La visita per les Terres de l'Ebre de dues amigues d'Euskadi amb ganes de conèixer el massís dels Ports va ser l'excusa perfecta per pujar un parell de cims per la zona de Paüls. De fet la idea era seguir per la carena fins que ens aguantessin les cames o se'ns vingués la nit a sobre, però una incidència en el tren que em va portar des de Barcelona em va fer arribar molt més tard del previst. Ens vam conformar amb la Mola Grossa i el Tossal d'Engrilló, que no és poc; jo al menys vaig quedar més que satisfet... i em sembla que la Paula i l'Elena també
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Sortim de Paüls a una hora prou intempestiva, prop del migdia. El primer tram de la ruta coincideix amb l'itinerari de la segona etapa del GR 171 que vaig fer al 2009 fins Prat de Comte (malgrat que per a mí va ser la primera). Es tracta bàsicament de remuntar el Barranc del Montsagre; a la seva dreta la Mola Grossa, primer objectiu
Els primers metres coincidim també amb el recorregut de la travessa Estels del Sud, que seguirem a la baixada. En 1 km. se separen ambdós camins: el de l'esquerra puja cap al Coll de la Gilaberta, nosaltres seguirem per la dreta...
...que comença planejant fins creuar el Barranc de Morellars
A partir d'aquí ja gairebé no tindrem treva: primer remuntem al costat d'una enorme tartera...
...per acostar-nos després a un dels punts espectaculars del dia, amagat sota les parets
El Tormassal, el salt que forma el Barranc de l'Escudelleta... evidentment quan hi ha aigua
Ara només cau un raig entre la malesa...
...suficient per donar molta vida en aquest racó fosc i ombrívol
Ara haurem de remuntar el Barranc del Montsagre tot cap amunt
I mentrestant Paüls ja queda molt per sota, emmarcada en la seva vall i amb el Montaspre al darrere, coronat per la Coscollosa
La pujada es fa llarga, però no presenta cap dificultat. Uns 300 m. de desnivell des del Tormassal
Per la dreta ja sobresurten les parets de la Mola Grossa, que des d'aquí semblen insuperables
Quan el pendent se suavitza encara ens queda un tram pel bosc...
...abans d'aparèixer al replà on es troba la Font del Montsagre de Paüls (853 m. - 1h40')
Aquí dalt es forma com una petita vall dalt de tot de la serra, imagino que geològicament deu ser una falla o alguna cosa així. A l'esquerra (sud) ens queda el Montsagre d'Horta, coronat per la Punta dels Raus al centre i el Tossal d'Engrilló, que no s'acaba de veure, a la dreta
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
Nosaltres encara seguim pel GR en direcció al Coll Roig, però en poc més de 100 m. trobem una fita que ens marca el desviament per pujar la Mola Grossa, passant pel segon punt clau del dia
Anem seguint les fites i el track, ja que el camí no és gaire evident; i menys quan es tracta de superar aquesta muralla rocallosa, encara no sabem per on
De moment, les vistes van millorant: ja apareix al darrere la Punta de l'Aigua...
...i el Coll Roig a la nostra esquerra, quan gairebé ja estem a la base de la paret
El corriol puja i puja i es va encaixant, i sembla no tenir sortida...
Donc si!
El Forat de la Finella (940 m.), una escletxa al mig de la roca per on passa justeta una persona
El menda en plena feina...
...i poc després amb molt bona companyia, ja a l'altra banda del pas
Des d'aquí se'ns obre una gran panoràmica: tota la vall de Paüls, amb el Montaspre a l'altre costat, i el Montsià que treu el nas al darrere, a l'igual que el Caro més a la dreta; a l'esquerra, la vall de l'Ebre i la Serra de Cardó i el Boix
Però encara ens queda l'últim tram, per un corriol un tant aeri...
...que també ens ofereix bones vistes: la Bassa de Coll Roig, per on passarem en una estona...
...i que remuntant poc més de 100 m. ens condueix al cim de la Mola Grossa (1.054 m. - 2h30')
Les vistes anteriors, però ampliades: el tram final de l'Ebre, la Mola del Boix, Cabrafreixet, el Delta i el Montsià, darrere de la Moleta Coscollosa i el Montaspre;
La Punta de l'Ortigó en primer terme; Agulla de Bot a la dreta i la Terra Alta al darrere. Molt llunyà s'intueix el Montsant
La carena principal dels Ports: la Punta dels Llambrars, la Punta de l'Aigua i una llarga successió de cims fins al Mont Caro al fons
El proper objectiu, el Tossal d'Engrilló, al centre. A l'esquerra les Puntes de Llambrars i dels Baus, i l'Avion a la dreta
Tenia la intenció de pujar també la Moleta de Garí, la següent elevació cap a llevant en la carena; però no vaig saber trobar (o se'm va passar) el trencall que hi accedeix, així que el vam deixar de banda. Per sota d'aquest cim, la pineda es va obrint i ens deixa noves vistes de la vall de l'Ebre, amb la serra de Cardó coronada pel Xàquera
Mirant cap al nord tenim la cubeta que forma la Ribera d'Ebre, tancada a llevant per les serres de Tivissa i Llaberia, amb la Mola de Colldejou ben visible al centre i les muntanyes de Prades sota uns nuvolets testimonials
Seguim baixant per la carena fins trobar un collet, més o menys a la vertical del Coll de la Refoia, que ja veiem a sota nostre. Aquí davallem a l'esquerra directes cap a la pista, deixant a sota el Pla de la Refoia; al darrere la Serra de Pàndols
Arribem al Coll de la Refoia (855 m.) en una hora des del cim; trobem novament el GR, que seguirem ara en direcció contraria (esq.), per la pista, remuntant la "falla" que separa la carena del Tossal d'Engrilló a la dreta...
...de la Mola Grossa a l'esquerra, passant per sota de les seves parets...
...i arribant en un quart d'hora a la Bassa de Coll Roig, on el GR 171 baixa cap a la Font del Montsagre. Al darrere s'alcen la Punta de l'Aigua al centre i la Punta de Llambrars més a la dreta
A la nostra esquerra, la Mola Grossa mostra la seva cara menys amable
Continuem pujant, contemplant des de les alçades el barranc que hem remuntat al matí, amb Paüls al fons de la vall i el Montaspre al darrere, ocultant el Delta
La pujada es fa còmoda, tota per pista; en l'últim revolt veiem el corriol per on haurem de baixar després
I en quant girem el cap, la petita vall que hem resseguit fins gairebé el cim
Aquí el tenim: Tossal d'Engrilló (1.070 m.), en 25' des del Coll Roig
Extraoficialment, el meu cim nº. 100 de la llista dels 100 Cims de la FEEC (quan es va inventar aquesta llista ja n'havia fet uns quants, que no són em són reconeguts "oficialment"; però vaja, tampoc vaig perseguint el diploma per a emmarcar-lo)
Una cosa bona que té aquest cim és que, per la seva cara nord-occidental, s'eleva un sobre una enorme paret...
...que ofereix un balcó sensacional de cara a les planes de la Terra Alta; al davant, la Serra de la Cova de Cants, amb la Mola dels Buscarrons al centre, l'Agulla de Bot més a la dreta i la Serra de Pàndols a l'extrem
Destaca sobretot la Muntanya de Santa Bàrbara, parcialment arrasada pel tràgic incendi de 2009; al darrere seu la vila d'Horta de Sant Joan i al fons, la comarca terolesa del Matarranya
Un paisatge ja conegut cap a llevant: la Mola Grossa, el barranc de Paüls, el Montaspre mig ocultant el Montsià, i les Serres de Cardó i el Boix al darrere de la vall de l'Ebre
Cap al sud, el proper tram que ens espera: donarem la volta a la Punta dels Raus per anar a buscar, al seu darrere, el Coll dels Atans i el de la Gilaberta
Així que tornem al trencall anterior al cim i baixem pel corriol...
...per tornar a aquest petit barranc que talla aquesta part del massís
Ens acostem a una nova fondalada...
...on trobem la font del Montsagre d'Horta, totalment eixuta. Al costat hi ha una curiosa tauleta i tres cadires tallades en troncs, llàstima que ja hem dinat perquè aquí hauríem estat més còmodes...
Ara deixem ja enrere les faldes del Tossal d'Engrilló, el corriol puja entre els arbres...
...travessan una pineda ben bonica...
...i sortim en poca estona al Coll dels Atans, on deixem enrere el vessant del Montsagre d'Horta...
...i encarem en el "nucli dur" del Massís dels Ports: la Punta de l'Aigua a l'esquerra, sobre el Coll de la Gilaberta cap al que ens dirigim; al centre la Punta dels Ganxos, i a la dreta la zona de la Tosseta Rasa i la Mola de Catí
Arribats aquí ja teníem prou clar que havíem de començar el descens, la pujada a la Punta de l'Aigua ens hauria ocupat molt de temps i joestava pendent de l'últim tren per tornar a Barcelona. Arribem al Coll de la Gilaberta (945 m.) en una hora des d'Engrilló, i deixant a la dreta el camí que vé de les Creuetes del Lloà (i per on vam pujar a la Punta de l'Aigua al 2012), encarem la baixada pel Barranc de l'Escudelleta, seguint les marques dels Estels del Sud
Ràpidament anem perdent alçada...
...mentre els habitants de la zona ens saluden de lluny
Més avall canviem de barranc, ja que el que veníem seguint va a caure al Tormassal, per on hem passat al matí. La Vall de Paüls se'ns obre un altre cop sota nostre
Tornem a trobar conreus d'ametllers i oliveres; al centre s'insinua l'obertura del barranc del Montsagre, per on hem pujat, i a la dreta, el Roquer del Migdia
Ja deixem enrere els contraforts de la Punta de l'Aigua (esq) i de la Punta dels Raus (dreta)...
...però encara ens queda algun salt sorprenent, el Barranc del Llop, tot i que sense aigua
Ara ja sense cap complicació, continuem per la pista fins enllaçar amb el GR 171, que ens tornarà a Paüls després d'una bona jornada de descoberta pels Ports
