Al dia següent de pujar al Cabrafiga, una altra sortida facileta i apta per a tots els públics (fins i tot amb criatures) dalt de la Serra de Cardó, per on feia temps que no em passava. Des del Balneari pujarem pel Barranc de Sant Roc fins al Portell de Cardó, passant pels Martells, una mena de columnes de roca, des d'on es domina tota la vall, i tornant a Cardó pel Barranc de la Columna
Cliqueu a sobre per a ampliar-lo
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Deixem els cotxes a l'entrada de les restes del balneari; baixem uns metres per la carretera i de seguida arribem a l'ermita de Sant Elies
Aquí comencem a pujar suaument pel mig de l'espès barranc de Sant Roc
I per culpa d'aquesta frondositat, gairebé se'ns passa el trencall; en arribar a una caseta de les conduccions d'aigua, a la dreta es desvia un corriol que segueix amunt; alguna clariana permet contemplar de lluny l'ermita de Santa Agnès, a la banda oposada del barranc
Després d'un parell de revolts arribem a la Font de l'Avellaner, amb una petita esplanada
Seguim amunt entre la malesa; els camins es troben bastant perduts i a vegades cal endevinar-los
Unes escales amb molts anys d'història...
...permeten superar els murs que envolten aquest raconet encantador
Així entre roques i malesa arribem a la següent ermita, la de Sant Josep
Com totes les ermites de Cardó, mig derruïda
Al costat hi ha la font del mateix nom, amagada entre els matolls
Seguim pujant i després d'un nou revolt el camí planeja i apareix una nova font, la del Prior
En quant se'ns obren una mica els arbres podem veure la Punta de les Ortigues, que tanca el barranc pel vessant nord
I sense gaire més complicació ens arribem a l'ermita de Sant Roc...
...amb la font homònima al costat
Encara aguanten alguns xiprers al costat del poc que queda de l'ermita
Continuem amunt seguint més o menys a prop del fons del Barranc de Sant Roc, però a partir d'aquí l'entorn canvia una mica, el bosc ja no és tan tancat i ens envolta l'alzinar
Encara passarem per l'antic forn de quitrà (695 m.)
Mentre anem pujant, la Punta de les Ortigues (esq.) i els Pilonets, al centre, van quedant al darrere
Zoom cap a la Foradada, sota les Ortigues
Ens anem acostant a la carena, la pujada és suau entremig de les alzines
Però poc abans d'arribar a dalt de tot cal estar atents a un desviament a la dreta....
...per on baixem uns pocs metres fins trobar-nos amb els Martells, l'objectiu del dia
Curioses formacions geològiques en forma de columnes, i a més a més situades en un punt privilegiat...
...ja que gaudeixen d'una de les millors vistes de la Vall de Cardó, aquí enfocada cap a les Puntes de Murtero i de l'Agulla, amb els Ports al darrere
Tot i les dificultats, n'hi ha que no s'hi poden estar: la cabra tira pal monte
A sota tenim el balneari i tot el barranc de Cardó, amb les serres de Pàndols i Cavalls al fons; entremig baixa l'Ebre. L'ombra del "martell" principal (i de la cabra boja que s'hi ha pujat), reflexada sobre la paret veïna
Aprofitem per esmorzar, i després tornem al camí anterior per continuar amunt encara uns pocs metres
No trigarem en trobar-nos amb el camí del Portell de Cosp, que ja vaig recórrer amb Boireta fa uns anys (aquí). Ara seguirem per la carena a la dreta, per arribar tot seguit al punt més alt de l'excursió (825 m.), on trobem un bon mirador sobre el Xàquera (dreta), el Barranc de la Fou i el Pla del Burgar, amb la Serra de la Mar a l'altra banda; en primer terme queda la zona que per desgràcia va cremar l'any passat
Molt més lluny encara, la Serra de Llaberia, el dia anterior havíem estat molt a prop
I encara més lluny, ben bé a l'altra punta, la neu permet identificar la serralada pirinenca
Després de delectar-nos amb les vistes, continuem carena avall cap al Portell de Cardó
En aquest tram també tenim bona panoràmica de la Vall de Cardó, amb les Serres de Cavalls i Pàndols, a l'altra banda de l'Ebre
Deixem el trencall que puja al Xàquera i seguim baixant, endinsant-nos novament en la frondositat del bosc de Cardó. La Font dels Teixets s'amaga sota una bona paret
Ara davallarem pel camí habitual de pujada al Xàquera, recorrent el Barranc de la Columna
Alguns arbres agafen formes inversemblants...
En una mitja hora des de la font arribem al fons del barranc; aquí es desvia un corriol cap a l'ermita de Sant Onofre, per on vaig pujar amb Boireta la primera vegada
No és que el bosc sigui frondós, és que sembla la selva verge...
Abans de sortir a la pista de Tivenys passem per sota l'ermita de Sant Simeó Estilita, més coneguda com l'ermita de la Columna, donant així nom al barranc
Es troba en una ubicació privilegiada, dalt d'una columna rocallosa que recorda molt als martells que hem visitat abans
Sortim a la pista en uns metres, a la dreta tornem a veure la Punta de les Ortigues, a l'altra banda de la vall
I sense més història tornem al punt inicial, el Balneari de Cardó, en un lamentable estat d'abandonament total
