Després de tres anys sense aparèixer per Euskadi, la organització d'una nova "euskalçotada" va ser l'excusa perfecta per tornar a veure vells amics. Aquesta vegada el lloc escollit va ser un altre cop el Señorío de Bertiz, a l'igual que fa dos anys (tot i que no vaig poder anar-hi) I com sempre en aquests casos, res millor que una excursioneta prèvia per les muntanyes del voltant per fer venir la gana. Sortint de Mugairi / Oronoz, pujarem als cims d'Irakorri i Mokorro, i tornarem a l'inici baixant per la bonica regata Zeberi.
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Després de les salutacions i de ventilar una mica el meu cotxe (14 hores amb 400 calçots al darrere, com per no tornar a pujar-hi en tres mesos...) comencem a caminar creuant el Bidasoa i pujant per sobre del túnel de la N-121
De seguida comencen a apareixer les verdes pastures i els seus habitants...
...mentre anem deixant a sota la localitat de Mugairi; al darrere les muntanyes de la vall de Baztan, limitant amb el parc natural de Bertiz a l'esquerra
A mesura que guanyem alçada les càmares van treient fum i a estones ens endinsem al bosc
Poc abans d'arribar a aquest caserío el grup es divideix; els pintxes faran un recorregut més curt per col·laborar amb la preparació de la calçotada, mentre que els gorrones seguim pujant, calculant bé el temps per arribar-hi poc abans de dinar. Al darrere el com d'Oteizon, el cim escollit a la KDD de 2013
Ens anem allunyant del fons de la vall, al darrere queda el barranc de Bertiz, que dóna nom al parc natural, i al fons el cim d'Aizkolegi, centre neuràlgic del mateix
Cap al nord est, la vall del Baztan canvia de nom per la del Bidasoa. Al fons comença a aparèixer el Mendaur
Entrem en un tram boscós on s'han construit llocs de caça sobre els arbres
Els últims metres perdem una mica el camí i cadascú puja per on pot
Però no hi ha cap complicació, en poc més d'una hora assolim el cim d'Irakorri (505 m.), el primer del dia
No ens entretindrem gaire, deixem el cim i ens dirigim, sense cap camí evident, cap al collet situat al sud-oest. La figura del Mendaur ja apareix dominant la vall del Bidasoa
Allà al davant tenim el proper objectiu, el Mokorro
Arribant al coll ja trobem un camí entre els arbusts
En el següent encreuament de camins ja encetem la rampa final...
...que ens permet accedir sense cap esforç al cim del Mokorro (510 m.), en mitja horeta des de l'Irakorri
Aquest té millors vistes que l'anterior, tot i que no em conec els noms i potser faig alguna pífia: cap a la dreta amb neu, la zona del Gorramendi; enfront l'Oteizon en primer pla i Azkua al darrere; a l'esquerra de tot, a risc d'equivocar-me, diria que el Larrun...
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
Cap a ponent, el Mendaur a la dreta, sobre Elgorriaga; la resta, ni idea
Després d'un pica-pica variat i abundant (tot i que ens vam haver de reprimir per deixar lloc als calçots i companyia), iniciem el descens cap al coll situat al sud-oest
Però aquest Mendaur m'ha cridat l'atenció... Serà qüestió d'informar-me'n per a una propera ocasió
Al coll trobem una cruïlla de pistes i una colla de roures immensos sobre verdes pastures
Agafarem la pista que baixa a l'esquerra; des d'aquí veiem una part del recorregut
Per sota baixa la regata Zeberi, per on tornarem a Mugaire
El coll anterior, vist des de la pista
Al cap d'un quart d'hora ens desviem per un nou camí a l'esquerra...
...deixant de banda un nou caserío...
A partir d'aquí anirem una mica camp a través...
...per internar-nos de seguida en una fageda
Com és habitual en aquestes latituds, uns faigs de dimensions colossals
Alguns d'ells buits per dintre, cabent-hi una persona...
...altres amb formes ben curioses...
...o bé envoltats d'altres exemplars més joves...
Tot i que l'arbrat estava sense full finals de l'hivern, no va decebre en absolut
Després d'aquest tram el camí planeja, passant sota un prat...
...i acaba sortint a la regata Zeberi, de la que ja no ens separarem gaire...
...tot i que haurem de voltar un nou caserío...
Tot just després tornarem a ficar-nos al bosc...
...on passarem potser el tram més bonic...
...amb la regata gairebé a tocar, formant petits salts
També ens cauen alguns gairebé a sobre, si fes més calor ens podríem donar una dutxa
Un altre indret preciós amb la regata al costat
Hi ha un tram en que el barranc es tanca, el podem superar per unes escales de fusta, separant-nos del riu per un moment
Però de seguida tornem a ell
Una altra cascada al vessant contrari, si no recordo malament també hi ha un camí que va per l'altra banda
Sembla que ja olorem els calçots quan arribem finalment a l'elèctrica de Mugairi, a tocar de la carretera
Passant sota el pont de la carretera nova, tornem al punt de sortida...
...però encara hem d'anar a l'altre costat del Bidasoa...
...on el grup dels pintxes ens ha preparat una rebuda immillorable
No se que tindran aquests calçots, però allà on van, triomfen
Potser és que l'excursió ens va obrir la gana...
Però clar, després caldrà recuperar les forces...
La veritat, només de veure el lloc ja val la pena venir a passar el dia, tot i que estava bastant concorregut
Ara que, amb una companyia així... qui pot resistir-se?
Special thanks per Miranda & Txemi
