El Corredor és una de les zones que em cauen més a prop i que menys conec; després de travessar-la al 2004 quan feia el GR 92, no m'hi havia tornat a ficar... Aquesta vegada vaig voler assolir el sostre de la serra sortint des de Vilalba Sasserra, intentant seguir un camí que vaig fer servir molts anys abans, a finals dels 80, en una de les meves primeres excursions, tot i que no recordo del tot per on vaig pujar llavors.
Però l'inconvenient que hi ha a aquestes àrees més properes a Barcelona és que hi ha poca tranquil·litat... Abans de començar ja vaig trobar una cursa de BTT que aniria seguint durant bona part de la pujada; i un cop a dalt, al costat del cim es troba el santuari del Corredor, centre neuràlgic del Parc Natural, amb bar-restaurant, oficina d'informació i àrea d'esbarjo, on es pot arribar fàcilment amb vehicle (fins i tot en autocar), així que la massificació està garantida
Però l'inconvenient que hi ha a aquestes àrees més properes a Barcelona és que hi ha poca tranquil·litat... Abans de començar ja vaig trobar una cursa de BTT que aniria seguint durant bona part de la pujada; i un cop a dalt, al costat del cim es troba el santuari del Corredor, centre neuràlgic del Parc Natural, amb bar-restaurant, oficina d'informació i àrea d'esbarjo, on es pot arribar fàcilment amb vehicle (fins i tot en autocar), així que la massificació està garantida
Començo a caminar a Vilalba, prop de l'AP7 direcció sud-oest, i en arribar a una cruilla on hi ha una empresa de jardineria creuo sota l'autopista i encaro el barranc de Can Gener
De seguida van apareixent camps a banda i banda
Pel darrere el arbres ja es comença a veure la part alta de la serra
Al cap d'uns 2,5 km es creua la riera; més endavant es torna a travessar pel pont de Can Freginals i encara més amunt es deixa ja la pista per seguir un corriol que es va apartant del barranc...
...tot pujant al mig de l'alzinar...
...i troba una cruïlla al dolmen de Ca l'Arenes, que data del final del Neolític (3000 - 2500 a.C.)
Va ser descobert al 1997, en molt mal estat, i restaurat al 2004
Aquí se segueix pujant per un camí més ample en direcció sud-est...
...fins trobar el desviament a Ca l'Arenes a la dreta, que deixo de banda, i continuo a l'esquerra sempre envoltat pel típic bosc mediterrani
Poc abans del Santuari, el Pi Cargolat
Un curiós exemplar, no tinc ni idea de com va acabar així
Encara amunt pel corriol, assoleixo la capçalera del Sot del Fangar i arribo a unes roques curioses...
...punt de referència per prendre el desviament cap al Santuari del Corredor. A la dreta, la torre de guaita delata la situació del cim
D'estil gòtic tardà, es va construir una primera capella cap al 1530, per edificar-hi més tard el Santuari amb la fesomia actual a finals del s. XVI, essent beneït al 1583
De totes les vegades que havia vingut, gairebé sempre en vehicle, mai no m'havia aturar a contemplar l'església per dins; ja anava essent hora, doncs
A l'interior s'hi troba el retaule major de Nostra Senyora dels Socors, obra del pintor Antoni Torreno II, del 1591 i restaurat a finals del segle passat
El conjunt de l'església també es troba molt ben restaurat i conservat; és un indret de gran devoció a la comarca i s'hi fan nombrosos aplecs
Al costat mateix hi ha l'oficina d'informació del Parc Natural en un edifici annexe
I a la part del davant, bones vistes sobre el Vallès, que arribarien a Montserrat i la serra del Montmell si no fos pels núvols
Travesso la pista principal del parc i darrera la torre de guaita arribo al cim del Corredor (641 m.), sostre de la serra. No se perquè, tenia el record que es trobava més apartat... S'hi pot arribar en mig minut des de l'esglesia. Gens de vistes i una torre de guaita que no el fa lluir gaire
Torno a travessar la pista per a acomiadar-me del Santuari, ara des de la seva façana oriental
Des d'aquí només s'intueix rere els arbres la veïna serralada del Montnegre
No tenia gaire definit el descens, volia anar cap al Barranc del Trull però no estava segur de per on baixar; igualment, cal parar atenció ja que està ple de trencalls. Havent deixat l'església uns 250 m. enrere, quan el camí ample es fica en el bosc, en surt un altre més estret a la dreta que comença a davallar en direcció nord-est. Deixo una bifurcació a cada banda, fins tombar a l'esquerra pel que sembla una antiga pista i arribo a unes roques, ara sí, amb bona vista del Montnegre a la dreta, el Montseny a l'esquerra i els últims dominis del Vallès entre ambdues serralades. Enfront, més propers, els camps de Can Trull
Des del mateix lloc, millor panoràmica del Montseny y el Vallès més oriental; destaca Sant Celoni a la dreta
Tot seguit baixo per una altra antiga pista que es dirigeix cap al fons del barranc de Can Trull o de l'Illa, ben frondós
A partir d'aquí no hi ha ja massa història, creuo el torrent i surto a la pista que el ressegueix cap avall
...amb alguns racons ben verds i ben bonics
Entre tanta alzina i tant bosc de ribera, en quant trobo un pi, m'emporto una agradable sorpresa, que no va ser mútua ja que es va amagar de seguida a les branques
En arribar als camps que envolten la masia de l'Illa es pot baixar a l'esquerra a trobar el camí de pujada a l'alçada del Pont de Can Freginals; però prefereixo seguir a la dreta per visitar un lloc que tenia ganes de conèixer, del qual apareix ja la punta entre els arbres
Passant pel costat de l'Illa, surto a una pista que segueixo durant un km. i de la que em separo un moment per pujar a veure l'església vella de Vilalba Sasserra, o de Santa Maria
Consta ja documentada al s. XI, malgrat que la part més antiga que se'n conserva, l'arc de mig punt, és el XIII
Al costat es troba el cementiri de la localitat; qui hagi escollit el color per la tanca que l'envolta s'ho hauria de fer mirar...
Després de la ràpida visita torno avall, al fons ja s'entreveu Vilalba
Per evitar l'últim tram de pista em desvio a l'esquerra per un camí sobre unes vinyes. Al fons, malgrat la boirina, s'entreveu la silueta de Montserrat
Una última mirada a aquestes muntanyes que hauré de visitar més sovint per a descobrir les moltes sorpreses que s'hi amaguen...
...i un ràpid descens per un corriol envoltat d'una pineda...
...que em torna en pocs minuts a les portes de Vilalba, situada gairebé a cavall de les serres del Corredor i del Montseny, així com de les conques del Besòs i del Tordera
