Ja fa temps que m'he declarat un addicte dels Ports, no feia ni un més que vam organitzar la KDD del grup de Camins i Senders que ja m'estava tornant a liar... Gràcies a Marta i Pere que em van acollir a casa seva, vaig poder plantar-me a les 8 del matí a Horta de Sant Joan, on m'estaven esperant els "liants" d'aquesta nova trobada a través del facebook
Aquesta vegada l'objectiu és la Punta de l'Aigua; per no pujar i baixar pel mateix lloc farem com una mena de "vuit doble" per anar a conèixer una de les meravelles del massís, el salt del Ventador, pels seus dos vessants. L'altra cara de la moneda és que també haurem de travessar part de la zona devastada pel tràgic incendi de juliol de 2009
Aquesta vegada l'objectiu és la Punta de l'Aigua; per no pujar i baixar pel mateix lloc farem com una mena de "vuit doble" per anar a conèixer una de les meravelles del massís, el salt del Ventador, pels seus dos vessants. L'altra cara de la moneda és que també haurem de travessar part de la zona devastada pel tràgic incendi de juliol de 2009
Cliqueu-hi a sobre per a ampliar-lo
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Des de la Farinera d'Horta, en comptes de pujar per la carretera de la Franqueta, baixem per una altra pista sense asfaltar per anar a creuar el Canaletes; 1 km. després del riu, girem a la dreta per una pista més planera fins que trobem el Mas del Fandos, a tocar del Barranc dels Cubars, on deixem els cotxes.
De seguida deixem la pista del Mas de Fandos i comencem a pujar combinant corriol i pista, oliveres i pineda... i per desgràcia molta terra cremada que intentaré evitar, en la mesura del possible. Al fons, la Mola dels Atans ens amaga el nostre objectiu principal
I és que, per una vegada, no tot serà fer cim en aquesta sortida... Continuem ben a prop de la carena fins arribar a una cruïlla on, sota les Roques de Benet, intuïm un barranc molt tancat
Deixem per una estona el camí que puja per anar cap al riu, més guiats per l'instint que una altra cosa, ja que en comptes de buscar un corriol més evident a la dreta vam començar a baixar directament per la roca, cap a la base de la paret...Ens vam complicar la vida una mica, però el resultat no va decebre en absolut
I una vegada a l'entrada del Ventador...
...l'espectacle continua, el barranc es tanca i hem de passar pel tall que ha anat cavant el riu durant milions d'anys
...a vegades baixant el cap i fent pràctiques de contorsionisme; fins i tot apareix alguna bèstia no autòctona de la zona...
(foto de Joan)
...fins que ja no podem avançar més i ens quedem gaudint d'una altra meravella natural dels Ports, el Salt del Ventador. Venien ganes de fer un banyet, potser si no fossim a primera hora d'un fred matí de desembre...
(cliqueu a sobre de les panos per a ampliar-les)
Aquest és el punt on s'inicia el descens del Barranc del Riu Canaletes; es tracta d'una activitat reglada en el Parc Natural dels Ports, i per tant és necessària autorització. De fet, no es permet de començar el descens des de la part alta, dalt del salt, on no es pot arribar directament des d'aquí baix sino donant una bona volta. Nosaltres ens ho deixarem per al final i descobrirem l'altra cara del Ventador hores més tard, quan baixem de la Punta de l'Aigua.
De moment, trobem ara sí la traça de corriol (per on hauríem d'haver baixat) que ens torna al camí principal; a partir d'ara seguirem la carena de ben a prop, tot gaudint de bones vistes sobre la Terra Alta...
...sobre el barranc del Canaletes, la zona on més va afectar l'incendi, i la Muntanya de Santa Bàrbara al darrere...
...i fins i tot sobre una filera de cims nevats a l'altre extrem del país
A sobre nostre tenim el cim secundari de les Roques Cambretes, encara que veient el personal que s'hi congrega, millor no acostar-nos gaire
De seguida assolim el Coll de l'Ereta, cap a la dreta trobem el camí pel que tornarem a la tarda i per on es pot arribar a la part superior del Ventador. Ara ja comencem a veure la Punta de l'Aigua com la proa d'un vaixell (o la popa, no m'aclaro mai) més o menys al centre de la imatge
Des del Coll tenim una curta pujada fins al Pas de la Mala Dona, on haurem de posar les mans en més d'una ocasió
El Coll de l'Ereta des del Pas de la Mala Dona; fins ara havíem caminat per una zona més o menys accessible, on els arbres cremats a l'incendi van ser tallats i retirats
A partir d'aquí travessarem la part més trista i tenebrosa, mentre flanquejem la Moleta
No és una zona gaire extensa, però al menys a mi se'm va caure l'ànima als peus. Menys mal que no triguem gaire en arribar a la carena, on afortunadament les flames es van aturar, i on també ens aturem nosaltres a fer el primer repostatge. Ara la Punta de l'Aigua es veu molt més clara, al mig
Des d'aquí també trobem una bona panoràmica de les muntanyes dels Ports: al mig, la Moleta de les Canals, a la dreta les Puntes de l'Ereta i dels Ganxos. Farem part del descens per sobre de la primera faixa que es veu més a baix, darrera els arbres
Després d'omplir el dipòsit continuem molt a prop de la carena. Trobarem un primer desviament a la dreta cap als 820 m. d'alçada, on apareixen les marques de la travessa dels Estels del Sud, que serà el sender per on després baixarem cap al Mas de Fandos i el Barranc del Magre; uns 400 m. després, i al costat del Mas de les Creuetes de l'Hortalà, un altre trencall ens porta, també per la dreta, al camí que seguirem per baixar de la Punta de l'Aigua, que ja tenim cada vegada més a prop... tot i que s'hi va ficar una branqueta de pi al mig
A l'altra banda del barranc, els impressionants tallats de la Mola dels Atans també inviten a una visita...
...però no ens podrem entretenir més del necessari; ja tenim a la vista el Coll de la Gilaberta, que separa la Mola dels Atans, fora de la foto a l'esquerra, de la Punta de l'Aigua
En deixar enrere el Pou de les Creuetes de Lloà, encetem l'últim tram de pujada fins al coll (945 m.), que també separa el Barranc dels Cubars, que hem anat sobrevolant en la pujada i que ara deixem enrere, amb les imponents Roques de Benet com a punt de referència...
...del Barranc de l'Escudelleta, a la vessant de Paüls, cap a on baixa la travessa dels Estels del Sud; la Vall de l'Ebre i la Serra de Cardó al darrere
Doncs aquí la tenim, només queda l'últim esforç... Tot i que per aquesta banda sembla inassolible
Només cal vorejar la primera paret de roques per la dreta i després pujar pel dret cap a l'esquerra
Punta de l'Aigua (1.093 m.), després de tres hores i tres quarts de pujada
Com gairebé sempre que he pujat per aquí, l'estat del cel no és el millor per gaudir de les meravelloses vistes (però al menys no fa vent): la Mola d'Atans, amb les Roques de Benet gairebé amagades a l'esquerra
Barranc de l'Escudelleta, coronat per la Mola Grossa; al darrere la Vall de l'Ebre i gairebé amagada per la boirina, la Serra de Cardó
Barranc de Paüls, amb els cims del Montaspre darrere: la Coscollosa a l'esquerra, Tossal del Mig al centre i la Mola Carrascosa a la dreta
Molt difuminat, s'arriba a veure el Delta de l'Ebre i el mar, al fons
I un mar de muntanyes que sembla que no s'acabi: els Ports
Després d'una ràpida visita al cim secundari per una afilada cresta, ens posem novament en marxa. Comencem a baixar entre els arbres, al peu de la paret a on vé a caure la cresta; allà dalt queda...
Voregem la Punta de l'Aigua primer per l'oest i després pel sud, fins arribar a una trepada que ens farà tornar a guanyar la carena
I ja deixem enrere la mole rocallosa de la Punta de l'Aigua
La part més alta és molt pelada, no m'estranya, amb la ventolera que acostuma a caure. Continuem per la carena, passarem breument al vessant oriental fins arribar al Coll de l'Avenc, al darrere de la primera punta
A partir d'aquí ja deixem la divisòria i perdem uns metres envoltats pels arbres; encara farem una aturadeta junt al Pou del Vacarissal mentre esperem a Joan, que ha perdut el polar... Em recorda a no sé quí...
Un cop recuperats el polar, Turronero i Turronereta que l'ha acompanyat, creuem la torrentera i remuntem uns metres cap a l'oest, per trobar el pas per on retallarem la Faixa de Mossèn Pere; la Punta de l'Aigua ja ens observa des de l'alçada
També la Mola d'Atans, que ara queda a l'altra banda del barranc
Tornem a baixar i retrobem el camí de pujada al Mas de les Creuetes de Lloà, completant així el primer bucle. Ara tornem a tenir al davant les Roques de Benet, amb la Serra d'en Cardona a la dreta i el Coll de la Terra al mig; al darrere, les Gronses
Continuem uns 400 m. fins arribar al següent desviament, on tombarem a l'esquerra, seguint els Estels del Sud, per acostar-nos al Mas de Fandos, passant primer pel Mas del Capellà, tots dos en runes. Aquí parem gaudir de la tranquil·litat d'aquests paratges, de les vistes cap a l'Estret de la Canaleta i de la truita de carxofa de Turronero...
Amb els estomacs degudament recuperats, continuem barranc avall seguint els estels blaus. De seguida arribem a l'Estret del Botet, que per sort baixa bastant sec; un corriol a l'esquerra permet vorejar-lo en cas de crescuda
Ja han perdut un altre euro? Ui no... són les restes d'una antiga carbonera
Poc abans d'arribar al Coll de la Barca, el camí dels Estels del Sud es desvía a l'esquerra per remuntar cap al Coll de la Terra, en direcció a Besseit; en aquest coll deixem enrere la Vall del Magre...
...per a acostar-nos a una altra vall que ja coneixem, coronada per les Roques de Benet
Encara haurem de continuar pujant uns 400 m. en direcció al Coll de l'Ereta, enfront ja veiem el camí per on hem pujat unes hores abans
No triguem gaire en trobar un corriol a ma esquerra entre els arbres, que aviat es confon amb el curs d'un barranc...
...i que de seguida ens porta novament al Ventador, uns pocs metres a sobre d'on hem estat aquest matí
El mateix salt del Ventador, des de la part superior. És evident que l'única forma d'arribar a la part inferior sense mullar-se, és donant la volta pel Coll de l'Ereta, tot i que només hi ha uns metres de diferència. Només recordar que està prohibit el rapel des d'aquí dalt
(foto de Josep Lluís)
Des de dalt el tall que ha fet el riu a la roca encara és més impressionant
No ens podem distreure gaire, ja que ens queda poca estona de llum. Tornem al camí principal, tornem a la zona cremada i tornem cap al Coll de l'Ereta
De nou sota el Pas de la Mala Dona, ara ja baixarem pel mateix camí de pujada
I ja a les últimes hores del dia, el sol va tenyint de malva les parets de la Punta de l'Aigua i la Mola d'Atans
No ens sobrarà gaire llum, tornem als cotxes quan el dia ja termina...
