que es continua un llarg tram pel bosc...
...amenitzat de tant en tant per les vistes dels penya-segats...
...o de la Serra de Sant Jordi, ja al tram final del pantà. A l'endemà aniria jo per allà dalt
Més endavant, ja deixant el pantà enrere, apareixen més masies com aquesta de Can Serradell
El relleu es torna més amable i la Muga torna a convertir-se en un riu, ara entre els arbres. El barranc fa un revolt i s'encara al sud
De seguida la pista se'n va cap a l'esquerra, entre els camps...
...tot i que continuo per un corriol que s'acosta al riu, omplint-se de vegetació
Després de passar sota la carretera, la capella de Sant Andreu (s.XVII) em dóna la benvinguda a Sant Llorenç de la Muga (160 m. - 9,5 km. - 2h30')
Bé, no del tot... Abans cal creuar el Pont Vell (s. XIV) sobre la Muga
Una vegada al casc antic, em delecto passejant pels seus carrerons medievals molt ben conservats, inclosa la porta d'entrada al recinte emmurallat, que data del s. XIV-XV
Hi ha una antiga canal que travessa la vila, formava part d'un sistema de regadiu. Després el seguiré amb més calma
Però sobretot, destaca l'església de Sant Llorenç, existent ja l'any 972, tot i que ha patit nombroses transformacions
M'aturo a dinar en uns dels locals de la plaça. Dalt d'un turó a migdia s'alça la Torre de Guaita (s. XIII)
A la sortida em trobo amb una altra sorpresa, la Sínia situada al Parc d'en Pep, reproducció de l'original, que va deixar de funcionar fa 70 anys
Deixo el nucli antic pel camí de Sant Antoni; suposo que evocarà una via antiga, ja que això ja no té res de medieval
El camí va pel costat de la canal i aquest al costat del riu
Segueixo fins arribar en 20 minuts a l'ermita de Sant Antoni, del s. XIX sobre les restes d'una altra anterior; es troba al costat de la carretera de Boadella...
...i del pont, també medieval, que agafa el nom de l'ermita
Torno a l'altra banda del riu, una mica més amunt hi ha la resclosa que agafa l'aigua per a la canal
A partir d'aquí la pista continua amunt per la vall de la Muga, voltejant els camps
Pel davant m'apareix una silueta familiar, el Bassegoda, senyal de que el final de la jornada es va acostant
I cap enrere, entre els arbres, un vell conegut: el Puig Neulós. D'aquí a un parell d'etapes, el GR 11 passarà per la seva falda
En arribar al mas de la Cadamont hi ha un trencall que puja a l'esquerra pel Clot de la Bora; potser en una altra època m'hi hauria aventurat, ja que permet pujar al Puig d'Albanyà estalviant-me l'últim tram asfaltat
Però a principis de desembre no em quedava gaire llum natural, així que segueixo a la dreta cap al Molí de la Cadamont per acostar-me novament al riu...
...on em trobo amb l'únic inconvenient del dia, i és que no tinc més remei que descalçar-me i creuar la Muga a gual: baixa amb força, l'aigua m'arriba més amunt dels genolls i el fons és de còdols que rellisquen de mala manera, així que estic a punt de capbussar-me més d'una vegada; sort dels bastons que m'ajuden a mantenir l'equilibri
L'única manera d'evitar aquest gual, a part de pujar pel Clot de la Bora, és seguir la carretera des de Sant Antoni; val la pena doncs mirar com baixa el riu, no sigui que ens trobem un cop aquí que hem de fer la volta. De fet, m'ho vaig pensar una estona abans de decidir-me
Però un cop a l'altra banda, pau i glòria; i asfalt: queden uns 4,2 km. de carretera, encara remuntant la vall de la Muga
Arribo quan el sol ja es posa darrere el massís del Bassegoda
Però m'estalviaré l'últim tram, ja que en arribar a l'església de Santa Maria de Palau (s. XII) donaré per acabada la jornada
Com que a Albanyà no hi ha allotjament, vaig trobar Can Carreras una casa de turisme rural al davant de l'església però l'altra banda de la carretera. A banda del Camping Bassegoda, llavors era l'única possibilitat per poder passar la nit a prop d'Albanyà (tot i que encara al terme de Sant Llorenç). A finals de 2016 havia d'obrir un alberg a l'antiga rectoria d'Albanyà
Un cop dutxat i descansat, vaig fer un passeig nocturn fins Albanyà tot buscant algun lloc per sopar, sense èxit. Però també val la pena de fer-hi una ullada a la nit
I abans de retirar-me, una última mirada a la vall de la Muga i el Bassegoda, banyats per la lluna
