Barcelona (Velòdrom) - Portell de Valldaura - Coll de la Torrefera - Sant Cugat

Un dia d'aquells que tenia ganes de fer una volta però sense matinar ni cansar-me gaire i que havia de tornar a dinar a casa, vaig pensar d'anar a fer un tomb per la gran desconeguda que tinc a mitja hora en metro: Collserola.

Amb aquest full de ruta, vaig pujar fins al Velòdrom d'Horta per començar a caminar pel GR 6, sense saber ben bé per on aniria a parar. Anava sense mapa i sense conèixer gaire el terreny, precisament el que no s'ha de fer mai a la muntanya... Però amb l'ajuda del GPS i la senyalització omnipresent a gairebé cada cruïlla de la serra, em va sortir una travessa ben agradable fins a Sant Cugat.

Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICC
Cliqueu a sobre per a ampliar


Track a Wikiloc


Perfil i més dades


Vaig fins l'estació de Mundet (L3) i passat el Velòdrom començo a pujar cap al Parc del Laberint, una oasi verda al costat del soroll de la Ronda de Dalt



Pocs metres després trobo l'inici "oficial" del GR 6, el primer que vaig completar ja fa uns quants anys; coincideix en bona part amb el Camí de Sant Jaume



Deixo enrere les últimes cases, tot i que encara se sent el soroll dels cotxes, tant de la Ronda com, en menor mesura, de la carretera d'Horta a Cerdanyola que passa ben a prop, per dalt de la serra



Es primers metres segueixo el GR 6, que comença planer...



...però aquest puja de seguida a l'esquerra; per no repetir-lo, segueixo cap al fons del barranc de Fondenills, trobant-me amb una vegetació que no m'esperava



Al final trobo el que em pensava que era una construcció envoltada d'arbres i matolls...



...i resulta ser la Font de la Marquesa; tot i que s'ha restaurat recentment per grups de voluntaris, el seu estat en general deixa bastant que desitjar. sobretot gràcies als brètols i a la falta d'inversió municipal



Aquí hi ha un corriol a l'esquerra que imagino anirà cap al GR 6; així que decideixo pujar a la dreta, en el que serà pràcticament l'única rampa del dia, per arribar en menys de 10 minuts a la carretera de Cerdanyola; al darrere d'unes cases passa el GR 92, dalt de tot de la carena (320 m.), des d'on ja tinc una panoràmica menys urbana que la de la ciutat de Barcelona a l'altra banda. Es veu Sabadell al mig del Vallès, amb la Serralada Prelitoral al darrere i les neus pirinenques despuntant per sobre



Continuo l'esquerra, però deixant el GR i la divisòria per una pista que de seguida baixa a la dreta, pel llom de la Serra d'en Fotjà. Aquí també tinc una bona visió del Montseny per una banda...



...i de la Serralada de Marina per l'altra, tot i que mig oculta per l'extrem més oriental de Collserola



Poques vistes durant la baixada, tant sols apareix Montserrat en algun forat entre els arbres



Després d'un quart d'hora de descens arribo a un encreuament: la pista que venia seguint continua cap a Sant Iscle de les Feixes; com que ja vaig passar per aquella zona quan vaig fer el GR 92, baixo per una altra pista a l'esquerra que no se ben bé a on em portarà



De moment em trobo un bosc magnífic...



Segueixo avall a tocar del Torrent de Can Cerdà



Deixo una cruilla que porta a Can Cerdà per l'esquerra i a la Torre Gresa per la dreta i en deu minuts més, deixo la pista, que porta a l'àrea de lleure de Can Coll, per ficar-me en un estret viarany



Pujo uns metres més pel Sot d'en Cuiàs en direcció novament a la carretera, que se sent ben a prop



Però la veritat, aquests pocs metres de torrentera estan envoltats d'una malesa ben frondosa



Torno a creuar la carretera (1h20) a tocar mateix del Patronat Flor de Maig, que queda a la dreta; enfront surt una pista que puja suaument cap al Coll de la Torrefera (170 m.)



A partir d'aquí entro al barranc de Sant Medir, un dels principals punts d'accés a la serra des de sant Cugat



Al costat del restaurant Can Borrell torno a trobar el GR 6 i decideixo donar per acabat el passeig, encaminant-me cap a Sant Cugat



Abans d'arribar-hi, dos tresors característics d'aquests boscos que es van salvar per ben poc de l'epidèmia del totxo: la Torre Negra a l'esquerra...



..i el monumental Pi d'en Xandri a tocar del camí. símbol de la lluita ciutadana per la preservació d'aquest paratge i que va ser objecte d'un brutal atac al 1.997



Pocs minuts més tard arribo a Sant Cugat, coneixent una miqueta més aquest tresor natural que tinc a tocar de casa.

GR 11: Setcases - Beget

Anterior:
Núria - Setcases

De mica en mica es va notant que el GR11 s'acosta a l'altre mar... No només en les alçades i els desnivells, que aniran baixant a partir d'ara; a més a més, la vegetació també va variant i es va tornant menys alpina i més mediterrània, per dir-ho d'alguna manera. L'etapa d'avui travessa tres ambients ben diferents: fins a Molló encara hi ha un paisatge típic de muntanya, amb vistes als últims gegants del Pirineu; d'aquí al Coll de la Boixeda l'entorn em va recordar molt a les primeres etapes per Guipúscoa i Navarra, com si per una estona tornés cap a l'Atlàntic. I al final de l'etapa, l'aparició de l'alzina ja comença a delatar la proximitat del mar. Però encara queda un llarg tram...

Cal indicar una variant "no oficial" que permet estalviar-se la baixada a Setcases (asfaltda en bona part) de l'etapa anterior i l'ascens en aquesta al Coll de Liens. Des de l'estació d'esquí de Vallter es pot pujar a la Portella de Morens i anar carenant fins al Roc Colom (aquí) o fins i tot el Costabona, per baixar després a Espinavell (refugi guardat) i Molló per retrobar-hi l'itinerari principal. El tram carener és molt suau, al menys fins el Coll de Pal, i es pot evitar l'ascens al Costabona per la Collada Fonda, on una pista condueix a Espinavell. Qüestió de gustos

Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICC
Cliqueu a sobre per a ampliar


Track a Wikiloc


Perfil i més dades


La pluja del dia anterior va netejar l'ambient, m'aixeco a Setcases amb un dia assolellat i amb una temperatura prou fresca per ser a principis de la tardor. El GR 11 creua el Ter pel Pont d'en Xecó



Ràpidament s'enfila per una pista forestal que es deixa al cap d'uns 800 m. per un corriol a l'esquerra. Aviat Setcases va quedant a sota



A les poques clarianes que vaig trobant puc veure des de l'alçada la vall del Ter o del Carlat, que el dia anterior vaig recórrer sota la pluja. Al vessant oposat, el Pastuira a l'esquerra, el Coma Ermada a la dreta i els dos Gra de Fajol al mig, tancant el Circ d'Ulldeter

(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)


El camí segueix remuntant de forma acusada, al mig d'un bonic bosc



Quan ja porto més d'una hora pujant vaig a sortir a una pista; pel davant ja apareix el Costabona, el 2.000 més oriental de la carena pirinenca, (i no del Pirineu, com diu molta gent, ja que el massís del Canigó està situat encara més a llevant)



El camí es fa més suau durant uns 700 m...



...fins que troba una torrentera per la que guanya de cop 150 m. de desnivell; es pot seguir per la pista, més llarga i que es retroba un cop a dalt havent fet un parell de revolts. El Costabona corona la carena del Roca Colom, el Puig de la Llosa i el Coma Ermada, que vaig recórrer ja fa uns anys (aquí)



I cap a enrere, les últimes mirades cap al Circ d'Ulldeter, ara ben net de núvols



Aquí ja queden només uns metres per guanyar la carena, però enmig de les pastures és difícil col·locar les marques de GR; s'ha d'anar seguint el GPS i alguna fita escassa, en direcció est; la serra segueix cap al sud fins al Puig de les Agudes



En fi, no hi ha d'haver cap problema en arribar al Coll del Pla de les Bigues (1.875 m. - 1h45'), des d'on ja s'albira l'Alta Garrotxa i els cims que la coronen: Comanegra, Bassegoda, Bestracà, etc. I pel que tenia entès, des d'aquí ja es podria veure clarament la Mediterrània a l'horitzó, però avui no acaba d'aclarir del tot



Torno a pujar uns pocs metres al nord superant un petit bony i arribo ràpidament al Coll de Liens (1.860 m.)



A partir d'aquí es tracta de baixar seguint més o menys la divisòria, en direcció al Puig Moscós, el més destacat al centre



Aquesta carena separa la Ribera de Faitús, a l'esquerra (sud), amb la Serra Cavallera al darrere...



...de la Vall del Ritort, que neix a les faldes del Costabona; més llúny, l'últim gegant pirinenc, el massís del Canigó



E Coll de Liens (esq) va quedant enrere; al treu el nas el Bastiments (crec) i a la dreta el Costabona



En qualsevol cas, el GR ja no tornarà a pujar per sobre dels 1.500 m., així que a partir d'ara canviarà força el paisatge



En el descens cap a Molló van apareixent els arbres i el verd es fa cada cop més acusat. El Comanegra despunta en la llunyania...



...però si hi ha un cim que crida l'atenció per sobre de tots, és el Canigó. Queda una mica apartat del GR, en canvi el "bessó" GR 10 francès travessa tot el massís



Quan la carena tomba al sud, cal passar una tanca per trobar una pista que baixa més a llevant, comença a aparèixer Molló entre les pastures



Ja completo la primera part de l'etapa



M'aturo una bona estona a dinar a Molló (11,92 km - 4h), on destaca la preciosa església de Santa Cecília (s.XII)



Havent dinat, travesso la carretera i baixo per un bonic camí empedrat...



...que porta de seguida a tocar d'un pont sobre el Ritort; encara no el creuarem per aquí, sino que cal seguir una pista a la dreta...



...que porta al veïnat del Riberal, un grup de masos a tocar del riu



Al cap d'uns 400 m. deixo una pista que puja i segueixo a l'esquerra per creuar el Ritort; per dalt ja intueixo el Collet de la Costa



Vaig pujant per pista; mirant enrere, sembla que Molló estigui al mateix nivell, gairebé a tocar... Doncs per qui vingui en sentit contrari, que sàpiga que entremig hi ha un descens de 100 m. que cal recuperar després



Aquesta zona em recorda molt a les primeres etapes del GR 11 per la Vall del Baztan o el Quinto Real: una vegetació molt humida, més pròpia d'un clima continental. En una paraula, preciosa



Així arribo al Collet de la Costa (1.180 m.), en 50' des de Molló. Per aquí vaig passar uns mesos enrere, baixant del Montfalgars pel PR C-187 (aquí)



Continuo ara planejant entre camps, de tant en tant se m'escapa la mirada cap a les muntanyes de les que vinc



En un quart d'hora passo per un altre collet, la Creu de Meials (1.175). Aquí deixo la pista...



...i el camí desapareix un curt tram, cal travessar el prat i anar a buscar les marques entre els arbres



Segueixo avall cap al Coll de la Boixeda (1.095 m. - 5h15'), on, ja tinc a la vista el castell de Rocabruna, sota el Comanegra



Aquesta collada, per la que creua la carretera de Beget, separa les conques del Ter i del Fluvià; i malgrat que "oficialment" encara estigui al Ripollès (ja que Rocabruna i Beget pertanyen a Camprodon), "geogràficament" es pot dir que a partir d'aquí entrem ja a l'alta Garrotxa. Una curiosa marca de pintura per indicar la continuació



A partir d'aquí ve una baixada preciosa...



...travessant un bosc meravellós amb catifa també verda...



...fins que en un quart d'hora s'arriba a un grup de cases i se segueix una pista a l'esquerra



Encara i així, el bosc no perd bellesa en absolut



Enrere queda el Coll de la Boixeda; la pista anirà planejant en un primer moment, per baixar després a buscar el fons del barranc



Pel davant es va obrint la vall de la riera de Rocabruna o de Beget: enfront el turó del Castell de Rocabruna, a la seva esquerra el Comanegra i a la dreta el Bastracà al fons.  Atenció perquè a l'hora de deixar la pista s'ha de travessar pel mig del camp una altra vegada, buscant després la sortida per la dreta



Amb algun problema ja que no es veuen marques durant un curt tram, trobo una nova pista que va baixant fent revolts, passant primer pel mas de Can Planes i més avall pel Molí d'en Sorolla (835 m.), on em creuo novament amb el PR C-187. També vaig passar per aquí fa un parell de mesos



Ara trobo la riera de Beget, de la que no m'apartaré gaire fins al final de l'etapa



El camí la travessa de seguida i segueix baixant...



...mentre que per les alçades el Comanegra s'acosta de mica en mica



La vegetació ha tornat a canviar i ara apareix ja l'alzinar... Símptoma de que la Mediterrània no està gaire lluny



Durant una mitja hora vaig flanquejant una mica per sobre de la riera; poc després de passar pel mas de la Solana, en runes...



...arribo a la carretera, que segueixo amunt uns 80 m. fins trobar un trencall a la dreta. Després de creuar un primer torrent que baixa de les mines de les Ferreres...



...el camí segueix paral·lel a la riera de Beget, trobant-hi petits salts d'aigua



No trigo gaire en travessar novament la riera per un altre pont



A l'altre costat el corriol torna a pujar per acostar-se a la carretera...



...que torno a seguir uns 400 m., deixant per sota la riera...



...i per sobre el Puig de la Clapa, dalt de la carena pirinenca



Torno a sortir de la carretera per encarar ja la baixada definitiva cap a Beget, final de l'etapa i un dels pobles més bonics de Catalunya, si no el que més



A banda de l'arquitectura tradicional i dels seus carrerons empedrats, destaca l'església de Sant Cristòfol, una joia del romànic català, de finals del s. XII i principis del XIII



El seu interior alberga el Crist en Majestat, una talla policromada del S. XII, considerada una de les obres cabdals de l'escultura romànica catalana



Una magnífica forma d'acabar la jornada...

Següent:
Beget - Refugi Bassegoda