Anterior: Tavascan - Àreu
Al dia següent d'arribar a Àreu, em toca engegar una de les etapes més dures del GR 11: la remuntada de la Vallferrera pràcticament sencera, començant a 1.230 m. i acabant al refugi lliure de Baiau, a més de 2.500 m., i això que em vaig curar en salut i no vaig intentar creuar el Port de Baiau per anar a dormir al refugi andorrà de Comapedrosa, cosa que hauria afegit encara uns 300 m. de desnivell positiu.
Una alternativa a l'etapa anterior i la primera part d'aquesta consisteix en seguir des de Tavascan l'itinerari de la travessa "
la Porta del Cel", que puja fins als 2.667 m. de la Roca Cigalera per baixar després al Refugi de Vallferrera, evitant així el pas per Àreu. Té doncs més desnivell, però estalvia uns quants kms. Pel traçat oficial, la pujada fins al Pla de Boet es fa llarga, a partir d'aquí ja no tant, perquè el paisatge es torna totalment d'alta muntanya. A més a més, vaig estar molt ben acompanyat pels companys de la
Transpirenaica Social i Solidària durant la primera part del dia, ja que després van enfilar la directa cap al Port de Baiau i Comapedrosa i ja els vaig perdre de vista
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Després d'un merescut descans, els amics tenien pensat de sortir molt d'hora i jo no tenia cap intenció, ja que tenia temps de sobres per arribar a Baiau; però al final, com si ens haguéssim posat d'acord, ens vam posar en marxa a la mateixa hora
Així que fem junts les primeres passes per la pista que remunta la Vallferrera, molt planera en el seu primer tram
De seguida passem per la Força d'Àreu, antic nucli murallat, on vam aparèixer ahir tot baixant de la Serra de Tudela
I continuem pista amunt, a l'abric de velles bordes de pastor...
...mentre la Vallferrera comença a tancar-se pel davant nostre
En tot el trajecte per pista tindrem molt a prop la Noguera de Vallferrera
Una mirada enrere cap al Pic de la Màniga
Els prats van desapareixent i s'acosten les muntanyes, la boira comença a agafar posicions prop dels cims
La pista creua el riu i passa a l'altra vessant del barranc, que ja no abandonarem
En menys d'una hora des d'Àreu s'arriba a un trencall; la pista segueix barranc amunt, amb bon volum de trànsit segons les èpoques; mentre que el GR 11 es desvia per un marcat corriol que va guanyant alçada, tot i que en algun tram sembla més una torrentera
En quant comença la pujada més seriosa, els companys agafen embranzida i em vaig quedant enrere. Ens anirem creuant vàries vegades; mentre ells van trobant grups de gent als que expliquen el projecte de la TSS (fins i tot algun campament juvenil) jo vaig pujant al meu ritme i així recupero l'avantatge que m'han anat traient. El GR va pujant enmig de bonic bedolls i algun faig...
...tot i que van apareixent prats que permeten veure l'altre vessant de la Vallferrera
Encara més, en aparèixer el pic d'Aresté (esq) i la Pica Roja (centre), em comencen a entrar mals presagis... Afortunadament, per ben poquet no arribarem a tastar la cortina d'aigua que els amaga
A l'altra banda del prat tenim la Borda del Gavatxó
I a partir d'aquí el camí es fa més ample
Creuarem la pista un parell de vegades; en la segona passem pel Pla de la Selva, des d'on surt el camí al Pla d'Aixeus, un dels principals accessos al Monteixo. A l'altra banda, pel Serrat d'Aresté sembla que ja no plou, però tampoc acaba de fer net
El GR 11 deixa novament la pista, tambét per un camí a la dreta, en pujada suau però constant. Vaig creuant diversos rierols, però en aquest en concret, que baixa de la Font Tallada...
...va ser l'última foto que va treure la meva càmera. Tenia massa calor i va decidir de prendre un bany que no li va sentar gens bé (descansi en pau...), així que a partir d'aquí, totes són fetes amb el mòbil. Quan els companys em van tornar a agafar, gairebé no s'ho podien creure
Però la qüestió era que ens anàvem acostant al Pla de Boet, primera part de la pujada, i de moment ens anava respectant la pluja, malgrat un petit ruixat. Poc abans d'arribar-hi es pot veure en una clariana la Serra de Tudela, a l'altra banda de la vall
I per l'altre costat, el Barranc de Sotllo, per on puja la via més habitual cap a la Pica d'Estats
Així que alternant els trams boscosos, majoritaris, amb alguna clariana...
...arribem finalment al Pla de la Molinassa, final del tram públic de la pista i per tant atapeït de cotxes fins a la bandera. La Vallferrera ja comença a quedar a sota
Poc més amunt trobem el desviament cap al refugi de Vallferrera (1.855 m.), baixem uns metres només fins al riu, on el Mohit, el Shahid i l'Ignasi fan palès el bon humor regnant en tot moment
Tornem a la pista, on entrem tot seguit al Pla de Boet, un lloc meravellós
Entre tant, pararem a fer un mos envoltats de vaques i cavalls. Sembla que per les alçades encara està caient...
Fins aquí havia arribat jo en les meves primeres incursions per la vall; la primera d'elles ja ha plogut una mica, fa uns 25 anys. Però com la immensa majoria de gent que puja per aquesta vall, no havia passat mai d'aquí, gairebé tothom es dirigeix cap a la Pica d'Estats i els seus satèl·lits. Així que per primera vegada coneixeré què hi ha més enllà del Pla de Boet.
Havent dinat al costat del riu, tornem a la pista per enfilar els seus últims metres abans de que aquesta faci un revolt a la dreta. A partir d'aquí, la Vallferrera es transforma en el barranc o la coma de Baiau; el GR 11 anirà remuntant fins passar darrere del Serrat del Clot de l'Olla, la carena que baixa per la dreta
El Pla de Boet queda a sota, a l'altra banda queda la cabana del mateix nom, que pot servir de refugi d'emergència. Pel vessant oposat també surt un GR Transfronterer que passa pel Port de Boet i baixa a trobar el GR 10 francès a Marc
Seguim pel corriol que va remuntant el vessant dret (sud) de la vall. Creuem diversos barrancs que baixen del Norís i del Pic del Gerri
En una mitja hora des que hem deixat la pista arribem al Pla d'Arcalís (2.035 m.), a sota del Serrat del Clot de l'Olla
Aquí tenim el riu a tocar
El pla s'acaba ràpid, ens apartem del Barranc de Baiau per a enfilar-nos pel Barranc de la Coma de l'Orri. Una mirada enrere
Més tard arribo a una altra zona planera, la Socalma; aquí el barranc tomba a la dreta, el GR creua el riu i continua pujant més o menys pel mig
A tot això els companys ja fa estona que m'han deixat enrere, no intento seguir el seu ritme. Vaig deixant a sota la Coma de l'Orri, sota els pics d'Ascorbes (esq.), Palomer (centre, amb núvol) i Gerri (fora de la foto, a la dreta)
Segueixo amunt, el camí torna al barranc principal alhora que el riu de Baiau queda bastant més avall. A la dreta, la Pica Roja domina la vall, mentre que al fons apareix el Port de Boet
I en quant començo a girar al sud-oest, se'm presenta davant meu el Circ de Baiau, amb el Port de Boet a l'esquerra, el Pic dels Lavans al mig i el Port de Baiau a la seva dreta. Cap allà he d'anar
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
L'etapa s'acosta al final però encara em queda un bon tram; primer he de passar pels Estanys d'Ascorbes
És un altre barranc secundari que desaigua cap al de Baiau; el GR 11 el travessa per remuntar cap al mig i acostar-se al fons del circ
Enrere, el Pic d'Aresté i el Barranc de Sotllo en la llunyania
Ara sí que veig el final, el refugi s'alça dalt d'un petit puig a sota del Port de Baiau
Just abans d'arribar-hi s'ha de creuar el torrent de desguàs de l'Estany de Baiau
I després d'una última pujada, el refugi de Baiau (2.520 m.). Pel que m'indiquen dos nois que es queden a dormir, no fa ni cinc minuts que els companys de la TSS han marxat. Ells tenien reserva al refugi de Comapedrosa, però quan vaig trucar jo no hi havien places lliures
El petit turó sobre el es troba està envoltat pels Estanys de Baiau pel cantó sud, encarat a Andorra. D'esquerra a dreta s'identifica la Collada dels Estanys Forcats, la Roca Entrevessada i el Pic de Baiau, el Port de Baiau, l'Agulla de Baiau, el Pic de Sanfonts al mig, formant una mena d'altiplà, i el Pic de Vallpeguera a la dreta de tot
Mentrestant vaig estudiant el que m'espera a l'endemà, intentant localitzar els companys entremig de les pedres o a les plaques de neu
En els primers metres hauré de baixar a creuar l'altre desguàs dels estanys. Vist des d'aquí dalt, pensava que hauria de pujar per aquesta primera pendent que es veu sota la Collada dels Estanys Forcats, però no... Per aquí hi puja un altre TRF, el GR11 va per la riba del llac travessant la immensa pedrera
I esperant que es faci fosc, una mirada cap a l'estanyet de Baiau i la Pica Roja, la gran oblidada d'aquesta vall
I entre que surt o no surt el sol, una panoràmica sobre el circ de Baiau des de la mateixa porta del refugi
