Albarca - Prades
Per estrenar les meves noves i flamants botes vaig arribar-me a les mateixes muntanyes on se m'havien esquerdat les antigues un parell de dies abans, amb la idea d'acabar el tram del GR 171 per la Serra de Prades i ja de pas, pujar al Tossal de la Baltasana, sostre comarcal i dins la llista dels Cent Cims. Un altre centenari a meitat d'etapa és la Mola d'Estat, que ja havia pujat un parell de vegades
El desnivell més important de pujada està concentrat en la primera hora de camí; després el GR planeja per la carena fins la Mola dels Quatre Termes (que sí és un cim, però sense vistes) i passat el petit poble de Rojals davalla pel Barranc de la Vall gairebé fins les portes medievals de la capital de la Conca de Barberà. Entremig hi ha el Refugi Cogullons, que permetria escurçar la jornada o allargar l'etapa anterior
El desnivell més important de pujada està concentrat en la primera hora de camí; després el GR planeja per la carena fins la Mola dels Quatre Termes (que sí és un cim, però sense vistes) i passat el petit poble de Rojals davalla pel Barranc de la Vall gairebé fins les portes medievals de la capital de la Conca de Barberà. Entremig hi ha el Refugi Cogullons, que permetria escurçar la jornada o allargar l'etapa anterior
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Arribo a Prades al vespre en autobús (Autocars Plana) per passar-hi la nit i sortir l'endemà a primera hora. Començo a caminar a la mateixa plaça, davant l'església de Santa Maria...
...i surto de la vila emmurallada pel seu famós portal
Vaig per la carretera en direcció Vilanova però encara no a 300 m. em desvio per un vial d'una petita urbanització a la dreta, allunyant-me ja de la capital d'aquestes muntanyes
No veig marques de GR per enlloc, el carreró es transforma en una pista que segueix prop del fons d'un barranc
Però crec que m'he sortit del camí correcte ja que segons el track que porto, el GR va per la carena; en arribar a una bassa em desvio a l'esquerra per trobar-lo al cap de cinc minuts. Ara sí segueixo la pista correcta, que canvia cap a l'obaga
En passar el Coll de la Foguina (1.080 m.) la pista puja fort i als deu minuts la deixo per un corriol senyalitzat que remunta encara més pel mig de la pineda
Aviat torna a sortir el sol entre les branques, senyal que tinc la carena a tocar
I en uns 50 minuts des de Prades, més aviat del que em pensava, arribo al cim del Tossal de la Baltassana (1.203 m.), sostre comarcal del Baix Camp i de la Conca de Barberà
Al costat del vèrtex hi ha una taula d'orientació i una caseta amb un repetidor; cal enfilar-se dalt la torreta per gaudir de les vistes: cap enrere, Prades a l'esquerra i el Montsant a la dreta, amb Albarca a la seva falda
Cap al davant, els últims bastions de les Muntanyes de Prades, amb la Conca de Barberà al fons
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
Al nord, la Serra de la Llena i les muntanyes que envolten Vilanova de Prades
I al sud, altres estreps de la serra com la Roca dels Corbs, dalt de la bassa per on he pujat, i la zona de la Mussara al darrere
No trigo gaire en emprendre la marxa; baixo per un caminet asfaltat...
...fins trobar la pista que ve de la carretera de l'Espluga i que recorre un bon tram de la carena de la serra. La Baltasana ja queda enrere...
...i pels costats, quan els arbres ho permeten, es van ampliant les vistes sobre els boscos de Poblet i la Conca de Barberà. Al fons, les serres de Vilobí i del Tallat, on es dirigirà el GR després del seu pas per Montblanc i Poblet
Una de les últimes elevacions d'aquestes serres abans d'enfonsar-se a la Conca de Barberà és el Tossal Gros; per sota passa la carretera de Poblet i l'Espluga i a baix de tot es veu la casa forestal del Tillar, on vam acabar la sortida de fa tres anys amb la Colla Jovenil (aquí)
Poc després passo la Font del Mas de Pagès, on ens vam desviar per baixar, i continuo per pista sense gaire panoràmica durant una estona
Passat el Coll de la Nevera em desvio per un corriol a la dreta
Hi ha més d'un trencall a banda i banda, però no cal deixar la carena. Els camins de l'esquerra baixen al barranc de Castellfollit
A la dreta la vall del Brugent, amb els Motllats a l'altra banda i la Serra de la Mussara al darrere de tot
Una mica més endavant del Coll de la Caldereta (1.040 m.) deixo la pista per un sender que puja fort a la dreta. Així vaig guanyant alçada fins al Coll de la Cova Fumada (1.110 m.)
Em desvio uns metres per tornar a visitar la cova en qüestió, que ja coneixia...
...i des de la que ja es veu entre els arbres el següent punt de referència del dia
Torno al camí principal i enfilo els últims metres gairebé trepant...
...per sortir a la plataforma on es troba la Mola d'Estat a la dreta (3h)
Però primer me'n vaig uns metres a l'esquerra per gaudir un altre cop d'una bona panoràmica sobre el barranc de Castellfollit
Ara sí, les dues creus característiques de la Mola d'Estat (1.125 m.)
No sé què se n'ha fet de la tercera que hi havia fa uns anys; i segueixo sense saber perquè la inclouen dins la llista dels 100 Cims, ja que no és cap cim; diguem-li una talaia amb bones vistes, però no un cim
Panoràmica sobre la vall del Brugent: al davant els Motllats i a la dreta Capafonts, al darrere la Serra de la Mussara
A ponent la carena que vinc travessant, diria que la Baltasana és el punt més elevat a la dreta
Passat aquest punt el corriol surt al final d'una pista...
...i després de deixar a l'esquerra la Taula dels Quatre Batlles (no li vaig fer foto ja que estava abarrotada de gent i gairebé no es veia) arribo ara sí al cim de la Mola dels Quatre Termes (1.115 m.). No destaca gaire, no té vistes i el mamotreto que li han posat li treu el poc atractiu que se li pugui trobar, però això sí és el punt més alt d'una elevació i no la Mola d'Estat
Segueixo avall per la pista fins al Clot del Llop (1.095 m.), un collet amb cruïlla de camins
Deixo la pista, que tornaré a trobar poc més tard, i baixo a la dreta per un camí que s'endinsa al bosc. En creuar un barranc s'obren les vistes cap a la vall del Brugent: Mont-ral sobre una talaia, al fons s'entreveu el litoral de Tarragona
Al darrere la zona de la Mola dels Quatre Termes, coberta de pins
Torno a trobar la pista deu minuts després del Clot del Llop i tot seguit passo pel Colletó d'en Serra, on es desvia la variant GR 171-4 que baixa directament a Poblet sense passar per Montblanc. Poc més endavant arribo a l'accés al refugi Cogullons. Abans de venir vaig buscar algun telèfon per poder contactar però no he trobat res, no se si esta obert o no
Enfront hi ha una explanada, al fons es veu encara Mont-ral i la Serra de la Mussara
La pista s'acaba després, tot just a tocar de la Font del Grèvol
Aquí la deixo per un corriol que baixa a l'esquerra, per la capçalera del barranc de la Baridana
Surto poc després a una pista...
...que torno a deixar de seguida per un nou camí que s'endinsa en el bosc, amb algun tram al peu de les parets
Passo per les runes del Mas de la Baridana i creuo el barranc del Bernat Sec...
...on s'ajunta un camí que puja de Farena...
...i que apareix enmig de dos prats
Canvi de paisatge radical: l'únic moment del dia que no estic envoltat de boscos
D'aquí surto a una pista que entra a Rojals (980 m., 5h)
Pertany al terme de Montblanc; un poble ben petit però molt arreglat
Només hi ha un bar-restaurant i estava tancat. La pena és que el travesso ben ràpid
Però quan estava ja sortint em trobo amb l'església de Sant Salvador (s. XII, reformada)
Es troba situada en un mirador privilegiat sobre el poble i els boscos de Poblet cap a dalt...
...i sobre la Conca de Barberà i el barranc de la Vall, per on baixaré cap a Montblanc
Aprofito aquesta talaia per parar-me a dinar tot gaudint de les vistes. Quan torno a la marxa surto del poble per la carretera només uns metres, de seguida em desvio a l'esquerra en baixada
En poca estona perdo uns 150 m. d'alçada fins arribar al barranc de la Vall. Una pena que no portés gens d'aigua
Tot i això segueixo pel camí entre una vegetació ben abundant
Entre els arbres s'entreveu els Cingles de la Garrigueta a l'altra banda del barranc
Més endavant passo per la Font del Grèvol o del GR
Encara més avall, una mena de paret vermella trenca l'harmonia...
Una mena de conglomerat, la faixa del mig tenia alguna figura aïllada que em recordava, salvant les distàncies, les formes del Jaizkibel
Encara baixant em trobo una altra pedra no tant singular però mal col·locada...
...perquè cal vigilar de no ficar-hi el peu, ni la gamba
Més avall creuo el barranc i canvio de vessant, ara puc veure tot el que porto baixant,,,
...i el que encara em queda, ja no gaire; enfront s'alça la Serra Carbonera coronada pel Tossal Gros
Surto a una pista i passo per sota el Mas del Barber
I una estona més tard, l'Estret de la Vall tanca el barranc del mateix nom
Tot seguit desixo de banda el Molí de la Vall, al que no es pot accedir; seguint la pista arribaria a la carretera de Rojals, tombo a l'esquerra i tot seguit a la dreta per un camí que puja uns metres, deixant a sota la sortida del barranc de la Vall
També s'albira la Serra Carbonera més lluny, tancant la Conca de Barberà
I després de passar per l'ermita de Sant Josep, ja tinc a tocar el final de l'etapa...
...on arribo en més de 8h des de Prades, creuant per una de les antigues portes d'entrada...
...que permeten travessar la preciosa muralla, una de les joies de l'arquitectura medieval de Catalunya
