Segon dia de l'estada per la zona nord dels Ports amb els amics de Singles. Després d'una primera ruta un pel llarga pels barrancs dels Estrets i de les Valls, pel diumenge calia muntar una més curta, que ens donés temps de tornar a dinar. Vaig dubtar entre vàries possibilitats però al final ens vam decidir amb encert per un dels llocs més espectaculars i concorreguts dels Ports: les Gúbies del Parrissal. Ja hi havia estat al 2007 amb ocasió d'una KDD de Mendiak, però en un lloc com aquest sempre va bé refrescar la memòria...
El riu Matarranya neix a partir de la unió de diversos torrents (els principals són els de la Coscollosa, Capatx, Millers i Espada) més o menys a l'açada de l'anomenat Pont de la Guimerana. A partir d'aquí va davallant en direcció nord cap a l'Ebre, per un barranc cada cop més tancat fins que arriba al Parrissal, on s'estreta fins a tal punt que ni tant sols hi ha lloc per que hi pugui passar el camí. Fora de la temporada més seca, no es pot superar aquest punt -ni de pujada ni de baixada- sense remullar-se íntegrament (com vam fer al 2007, però en plè estiu...). Per qui no tingui ganes de nedar per travessar les gúbies, es pot superar aquest obstacle pel Pas del Romeret, equipat amb graons i cadenes tipus via ferrada, i donant un revolt considerable.
L'accés no té pèrdua, s'hi arriba des del poble de Besseit per una pista ben senyalitzada; en arribar a l'àrea d'aparcament s'ha d'abonar una modesta quantitat per accedir-hi en vehicle (info). Per accedir només a les Gúbies el track no serveix de gaire, ja que es tracta de pujar en tot moment -i baixar després- pel corriol que ressegueix el riu, amb algun tram de trepada entre pedres; a més a més, amb l'estretor de les parets que envolten el riu, el senyal es distorsiona bastant, així que m'estalvio de posar el perfil.
El riu Matarranya neix a partir de la unió de diversos torrents (els principals són els de la Coscollosa, Capatx, Millers i Espada) més o menys a l'açada de l'anomenat Pont de la Guimerana. A partir d'aquí va davallant en direcció nord cap a l'Ebre, per un barranc cada cop més tancat fins que arriba al Parrissal, on s'estreta fins a tal punt que ni tant sols hi ha lloc per que hi pugui passar el camí. Fora de la temporada més seca, no es pot superar aquest punt -ni de pujada ni de baixada- sense remullar-se íntegrament (com vam fer al 2007, però en plè estiu...). Per qui no tingui ganes de nedar per travessar les gúbies, es pot superar aquest obstacle pel Pas del Romeret, equipat amb graons i cadenes tipus via ferrada, i donant un revolt considerable.
L'accés no té pèrdua, s'hi arriba des del poble de Besseit per una pista ben senyalitzada; en arribar a l'àrea d'aparcament s'ha d'abonar una modesta quantitat per accedir-hi en vehicle (info). Per accedir només a les Gúbies el track no serveix de gaire, ja que es tracta de pujar en tot moment -i baixar després- pel corriol que ressegueix el riu, amb algun tram de trepada entre pedres; a més a més, amb l'estretor de les parets que envolten el riu, el senyal es distorsiona bastant, així que m'estalvio de posar el perfil.
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Per començar, només sortir dels cotxes, ja ens trobem amb un primer regal per a la vista, l'estret de la Fenollosa
I de mica en mica ja comencem a intuir quin serà el panorama que tindrem per les alçades
Passem de seguida per la Cova de la Dona...
...i en poc temps arribem a l'àrea recreativa del Prat de la Mina, equipada amb bancs i taules, que agafa el nom de la Mina de la Maruja, de la que gairebé no en queden restes
En un primer moment el camí és ample, mentre que el riu sempre ofereix unes aigües cristal·lines
Però no triguen en arribar les primeres passarel·les per superar algun tram encaixat entre les parets
Per passar per sobre les roques potser caldria fer massa malabarismes, així que millor uns taulons de fusta ben subjectes amb un cable per agafar-s'hi
Algun petit salt d'aigua de tant en tant...
...però el que més ens fa gaudir és que en quant superem un congost n'apareix un altre
El grup es va estirant...
En algun tram on el riu no crida gaire l'atenció, desviem la nostra mirada cap al bosc que ens envolta
Un nou estret, aquest es pot passar amb l'ajuda d'un tronc i ben agafats a la paret
De seguida una altra passarel·la...
...per superar una nova piscina natural
Els cingles que tanquen el barranc són cada cop més alts...
...amb formes realment impressionants...
...mentre que per sota els arbres no deixen de rodejar-nos
Al tram final, el corriol desapareix en part i cal anar superant les roques
Quan el bosc s'obre podem apreciar les agulles que coronen les parets
I així arribem al punt clau, on les muralles es tanquen
Aquí ja veiem que no podem seguir el riu sense mullar-nos, cal pujar entre les roques buscant en tot moment les marques grogues
Una última trepada per superar aquest pas i ja arribem al final del camí, on ens estan esperant...
..et voilà
(cliqueu a sobre per a ampliar)
Les Gúbies del Parrissal, on només té cabuda el riu
Mirada amunt, es podria posar una tirolina d'una banda a una altra
Aquí dintre només entra el llum per l'escletxa entre les dues parets
Després de delectar-nos amb aquesta meravella natural, reprenem el camí de baixada, amb les mateixes formes espectaculars des d'una altra visió
Ara toca destrepar algun pas
Trobem novament les passarel·les sobre el riu Matarranya
A la tornada s'ha aclarit el cel i en quant sortim de la zona més tancada ja podem gaudir d'algun raig de sol
Un punt on s'ha de travessar a gual
I sense gaire més història tornem a passar pel Prat de la Mina i l'estret de la Fenollosa per tornar als cotxes
