Els amics del grup de Senders Flix van preparar una sortida a un d'aquells cims que havia vist moltes vegades des de sota però al que mai m'acabava de decidir a pujar. Situat entre la plana de l'Hospitalet de l'Infant, davant del mar, i la Serra de Llaberia al darrere, el Puig de la Cabrafiga pot considerar-se com un afegit de la Serralada Prelitoral, tancant per llevant la petita depressió on se situa Pratdip, i separada de la Serra de Güena pel Barranc de la Dòvia. El retorn seguint de ben a prop el torrent que hi baixa va ser la guinda perfecta per a una matinal senzilla i sense cap complicació, amb unes vistes sorprenents...
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Gràcies a l'hospitalitat de Marta i Pere puc dormir a casa seva i no he d'aixecar-me a hores intempestives; a canvi, me'ls emporto per que coneguin una mica millor les seves muntanyes. A les 8h hem quedat a l'aparcament de l'entrada de Pratdip; tot i arribar puntuals, farem un volt per dins del poble buscant un lloc per esmorzar. La resta de companys marxa sense nosaltres i ja els atraparem durant la pujada.
Des del punt d'inici, baixem uns metres la carretera per trobar un corriol que s'endinsa al bosc a l'esquerra; poc després, un trencall a la dreta comença l'ascensió. Fem el primer quart d'hora envoltats pels arbres, i en quant aquests comencen a quedar a sota ja podem veure Pratdip als nostres peus, amb la serra de Llaberia al darrere
A l'altra banda, el Barranc de la Dòvia baixa cap al mar, ocult per la boirina; a la dreta el Puig del Marquès i gairebé fora de la foto, la Serra de la Güena
A partir d'aquí anirem sempre remuntant una divisòria, en direcció a la torre elèctrica en un primer moment
Poc abans d'arribar-hi deixem enrere els últims arbres; a l'esquerra s'endevina el Coll de la Llena, per on passa el GR 192; al darrere, el Camp de Tarragona, i la Talaia del Montmell molt llunyana
Conforme anem pujant, guanyem vistes sobre la Serra de Llaberia, a la dreta el Mont-redon i el Cavall Bernat
Ens anem acostant a la carena principal, on s'ajunta la que anem seguint amb les Crestes de Cal Perdut, que ens cauen a la dreta
Ja només ens falten uns metres per arribar-hi, primer cal superar un petit grau sense cap misteri
Superat aquest primer graó, noves vistes sobre el Barranc de la Dòvia, la Güena a la dreta, el Puig del Marquès més al centre i la Serra de Vandellòs al darrere
(Cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
Però encara no estem dalt de tot, ens falta un petit obstacle
El Pas del Gos, gairebé no cal ni posar les mans
Ara sí que tenim el nostre objectiu a la vista; i també (amb l'ajuda del zoom) els nostres companys, als que atraparem dalt del cim
Només cal seguir per la carena, que no té cap complicació
Al fons ja divisem la línia de la costa i les urbanitzacions que l'envolten; un grup de muntanyeres més experimentades que nosaltres gaudeix de les vistes
Sense més història retrobem la colla al Puig de Cabrafiga (615 m.), sostre del dia
Per una banda, el mar: el Cap de Salou a l'esquerra, Cambrils, un munt d'urbanitzacions, parcs temàtics, legions de guiris i de platges, l'Hospitalet de l'Infant i les Serres de Mestral amb el Molló Puntaire a la dreta de tot
I per l'altra la muntanya: des del Mont Caro a l'esquerra, molt llunyà, passant per la Serra de Tivissa més a prop, Serres de Santa Marina i Montalt al darrere, i enfront la de Llaberia; més cap a la dreta, la Mola de Colldejou, Serra d'Escornalbou i de l'Argentera, etc.
Zoom sobre el Caro i la Serra de Cardó just al davant
Enfront nostre, el Mont-redon, la Miranda de Llaberia (amb la bola del radar) i el Cavall Bernat a la dreta. Va ser aquí dalt quan em vaig decidir a realitzar una animalada que tenia en ment des de feia molts anys i que trigaríem un parell de mesos en organitzar-la (aquí)
Un ràpid esmorzar i baixem pel cantó mar, en direcció al Coll de la Fita de la Partió, que es veu a l'esquerra
En una estona arribarem al fons del Barranc de la Cova d'en Bargalló, en el punt on s'ajunta amb el de la Dòvia
Però farem una mica de volta per arribar-hi; passem el coll i continuem pel vessant marítim de la carena
Ens trobem amb l'entrada d'un petit avenc
I de seguida el Coll dels Meners, on encarem l'últim tram de pujada...
...per assolirel Puig de les Mugues (478 m.), segon i últim cim del dia, només la Marta vol sortir a la foto, la resta ja estan baixant. No hem trigat ni tres quarts des del Cabrafiga
Novament bones vistes, si no millors que les anteriors, cap al mar...
...i cap a la muntanya, ara amb el Cabrafiga ocultant la Serra de Llaberia
Seguim carena avall, fins trobar segurament el pas més "difícil" (per dir-ho d'alguna manera) del dia, un nou grau que s'agafa de baixada, però amb una certa exposició per l'estimball que hi ha al cantó dret
Ara que per a alguns, això no és res...La cabra tira pal monte, i quan veuen una cresta no hi ha qui els pari
No tothom ens vam veure amb cor per seguir. Jo al menys, la veritat, fa temps que no camino per les altures. Encara que es perd el corriol, baixem per la falda esquerra tot intentant seguir les traces
Fins que no podem evitar el que era inevitable, jo per aquí, tú per allà, aquells per allà dalt...
I és que quan no ho veig clar prefereixo seguir el track que porto a sobre; al menys em garanteix que algú ha passat per allà abans que jo. A més a més, el "camí" que hi ha marcat al mapa de Piolet coincideix bastant; però cal tenir molta imaginació per trobar-lo. Amb el GPS a la mà i gairebé sense deixar de mirar-lo, vaig baixant cap a un coll a l'esquerra...
...i ja que hi he arribat, no em costa ni un minut apropar-me...
...al que queda del Castellet de les Mugues, dos murs de pedra i poca cosa més
Això si, ja sabien on els ficaven, els castells... Des d'aquí es podia veure els pirates de mitja Mediterrània
Torno al collet anterior, on ara sí que segueixo un bon corriol; en pocs minuts em trobo la resta del grup, que han anat baixant des d'allà dalt cada un més o menys per on ha pogut
Tornem a ficar-nos al bosc en direcció al Barranc de la Dòvia
Per arribar-hi hem de passar l'últim grau del dia, el de les Mugues
Sense cap complicació, com la resta, permet baixar de cop uns quants metres
Tornem a planejar mentre passem per sota de la cresta de les Mugues, que alguns han recorregut
I després d'una davallada per entre els arbres, arribem ara sí al fons del barranc de la Cova d'en Bargalló, el Coll de la Fita de la Partió queda allà dalt de tot
Aquí passem per sota la carretera de Pratdip...
...i arribem de seguida al Barranc de la Dòvia, que recull les aigües de bona part de la Serra de Llaberia. No m'imaginava que baixés tan carregat
El remuntem per un corriol, en principi pel marge dret (en el sentit de la pujada)
El Puig i la cresta de les Mugues ja queden llunyans
Tot i que aquest barranc s'ha aprofitat durant anys per fer electricitat o per moure molins, encara manté algun racó deliciós, com el Salt de la Savinosa
Vist des de dalt
Seguim pel corriol, que de seguida canvia de vessant; abans, però, passem pel costat d'una granja...
...i ja de l'altra banda, veiem les restes del Molí d'en Xanca...
...que va construir una curiosa canalització per a abastir-se d'aigua
En tot moment tenim la carretera sobre els nostres caps. No triguem en albirar les Crestes de Cal Perdut, ara des de sota...
...i ja en poca estona tornem al punt d'origen, on celebrarem l'èxit de l'expedició com manen els cànons
