Si ja havia estrenat l'any fent muntanya, quina millor manera per continuar-lo? El dia després de pujar pels voltants de Tona (
aquí) vaig voler canviar d'ambients i vaig baixar cap a unes serres que no conec tant com voldria, les Muntanyes de Prades. Animat per un repor recent del
Marc explicant la seva ascensió a la Punta de la Barrina, vaig localitzar ben a prop dos dels de la llista dels
100 Cims de la FEEC, el Picorandan i el Puig Pelat; a més a més, pel mig de tots tres es troba la Cova de les Gralles, una ocasió magnífica per visitar aquest tresor natural. I ja que estava per la zona, vaig acostar-me al cim que corona la Serra de la Mussara, que em vaig deixar de banda ja fa uns quants anys en els meus primers passos pel GR 7 (
aquí)
El petit poble de Capafonts es troba dalt de tot de la vall del Brugent, al cor de les muntanyes de Prades. S'hi arriba per carretera des de la Riba (entre Valls i Montblanc) o des de Prades mateix, pel Coll de Capafonts. Està envoltat de petits barrancs que baixen de les serres que l'envolten; doncs la primera part de la ruta remonta un d'aquests barrancs per ascendir dalt dels Motllats, un apèndix de la Serra de la Mussara, on se situa la Punta de la Barrina, primer dels quatre cims del dia.
Cliqueu a sobre per a ampliar-lo
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Començo la jornada fent una ullada per fora a Santa Maria de Capafonts, d'estil neoclàssic
Capafonts és el típic poble de muntanya de carrers estrets i escarpats, sense problemes de trànsit; baixo per les escales del carrer Barceloneta (homenatge al meu barri?)...
...i d'aquí surto a la carretera cap avall, per deixar-la al primer revolt tot seguint la pista que s'enfilarà pel barranc de l'Horta
Abans d'entrar-hi, una mirada al que serà l'últim objectiu del dia: el Picorandan. No destaca tant per la seva alçada sinó més aviat per la silueta, un queixal que s'eleva sobre la carena de la Serra Plana
Però això serà després, a última hora del dia. De moment, vaig deixant enrere Capafonts...
...amb els seus camps d'ametllers cobrint aquesta part de la vall del Brugent...
...i m'endinso pel barranc de l'Horta, primerament per un ample camí que s'obre pas entre la pineda
Conforme vaig pujant, deixo a la dreta algun camí que puja a la serra; però en una mica menys de mitja hora passo per un altre desviament on tornaré poc després: continuo uns 100 m. pel fons del barranc per visitar la Font de la Llúdriga
No té gaire cosa, però és un lloc bonic de veure. Torno a la cruïlla anterior i continua la pujada, ara amb una mica més d'inclinació però amb el bosc igual de bonic
Després d'una primera rampa forta d'uns 100 m. de desnivell, el corriol torna a planejar; quan s'obre el bosc, tenim una bona vista del Barranc de la Pixera...
...però sobretot, el que més crida l'atenció és la Cova de les Gralles
Novament deixo un encreuament al que més tard, ara continuo recte, gairebé planejant, fins que, ben bé al mateix llit del barranc trobo una indicació com a mínim "curiosa". No cal dir que l'equip senyalitzador va encertar-la de ple per donar la resposta adequada a la típica pregunta "Quee faaaltaaa mooooooolt???"
Els últims metres abans de la cova són bastant caòtics, es pot triar entre la llera del barranc o aquest pas una mica soterrani
I passades les últimes roques i els últims troncs d'arbres caiguts, el barranc termina a sota la immensa Cova de les Gralles
(Cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
L'acció del torrent de la Font Nova ha anat formant durant milers d'anys una mena d'amfiteatre natural tancat per una semicúpula que s'eleva uns 60 m. per sobre del terra. De qualsevol punt del sostre van caient reguerols i gotarrons, però només després d'una bona pluja es pot arribar a veure la cascada que forma el rierol i que va a caure més o menys pel mig de la cova.
Havent gaudit durant una bona estona del silenci d'aquest racó, torno enrere pel mateix camí. A l'altre vessant del barranc, entre els cingles, s'amaga també la Cova del Grèvol
Novament al camí principal, continuo en suau pujada per superar els les parets que envolten la Cova de les Gralles
Quan em trobo més o menys sobre la vertical, trenca a la dreta un nou corriol pujant cap al Pont de Goi. Ara deixaré enrere el Barranc de l'Horta, que ja queda a sota, per acostar-me al de la Font Nova
De fet, es tracta del mateix torrent que rep noms diferents abans i després de la cova. Aquí dalt també canvia el paisatge i la vegetació: el bosc gairebé desapareix i ens envolta el matoll
No deixo de pujar, encara que de forma suau. Aquí dalt la solitud és absoluta
Finalment arribo pràcticament dalt dels Motlalts, a tocar de la carena (5,05 km. - 1h50'), on es creua una antiga pista en desús que ve per la dreta de la Creu Trencada. La segueixo cap a l'esquerra, molt planera; de seguida venen un parell de cruïlles més, agafo la primera per la dreta i la següent a l'esquerra; per aquí cal parar atenció ja que hi ha tota una maranya de pistes, corriols i camins.
Mentrestant, començo a guanyar vistes sobre les muntanyes veïnes: cap enrere, la Serra de Prades pròpiament dita, coronada pel Tossal de la Baltassana
Poc després d'un gir a l'esquerra que fa la pista, tomba un corriol a la dreta, en direcció est
Aquest últim tram havia predominat el matoll, però ara el bosc tancat torna a agafar tota la seva força
En un quart d'hora, després de deixar un altre desviament a l'esquerra, s'arriba al Portell de la Cova de la Bruixa, enfocat cap a la banda oriental de la serra, de forma que s'intueixen molt bones vistes sobre el Camp de Tarragona i rodalies: la Serra de Miramar en primer terma, el Montclar al darrera i molt més lluny, gairebé desdibuixada, la silueta de Montserrat
Un cop aquí, pel corriol que surt a la dreta, en deu minutets (2h30' des de Capafonts) assoleixo la Punta de la Barrina (1.014 m.), considerada tradicionalment com el sostre comarcal de l'Alt Camp
No sé en quins criteris s'haurà fixat aquest cim com a sostre comarcal, però no ho veig gens clar, ja que amb els mapes al davant, la supera en alçada la Roca del Migdia (1.023 m.), situada als Motllats, una mica més al nord (no apareix amb aquest nom al mapa de la Piolet però sí a l'ICC), i encara més clarament la Mola de Roquerola (1.065 m.), a tocar de la Mola d'Estat i la Taula dels Quatre Batlles, i en qualsevol cas, si no m'equivoco de molt, al mateix terme municipal de Mont-ral i per tant, dins la comarca de l'Alt Camp.
(S'accepten comentaris i correccions)
Sigui o no sostre comarcal, municipal o nacional, el cert és que té unes bones vistes cap al Barranc de la Font Fresca, per on passa el GR 7, i la Serra del Pou, a l'extrem oriental de la Serra de la Mussara
Cap al nord, el Cingle de l'Abellera separa aquest barranc de l'altiplà dels Motllats
Al nord-est destaca Mont-ral situat a sobre d'un promontori; just al darrere la Serra de les Guixeres i la de Miramar, que delimiten el Camp de Tarragona. A l'altra banda del pla, el Montclar i el Montagut, a la Serra d'Ancosa, i gairebé no es veu Montserrat al fons
Després de recarregar energies, torno al Portell de la Cova de la Bruixa, on reprenc el camí pel que he arribat; ara indicat en direcció a Mont-ral i el Bosquet, baixant uns 10 minuts més o menys seguint la carena fins arribar a una pista, que per la que vaig planejant cap a la dreta. Així es veu la Punta de la Barrina des de sota
Ara ve un tram molt plàcid, sota el Cingle dels Solans
Però en uns 20 minuts s'acaba la pista, cal remuntar un corriol que puja com una mala cosa cap al Portell de l'Onclet
A mitja pujada, una mirada enrere al Barranc de la Font Fresca, el Cingle dels Solans i la Punta de la Barrina al mig...
...amb menció especial cap al poble de Mont-ral i la seva església de Sant Pere ad Vincula emmarcats sota el contorn de Montserrat
Encara cal passar per sota de les penyes
Es travessa el Portell de l'Onclet molt a prop la torrentera per tombar després a l'esquerra en pujada, en direcció a la carena...
...per resseguir aquesta, encarant ja el segon cim del dia i deixant ja enrere el Barranc de la Font Fresca
Arribo a un desviament, per on baixaré més tard; abans m'acosto al cim del Puig Pelat (1.075 m., 4h)
La veritat, es fa difícilment identificable ja que es troba en una gran plana, darrere la qual s'alça el Tossal de la Baltassana i la zona de la Mola d'Estat, cap al nord-oest
Més a ponent ja treu el cap la Serra Major del Montsant; enfront l'allargada Serra de la Mussara, recoberta d'una extensa pineda
Al sud, bona part del Prelitoral tarragoní: les serres de Colldejou i Vandellòs a l'esquerra, apuntant pel darrere el Montsià; les de Tivissa al Mig, i els Ports més llunyans a la dreta
Menció especial cap al Mont Caro, a l'altra banda de la província...
...i cap al Puig de la Torre o de la Mussara, proper objectiu
Torno enrere fins la cruilla, on s'ha de baixar per un petit grau, continuació del cingle anterior
Un cop a sota cal anar en direcció al coll ben visible enfront, que separa els vessants del Glorieta (Francolí) i del Siurana (Ebre)...
...i pujar suaument pocs metres per arribar a la pista per on creua el GR7, en el primer tram que vaig recórrer al 2004. S'ha de seguir cap al sud uns 700 m., envoltats de pins i boix per tot arreu...
...fins arribar al Coll de la Creu del Pastor Noguers (1.025 m.), on arriba el GR 65-5 per l'esquerra; entre mig surt un corriol poc definit que puja pel bosc, on alguna clariana que permet albirar l'extrem sud del Baix Camp, amb la plana d'Alforja i Vilaplana en primer terme, les serres de Puigcerver i l'Argentera al darrere i les Serres de Mestral (Vandellòs i Tivissa) més llunyanes
Contra el que em pensava, el Puig de la Mussara, o de la Torre segons l'ICC (1.055 m., 4h40') es troba pràcticament voltat d'arbres
La vista més decent, per dir-ho d'alguna manera, cap al tram central de la Costa Daurada, en concret el port de Tarragona
Així que torno per on he pujat al Coll de nosequè (tenia un nom molt llarg) i continuant pel GR 7, en uns 150 m. trobo el desviament del GR 65-5 en direcció a Prades (i Saragossa i Santiago, potser en un futur...). De moment, entre els arbres m'apareix la silueta del Cantacorbs, una mena de satèl·lit del Puig Pelat
El GR pujarà uns pocs metres per anar a buscar la carena de la Serra Plana, que uneix el Puig Pelat amb el Coll de Capafonts
Així vaig deixant enrere la Serra de la Mussara i el seu bosc
Al Coll de la Tina (1.040 m.) es desvia el camí més directe al Puig Pelat. Aquí ja entro a la Serra Plana, i tant plana que és, que gairebé no es distingeix l'últim punt clau de la jornada, el Picorandan, un granet blanc al centre una mica cap a la dreta. Al darrere, amagada sota la Serra de la Gritella, s'amaga la vila de Prades
Ara no cal més que caminar per la carena, on es van obrint les vistes del Montsant
Un camí molt agradable, envoltat de matoll i sotabosc; suposo que anys enrere algun incendi deuria arrasar la zona (segurament els de 1986 o 1994)
Un nou punt de referència és la Creu Trencada. De construcció recent, substitueix una altra d'anterior, però en alguns llocs apareix com una creu de terme (bastant evident ja que es troba a la unió dels termes de Mont-ral, la Febró i Vilaplana) i en altres sembla feta en memòria d'algú de la zona. En qualsevol cas, per la dreta es pot baixar a Capafonts, ja sigui pel Pont del Goi i el Barranc de l'Horta o per les Roques de Sant Humit. Igualment, permet s'enllaça amb el meu itinerari de pujada al final del Barranc de la Font Nova
De fet, totes aquestes muntanyes estan ben atravessades de pistes, camins i corriols. Continuo per la carena ja que encara em queda un objectiu per complir; mentrestant a la dreta es va obrint el Barranc de Llenguaeixuta (nom curiós) que també surt a Capafonts. El Picorandan es va acostant...
Però abans, cal travessar una tram aspre i sec; la pista es desvia a l'esquerra per tal d'evitar la zona més elevada de la serra, mentre que el GR continua per prop de la carena
Mentrestant, una mirada en direcció a la muntanya sagrada dels catalans... No m'hauria imaginat que s'arribés a veure des d'aquí
Uns metres abans del cim, el GR es desvia també a l'esquerra; segueixo un evident corriol carener...
...que en uns pocs metres condueix a la base del Picorandan (990 m, 6h20'.), no és més que un promontori rocallós sobre la Serra Plana...
...però vaja, té una panoràmica brutal sobre Capafonts, la Vall del Brugent, la Serra de Prades al darrere i l'altiplà dels Motllats a la dreta
Detall cap a la Serra Plana, el Barranc de Llenguaeixuta al mig, el Morral de la Devesa a sobre i el Barranc de l'Horta a l'esquerra de tot
Abans de començar el descens, una última mirada cap a la Vall de l'Ebre: les Serres de Cavalls i de Pàndols
Ara ja només queda l'última baixada a Capafonts; deixo el Picorandan enrere...
...i de seguida torno a enganxar el GR, que abandono només uns metres abans d'arribar al Coll de Capafonts, per un camí que baixa a l'esquerra a tocar del barranc
Ja no queda gaire més història: arribo a la carretera, la creuo un parell o tres de vegades...
...i a última hora del dia, en tornar a Capafonts (7h15'), m'acomiado finalment del Picorandan i de les Muntanyes de Prades, amb la promesa de tornar-hi aviat
