Amb els amics de Singles vam organitzar una sortida per descobrir un dels indrets més coneguts de la Serra del Moixeró, pujant pel torrent de la Font del Faig o d'Escriu i recorrent els seus tolls i les seves cascades, fins al Refugi Sant Jordi o Font del Faig. De fet, per mí no va ser del tot un descobriment sinó un refresc de la memòria, ja que hi havia pujat a principis dels 90, quan era una mica més jove. Per no tornar pel mateix lloc, i aquesta part ja no la coneixia, vam arribar-nos al Coll de Galligans (on alguns vam ascendir el Cap de la Boixassa) i vam baixar pel contigu barranc de Monnell o de la Vimboca, no tant espectacular com el primer però que també mereix una visita.
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Per arribar al lloc d'inici, des de Bagà agafem la carretera que porta cap a Gisclareny; quan aquesta tomba per creuar el riu Bastareny, seguim rectes uns 2,5 km. per pista de terra fins arribar a Cal Cerdanyola, masia rehabilitada com a alberg de la Salle, on deixem els cotxes. De fet, el camí per arribar-hi és el que segueix els GRs 107 i 150 en direcció cap a Gósol (aquí).
Un cop preparats, creuem el torrent que ens acompanyarà durant la primera part de la ruta i només passar pel davant de l'Hostalet...
...comencem a pujar per un meravellós corriol, senyalitzat com a PR C-125 i que seguirem fins al Pas de la Boixassa
Aquí sota només podem intuir l'espectacular barranc que ens espera
Des del principi caminem pel costat del que serà el protagonista principal de la jornada: el torrent de la Font del Faig
Però quan portem un quart d'hora caminant, trobem un indicador cap a un dels plats forts, com a mínim en època de desgel... Un afluent que baixa gairebé a pressió
...tot i que el seu recorregut no deu arribar als 200 m...
...ja que de seguida arribem al seu naixement, anomenat el Bullidor de la Llet, on l'aigua que s'infiltra des de les parts altes del Moixeró brolla per una munió de forats i esquerdes amb una força descomunal; sembla fins i tot que les mateixes roques que l'aguanten estan a punt de rebentar. Per contra, en altres èpoques més seques com l'estiu i en ple hivern, pot arribar a estar totalment eixut
Després de la primera part de l'espectacle, tornem al camí principal, que no ha acabat encara. Tot seguit encarem els Empedrats, trams del camí que encara conserven el pavimentat de segles enrere, cosa que demostra la importància d'aquesta via de comunicació entre el Berguedà i la Cerdanya
Però ben mirat, segurament era l'única forma de poder superar algun pas que fins i tot avui dia té tela...
En canvi, en altres punts, no hi ha més remei que baixar a creuar el riu...
...amb més o menys problemes, segons els casos...
...tot gaudint encara de boniques cascades i tolls
Anem travessant l'Estret d'Escriu...
...que sembla que s'hagi de tancar a sobre nostre...
...fins que el barranc comença a obrir-se més endavant, sense perdre espectacularitat
Quan ja s'acaba la zona dels Estrets, seguim pel bosc; per la dreta s'ajunta el GR 107 procedent del Coll d'Escriu i Grèixer
El camí ja no està encaixat entre parets, anirem pujant alternant boscos i prats...
...fins que entre els arbres s'entreveu el refugi sant Jordi(1.570 m.)...
...també anomenat "Font del Faig", aquesta es troba a tocar mateix, sota el faig que li dóna nom
Aquí el GR continua barranc amunt cap al Coll del Pendís i Bellver de Cerdanya. Nosaltres seguirem encara pel PR una estona, que es desvia cap a l'esquerra (sud), pujant a superar la muralla de la Baga d'Escriu
En passar a l'altra banda se'ns apareix al davant el Serrat de la Boixassa. El Coll de Galligans queda a la dreta; quan arribem just a sota decidim, junt amb dos companys, anar a coronar el cim del Cap de la Boixassa, mentre la resta del grup descansen al coll
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
El camí és similar al que hem fet per venir des del refugi, tot i que ara trobem unes canals que ens permetrien arribar al cim per la via directa...
...i que podem gaudir de molt bones vistes sobre la Serra del Moixeró
Per la base de la paret ens acostem al Pas de la Boixassa...
...una mena de coll on encara milloren les vistes en passar a l'altra banda: la part alta de la Vall del Bastareny, amb el Puig dels Terrers a la dreta, Pedraforca al mig i Serra d'Ensija a l'esquerra
A partir d'aquí el PR baixa a la Collada de la Pelosa per tornar a Cal Cerdanyola; nosaltres seguirem carena amunt...
...mentre recordo la meva ascensió de fa encara no un any als últims cims de la Serra del Cadí i primers del Moixeró: Roca de la Moixa, Puig Terrers i Coll de Tancalaporta (aquí)
Ara veiem perquè se li diu el Serrat de la Boixassa: segurament el boix és l'única planta que hi creix. Al darrere queda la vall del Bastareny i la Serra del Catllaràs
Mentre pugem, tenim al costat l'entrada de les canals. No ténen gaire inclinació, es poden fer tant de pujada com de baixada, però ara són només tarteres; amb neu, suposo que caldrien grampons i piolet
Entremig de la boixeda (o boixassa, segons el nom de la serra) continuem cap amunt...
...i assolim el Cap de la Boixassa (1.825 m.) en mitja horeta des que hem deixat els companys sota el Coll de Gallinàs
Parlant dels companys, podem comprovar que no han tingut cap problema en arribar al coll i que segurament no tenen cap pressa en que els anem a despertar
Sessió de vistes: Coll de Vimboca, a la carena del Moixeró. Darrere la zona de la Tossa Plana de Lles i Monturull, a la Cerdanya
Gairebé tota la serra del Moixeró al davant, des del Puig Terrers i la Roca de la Moixa (esq) fins la Tossa d'Alp i el Puigllançada a la dreta
I per l'altra banda la vall del Bastareny amb el Catllaràs al fons, serra de Gisclareny amb Ensija al darrere, i Pedraforca a la dreta de tot
I mentrestant, la resta del grup estan allà sota torrant-se al sol com a llangardaixos pirinencs, així que iniciem ràpidament el descens
Tenia un track que venia des del mateix Coll de Galligans; s'hi pot pujar amb una bona grimpada, la baixada ja em va fer més respecte, i per tant vam desfer el mateix camí de pujada, baixant ràpidament cap al Pas de la Boixassa...
...i recorrent novament la base de la paret
Crec que no hi havia cap pressa en que arribéssim. Total, encara hem de dinar
Així que després d'un ràpid pica-pica i d'anar-se despertant la resta, deixem enrere el Coll de Galligans (1.745 m.) i el Cap de la Boixassa
En un primer moment seguim un corriol que surt del coll cap al nord-oest, però ràpidament veiem que aquest és el que porta al Coll de la Vimboca
Tornem doncs al coll i baixem més o menys seguint el barranc, no trigarà en aparèixer una suau traça de sender
Conforme perdem alçada, la fageda va substituint al pi
I quan el bosc ens ho permet, podem comprovar que el Clot de la Vimboca va encaixant-se de la mateixa manera que el de la Font del Faig
Les muralles rocalloses es tanquen de mica en mica...
...i no tenim més remei que passar-hi pel mig
L'aigua apareix a bastant menys alçada que la Font del Faig
No en baixa tanta com per l'altre torrent, però trobem algunes curioses formacions a les pedres
Un cop a dins, ja veiem que el barranc no es tanca tant...
Anem trobant cascades, menys espectaculars però igualment boniques
I les parets són igualment verticals i impressionants... o més
En tot cas, també ens ha deixat un bon sabor de boca
Just abans d'arribar al fons de la vall, s'entreveu entre els arbres el Salt de Murcarols. Aquest no el vam anar a veure ja que quedava una mica més apartat
Així que no triguem en arribar a la pista que recorre la Vall del Bastareny
De seguida s'uneix a una altra que baixa del Mas de Monnells; per aquesta també es pot pujar a (o baixar de) la Boixassa, però no crec que tingui gaire atractiu. Els cims del Cadí-Moixeró van quedant enrere
I com a últim espectacle del dia, en arribar al Pont de Monnell ens desviem a la dreta un parell de minuts per descobrir el naixement o l'Adou del Bastareny
Com al Bullidor de la Llet, un gran sortidor d'aigua a pressió inunda el curs del torrent...
...que va a precipitar-se al fons de la vall al cap d'un centenar de metres
Ara sí, només ens queden un parell de kms. per pista per tornar a l'alberg de Cal Cerdanyola, on el Torrent de la Font del Faig s'uneix al Bastareny, a la falda del Moixeró
