GR 150-1 Pas dels Gosolans - Coll de Pendís
La idea que tenia amb aquesta sortida era continuar amb el recorregut per les carenes del Cadí i del Moixeró (GR 150-1) que vaig començar dos anys enrere. L'últim cop vaig anar des del Comabona fins al Coll del Pendís, així que ara tenia la intenció de continuar cap al Moixeró i les Penyes Altes per anar a dormir al refugi Niu de l'Àliga, dalt de la Tossa d'Alp. Però per una vegada que em trobava més o menys en forma, em vaig trobar una ventada que em va obligar a retirar-me quan acabava de pujar el primer cim. Al menys vaig poder fer un tram que em faltava del GR 107 o Camí dels Bons Homes i ascendir el Moixeró, que també havia intentat més d'una ocasió fa un munt d'anys; i ja de pas, vaig baixar a Gréixer per la Canal de la Serp, un camí que també tenia ganes de fer, però de pujada... Val més això que res
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Començo a caminar a Bellver més tard del que hauria volgut, però no m'he pogut combinar el transport d'una altra manera. S'endevina un matí calorós, i des d'aquí res no fa sospitar el vendaval que patiré quan arribi dalt de la serra
Els primers metres totalment plans, travessant els prats de la Cerdanya. No sembla que em trobi al mig del Pirineu
Però mirant cap al sud tinc la Serra del Moixeró a tocar, coronada per la Tossa d'Alp, el meu objectiu del dia. Durant la pujada seguiré el traçat original del GR 107, ja que l'any passat vaig baixar per la variant per pista per a BTT que recorre el Barranc de l'Ingla (aquí). El primer tram és comú, així que ràpidament passo per l'església de Santa Maria del nucli de Talló...
...i en una mitja hora arribo a l'ermita de Sant Serni de Coborriu, on la variant del GR puja per pista...
...i l'itinerari principal tomba a l'esquerra tot planejant...
...fins que en uns 700 m. apareix el Mas del Ponç
Aquí es tomba a la dreta, encara travessant els camps, però ja prop de les primeres rampes. Cap a ponent s'amaga el Barranc de l'Ingla, i més lluny ja treu el cap el Comabona
El camí no triga en entrar al bosc per un corriol que després va a sortir a una pista
A partir d'aquí ja no deixa de pujar per la falda del Moixeró
Passat un primer collet la pista tomba a l'esquerra, i just després es desvia un corriol que puja de mala manera, sempre al mig del bosc. Quan els arbres es van obrint, la pendent es va suavitzant i es comença a veure la plana de la Cerdanya ja molt per sota, envaïda per la calitja
Més amunt, la Tossa d'Alp; i molt propera. la pista que puja des de Riu de Cerdanya pel refugi Serrat de les Esposes
Hi arribo de seguida, en 2h30' des de Bellver. Al Collet de la Font Freda (1.705 m.) m'espera el comitè de recepció
A partir d'aquí aniré trobant marques de la travessa Cavalls de Vent, El GR segueix pista amunt fins poc després, quan ambdós itineraris es desvien cap al Refugi dels Cortals de l'Ingla, situat més avall. Tot i que pot servir per a combinar etapes, a mí no em vé gens de pas, així que continuo per la mateixa pista en direcció al Coll del Pendís, amb bones vistes de la Serra de la Moixa i de la cara nord del Costabona
El Barranc de l'Ingla va quedant a sota, i a l'altra banda de la Cerdanya apareixen els cims del Puigpedrós, la Muga i la Tossa Plana, entre d'altres
Uns 20 minuts després del Collet de Font Freda trobo una pista que a l'esquerra puja cap al Coll de la Trapa; seria la via més directa per accedir al Coll de Moixeró, però jo volia anar al mateix lloc on ho vaig deixar més o menys un any enrere
Apareixo al Coll del Pendís (1.790 m.), després d'una altra mitja hora escassa de pista durant la qual ja començo a notar alguna ràfaga d'aire
Aquest coll, on vaig abandonar l'any passat, és un lloc històric de pas entre la Cerdanya i el Berguedà, que a partir d'ara em quedarà a la dreta, al sud
M'aturo una estona per recarregar energies, tot recordant els cims aconseguits l'any anterior, cap a la Serra de la Moixa...
...mentre em faig a la idea del que m'espera: em pensava que el Moixeró seria el primer del dia, però coses de la vida, en seria l'únic
Torno a la càrrega, seguint ara les marques (més aviat escasses) del GR 150-1. Es puja fort per un corriol en direcció nord-est, pel mig del bosc
En poca estona arribo als 1.900 m., l'ascens es va suavitzant i trobo alguna clariana. A sota em queda el Barranc del Pendís i el Serrat de la Boixassa, recentment visitats (aquí)
Cap al davant, ja tinc molt a prop la carena de la serra, destacant el Moixeró a la dreta. La ventada es va fent cada cop més acusada
Cap enrere, la Serra d'Ensija
I tot just al costat seu, Pedraforca i la Serra del Cadí; entremig, la Serra de la Moixa
El corriol torna al bosc i segueix pujant suaument fins passar per poc dels 2000 m., aquí ja tinc al davant els dos propers objectius: Moixeró el primer i Penyes Altes a l'esquerra
Només sortir del bosc per baixar uns metres al Coll de Moixeró (1.980 m. - 50' des del Pendís), gairebé me'n vaig al terra. No m'havia molestat gaire fins ara, protegit pels arbres, però aquí dalt la ventolera és d'escàndol. Potser per trobar-me en un lloc de pas al damunt de la carena... Una mirada des del coll cap al Pedraforca, amb el Cap de la Boixassa en primer terme
Doncs a partir d'aquí, per molt bonic que sigui el païsatge, no fa gaire bona pinta: tot pelat, els pocs arbres que es veuen anaven de banda a banda. De moment, deixaré el GR que segueix planejant i aniré cap al primer -i únic- cim del dia, remuntant uns 100 m. de desnivell
En 20 minuts -i després de quatre intents en els últims 20 anys-, corono el Moixeró (2.090 m.), on gairebé no podia aguantar-me dret
Encara puc fer les típiques panos des del cim: cap a la Cerdanya, amb el Cadí a l'esquerra; a sota. la carena que he anat seguint des del Coll del Pendís; al mig el Coll de la Trapa en primer terme i la zona de la Tossa Plana al fons; a la seva dreta el Puig Pedrós i encara s'intueix el Carlit
(cliqueu a sobre per a ampliar)
De dreta a esquerra: Cadí, Pedraforca, Serra d'Ensija i la Vall del Llobregat, amb Bagà a la dreta de tot. Més en primer terme, el Serrat de la Boixassa i el Barranc d'Escriu
El vessant sud de la Serra de Moixeró, amb la Vall del Llobregat i el Catllaràs a la dreta. A l'esquerra destaca el cim de les Penyes Altes, ocultant la Tossa d'Alp. Teòricament els meus següents objectius, però a aquestes alçades començo a posar-m'ho en qüestió
El Coll del Pendís de més a prop, al mig; el GR remunta molt a prop de la carena fins al Coll de Moixeró. a sota a la dreta. El Cadí ja molt llunyà
Llàstima de la calitja, que enterboleix la vista sobre la Tossa Plana i la Muga...
...o el Puigpedrós...
...o el Carlit, a l'altra banda de la Cerdanya
Continuo carenejant, mirant de no acostar-me massa a l'estimball. Enfront m'espera el següent objectiu, però aquest tram que m'espera tot pelat em farà despentinar-me una mica... i recapacitar. Poques vegades havia patit una ventada com la d'avui, digna més aviat de les Terres de l'Ebre que d'aquestes serres
No trigo gaire en baixar al Collet de Moixeró, on arriba un corriol que puja des del Coll d'Escriu per les Canals del Goter. Per sota baixa l'eix del Llobregat, amb Bagà i Guardiola al fons
Per la banda nord, molt a prop neix el Torrent de Moixeró; el Puigpedrós en la llunyania
Després d'un curt tram en què els arbres m'han protegit una mica, torno a travessar pel mig de la pastura i de poc no surto volant. Què lluny que queda ja el Cadí...
En arribar al Collet Raset (2.070 m.) em trobo amb uns nois que baixen de les Penyes Altes i em comenten que allà dalt encara bufa més fort; no vull ni pensar com pot ser la pujada a la Tossa, ja que a partir dels 2.200 m. és tot pelat. El seny s'imposa i em sembla que ho hauré de deixar aquí, per moltes ganes que els hi tingui, especialment a les Penyes Altes (la Tossa ja la vaig pujar fa molts anys)
Per compensar, i com que no hi ha (que jo sàpiga) cap camí que baixi pel vessant nord, des del mateix Collet Raset comença una via que també tenia ganes de conèixer: la Canal de la Serp, tot i que la meva idea era fer-la de pujada
Així que baixo uns metres, el vent ja no hi arriba. El corriol baixa fort en un primer moment, però havent perdut uns 100 m. es va desviant a l'esquerra, deixant a ponent el Collet Raset...
...i passant sota la impressionant cara sud de les Penyes Altes de Moixeró
Després de passar-hi per sota, comença la canal pròpiament dita: encaixada entre dues parets i amb el Barranc de Gréixer per sota
Començant per un primer tram al costat d'una tartera sota les roques...
...i segueix baixant per una fageda que en plena tardor, deu ser espectacular
Poques clarianes enmig de tant de full, en alguna es deixa veure el Pedraforca en la llunyania
El pendent mitjà és d'un 30% aproximadament en el tram més costerut, en una mitja hora la baixada ja es va suavitzant
Només llavors es pot agafar consciència del desnivell que agafa la canal, quan el Collet Raset es contempla des de sota
L'últim tram es fa prop d'una petita carena, cap a ponent apareix el Coll del Pendís, per on passa el GR 107, i la Roca Tallada a la seva esquerra
I finalment apareixo sobre Gréixer, petit agregat de Guardiola de Berguedà (i no de Bagà, més proper) que compta amb l'ermita de Sant Andreu (s. IX - XII)
Poc abans d'arribar-hi el camí surt a una pista que es desvia a la dreta per a trobar el GR 107, provinent del Coll del Pendís, el Refugi Sant Jordi i el Coll del Dental. Se segueix a l'esquerra, i de seguida apareix el trencall a Gréixer, als peus de la Serra del Moixeró
Ara ja només queda seguir la pista que anirà a parar a la carretera de Coll de Pal, que seguiré fins a Bagà durant els últims 4 km.
Me'n torno amb una mena de "yin-yan": l'alegria per haver aconseguit el Moixeró i la tristor per haver hagut de renunciar a les Penyes Altes, un cop més
Bona excusa per tornar-hi...