Montseny: Pla de la Calma i Puig Drau

Al dia següent de gaudir com una criatura a les faldes del Matagalls, torno a un lloc molt proper amb els amics de Singles, per fer una excursió no tant espectacular (que Deu n'hi do) però més facileta. Sortirem de Coll Formic per arribar-nos al Puig Drau; en un principi hi havia l'opció d'allargar-la fins al Sui, però entre que ja anàvem tard i que el cel estava mig tapat, vam descartar aquest últim cim. Per no fer una ruta d'anada i tornada per la concorreguda pista de la Calma vaig inventar una variant paral·lela pel vessant occidental, en la qual, a diferència de l'itinerari de tornada, vam poder gaudir de la sol·litud d'aquests paratges

Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICC
Cliqueu a sobre per a ampliar-lo


El track a Wikiloc


Perfil i més dades


Arribem a Coll Formic i trobem els aparcaments plens a vessar; tal i com ens havia anunciat el Xevi el dia anterior, avui se celebra la Matagalls - Vic, que ha començat una hora abans que arribéssim. Per sort trobem lloc, encara que sigui en el descampat més apartat. Després del cafè, cap a les 10h comencem a caminar per la pista principal del Pla de la Calma (GR 5.2). Cap enrere el Matagalls, ara des del vessant sud, té més núvols que ahir, encara que a primera hora també semblava tapat...



Els boscos d'aquesta banda també prometen un bonic espectacle



Aquí trobem molta més gent, fins i tot les meves amigues les cabretes s'ho passen d'allò més bé



El paisatge canvia radicalment d'un vessant a l'altre; l'altiplà de la Calma va ser afectat per un gran incendi a principis dels 80, a banda de que es tracta d'una zona principalment destinada a pasturatge



Després d'uns 3 km., en arribar al Pla del Clot, ens desviem de la pista principal per un camí secundari cap a la dreta; deixarem les pastures una mica més amunt, per endinsar-nos dins la zona boscosa... No tan espectacular com la d'ahir, però s'hi acosta



Per aquesta "variant" farem més camí, però més entretingut i més solitari



Aquí també la tardor es mostra en tota la seva plenitud, tant dalt dels arbres...



...com a sota, al terra



S'ha d'estar atents a un parell de desviacions que poden passar desapercebudes, vigilant de no perdre ni guanyar massa alçada; el camí de moment és pràcticament pla, amb poques oscil·lacions. De tant en tant apareixem en alguna pastura...



...però sense deixar gaire lluny el bosc, majoritàriament alzinar, al qual la boira li dóna un aspecte prou fantasmagòric



Al cap d'1,5 km. arribem a la Figuera, documentada de principis del s. XVIII. Més tard, a finals del XIX i principis del XX, alguns dels personatges que esdevindrien fonamentals en la cultura catalana hi pujaven per gaudir del paisatge, de la natura i del contacte amb les gents d'aquell massís, fets aquests que influirien especialment en les seves obres posteriors. Entre ells, Joan Maragall, el mestre Lluís Millet, l'Amadeu Vives, fundador de l'Orfeó Català, l'arquitecte i pintor Josep Pijoan, i altres personalitats



Des d'aquí podem trobar un parell d'accessos a la pista de la Calma; tot i això continuem pel nostre peculiar itinerari al mig del bosc...



...que no deixa de sorprendre en cap racó



No tant espectacular com les fagedes i els castanyers de la banda nord, però s'hi acosta



En tot cas, continuem planejant vora els 1.150 m., fins poc després de creuar el Sot de l'Infern o de l'Artiga



Uns 150 m. després de creuar-lo, deixem el camí que davalla per un altre a mà esquerra que de seguida comença a pujar, salvant un parell de fils de pastor, en direcció al Pla dels Pous



Aquí creuarem la pista principal (GR 5) i sortirem enfront per un corriol que ressegueix la capçalera de Vallforners...



...coronada pel Turó del Poliol, ocupat abans que nosaltres per un grup prou nombrós i que per tant renunciem a conquerir



Al peu d'aquest modest turó trobem una cruïlla: per la dreta baixaríem a Vallforners i la riera de Cànoves. El Turó del Monner al fons



Seguint recte hauríem arribat fins al Sui i el cordal que baixa cap a Sant Elies. Si bé era una de les opcions, al final vam desistir d'aquesta via; vam continuar a l'esquerra, ara ja per un ampli camí, fins la següent cruïlla, al Pla d'en Xixa, on vam creuar un dels trencalls de la pista de la Calma, que baixa cap al Molar i les Piscines del Montseny i que ja vaig seguir fa uns anys (aquí). Seguim el camí que puja més cap a la dreta...



...per assolir en un quart d'hora escàs el cim del Puig Drau (1.344 m.)



Des d'aquí cap al Turó de l'Home i les Agudes, es nota que la tardor està en plena efervescència...



...amb boira o sense...



Després de fer els corresponents honors gastronòmics tornem a la cruïlla anterior; ara agafarem el trencall de la dreta per tornar al GR 5, que ja no deixarem



Des d'aquí novament bones vistes sobre la capçalera de Vallforners



Deu minuts més i arribem a la pista principal (GR 5) que seguim a la dreta. Ara sí que travessarem tot el Pla de la Calma



Arribats al Pla del Cafè, el GR 5 baixa a la dreta cap al Vilar i Montseny; aquí s'inicia la variant GR 5.2 que ressegueix la carena principal, des de la Calma al Matagalls, les Agudes i Turó de l'Home, que ara es resisteixen a mostrar-se



En canvi cap a l'altra banda no està tan tapat i tenim bones vistes sobre Balenyà, Tona i la part sud d'Osona

Cliqueu a sobre per a ampliar


Ja no triguem gaire en arribar al Pla del Clot, on ens hem desviat aquest matí; només ens quedarà desfer el camí d'anada mentre contemplem el nostre objectiu aconseguit que s'allunya mica en mica



I molt més lluny, cap a ponent, els cingles de Bertí; els núvols impedeixen veure la Mola i Montserrat



L´'ultim tram per la concorreguda pista no té més història, més que unes bones vistes sobre el "bolet" que cobreix el Turó de l'Home




Per cert, a les seves estades a la Figuera, Joan Maragall va treure un poema per a aquestes muntanyes:

Del Montseny

Aquell encantament de cap al tard
(allà en els plans més alts,
al peu dels cims augustes
del color esmortuït de l'hora baixa)
me reprèn i em redona
la tristesa feconda.
Ai! Altes soletats, que en sou de dolces
amb els herbatges verds
on canta l'esquellot de la ramada,
i el bosc silenciós
i la masia lassa!...
Després ja hi anirem a la masia;
mes, ara els cims davant descolorint-se,
i al costat l'amic febrós
que en la gran quietud de l'hora baixa
me parla amb la veu velada
per una febre divina.
Passa una àliga al cel
que sembla que amb son vol l'espai s'eixampla,
i tot resta més buit i més quiet
quan s'ha perdut enllà. La fosca avança.
A davant i al peu dels cims
hi ha una casa abandonada;
entra la fosca per la porta oberta
i sols troba el silenci
arrupit pels racons de les estades,
i al bell mig del corral,
i al peu de les escales,
fins en la llar del foc
Déu meu!, allí el silenci.
En la llar, on he vist tantes vegades
enfeinada ajupir-se
amb gran humilitat, mes no sens gràcia,
la bona dona, que el marit la mira
fent saltar en els genolls el nen d'ulls grossos,
encantats en el foc que els il·lumina,
mentres el calderó ronca en les flames!
En la llar la tenebra i el silenci!
Déu meu! Anem, anem a la masia:
encar hi serem a temps pel retorn de les ramades
que belen amb cent bels:
les esquenes ondulen, i per sobre
regna el vailet, que ens dirà el nom de totes,
adornant cada nom amb forta rialla.
Aquella veu grave i sonora
del nin de les muntanyes!
Anem a la masia:
encar serem a temps que la donzella
canti a la porta al darrer raig del dia
que fa vermell son llavi...

Matagalls des de la Sala, tardor esplendorosa

Bonica sorpresa la que ens tenia preparada el Montseny el novembre passat. Al fòrum de Mendiak vam organitzar una mini-KDD amb l'objectiu d'anar a conèixer el vessant nord del Matagalls, sovint oblidat en detriment de les rutes habituals des de Coll Formic i Sant Marçal. Ja fa un parell d'anys vam descobrir la pujada des de Viladrau, molt menys concorreguda que les anteriors, també amb ocasió d'una KDD Mendiak. Ara, amb l'organització de Xevi (Mega) i la companyia de Joan (Turronero) coneixerem una altra combinació des de l'Alzina de la Sala, al costat de la masia del mateix nom; a més a més vam tenir la sort d'enganxar els castanyers i les fagedes en el seu màxim apogeu de colors... Una delícia, vaja

Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICC
Cliqueu a sobre per a ampliar


Track a Wikiloc


Perfil i més dades


Per arribar al punt d'inici hem d'agafar la carretera de St. Miquel de Balenyà a Seva i Viladrau; passat el km. 5 i abans del desviament a Osormort, una pista a la dreta s'acosta a les intal·lacions del Club de Polo Sant Antoni. Deixant-les a l'esquerra, continuem per la pista sense creuar la riera, fins que al cap d'1,5 km., al costat de la gran alzina de la Sala (720 m.), el camí es torna impracticable i hem de deixar el cotxe.

Creuem la riera de la Sala i de bones a primeres ens trobem el cim del Matagalls tapat pels núvols; esperem que la previsió l'encerti i que vagi millorant al llarg del matí. Però també s'intueix una interessant gamma de colors al mig del bosc



En acabar la primera rampa arribem a la imponent masia de la Sala (s. XII), coneguda per haver vist néixer al 1.594 el bandoler Joan Sala i Ferrer, més conegut com a Serrallonga. Es tracta d'un magnífic exemplar de masia fortificada amb torre de defensa



Aquí trobem la pista principal que vé del club de polo; la seguim pujant uns metres per passar davant de la Sala Nova, on més recentment va viure el poeta Jaume Novellas de Molins



A partir d'aquí s'acaba la pista i seguim amunt per un camí al mig del bosc; poc després passem a pocs metres d'un altre important masia, la de Cal Gat (810 m.); potser sense tanta història però també ben antiga, tot i que s'hi va afegir un edifici més modern a principis del s. XX



Tornem al nostre camí i seguim pujant, per arribar en pocs minuts a l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola (880 m.), del s. XVI. Curiosament no té forma de construcció religiosa, sino que en un principi es va fer servir per que els monjos del monestir de Sant Segimon vinguessin a passar l'hivern



I és que allà dalt no deu ser gaire còmode de viure-hi... Igual que l'altra vegada, ens haurem de conformar veient-li la teulada, des de Sant Miquel dels Barretons; però aixó serà de baixada



A l'Erola ens creuem el camí pel que vam pujar fa un parell d'anys des de Viladrau cap a Sant Segimon; el seguim uns pocs metres a l'esquerra per trobar un corriol que segueix pujant en la mateixa direcció que veníem, molt a prop del Torrent de l'Erola. I a partir d'aquí, comença l'espectacle



Per tot arreu on mirem, una autèntica explosió de colors



I a sobre, un recorregut totalment solitari; en una paraula, idíl·lic



Sembla un bosc de trolls i hobbits... ara no sé quin és quin



No cal comentar res, senzillament gaudir d'aquesta meravella



Perquè aquesta gamma de coloraines dura molts pocs dies a l'any



Només el fressar de l'aigua destorba el silenci dels arbres



Els ulls gaudeixen com poques vegades, i les càmeres no paren quietes



A més a més, alguns castanyers (majoritaris en aquesta àrea) són monumentals i agafen formes inversemblants



Vam batejar aquest com "el solitari"



I aquest, evidentment, "Alf de perfil"



Arribats a Coll d'Àligues (1.105 m.), sembla que sortim d'aquest bosc de conte de fades, però no encara; un caminet es desvia a l'esquerra cap al Corral del Pujol



Nosaltres seguirem a la dreta per un corriol bastant perdut, sempre pujant enmig dels arbres. A vegades no saps per on s'ha de pujar, però nosaltres seguíem al Xevi i així si ens perdíem li podíem carregar les culpes



En dues paraules: im pressionant

(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)


A partir del l Pla de Malataup (1.168 m.) ja sortirem del bosc i canvia el paisatge, sense desmerèixer per res


I també comença a pujar com una mala cosa. La primera rampa és la pitjor, uns 100 m. de cop; després el corriol es dirigeix cap a la dreta, a buscar el fons del barranc. Mentrestant, com que les copes dels arbres ja queden sota nostre, anem gaudint per primer cop d'unes vistes que comencen a aclarir-se: el barranc de la Sala travessa en diagonal, d'esquerra a dreta; venim més o menys dels prats que es veuen al centre. Al fons s'endevina la ciutat de Vic



Viladrau als nostres peus, els cims de les Guilleries estan tapats



Colors per tot arreu



Ara ens dirigirem a creuar el Sot de les Cordes, amagat a l'esquerra, avantsala del que serà després la Riera de l'Erola



Quan ja el teníem a tocar, resulta que no podem travessar-lo i hem de superar un ressalt bastant empinat, fent servir les mans en més d'una ocasió



Finalment podem creuar el curs d'aigua, ens ha costat una mica remuntar els últims metres però de seguida tornem al camí. Imagino que aquí en ple hivern es deuen formar boniques cascades de gel



Una vegada travessat el Sot, la pujada se suavitza, gairebé flanquejant; a baix a l'esquerra, al mig de la pedrera, s'endevina la traça del corriol que venim seguint



Una mirada cap a la llunyania, sobre els núvols baixos treuen el cap els cims del Pirineu, que comencen a rebre les primeres nevades de la temporada



Encara ens queda una petita pujada per arribar al Coll d'Ordials...



...en la que tornem a internar-nos al bosc; ara toca fageda



Per fi al Coll d'Ordials (1.476 m.), en tres hores des de la Sala, encara que no se li ha de fer gaire cas a l'horari ja que vam pujar molt al nostre aire, gaudint de l'espectacle... A partir d'aquí caldrà encara remuntar per una de les carenes que conformen aquest vessant del Matagalls, la Serra dels Salaverds



Ara Sant Segimon ja queda més avall, i Sant Miquel dels Barretons just a sobre, al final de la veïna carena



Encara ens queda un tram de bosc magnífic, potser amb menys full que no el que hem anat travessant fins ara; imagino que en trobar-se a més alçada, el full caurà abans, dic jo...



Acabats de passar per aquest curt tram entre la fageda, sortim ara sí al cordal; tenim molt a prop el mateix Sot de les Cordes que hem travessat mitja hora abans. A baix de tot s'endevinen els afores de Viladrau, i les Guilleries envaïdes pels núvols



Allà dalt tenim l'objectiu del dia



Vista del mateix torrent des d'una mica més amunt; sembla mentida com pot haver-hi tanta aigua a aquesta alçada, a pocs metres del cim... L'última part del barranc la fem una mica al nostre aire, prescindint bastant del corriol i passant al costat de la Font del Prat Xic, on neix el Sot de les Cordes, que després serà la Riera de l'Erola, que vessarà les seves aigües a la Riera Major i aquesta al Ter, a l'embassament de Sau; en resum, una de les principals conques del Montseny



Finalment sortim al camí que puja de Sant Segimon, pel qual tornarem...



...un dels principals accessos al cim que ja tenim a tocar



Matagalls, 1.696 m.



És la sisena vegada que hi pujo però no em cansaré mai de les vistes des d'aquí dalt, i menys amb la catifa de coloraines que tenim avui: el Sui i Puig Drau a l'esquerra, Collformic quedaria al mig, i al darrera ens hem d'imaginar tot el Vallès, el Bertí, la Mola i Montserrat sota un preciós mar de núvols



Cap al nord, els núvols segueixen cobrint les Guilleries, però s'endevinen al darrere els cims pirinencs; Viladrau a l'Esquerra, al mig el Coll de Borduriol, a la carretera de St. Celoni a Viladrau, i a la dreta de tot, les Agudes i el Turó de l'Home. Molt més lluny, al darrere, s'endevinen les muntanyes de l'Ardenya i les Gavarres



Catifa multicolor als nostres peus



Per tornar cap a la Sala repetirem una mica la jugada, però al revés i per un altre lloc: començarem baixant suaument per la carena de Sant Segimon per davallar després cap al Torrent dels Rentadors; davant tenim la seva capçalera, anomenada aquí el Sot de la Fagetona



Continuem carena avall, apareixen tímidament els primers arbres



En primer terme s'amaga el Sot de la Fagetona, al darrera el Turó d'en Besa, sobre Collformic, i al fons de tot... Osti tú!!! El meu barri!!!! No és conya, allò és el port de Barcelona i les Torres de la Vila Olímpica, de poc que no veig casa meva, no ho hauria dit mai...



Cap a l'altra banda (nord), el Coll d'Ordials per on hem pujat, i el Turó del Mig a sobre



Ja tenim a la vista la modesta capella de Sant Miquel dels Barretons, construida per un ermità al s.XVI...



...just sobre el cingle que corona el Santuari de Sant Segimon, construït entre el XVII i el XIX i actualment tancat al públic, en fase de restauració



Des d'aquí una ràpida baixada cap al Coll de les Tres Creus (1.230 m.), on trobam la pista que vé de Collformic; enfront tenim la Baga de Santandreu, a sobre el Turó dels Esqueis i a sota el Torrent dels Rentadors, per on tornarem cap a la Sala. Ja des d'aquí dalt fa molt bona pinta...



...així que no perdem temps i anem a deleitar-nos amb un altre espectacle de colors



El primer tram de la baixada ens porta a creuar el torrent...



...a partir del qual ens tornem a introduir al mig de l'espectacular fageda



Sense paraules



Mirada enlaire



Conforme anem baixant apareixen també alguns roures de talla XXXL



Més coloraines




I encara més, a l'altra banda del barranc



N'hi havia per fer-li una foto a cada arbre, paraula



Una mirada enrere en una de les poques clarianes que ens ofereix el bosc



I una altra cap a endavant, enfront tenim Cal Gat i a l'esquerra ja es deixa veure la Sala. Sembla que els núvols ja han marxat de les Guilleries



Abans de sortir a la plana, el Montseny ens tenia preparada una última sorpresa en forma de salt d'aigua: el Gorg Negre (855 m.)



Aquí parem a dinar, ja només ens queda uns pocs metres de descens fins als prats de Can Gat i de la Sala, des d'on podem fer-nos una idea de la ruta d'avui: pujada per l'esquerra, baixada per la dreta.



Ens acomiadem dels Sants Miquel i Segimon, que vigilen aquestes valls des de les alçades...



...i només ens quedarà seguir la riera uns poc centenars de metres per tornar a trobar el cotxe junt a l'Alzina de la Sala