Una sortideta organitzada pels amics de l'ISAM al Facebook per una zona ben desconeguda per mí. Anirem pels voltants de Casserres, població situada al sud-oest de Berga, entre Puig-reig i Gironella però una mica més a ponent del Llobregat; potser el fet de que l'autovia passi apartada ha permès mantenir aquestes modestes serres fora dels circuits habituals. També hi va influir per desgràcia els incendis dels anys 90, dels quals encara es noten els efectes
Es tracta doncs d'una circular ben atractiva, gairebé tota per pista, i amb diversos punts d'interès: un parell d'ermites romàniques, un turó d'aquells que no coneix pràcticament ningú (però amb molt bones vistes), uns quants masos i molins prou antics i com a estrella de la jornada, la Balma de les Set Portes, una curiositat natural i humanitzada alhora
Es tracta doncs d'una circular ben atractiva, gairebé tota per pista, i amb diversos punts d'interès: un parell d'ermites romàniques, un turó d'aquells que no coneix pràcticament ningú (però amb molt bones vistes), uns quants masos i molins prou antics i com a estrella de la jornada, la Balma de les Set Portes, una curiositat natural i humanitzada alhora
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Comencem deixant enrere la vil·la de Casserres per una pista asfaltada (camí de Cardona) direcció sud-oest; en un quilòmetre s'arriba a una cruïlla, a la que tornarem d'aquí a unes hores. De moment tirem cap a l'esquerra...
...i a uns 300 m. encara no, sortim un moment de la pista per visitar la primera curiositat del dia, arbre monumental situat al mig d'un camp: l'Alzina Grossa o dels Colls
Enmig d'una dolça llenca,
Un grup de branques encisen la mirada
Un arbre molt dens envelleix la carena
Una alzina omnipresent, una alzina estimada
Sempre desperta i alçada
Amb mancança de por a la flama
És i serà amada
Aguantant un centenari de fama
Exemple per les alzines nascudes
Noves en un món despietat amb la natura.
Frondosa i plena de matolls,
Aquesta ets tu, Alzina dels Colls
(Mireia Amat)
Ja tocava una mica de poesia.
Un intent de foto de grup, crec que de tota la colla que érem no hi cabíem tots
Tornem a la pista i la seguim entre camps, no triguem gaire en arribar a una nova cruïlla on canviem cap al sud (dreta). Al fons comença a aparèixer la Serra de Busa per la banda de ponent...
...mentre que cap al nord s'alça el Prepirineu: Tossa d'Alp i Puigllançada a l'esquerra, nevats; a sota els arbres amaguen els terrats de Casserres. La Serra de Catllaràs al mig i el Puigmal que treu el cap a la dreta;
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
Aquí anem una estona per dalt de la carena, així que de l'altra banda podem endevinar la vall del Llobregat al mig de la boirina
I així seguim fins que la pista es desvia baixant cap a l'esquera, i seguint la carena arribem de seguida dalt del Serrat de la Madrona (690 m.)
No és més que una petita elevació, però permet una bona panoràmica de la vall del Llobregat cap al sud...
...així com de la plana que acabem de travessar, amb les serres de Queralt i dels Rasos de Peguera a la dreta, Busa al mig i el Port del Comte a l'esquerra
Més a prop, aquí sota mateix, ja es veu el nostre proper destí
Per això hem de baixar per un corriol bastant desdibuixat...
...per sortir a una nova pista asfaltada i acostar-nos en un moment a l'església de Sant Sadurní de Fonollet, documentada ja al s. XII
Com moltes altres d'aquestes contrades, servia per oferir els serveis religiosos als masos que l'envolten, que van formar el poblat de Fonollet
Ara vista del darrere, amb la masia adossada
A l'entrada de Fonollet surt una nova pista en direcció sud, la seguim tot passant per altres masos, com el Verdaguer o el de Trulls
Després d'aquest últim ens desviem a l'esquerra i travessarem un barranc
El Serrat de la Madrona queda enrere...
Baixem en direcció a la riera de Merola, on s'acaba la pista i continuem pel mig d'un alzinar
Enrere se'ns obre el barranc de la riera de Merola...
...que no trigarem en travessar; aprofitant per fer-hi una ràpida aturada
Un cop aquí, vam seguir un camí que pujava paral·lel a la riera i quan aquest va a morir a un camp, no se si per error o per voler tallar camí, vam fer el que no s'ha de fer en una sortida multitudinària: travessar el sembrat pel dret per anar a sortir al costat del mas de la Rovira de la Bassa. Així que tallo el track en el moment de creuar la riera i el recupero al costat del mas, tampoc vull que se m'acusi d'incitació a la ocupació de terres; només cal seguir la pista anterior i tombar a la dreta en les dues cruïlles que trobarem per arribar al davant de la Rovira per un camí més "decent". A sota, el camp que acabem de travessar
Doncs bé, a partir del Mas de la Rovira pugem per la pista, de forma més o menys paral·lela al descens anterior; al fons es veu encara el Serrat de la Madrona
Però de seguida tornem a baixar, en direcció un altre cop a la riera de Merola...
...que tornarem a creuar al costat del Molí de Dalt
Novament en pujada, en poc més de vint minuts apareixem en un altre agregat...
...al voltant de l'església de Sant Miquel de Fonogedell, de la que ja es tenen notícies al s. XI
Seguim la pista en pujada fins que termina al davant de Can Camadall; continuem a la dreta (pel mateix Camí de Cardona pel que hem començat a caminar) per arribar al Roc de la Mel
Un indret on destaquen aquests rocs característics i per on podríem tornar a Casserres, però ens perdríem el plat fort del dia; així que tot just passades les roques, canviem novament cap al nord
Una mirada enrere cap al terreny que acabem de creuar, alternant camps i alzinars
Ara tornem a anar envoltats de sembrats, i al fons apareix novament la Serra de Busa
Deixem una nova cruilla i uns 400 m. després d'aquesta trobem una desviació a ma esquerra per on tornarem després de visitar el punt més interessant del dia, la Balma de les Set Portes (més info aquí)
Una cavitat natural sota la cinglera, tancada per murs de pedra on sembla que hi vivia gent fins a mitjans segle passat
L'interior està dividit en diverses cambres...
...amb una profunditat inusual, cosa que permet molta superfície aprofitable
Fins i tot tenia el seu propi forn de pa
A més a més, en estar situada en un petit sot, també es podia recollir aigua en època de pluja (tot i que hi ha un petit pantà uns 100 m. per sota, al torrent de l'Àlber)
Només queden cinc portes de les set inicials. Vista des de l'altra banda, a sota la cinglera.
Aquí aprofitem per fer un mos i descansar una estona
I ja tornant a la pista anterior, ens anem acostant novament al punt d'inici, travessant els camps mentre gaudim de les vistes del Prepirineu: les serres de Busa, Queralt i Rasos de Peguera
Més llunyana, la vall del Llobregat tancada pels cims nevats del Moixeró, la Tossa d'Alp i el Puigllançada
I cap al sud, les modestes muntanyes que limiten amb el Bages; la boira ens regala a última hora la silueta de Montserrat retallada molt tímidament
Ja tenim Casserres a tocar, on arribem a primera hora de la tarda
