GR 11: Encamp - Refugi de l'Illa

Anterior: Ordino - Encamp

En l'últim dia per terres andorranes, el GR 11 remunta bona part de la Vall de Madriu per acabar al refugi lliure de l'Estany de l'Illa. Aquest és un altre sector que requereix com a mínim un parell de jornades per completar-lo del tot, ja que no hi ha cap tipus de servei des d'Engolàsters fins com a mínim el refugi de Malniu (que no té obert tot l'any). Sí que hi ha uns quants refugis lliures, tant a la banda andorrana com a la Cerdanya; així que es pot combinar aquests allotjaments (algun una mica precari, com la cabana dels Esparvers) per dividir en dos o més etapesel tram entre Andorra i Puigcerdà.

(Actualitzo: el nou refugi de l'Illa es va acabar al setembre de 2016 i és d'esperar que passi a ser guardat a partir de 2017)

En el meu cas, vaig fer la primera part fins al refugi de l'Illa; podria haver seguit a Esparvers però em vaig lliurar de molt poquet d'un bon xàfec. Al dia següent vaig arribar-me a Puigcerdà d'una tirada (una bona pallissa, tot sigui dit), ja que Malniu havia tancat la temporada tot just el dia anterior

Track sobre mapa "Andorra" de l'Alpina
Cliqueu a sobre per a ampliar


Track a Wikiloc


Perfil i més dades



Vaig anar a dormir a Andorra per poder començar a caminar ben d'hora, amb la idea inicial d'acabar el dia a Esparvers si podia. Cap a les 9 del matí ja estic caminant pels carrerons d'Encamp (1.215 m.), gaudint de la bonica església de Sant Miquel...

 photo P1020002SantMiqueldEncamp.jpg

...i aviat començo a allunyar-me dels seus edificis dirigint-me al sud, entre la carretera general i la variant, cap a una rotonda que hi ha en aquesta última

 photo P1020003Encamp.jpg

Aquí el camí comença a pujar, encara entre camps, durant els primers 400 m.; però després ja guanya alçada ràpidament pel mig d'un bosc ben tancat

 photo P1020005.jpg

En passar una borda s'acaba el pendent més fort i es va suavitzant, només una miqueta...

 photo P1020006.jpg

En una hora arribo a la cua de l'embassament d'Engolàsters (1.630 m.), on acaba la carretera que puja per Encamp. Hi ha un aparcament, bars i restaurants que aquestes hores del matí ja comencen a omplir. Continuo per la pista planera que voreja el llac per l'esquerra

 photo P1020007LlacdEngolagravesters.jpg

En deu minuts ja l'he creuat; la carretera que ve de les Escaldes acaba al costat de la presa. Des d'aquest costat s'intueix la fondalada de la Vall de Madriu, sota la Serra del Port Negre

 photo P1020009PicNegredesdEngolagravesters.jpg

Aquí el GR canvia de direcció a l'esquerra i puja uns metres, amb l'única finalitat, crec jo, que coneguem l'hotel-bar-restaurant i el "parc d'aventura" que tenim un pel més amunt, amb l'aparcament que ja comença a estar ple. Des d'aquí es torna a baixar per retrobar la carretera anterior en una corba, així que és un tram que ens podem estalviar perfectament. En el mateix revolt surt un camí ample per l'esquerra, és el Camí dels Matxos que porta fins a Coll Jovell. Es passa per un petit túnel...

 photo P1020010.jpg

...a la sortida del qual hi ha una bona panoràmica de la part baixa de la Vall de Madriu, amb la capital del país i la seva "conurbació" a la dreta, sota el pic de Carroi

(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)


El camí és pràcticament pla en un primer tram i després puja a poc a poc cap al coll, allunyant-se de la zona d'Engolàsters

 photo P1020016EngolagravestersBonydelesNeres.jpg

Un cop al Coll Jovell (1.855 m. - 2h30'), una mirada cap a l'altra banda del principat, la zona del Comapedrosa, que vaig recórrer tres etapes enrere. Ja de pas, començo a adonar-me dels primers núvols que van cobrint el cel

 photo P1020017PicdePadernComapedrosa.jpg

Enfront, darrere els arbres, baixa el barranc de Perafita, que comunica pel port del mateix nom amb els estanys de la Pera

 photo P1020019ValldePerafitadesdelCollJovell.jpg

Però el que més crida l'atenció és la vall de Madriu, patrimoni de la humanitat que s'allarga des de pràcticament la vila de les Escaldes fins al Port de Vallcivera

 photo P1020020ValldeMadriu.jpg

Mentre baixo cap al fons de la vall en van venint records de quan la vaig recórrer en sentit contrari pel GR 7, ja fa vuit anys

 photo P1020022Ramioacute.jpg

Ambdós camins es creuen a sobre de les Bordes de Ramió (1.650 m.). Baixant 1,2 km pel GR 7 s'arriba a Entremesaigües, on la variant GR 11-10 puja al Port de Perafita, baixa a Cap de Rec i es retroba amb el camí principal resseguint la vall de la Llosa amb el GR 107

 photo P1020023BordesdeRamioacute.jpg

Des d'aquest punt, la Transpirenaica i el GR 7 pujaran junts fins a l'estany de l'Illa, començant per un bonic tram empedrat

 photo P1020024.jpg

Envoltat per avets i faigs, no hi ha masses vistes en aquest tram, però el riu baixa sempre al costat

 photo P1020028RiuMadriu.jpg

I en una forma o una altra, sempre és motiu de contemplació

 photo P1020029RiuMadriu.jpg

Es comencen a obrir les primeres pastures en arribar al refugi de Fontverd (1.895 m. - 3h30')

 photo P1020030RefugideFontverd.jpg

Una mirada enrere, els núvols van guanyant terreny

 photo P1020031BordadeFontverdriuMadriu.jpg

Passat el refugi es torna a tancar el bosc, amb algun tram empedrat

 photo P1020033.jpg

En quant els arbres tornen a obrir-se, ja apareix a la dreta la Serra del Sirvent

 photo P1020034SerradelSirvent.jpg

Es tracta de la cadena de cims que uneix el collet de Sant Vicenç amb el port de Vallcivera; de dreta a esquerra hi ha el pic de Sirvent, el de la Colilla, Tossal Bovinar, Coma Extremera i el Pic de Setut una mica més aillat al centre, ocultant la Tossa Plana de Lles

 photo P1020036SerradelSirvent.jpg

Mentrestant el riu segueix baixant al costat, convidant a fer-hi una remullada de tant en tant

 photo P1020037RiuMadriu.jpg

A mesura que avanço vaig guanyant la vertical de la serra del Sirvent, molt més dentellada per aquí que pel vessant sud

 photo P1020038SerradelSirvent.jpg

I el riu que no s'aparta, de moment

 photo P1020041RiuMadriu.jpg

En passar una primera borda es troba un desviament cap a la collada de la Maiana; deu minuts més tard hi ha una altra cruïlla per on baixa el GRP andorrà des de la mateixa collada, que es veu al darrere dels arbres, a l'esquerra del pic de la Maiana

 photo P1020042RiuMadriuSerradelSirvent.jpg

Al Pla de l'Ingla els prats deixen passar els boscos, i la serra del Sirvent comença a ensenyar els seus cims més elevats: la Tosseta de Vallcivera a l'esquerra i sobretot la Tossa Plana de Lles, que treu el nas al mig en segon pla



Deixant enrere el Pla de l'Ingla, poc després arribo a un altre refugi lliure, el de Riu dels Orris (2.240 m. - 5h15')

 photo P1020049RefugiriudelsOrris.jpg

Tenia la intenció de passar de llarg per anar a dinar al de l'Illa, però un primer ruixat em va fer canviar d'opinió; vaig quedar-m'hi a dinar mentre esperava que deixés de ploure, mentre contemplava la Tossa Plana a l'esquerra i el pic de Setut al mig

 photo P1020051PicdelFeixarComaEstremeraColladaFonda.jpg

El xàfec no dura gaire, mitja hora escassa; i tot i que no me'n fio gaire del cel, no tinc més remei que tirar endavant. Els boscos van quedant per sota...

 photo P1020052SerradelSirventValldeMadriu.jpg

...i comencen a aparèixer els primers estanyols. De moment, la Tosseta de Vallcivera (centre), la Tossa Plana al costat i el Setut a la dreta de tot aguanten nets de núvols; no així la Muga, se suposa que al darrere la Tosseta però que no es deixa veure



Però no per això he de relaxar-me; cap als 2.300 arriben les últimes rampes fortes

 photo P1020058PortdeVallcivera.jpg

Entre estanys i rierols, el GR segueix guanyant alçada...

 photo P1020059.jpg

...mentre no deixo de mirar enrere, atret per les formes de la Tossa Plana, la Tosseta i, ara sí, la Muga a l'esquerra; i al mateix temps, espantat pels núvols que cada cop van a pitjor

 photo P1020060LaMugaTossaPlana.jpg

Però per sort ja estic a tocar del final de l'etapa, el refugi lliure de l'Illa (2.490 m. - 6h15')

 photo P1020061RefugidelIlla.jpg

En el precís moment en que em fico a cobert, comença a caure el que no està escrit

 photo P1020062SerradeSirventdesdelIlla.jpg

Ara per ara el refugi segueix sent lliure; hi ha quatre compartiments independents, donant lloc per a unes 50 persones. Segons acabo de llegir, està previst la construcció d'un nou refugi guardat pròximament

 photo P1020063EstanyRodoacutedesdelIlla.jpg

Em quedo per mi sol l'últim "apartament" que quedava lliure, tot i que després a la nit el compartiré amb un ratolí una mica pesat. I mentre espero que caigui la nit, em criden l'atenció uns puntets que es mouen en alguna de les basses... S'ha de tenir ganes per sortit a pescar al mig de la tempesta!

 photo P1020065.jpg

En fi, abans que es fes fosc ja havia amainat, el cel gairebé aclareix del tot i el "trio de Vallcivera" (Tosseta, Tossa Plana i Setut) torna deixar-se veure, amb la serra de Sirvent a la seva dreta

 photo P1020066TossaPlanailaMugadesdelIlla.jpg

GR 7: Mas de Noguera - Masadas Blancas - (Caudiel)

Anterior: Montanejos - Mas de Noguera

L'última etapa de la meva aventura anual pel GR 7 es fa ben curta; i de fet, només faig la meitat per l'itinerari del GR, ja que l'altra meitat és l'accés fins a Caudiel per agafar el tren. Podria seguir fins la següent estació a Barracas, tocant a Terol, però aquí encara paren menys trens que a Caudiel, que ja és molt dir, i també hi ha un tram d'enllaç d'uns 7 km. Així que em deixo la segona part de l'etapa per l'any següent.

Track sobre mapa 1:50.000 de l'IGN
Cliqueu a sobre per a ampliar


Track a Wikiloc


Perfil i més dades



Malgrat els brètols que han pertorbat la pau nocturna a l'alberg, aconsegueixo aixecar-me a una hora decent i poc després de les 8 ja soc en marxa pel camí asfaltat que hi accedeix

 photo P1120839MasdeNoguera.jpg

El Mas de Noguera (o del Limpiabotas) es troba situat en una vall plana envoltada de muntanyes

 photo P1120840BarrancodelosNavarros.jpg

Per la banda nord, la Peña del Cuervo i el Cerro de la Cerdaña

 photo P1120841ElMirete.jpg

De seguida arribo al punt més alt del dia, l'Alto del Mas del Bravo; enfront ja se m'obre el Barranco de las Clochas, tributari de la vall del Palància

 photo P1120842BarrancodelMasdelBravo.jpg

El GR deixa la pista asfaltada, que es dirigeix al Puerto de Arenillas (Ctra. Caudiel - Montanejos) i baixa per una altra per l'esquerra, que deixa de banda el Mas del Bravo i continua al costat del barranc fins trobar un pal indicador on sembla que s'ha de seguir per aquí al mig, tal qual

 photo P1120843.jpg

També les marques es desvien per aquest suposat corriol a la dreta, però és que no hi ha manera humana de passar-hi; res a veure amb els problemes que havia tingut un parell de jornades abans, on de mala manera vaig aconseguir superar els trams més complicats. Aquí no es pot, senzillament. Per sort ja venia avisat del bloc de Bornem i la web de Juan Holgado. Seguint la pista es podria arribar a Caudiel directament, però als 800 m., es troba un trencall a la dreta que creua el barranc i remunta 600 m. més per tornar a trobar les marques vermelles i blanques, que venen a aparèixer aquí. N'hi ha per sortir-ne totalment escorxat

 photo P1120847.jpg

Per sort, ja no hi ha més complicacions. Continuo ara per la mateixa pista, deixant a sota la Hoya del Peral, per on baixa el barranc de las Clochas

 photo P1120850HoyadelPeral.jpg

La veritat, el paisatge és prou desolador en algun tram, suposo que algun incendi haurà arrasat la zona no fa gaires anys

 photo P1120851HoyadelPeral.jpg

Però en acostar-me a la Casa de Bielsa van apareixent conreus: ametllers i oliveres, principalment. Al fons es va obrint la vall del Palància...

 photo P1120853ValledelPalancia.jpg

... per on ja començo a veure el final de cinc dies de travessa pel GR: l'autovia de Sagunt a Terol. Molt propera, entre els arbres, hi ha la via del tren, on em desviaré cap a Caudiel

 photo P1120852MasadasBlancas.jpg

Arribant a la Casa de Bielsa es deixa la pista

 photo P1120854Casadebielsa.jpg

S'ha de seguir un sender entre l'oliverar, que quan entra en una pineda va a sortir a una nova pista; es baixa a l'esquerra al costat d'un tallafoc...

 photo P1120856CaminodePentildeadelAacuteguila.jpg

...i en deu minuts arribo a la via de tren de Sagunt a Terol (1h45' - 790 m.)...

 photo P1120858LiacuteneaSagunto-Zaragoza.jpg

...punt final a 142 km. de GR 7 per terres castellonenques

 photo P1120857DesviacuteoGR7Caudiel.jpg

Però aquí no em puc quedar, encara he d'arribar a Caudiel per agafar el tren. L'antiga estació de Masadas Blancas es troba a 1 km. a la dreta, havent creuat l'autovia, però fa anys que és tancada. Segueixo a l'esquerra per una àmplia pista (Via Verda de Ojos Negros, que segueix al costat de la principal) i en cinc minuts em desvio per una altra més estreta al mig d'una bonica pineda

 photo P1120859CaminodelaMasiacuteadeJaime.jpg

Quan surto d'entre els arbres ja començo a veure les teulades de Caudiel, sota la Serra d'Espadan

 photo P1120860CaudielSerradEspadaacuten.jpg

La pista baixa fins trobar de nou el barranc de las Clochas, del que m'havia separat dues hores abans

 photo P1120861BarrancodelasClochas.jpg

Al fons queden la Peña del Cuervo i el Cerro Cerdaña

 photo P1120862PentildeadelCuervo.jpg

No sé ben bé com va anar la història, però es veu que amb una línia de tren no n'hi havia prou. Es va haver de construir una de paral·lela, no una doble via, tot just al costat. Total, per que avui dia una d'elles sigui aprofitada com a Via verde de Ojos Negros, i per l'altra hi deuen passar quatre trens diaris, dos en cada sentit; i em sembla que exagero

 photo P1120864ViaVerdedeOjosNegrosyliacuteneaSagunto-Zaragoza.jpg

Deu minuts més tard me les torno a trobar, ara amb pretensions més modestes. Han anat a fer un revolt , mentre que el meu camí, ara ja apartat del barranc de las Clochas, continua recte

 photo P1120865LiacuteneaSagunto-Zaragoza.jpg

I la següent vegada que em torno a trobar les dues línies, ja és per arribar a la fi del meu viatge

 photo P1120867EstacioacutendeCaudiel.jpg

L'estació de Caudiel, on hi ha servei de rodalia de València. Al menys no hauré de fer combinacions estratosfèriques de transport públic

 photo P1120868EstacioacutendeCaudiel.jpg

Aquí sí que poso el punt final a cinc dies i gairebé 150 km. travessant la província de Castelló a través del GR 7; fins un any més tard, quan espero continuar recorrent aquesta "artèria pedestre" de la península.