Després de quinze anys, torno als meus orígens senderístics per a recórrer la meva primera etapa del GR 92. Al 2009 en vaig fer la meitat, de la Platja de l'Àliga a l'Ametlla, quan vaig inventar-me una combinació per poder fer el PR-C-81 (aquí); en aquesta ocasió tampoc la faré completa: els amics de Flix van deixar els cotxes a la Platja de Cap Roig (a una mitja hora de l'Ampolla), on acabaríem la jornada amb un "homenatge" gastronòmic, i van anar a l'Ametlla en tren, on els estàvem esperant per començar un dels trams més bonics de la costa catalana.
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Des de l'estació baixem pel poble de l'Ametlla a buscar el port
Encara pels carrers asfaltats ja podem apreciar el que serà una constant de la jornada: el GR anirà pujant i baixant d'una muralla natural (aquí encara urbanitzada) que s'allarga gairebé fins Amposta, amb obertures a les sortides dels barrancs on s'han anat formant les platges i cales, si bé a partir de l'Ampolla s'han dipositat els sediments que formen el Delta de l'Ebre
En quant deixem sortim dels terrenys del port, i deixant de banda el carrer asfaltat que entra en una urbanització, trobem la Caleta de Joanet, la primera de les moltes que creuarem
Sortirem per unes escales d'obra i continuem sense separar-nos de la costa. Aquí es pot apreciar l'efecte de l'erosió sobre la muralla rocallosa, donant lloc a una petita platja a sota (Platja de Ribes Altes) i fins i tot a alguna cavitat
Encara per terreny força urbanitzat, passem la Platja de Bon Caponet, i tot seguit la de Bon Capó
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
La pena és que el dia no acompanya gaire... Però millor aquest temps que no en plena calor estiuenca. L'Ametlla i el seu port van quedant enrere
Però un cop passada Punta de l'Estany ens trobem amb una altra entrada del mar, aquesta natural
El Port de l'Estany, a la desembocadura del barranc del mateix nom
El GR s'introdueix uns 200 m. terra endins pels carrers asfaltats per tal de voltar-lo
Tot seguit passem la Platja de l'Estany, on ja deixem la zona urbanitzada de l'Ametlla; però uns metres més endavant apareix entre els matolls un altre tipus de construcció, coneguda com les fortificacions. Durant la guerra civil formaven part de les defenses republicanes
La veritat, tenien bones vistes sobre tot el Golf de Sant Jordi... En un dia més clar es veuria al fons la Punta del Fangar, al Delta de l'Ebre
La següent platja és la de Port Olivet
Ràpidament la deixem enrere...
...i avancem entre el mar i una bonica pineda
En aquest tram, l'erosió del mar i del pas dels caminants ha fet desaparèixer la vegetació més propera a la costa
Des de sota es nota més clarament l'efecte de les onades
Una mica més tard s'endevina la platja de Santes Creus, amb el cap del mateix nom
Aquí la sorpresa no és tant a la mateixa platja, sino més aviat al seu darrere
Un parell de llacunes (des de la platja només se'n veu una, l'altra està més amunt) formades a la desembocadura del barranc de Santes Creus, conformant l'epicentre de l'Espai d'Interès Natural que inclou el tram de costa entre el Port de l'Estany i la Punta de l'Àliga
Es podria dir que és una platja amb dos vessants. La barra de sorra fa de separació entre la llacuna i el mar
Només doblegar el cap de Santes Creus trobem la Platja de la Llenya... (4,7 km - 1h15')
... on ens aturem una estona a recarregar energies
A partir d'aquí estarem un tram sense travessar platges. A canvi, gaudim des de poca alçada del blau turquesa de l'aigua...
...o de les capritxoses formes de les roques...
...o de l'entrada d'alguna cova que s'insinua per sota
Ja fe estona que hem deixat la zona urbanitzada, però encara van apareixent cases aïllades. Entre aquestes en destaca l'Hidalgo, uns xalets perfectament integrats amb l'arquitectura de la zona; tant que semblen alguns dels típics masos de pagès
El GR passa a tocar del mur de pedra (també tradicional) que delimita l'espai, aquí ja veiem la Punta de l'Àliga a l'altra banda
Un petit illot assenyala l'entrada a la Cala de l'Estany Podrit
Més endavant, una altra caleta no gaire practicable... Potser li queden encara uns quants segles per tenir sorra
Nosaltres seguim amb el mateix panorama: entre el mar, els pins i els matolls, ara puja, ara baixa
Una mirada enrere cap al Cap de Santes Creus...
...i al davant una altra platja: la Caleta de la Punta de l'Àliga, (a no confondre amb la Platja de l'Àliga, on anirem més tard)
Tot just passada arribem a la Punta de l'Àliga. A l'altra banda del petit golf ja es divisa Cap Roig, final del nostre recorregut
Al voltant de la punta hi ha diversos xalets, el GR passa ben a prop dels seus murs i trobarem algun tram empedrat o encimentat. Però també hi ha les restes d'un altre tipus de fortificacions de la guerra civil, en aquest cas un niu d'ametralladores
També hi ha alguna trinxera i un refugi, tot plegat molt poc conservat
La veritat, el van situar en bon lloc, amb domini de la badia de l'Àliga; la platja del mateix nom s'amaga al darrere l'Illot, a la dreta, i no es veurà ben bé fins arribar-hi
Abans, però, tenim una visita gairebé obligada...
...tot i que alguns ens quedarem a terra ferma i no anirem a explorar el petit illot
Mentre fem un altre mos, aquí també contemplem una altra mostra d'arquitectura natural
I aprofitem l'aturada per a fer-nos la foto de grup
Tornem a emprendre la marxa, l'Illot ja queda a sota...
...i ara ens acostem a la Platja de l'Àliga (8,5 km - 3h)
Sens dubte ara la trobem en el millor moment, a l'estiu acostuma a estar plena a vessar... Es pot arribar en cotxe fins la sorra mateix
Aquí vaig venir a parar procedent del Perelló i la Bassa de Ferrà, tot recorrent el PR C-81 fa 5 anys. Sortim de la platja per la pista asfaltada que puja cap a la via del tren, però de seguida ens desviem a l'esquerra per un ampli camí que continua vora el mar. Des d'aquí, una ullada cap a l'Illot i la Punta de l'Àliga
Ara tenim una altra petita meravella de la Costa Daurada: Cala Moros
Un paradís de tranquil·litat, excepte en plena temporada estival
El GR travessa el desguàs d'un petit torrent i continua recorrent el litoral, ara entre roques...
...i ara entre marges i oliveres
A partir d'ara les edificacions aniran en augment, tot i que la pineda també es veu més abundant en algun tram. El camí passa per sobre Cala Garretes, a la dreta
El fons de les cales segueix sent pràcticament transparent, oferint-nos les seves millors gales
Arribats a la Platja de l'Adolç del Me ja tornem a la zona civilitzada
Després el GR passa arran d'aigua, per una mena de platja de pedra; imagino que si el mar està mogut, aquest tram pot ser perillós. En tot cas, la senyalització resta lluny de ser discreta
Deixem enrere una caseta de pescadors...
...i després d'una altra platja "en procés de formació", per dir-ho d'alguna manera...
...el camí passa ser pavimentat i s'acosta a uns edificis
A la Platja de Santa Llúcia es pot contemplar litoral recorregut des de la Punta de l'Àliga; fins i tot sembla que s'endevina el Cap de Santes Creus al darrere, molt difuminat
Aquí ja estem envoltats d'edificis i urbanitzacions per tot arreu; deixem a sota "la Buena", un petit apèndix de Santa Llúcia...
...i ja doblem el Cap Roig; el poble de l'Ampolla s'amaga a l'altre costat de la Punta de Pinyana i del monstre que hi han construït a sobre
Nosaltres ens quedarem abans, a la platja que agafa el nom del cap...
...on ens salvarem per poc d´una bona tempesta que va caure un cop a cobert, i on gaudirem d'una merescuda recompensa al nostre esforç...
...sempre en una magnífica companyia
EDITO:Aquests dies he tingut l'oportunitat de fer part del mateix recorregut amb el mar ben mogut
Una meravella que val la pena veure (aquí)