A vegades, els imprevists surten millor que els plans inicials... A principis de juny vaig pujar cap a la Vall de Camprodon amb la intenció de pujar el Pastuira, que tinc pendent de fa anys. Però abans d'arribar a Setcases ja vaig veure que encara hi quedava neu, molta més de la que m'esperava, i jo que no portava ni unes tristes polaines... Em vaig veure obligat a canviar de plans; gràcies a que portava el mapa de l'Alpina vaig descobrir un PR que pujava des de Camprodon mateix cap a Rocabruna, el Montfalgars i el Coll d'Ares, aquests dos a la frontera francesa, i baixava després al Collet de la Costa, on terminava en creuar amb el GR 11. Des d'aquí havia de combinar camí sense marcar i carretera per tornar al punt d'inici.
El que ja no tenia tan clar amb una simple mirada al mapa va ser la distància i la durada de la ruta, em semblava prou llarga com per poder tornar de nit, com així va resultar al final... Per sort, es van trobant senyals i indicadors, al menys fins al Coll de Vernadell; a partir d'aquí desapareixen les marques blanques i grogues i vaig haver de tirar de mapa i de GPS, amb algun petit error que em va fer perdre més temps del previst. En total, vaig descobrir una zona totalment desconeguda per a mi, que va resultar una sorpresa molt i molt agradable: uns paisatges preciosos en plena primavera, amb infinites tonalitats de verds, que només poden ser superats amb el mosaic de colors que deu tenyir aquests boscos a la tardor
El que ja no tenia tan clar amb una simple mirada al mapa va ser la distància i la durada de la ruta, em semblava prou llarga com per poder tornar de nit, com així va resultar al final... Per sort, es van trobant senyals i indicadors, al menys fins al Coll de Vernadell; a partir d'aquí desapareixen les marques blanques i grogues i vaig haver de tirar de mapa i de GPS, amb algun petit error que em va fer perdre més temps del previst. En total, vaig descobrir una zona totalment desconeguda per a mi, que va resultar una sorpresa molt i molt agradable: uns paisatges preciosos en plena primavera, amb infinites tonalitats de verds, que només poden ser superats amb el mosaic de colors que deu tenyir aquests boscos a la tardor
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Sense arribar a entrar a Camprodon, segueixo la carretera direcció Molló i en l'última rotonda em dirigeixo al camp de golf. Deixo el cotxe en acabar les últimes cases i començo a caminar seguint la pista asfaltada sota la Muntanya de Sant Antoni
Quan no porto ni cinc minuts em desvio a la dreta per anar a buscar el riu Ritortell, que passa pel mig del golf
Vigilant que no em vingui una pilota al cap, vaig a sortir a una pista que comença a pujar, passant per la font de Sant Patllarí
Vaig alternant camps i boscos, el paisatge és preciós
Poc més tard passo sota la Font del Boix...
...i de seguida se m'obra per sota la vall del Ritortell
La pista fa un revolt per dirigir-se cap a l'ermita de Sant Antoni, molt popular a Camprodon. La deixo per un corriol a l'esquerra... Meravellós
Així arribo en una mitja horeta al Coll de la Creueta (1.078 m.), amb la vall del Ritort per sota i el Canigó al fons, al mig s'entreveu Molló
Aquest coll separa les conques del Ter i del Fluvià; el camí baixa i troba l'antic mas de la Tosquera, on hi ha una font
El paisatge ha canviat, però segueix sent una preciositat. Es nota que aquest camí ja porta aquí uns quants anys
El Coll de la Creueta queda a la dreta de tot, amb el Puig de Sant Antoni a sobre; el Puig Dot a l'esquerra
Més endavant apareix el Mas Blanc, també en runes. Al darrere s'intueix la vall de Salarsa
El camí va avançant, bastant planer, i ja comença a intuir-se el Collet de Font-ramut a l'esquerra, sota el Comanegra, senyor d'aquestes muntanyes; al mig la punta del Bestracà, tocant a la Garrotxa, i la riera de Salarsa a sota
Passat el Mas Blanc hi ha una pista cimentada que puja a la urbanització Font-rubí; després el corriol va planejant...
...fins arribar a la Quera, en millor estat que els anteriors. Aquí es creua la pista de Font-rubí a Salarsa i Bolós
Es baixa per aquesta uns 200 m. fins al següent revolt, on surt un corriol, que ja permet veure ben proper el coll
Després d'un suau ascens arribo al Collet de Font Ramut (880 m. - 2h25'); separa la Vall de Salarsa al sud, amb el Puig Ou a l'altra banda...
...i el Puig Dot al centre i el de Sant Antoni a la capçalera (dreta), per on he vingut...
...de la Vall de Beget, coronada pel Comanegra
Però el que m'interessa ara és que ja veig ben proper el meu primer objectiu, el Turó del Castell de Rocabruna; i darrere seu el Coll Vernadell, pel que pujaré més tard al Montfalgars
El camí baixa ara en direcció al Torrent de Can Pujol, punt més baix del recorregut...
...i guanya uns metres per arribar al Molí d'en Sorolla (836 m.)
Per aquí passa el Torrent de Rocabruna o de Beget, curs principal de la vall. També es creua el GR11, que em tornaré a trobar més endavant. De fet, no trigaria gaire en recórrer aquesta etapa
Segueixo el camí a prop de la riera per sortir a una pista; i encara que es pot retallar pujant directament a Rocabruna, no està de més anar a fer una visita al seu castell
Aviat es deixa a sota el molí i la riera
La pista s'acaba en arribar a un mas al mig del bosc. Aquí hi ha un corriol que costa una mica de trobar, però que va remuntant tot fent la volta al turó fins que en passar a l'altra banda es troba un trencall que puja de cop. Entre els arbres apareixen restes d'antigues construccions, suposo que serien edificis annexes al castell
Una forta però curta pujada i arribo a les restes del Castell de Rocabruna (x. X)
Bona panoràmica sobre tota la vall; en unes hores aniré resseguint aquella carena en baixar del Coll d'Ares
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
El poble de Rocabruna des del seu castell
Puig de Cal Pubill a l'esquerra, Coll de Malrem, Comanegra al centre, vall de Beget i Bestracà a la dreta
No és gaire normal trobar-se això, però en algun lloc m'havia de fer la foto de cim: Castell de Rocabruna (1.010 m.)
Les dues parets millor conservades
Des de la banda nord del castell surt un corriol que ràpidament baixa als camps, en direcció a Rocabruna
A l'altra banda, la vall de Beget, el Comanegra i el Bestracà
No trigo ni un quart d'hora en arribar a la carretera de Rocabruna a Beget, des d'aquí el Turó del Castell no sembla gran cosa
Em quedo a l'entrada de Rocabruna; pels horaris que vaig trobant en algun pal indicador, el més possible és que torni de nit al cotxe, així que no estic per fer massa turisme; llàstima per que m'agradaria fer una ullada a l'església... Tot i que des d'aquí podria enllaçar amb el camí que tinc previst per a la baixada, però em quedaria sense pujar al Montfalgars.
Just abans d'entrar al poble surt una pista a la dreta en pujada; primer travessa un camp, després fa un revolt i es fica en un bosc que sembla encantat
Guanyant alçada de mica en mica, ja veig ben proper el Coll de Vernadell, i el cim a la seva esquerra. Em vaig acostant a una zona de pastures, el Pla de les Caramelles...
...on hi ha una concentració d'amigues de les herbes
Un bon grapat d'elles s'han acostat a fer un glop, resulta que he de passar pel bell mig de la congregació i fan una mica de respecte. I la font en qüestió, millor no ensumar-la...
A partir d'ara ve un tram bastant planer on es pot gaudir de bones vistes: el Puig Ou a l'altra banda de la vall
Al final la pista termina en un barranc; un trencall baixa a una mina antiga. S'ha de buscar un corriol un pel amagat al mig de la malesa...
...per remuntar ràpidament els encara no 100 m. que falten fins al Coll Vernadell, he trigat una hora i mitja (molt relaxada) des de Rocabruna. El Pla de les Caramelles ja queda per sota
I l'objectiu del dia ja és a tocar
Aquí les marques desapareixen: segons el mapa de l'Alpina, el PR entra en territori francès, voltant el Montfalgars pel costat nord per una pista que, passant pel Mas de Carlibà, enmarcat davant del Canigó, es dirigeix a Coll d'Ares
Uns mesos més tard, no he trobat cap informació "oficial" sobre el recorregut del sender. La veritat, m'estranya que es faci passar un PR per França, i com que el meu principal objectiu era el cim, deixo doncs de banda la pista i tiro cap amunt per un tallafocs, amb el Comanegra i el Bassegoda en la llunyania
Les vistes cap enrere es van ampliant a mesura que vaig pujant, ja veig la plana empordanesa a la dreta, i a l'esquerra diria que el Roc de la Frausa més a prop i el Puig Neulós més llunyà
Per la banda francesa, la vall del Tec
Segueixo amunt pel tallafocs...
...que es va tancant cada cop més...
...i tal com m'imaginava, el cim del Montfalgars (1.610 m.), en mitja hora des del coll, es troba envoltat de vegetació; no hi ha gaires vistes per gaudir-ne
Cal baixar uns metres cap al nord per poder veure la banda que fins ara quedava oculta: des de la Serra Cavallera a l'esquerra, amb la zona de Vallter, mig coberta; el Costabona, les esquerdes de Rojà i el Canigó a la dreta de tot
Ja gairebé tocant a la carretera, zoom sobre el Canigó
El Coll d'Ares (1.515 m.), lloc històric de pas entre el Vallespir...
...i el Ripollès, per on passa la carretera de Ceret i Prats de Molló a Molló i Camprodon (C-38). Sense cambiar de vessant, començo a baixar suaument per una pista per la cara occidental del Montfalgars
Des del coll, la carena fronterera continua cap al Puig de les Forques, en direcció al Costabona...
...i als cims que envolten Vallter, no em pensava que es veiessin tant propers: Pastuira a l'esquerra, Gra de Fajol al mig i Bastiments a la dreta
En arribar a Coll Prugent (1.340 m.) ja torno a veure Rocabruna i el seu castell
Des del coll remunto uns 100 m. i em desvio a un cim gairebé inapreciable, la Roca del Gall (1.413 m.), o Quera del Bosc segons quins mapes
A banda de que no hi ha res que delati la seva presència, té l'inconvenient de que es troba pràcticament sota una línia d'alta tensió; la mateixa que m'he trobat en baixar del Montfalgars, que comença a allunyar-se. Segurament serà una autopista elèctrica transfronterera...
Un cop aconseguit el tercer cim del dia (confesso que sense gaire mèrit) torno a la pista, que torna a perdre alçada cap al següent coll
El Coll del Pla Jugador (1.330 m.), amb una antiga caseta de carabiners al costat
Des d'aquí la vall de Beget se'ns mostra en tot el seu esplendor...
...i per sota ja apareix ben a prop el poble de Molló
Més amunt, el Costabona, primer "dosmil" de la carena pirinenca, domina aquesta vall
A partir d'aquest coll la pista es va desdibuixant, arribant a desaparèixer; cal anar cap a un abeurador a la dreta, gairebé sota la línia elèctrica...
...i entrant novament en el bosc, enllaçar amb una nova pista també poc evident
Les torres elèctriques van quedant a l'esquerra, es travessa un rierol i se segueix en baixada fent llaçades...
...fins sortir al Collet de la Costa (1.180 m.), on novament es creua el GR 11 procedent de Molló
Es continua a l'esquerra planejant entre verdes pastures...
...fins que, només en un centenar de metres, un altre camí gairebé imperceptible es desvia a la dreta al límit del bosc, baixant a buscar la torrentera
S'hi arriba de seguida i ràpidament recull les aigües d'aquest barranc, el camí és preciós i no triga gaire en convertir-se en una nova pista...
...que en una mitja hora va a sortir just al costat del Pont de Rocabruna, on la carretera de Beget enllaça amb la de Molló a Camprodon. Per si no se m'estava fent prou tard, encara vaig perdre una mica més de temps buscant un camí que creia que anava per la riba esquerra del Ritort
Però no vaig tenir més remei que menjar-me els últims 2,5 km. per asfalt...
...i gairebé a les fosques vaig arribar a Camprodon content per haver descobert una regió meravellosa
