Un cop paït i digerit l'aperitiu del primer dia (aquí), ara m'havia d'enfrontar al banquet: m'esperava l'últim tram de la carena del Cadí i, en principi, gairebé tot el Moixeró, amb la idea d'anar a dormir al costat del seu sostre, el refugi Niu de l'Àliga a tocar de la Tossa d'Alp. Al final, em vaig haver de conformar amb un primer plat amb el que ja vaig tenir més que prou: vaig optar per retirar-me al Coll del Pendís per baixar a Bellver de Cerdanya, completant així una circular imprevista però prou interessant. Tot i això, encara li tinc ganes al segon plat, i fins i tot tinc pensades les postres, que espero no trigaran massa en caure
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Començo la jornada amb una imatge molt similar a la que havia tancat el dia anterior: la muralla natural del Cadí des de sobre el refugi del Prat d'Aguiló, on gairebé tothom feia etapa de la Cavalls de Vent. No hi ha previsió de pluja però els núvols alts i la calitja m'espatllaran la visibilitat
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
De seguida començo a elevar-me per sobre del refugi...
...tot seguint el camí del Pas dels Gosolans, PR C-124, Ruta dels Segadors o Cavalls de Vent, un munt de noms per un itinerari històric que uneix des de fa segles el Berguedà i la Cerdanya
El camí guanya alçada ràpidament, i gairebé sense adonar-me'n ja soc a tocar de la muralla rocallosa de la serra...
Però tota muralla té el seu punt feble...
El Pas dels Gosolans (2.435 m.), per on arribo a la carena de la Serra del Cadí. El PR i la Cavalls de Vent travessen la capçalera de la Coma dels Cortils per superar la Serra Pedregosa i baixar cap als peus del Pedraforca, que treu el nas pel darerre. El GR 150.1 hi anirà en principi pel mateix corriol per tombar poc després a l'esquerra i flanquejar el vessant sud del Font Tordera i el Comabona; en canvi cap a l'oest (dreta) ressegueix momentàniament la carena baixa cap al refugi lliure de la Coma dels Cortils, on l'any passat vaig donar per terminada la primera part de meva travessa del Cadí
I ara, un any més tard, vaig a continuar-la des d'uns metres més amunt... Començant per aquell bony que destaca a la dreta...
...i que dóna nom tant al prat que hi ha a sota com al refugi: Aguiló (2.494 m.)
Vistes esfereïdores sobre la cara nord del Comabona i els últims estreps del Cadí, abans de convertir-se en la Serra del Moixeró, que queda més desdibuixada per la calitja; al fons, poc perceptible, la silueta de la Tossa d'Alp...
Cap enrere, una pila de vells coneguts: Serra dels Cortils en primer terme, Costa Cabirolera, Canal de Cristall, Vulturó...
Contràriament a aquells puja-i-baixa, aquí hi ha un relleu molt suau, ningú no diria que estem en plena carena... Gairebé no es distingeix el següent cim
El Puig de Font Tordera (2.526 m.)
Des d'aquí, el Pedraforca ja ens mostra sencera la seva amenaçadora cara nord; a la dreta el Cap del Verd
Sempre dalt de la carena, aquesta vista del Comabona i el seu collet previ ja recorda una mica més als seus "germans" occidentals
Al coll vaig recordar que hi havia dos cims molt propers... Quin serà l'oficial?
El GPS em confirma (i m'ho certifica més tard el mapa) que és el de més a ponent: Comabona (2.553 m.) per tercera vegada
Des d'aquí dalt es veu el mateix que ahir, però a la inversa: el Barranc de Ridolaina, Prat d'Aguiló i la Roca Gran a l'esquerra i el Serrat de l'Avetosa a la dreta. S'arribaria a veure Bellver, si no fos per la boirina
Davant meu, el que m'espera en les properes hores: al mig hi ha el Pas de Tancalaporta (sempre m'ha fet gràcia aquest nom), coll que separa el Cadí del Moixeró. Al darrere la Serra de la Moixa, extrem més occidental d'aquest últim. Però abans, a dreta i esquerra, dos petits apèndixs
Un passeig fins al Coll dels Terrers (2.424 m.), on deixo la motxil·la entre unes roques per acostar-me al quart cim del dia
El Puig dels Terrers (2.470 m.)
És l'únic que s'aparta de la carena, més orientat cap a la banda del Berguedà. La Serra de la Moixa en primer terme
Deu minuts de pujada i una mica menys de baixada, torno al GR, des d'on baixo al Coll de Tancalaporta per contemplar la capçalera del Barranc de Ridolaina; aquestes eren les muralles que ahir veia de sota, des d'aquí no semblen tan escarpades... Al centre-dreta destaca el Prat d'Aguiló
Aquí el GR flanqueja el turonet que queda a l'esquerra , i que no em resisteixo a pujar. Els mapes que he trobat no es posen d'acord, per alguns no té nom, per uns altres és el Serrat dels Terrers, o el Serrat de la Muga... Jo el batejaria com el Puig del Coll de Tancalaporta (2.408 m)
No té més de 50 m. de prominència sobre el coll, però ja val la pena ascendir-lo per gaudir de la panoràmica de la carena del Comabona i el Puig dels Terrers, més a l'esquerra
Un altre mapa em fa dubtar amb el Roc del Llamp, que segons els altres és aquella punteta que es veu a la dreta, més baixa... En tot cas, des d'aquí tinc la Cerdanya als meus peus; a l'altra banda, el Puigpedrós, la Muga, la Tossa Plana, el Monturull... no aconsegueixen aixecar el cap per sobre dels núvols
Oficialment (ICC dixit), el cim que acabo de pujar no té nom...Aquest que cau més a l'esquerra és el que tant l'Alpina com l'ICC anomenen com a Roca del Llamp. al mig hi ha el Pas del Bou, inici de la Serra de la Moixa; uns metres més endavant trobarem la Cavalls del Vent, que vé del Prat d'Aguiló rodejant pel seu vessant nord els cims que acabo de pujar
Des del Pas del Bou, el Comabona ja queda enrere; a l'esquerra la falda del Puig dels Terrers i a la dreta el que acabo de batejar com a Puig del Coll de Tancalaporta. Queda millor així que deixar-lo sense nom
I de seguida em trobo amb les marques de la Cavalls del Vent, comença la Serra de la Moixa. El camí anirà molt a prop de la cresta, en principi pel seu vessant nord
aquí també s'albira el vessant meridional de la serra, la Vall del Bastareny i al fons, Bagà
Quan el bosc es comença a fer més espès, em desvio -anant pel lliure- cap al fil de la carena buscant un suposat cim anomenat Estalabars per l'Alpina (únic mapa que el recull, amb 2.208 m). No només no el trobo, sino que ni tant sols el GPS aconsegueix aclarir-me quin és el punt més alt d'aquest munt de pedres. Així que en quant puc, torno al camí...
...que després d'un curt tram envoltat per arbres, traspassa la carena cap al sud, deixant enfront mateix una petita elevació...
...que, aquesta sí, té nom i la deu conèixer algú més que sa mare: Cap del Pradell (2.217 m.)
Vaig identificant els cims que hauria de pujar més tard (ja començo a tenir algun dubte): Moixeró el primer, les Penyes Altes al darrere i la Tossa d'Alp al fons de tot, amb el Puigllançada a la seva dreta
Cap enrere, la carena de la Serra de la Moixa i els cims que he anat pujant
Al sud, la Serra de Gisclareny en primer terme i la d'Ensija coronada per alguns núvols
Torno al camí, encara per la carena...
...fins que en una clariana veig la següent elevació del dia, una mica per sobre del Coll de la Moixa
Però per arribar-hi haig de baixar pel pas potser més complicat del dia, amb un parell de desgrimpades; un cop al Coll de la Moixa el camí baixa a l'esquerra (nord)...
...però segueixo pel vessant sud de la carena, sense trobar cap traça evident de corriol (ni tampoc cap complicació que no siguin els espadats de la cara nord), arribant en menys de deu minutets a la Roca de la Moixa (2.055 m.)
Mirada enrere, amb el Cap del Pradell a la dreta, el Cadí ja sembla llunyà
I la cara est del Serrat de l'Avetosa, la que ahir no veia
Una pena que avui m'hagi tocat aquesta visibilitat tant dolenta, perquè les vistes sobre el Bastareny i el Catllaràs al fons haurien de ser espectaculars...
Torno al Coll de la Moixa i ara ja el camí comença un descens més acusat per la cara nord, sempre pel bosc, passant de tant en tant sota d'alguna paret de roca
La carena ja baixa de valent fins al Coll de Vimboca, una preciosa pastura...
...i d'aquí en poca estona fins al Coll del Pendís (1.790 m.), on termina la Serra de la Moixa i comença el Moixeró pròpiament dit
Aquí paro a dinar, i com que ja fa estona que em noto els genolls tocats, prefereixo no forçar-los, tenint en compte que em quedarien no menys de 1.000 m. de desnivell positiu si vull pujar el Moixeró, les Penyes Altes i la Tossa d'Alp. La baixada cap a Bellver és fàcil i no té pèrdua, el Camí dels Bons Homes (GR 107) puja per la dreta des del Refugi Sant Jordi i baixa en direcció nord (amb la Cavalls del Vent) per un corriol entre els arbres, per sota de la pista que vé del Serrat de les Esposes. Els cims que acabo de pujar queden allà dalt...
M'espera una llarga però meravellosa baixada pel barranc del Pendís
La primera mitja hora per un corriol, envoltat d'uns avets que semblen trets d'un compte de fades...
...fins que, al costat del Refugi dels Cortals de l'Ingla, em trobo amb la pista que baixa del Serrat de les Esposes. Aquí, tant la Cavalls de Vent com l'itinerari principal del GR 107 pugen cap al Coll de Font Freda; jo segueixo una variant del GR (variant ciclista, em sembla) que segueix per la pista recorrent el Barranc del Pendís o de l'Ingla
La pista es fa llarga i en més d´una ocasió vaig tallant pel bosc o per les pastures
Finalment vaig a sortir al costat mateix del riu, el creuo pel Pont de l'Ingla i poc després passo pel costat del Mas de l'Ingla de Baix; al costat del camí hi ha una àrea amb taules i bancs . La pista continua i el barranc s'estreta, formant un petit congost
Un cop travessat aquest, la vall es va obrint, el Puigpedrós apareix rera els arbres...
...i els verds prats substitueixen l'avetosa i les escarpades muntanyes
Van apareixent masies a una banda i una altra, passant davant l'església de Sant Serni de Coborriu, un bonic exemplar del romànic de la Cerdanya (s. X)
I novament a la plana, faig una ullada als cims que no he pogut pujar en aquesta ocasió... Ja tindré temps, no crec que es moguin d'allà
Bellver ja apareix al fons de la vall
Però abans, una altra meravella romànica: Santa Maria de Talló, citada ja al s. IX
Dins la pedania de Talló, a tocar de Bellver i als peus del Moixeró i la Tossa d'Alp. Mereixeria una visita més detallada
De seguida passo la creu de terme de Talló i ja baixo cap a Bellver de Cerdanya, on agafaré l'autobús de tornada a Puigcerdà i d'aquí cap a casa
