Per fi vaig tenir l'oportunitat de conèixer de primera mà un d'aquells llocs mítics del Pirineu; no tant pels cims que vam ascendir (que també... no cada dia es pugen dos tresmils), ni per la dificultat de l'itinerari o el desnivell, sino per la de vegades que n'havia sentit a parlar o que l'havia vist en fotografies o reportatges. L'entorn ja és prou atractiu per sí mateix, i encara que havia passat molt a prop només uns dies abans pel GR 11 (coincidint fins i tot durant uns metres amb el camí de baixada), el sol fet de poder travessar el "Paso del Caballo" entre els pics de Culebres i de Ballibierna ja justificava tota l'ascensió... I això que vam estar a punt de fer-nos enrere a mitja pujada...
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Després de recollir el Joan a Tàrrega i l'Eulogio a Alfarràs, arribem a l'aparcament de la presa de Llauset a última hora de la tarda; ells encara van tenir temps per muntar la tenda i jo per arreglar-me la meva "Kangoo Suite"
Un altre lloc gairebé tan famós com el Pas del Cavall és el túnel per on s'arriba a l'embassament; potser no tan bonic com el del Cadí, de fet sembla l'entrada a Mordor... Però al menys no cobren peatge
I entre que sopem i anem a dormir, gairebé no apartem els ulls de la mateixa imatge, ja sigui amb l'última llum del dia...
...o pràcticament de nit...
...o encara a primera hora de la matinada, la veritat és que la mola del Ballibierna sobre l'estany de Llauset és espectacular
Comencem a caminar quan els primers raigs de sol escalfen els cims més alts; travessem el túnel de sortida de l'aparcament (2.215 m.) i de seguida trobem el corriol que ressegueix uns metres per sobre la riba nord de l'estany...
...des d'on ja tenim una visió de la pujada que ens espera
Anem deixant enrere l'embassament...
...mentre que per sobre apareix el Barranc de Botornas, per on tornarem en unes hores
Un cop a la cua del pantà, seguim amunt el barranc, passant la cruïlla que puja a la dreta cap a Botornás i el Cap de Llauset
En tot moment tenim a la vista el coll cap a on ens dirigim
I els núvols alts que teníem a sobre des de la sortida van estar a punt de fer-nos donar la volta... Un petit xàfec quan començàvem a remuntar el barranc, amb una predicció no gaire clara, va fer que la idea de la retirada ens vingués al cap per una estona, ja que afrontar l'última grimpada i el Pas del Cavall amb la roca mullada no era precisament l'opció més prudent... Finalment, animats per dos nois que havien sortit molt abans que nosaltres, vam decidir arribar-nos fins al coll i un cop allà ja veuríem el què
I la decisió va ser bona, perquè el ruixat no va durar ni deu minuts i els núvols es van anar diluint, sense desaparèixer del tot. Passem a l'altra banda del barranc i seguim pujant, flanquejant la falda de la Serra de Llauset
L'últim tram és el més dur
Finalment arribem a la Collada de Llauset (2.865 m.) en dues hores i mitja molt relaxades, aquí deixem enrere el barranc que acabem de remuntar...
...i se'ns obre una panoràmica molt diferent, gairebé desèrtica, de la Sierra Negra, amb la Tuca de Castanesa al mig i el massís del Posets al darrera; més lluny, tirant cap a l'esquerra, treu el nas el Cotiella
Cliqueu sobre les panos per a ampliar-les
Passem el coll i canviem de vessant, a sobre el Pic i la Serra de Llauset
En un principi anem flanquejant amb vistes al vessant de Ballibierna, però això s'acabarà ràpid...
...perquè de seguida arriba la primera xemeneia. No té res d'especial, de fet l'Eulogio va seguir pel corriol que dóna la volta per evitar-la i li va semblar més exposat que aquesta curta trepada
Un cop a dalt, no caldrà posar les mans però la cosa puja de mala manera. El tema és que el nostre objectiu es comença a veure a l'esquerra, mentre que nosaltres pugem pel corriol a la dreta. Un home que vam trobar al coll va agafar la via directa, però se'l veia millor equipat i sobretot més preparat físicament
Mentrestant, entre un respir i un altre, ens postrem quan sa majestat l'Aneto es digna ensenyar la seva corona
I no puc evitar de desviar la mirada cap a la vall que vaig recórrer de punta a punta deu dies enrere
Així mig caminant mig trepant, assolim l'últim coll entre la Roca Blanca i la cresta cimera, ja a la cota 3000, on se'ns obre tot l'espectacle final: a l'esquerra el Culebres, a la dreta, Ballibierna; i al mig, el Paso del Caballo. No sembla res de l'altre món, només una placa de roca, un tram de marmolera...
...però no cal avançar esdeveniments; veient diferents possibilitats per trepar, optem per no complicar-nos la vida i anar per on assenyalen les fites: baixar uns metres per seguir una terrassa a la nostra esquerra...
...i encarar la segona xemeneia. No cal menjar-se el cap si per aquí o per allà, si per l'esquerra o per la dreta... Cadascú per on ho vegi millor, i prou
És la millor forma per sortir a la carena, i avançant només uns metres ja estem al cim de la Tuca de Culebres (3.055 m.)
Un espectacle visual cap a tot arreu: destaca principalment el massís de la Maladeta o de l'Aneto, on es concentren bona part dels tresmils pirinencs
+Macizo+de+la+Maladeta+desde+Culebres.jpg)
A ponent, la segona alçada de la serralada, el Posets, també envoltat dels seus satèl·lits. I a sota la vall de Ballibierna, ara la puc veure des de dalt i no des de dins com fa deu dies
+Posets+i+Ballibierna+desde+Culebres.jpg)
En direcció sud, altres muntanyes no tan conegudes però igualment encisadores: Serra de Llauset a la dreta en primer terme; la vall de Castanesa al darrere, Tuca de Gallinero al centre i Turbón al fons, i el massís del Cotiella a la dreta
+Serra+de+Llauset,+Castanesa+y+Gallinero+desde+Culebres.jpg)
Però ja tindrem temps per gaudir de les vistes, perquè ara sí que hem d'anar cap al punt clau: el Paso del Caballo
Una afilada aresta d'uns 40 m. de llargada, una caiguda d'uns 20 o 30 m. a la dreta, per on hi ha una via alternativa, i a l'esquerra de 200 o 300 m., ben bé fins al fons del barranc de Ballibierna
Tinc l'honor de ser el primer del grup en travessar-la, així que no estaré per treure moltes fotos; són de l'Eulogio i el Joan. Tot i que hi ha l'opció de caminar per sobre del fil, prefereixo, com el seu nom indica, passar-hi a cavall
Els primers metres es poden fer de quatre grapes. En començar a "reptar" hi ha una espècie de punta arrodonida que es clava als c..., un petit inconvenient afegit
A mí em va ser més fàcil d'empènyer-me amb una ma al davant i una altra darrera; altres passaran amb les dues mans al davant, per a gustos els colors... Allà estic en el tram de "baixada" i a punt de tornar a posar els peus a terra
L'últim tram es pot fer caminant sobre una petita repisa que hi ha a la dreta, a sota. El pitjor ja ha passat
Primer tram pla, segon tram arrodonit i baixada, i el tercer més normalet. Joan ficant-se l'uniforme de treball
El mateix, des de l'altra punta. Comença amb els primers metres i...
...no hi veu clar, li agafen rampes a les cames, o pel que sigui... Davant de qualsevol dubte, que no es veu clar, que no sé si podré, el que sigui... Sobretot, no fer tonteries: no costa res fer marxa enrere i voltar per la dreta (vesant de Llauset). Per si ha pogut quedar algun tipus de dubte, l'Eulogio la resoldrà amb el seu mestratge de progressió en crestes:
El Joan en canvi no ho va veure clar, va tornar uns metres enrere per seguir la traça de corriol (amb fites) que evita l'aresta per la dreta
Així es veia l'Eulogio fent l'indi des de l'altra banda. Encara haurà de baixar per anar a trobar l'entrada de la xemeneia que surt gairebé des de la cantonada inferior dreta
Jo em vaig avançar una mica, mentre que l'Eulogio es va quedar a intentar guiar el Joan des de l'alçada
Allà apareix, a punt d'encarar la xemeneia
Què, com ha anat per allà baix?
Un cop ens tornem a trobar els tres en terra ferma, només ens queda un passeig per poder celebrar el Pas del Cavall i el segon cim del dia, la Tuca de Ballibierna o Vallhiverna (3.065 m.)
Aquí es veu el curt tram que separa el cim del Pas del Cavall; al darrere d'aquest, el Culebres, i més al mig, la Roca Blanca i el coll per on hem començat a trepar cap a la cresta. A la dreta, el Pic de Llauset; més enrere, al mig, el Gallinero, amb el massís del Cotiella a la dreta i el Turbón a l'esquerra
Mirant més cap al sud: la Vall de Castanesa darrere i la Serra de Llauset en primer terme; per sota d'aquesta, al davant, puja el barranc que hem remuntat
L'aresta s'eixampla un cop superat el Pas del Cavall, però tampoc és per tirar coets. A l'esquerra el Massís de la Maladeta, amb l'Aneto, la cresta Salenques - Tempestades, els Russells, etc.
Continuem per la cresta, que comença a perdre alçada, primer suaument. En quant comença a girar cap a la dreta se'ns obre al davant la vall de Botornàs, per on baixarem cap als estanys del mig; l'últim que es veu és el Cap de Llauset, i a sobre el Coll dels Estanyets, per allà vaig passar cap a Angliós fa uns dies...
...i per allà vaig passar de Ballibierna a Llauset, no s'acaba de veure la collada per ben poc, sota el Cap de Llauset; si que apareix un tros de l'Ibon Alto, a sota de l'Aneto
Finalment deixem l'aresta i anem baixant, ara de valent, més o menys seguint les fites, tot i que a vegades es fa difícil, o n'hi han vàries en direccions oposades i no saps cap a on tirar
Tant és així que en una d'aquestes vaig considerar procedent complicar-me l'existència; quan el pendent es va començar a suavitzar, les traces de sender van desaparèixer i en veure unes fites (qui les hagi posat allà, que s'ho faci mirar...), vaig voler seguir un petit barranc que anava directe cap al llac. Però al final la meva opció resultava més complicada del que semblava en un principi, vaig veure que no podia seguir per on volia i vaig haver de tornar per on ells havien baixat més còmodament. Així que cal anar una mica a l'esquerra seguint el que sembla la carena d'un petit turonet, en comptes de baixar directe cap a l'estany.
En tres paraules: per aquí no. Més a l'esquerra
Res que no es pugui arreglar donant una mica de volta i fent esperar els companys, que així també descansen... Quan ja m'acosto al camí correcte, una mirada a dalt cap a la Tuqueta dels Muyidós, a la cresta entre el coll i el cim de Ballibierna
Vist des d´una altra banda: evidentment, no es pot baixar per la coma de la dreta (per on hi ha la placa de neu) cap a l'estany. Segurament podia donar-li la volta per l'esquerra (dreta en el sentit de la baixada), però hauria hagut de canviar de vessant i ja ens hauríem retardat massa
Tornem-hi doncs, que no ha estat res... Ens acostem al següent estany de Coma Arnau, al darrere ja s'intueix el Barranc de Botornás
Però això no para de baixar... i el terreny no és precisament còmode, que diguem
Ja passem pel costat de l'últim ibón de la Coma Arnau, de seguida ens trobarem amb el GR 11 que vé de la Collada de Ballibierna
Així que repetiré uns 400 m. de l'etapa entre el refugi Ballibierna i el de Conangles; però ara, en arribar al desguàs de l'estany de Cap de Llauset, cal encarar el Barranc de Botornás. De fet es tracta de la variant del GR que baixa cap a Llauset i el poble d'Aneto
Amb un terreny més amable i ja sense cap complicació, en 20 minuts arribem a tocar de l'ibon de Botornás...
...mentre veiem el barranc que acabem de deixar enrere
L'estany es troba encaixat al nord de la cresta de Rocas Blancas, que baixa del cim de Ballibierna, rera el pic de Botornás
I ja de mica en mica ens acostem al barranc pel que hem pujat al matí
Però abans, una ullada a la cabana de Botornás, refugi lliure. No hi vam entrar així que no sé en quin estat es troba
Ara ja tenim a tocar l'embassament de Llauset...
...i per tant de seguida trobem la cruilla on unes hores abans començàvem la nostra ascensió
Només hem de refer la primera part del camí en sentit invers, flanquejant uns metres per sobre de l'estany...
...per arribar al final de la pista, travessant l'últim túnel...
...i tornar a gaudir d'aquest paisatge tantes vegades repetit però que, al menys a mi, no em cansa, tot el contrari...
