Aquesta sortida va tenir un resultat molt diferent a l'esperat, però no em puc queixar. Anava amb la idea de fer dos dels Cent Cims situats a tocar de Tavertet sortint des de l'Hotel la Riba, a tocar de la presa de Sau; però com que em va semblar curt sobre el mapa, animal de mi, vaig voler allargar-ho pujant primer al Montdoís i la seva ermita de la Mare de Déu, per després assolir el Rocallarga i el Puig de la Força, els meus objectius principals. Doncs al final, ni l'un ni l'altre; el primer per equivocar-me de camí, i quan em tocava encarar els altres dos vaig constatar -amb bon criteri- que per poc que em distragués arribaria al cotxe de nit. Al final va sortir una circular bonica i atractiva, l'únic inconvenient és que pot resultar una mica pesada en fer-se tota per pista.
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Es pot deixar el cotxe a la mateixa presa de Sau, però vaig preferir començar a l'hotel (490 m.) per poder tenir "avituallament" a la tornada
Em dirigeixo a l'embassament per la mateixa carretera per la que he arribat en cotxe; gens de trànsit a aquestes hores del matí
Passat el primer revolt treuen el cap els cingles sobre els que s'assenta Tavertet, pensant encara que en unes hores aniria per allà dalt mateix
De moment vaig en direcció totalment oposada, acostant-me a la presa; a l'altra banda el Puig del Far, entre Vilanova de Sau i el Parador
Vistes sobre gairebé tot l'embassament, avui ben ple ja que no es veu el campanar del poble submergit. Aquell turonet que surt a sobre de la riba esquerra és el Puig de la Força, últim objectiu del dia
En arribar a la presa no travesso, segueixo per la pista que de seguida passa per la central hidroelèctrica. Però m'estranya veure per aquí les marques del GR 210 (camí del Ter) i algun cotxe que passa, ja que recordava de la meva última visita que es passava per l'altra banda
Doncs allà està el motiu: una esllavissada ha tallat la pista, ara cal passar per sobre del mur de l'embassament i tornar a la riba oposada per un pont a uns 600 m.
En arribar al pont (30' - 355 m.), punt més baix del recorregut, continuo per la meva pista. En teoria la cua de l'embassament de Susqueda arribaria fins aquí, però ja es veu que no està gaire ple, a diferència de Sau
A l'altre costat queda el barranc de la Riera Major, un dels principals cursos d'aigua de la zona, que recull les aigües de la falda del Montseny
De seguida travesso el Torrent de l'Aiguardent, que més tard creuaré en direcció oposada uns quants metres més amunt
Mentrestant, la pista va guanyant alçada i permet, ara sí, una bona panoràmica sobre la cua de Susqueda
Quan la pista es torna a allunyar del Ter, caldrà ficar-hi atenció en els revolts i les cruïlles ja que molts d'aquests camins es van obrir per a l'extracció de llenya i s'han anat tancant amb els anys. Es baixa a creuar el riu Pregon, i als 150 m. es gira totalment a la dreta, novament en direcció sud, prescindint d'un altre camí que sembla pujar pel fons del barranc
Tot seguit cal agafar el següent trencall que puja amb un tram encimentat i de seguida tomba un altre cop al nord, on apareixen les muralles de Tavertet
Un altre desviament a la dreta en uns 200 m. em fa dubtar: segons el track que porto, hauria de seguir-lo per pujar cap al Montdois, però no ho veig clar, hi ha massa cruilles, massa revolts i no veig que el camí estigui prou net com per poder caminar-hi (ja m'he anat trobant amb més d'una pista coberta de malesa). Mal que em sàpiga, segueixo pujant (gairebé planejant en algun tram) pel Barranc del riu Pregon...
...on esperava trobar algun trencall pel que pogués acostar-me al Montdois, però no vaig tenir aquesta sort; així que cal seguir amb la tònica anterior, amb un parell de revolts més a banda i banda i algun tram que se m'acaba fent pesat, però finalment el bosc s'acaba obrint i vaig a sortir sota el Mas de l'Aulet
Des d'aquí tinc una bona panoràmica del que -teòricament- m'espera: tota la carena de dreta a esquerra
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
Però en primer lloc haig de dirigir-me cap al Coll del Pendís, sota la Rocaplana i a la seva dreta
A partir d'aquí l'ambient canvia una mica, ja vaig trobant alguna pastura i sobretot molta alzina. Poc abans d'arribar a la carena passo pel davant d'un altre mas, el Casot, més modern i cuidat
Al Coll de l'Aulet (11,37 km. - 3h) puc veure gairebé tota la serra de Tavertet, només em falta el Puig de la Força, a l'esquerra de tot
Aquí surto a la pista que baixa de Montdois, havia pensat de pujar-hi a fer una ullada, i tot i que no es troba gaire lluny, vaig començar a preveure que se m'acabaria fent tard, com així va ser... De baixada em trobo amb els primers éssers humans de la ruta
En un quart d'hora arribo sense cap complicació al Coll del Pendís (740 m.), on creua la pista asfaltada de Rupit a Sau, que segueix el GR 2.2. Veient que em queda encara la part més dura, intento assumir que m'hauré de donar canya per acabar, i sempre i quan no m'aparegui cap imprevist, com així seria... Baixant una mica per la carretera a l'esquerra (també es pot per la dreta) es troba un corriol que continua per la carena, des d'on es pot veure l'església de Sant Joan de Fàbregues, que vam visitar amb els amics de Singles fa un any i escaig (aquí)
De seguida enllaço amb la pista que puja de la carretera per l'altra banda (més fàcil) i pujo ràpidament al Pendís, emmarcat sota la imponent mola de la Rocallarga
El camí passa per la façana principal, ara no recordo de quin any era però porta molt de temps dreta
Doncs a partir d'aquí comencen a sortir els imprevistos. A la dreta del Pendís intento trobar, sense èxit, el suposat corriol que m'hauria de pujar al Portell de Rajols per accedir al Rocallarga. Fins a tres alternatives vaig intentar; l'una perquè baixava massa, l'altra perquè m'acostava a Rupit, una altra perquè estava gairebé tancada per la malesa, no va haver-hi manera. Després he trobat informació sobre un suposat Portell del Faig (i un altre Portell del Llop, més cap a Rupit) que antigament comunicava el mas del Pendís amb el de Rajols, dalt del cingle, però la recerca del camí m'havia fet perdre prou temps i a més a més ja portava una bona kilometrada a sobre, així que vaig decidir que la conquesta de les muralles que envolten Tavertet hauria de quedar per una millor ocasió
Ara bé, al costat del camí que puja des del mas vaig descobrir casualment una curiositat, una enorme roca mig buida per sota...
...que pot servir d'aixopluc en cas de necessitat, sempre que no es desequilibri i acabi caient del tot
Doncs bé, després d'una estona donant voltes, no vaig tenir més remei que rendir-me a l'evidència: el millor era tornar a Sau per la carretereta de Rupit. Abans, però, vaig tenir temps de fer un mos al Pendís, amb bona vista del Montdois
I és que, la veritat, si el camí que havia de pujar-me s'assembla a allò... Més em valia quedar-me a baix
Vaig baixant per la monòtona carretera, sort que gairebé no té trànsit... i que es pot gaudir de bones vistes
En mitja hora des del Coll del Pendís arribo a un desviament amb el Mas de Surroca a sobre; per la dreta es pot arribar a Tavertet, visitant un parell de salts d'aigua
Deu minuts després, en un revolt tancat a la dreta, em desvio a l'esquerra per un camí que em permetrà estalviar-me uns metres d'asfalt; i al poc de deixar la carretera em trobo amb un detall ben curiós: una zona de rocall totalment erosionat, com si hi hagués caigut un munt de petits meteorits des del cel
Completament ignorant de les explicacions geològiques que podria tenir aquest fenomen, continuo la marxa sense poder evitar de desviar la mirada cap als Cingles de Tavertet
Aquí l'ambient és millor que el de la carretereta...
...especialment en arribar al Campàs, una casa que ja voldria jo per a mi...
Després cal seguir uns 300 m. per sobre de la carena fins trobar un desviament a la dreta, si seguíssim baixant arribaríem a la cua del pantà de Susqueda. En pocs minuts torno a travessar el Torrent de l'Aiguardent, que ja havia creuat unes hores abans i un centenar de metres per sota
Tot seguit, torno a la carretera i ja hi ha poca història que explicar; només les vistes sobre els cingles...
...mentre que em vaig acostant al petit nucli de masos al voltant de la Riba, amb les Guilleries al fons...
...o amb l'Agullola de Rupit per la banda del darrere, una vella coneguda
Només queda destacar la cruïlla de camins uns metres abans del final de la jornada, on s'ajunten el GR 2 i la seva variant el GR 2.2, i per on hauria d'haver arribat unes quantes hores més tard, si s'haguessin complert les meves previsions massa optimistes...
...i una trobada inesperada amb una colla de Singles a l'Hotel la Riba, tot just després de dinar
