Estadisticas web

La Pobla de Claramunt - Igualada - Tossa de Montbui

Uns mesos enrere vaig acabar la primera etapa del GR 172 (aquí) al nucli vell de Santa Margarida de Montbui; per continuar-lo em quedava o bé una opció molt curta, uns 10 km. fins la Pobla de Claramunt, o bé una massa llarga, més de 35 km. fins al Monestir de Montserrat.

Per solucionar-ho vaig inventar aquesta circular que es pot dividir en quatre parts: primer, la pujada al Castell de Claramunt i posterior descens; després ve un llarg tram vora la llera del riu Anoia, de Vilanova del Camí cap a Igualada i el nucli nou de Santa Margarida; un tercer seria l'ascens a la Tossa de Montbui i baixada al nucli antic de l'anterior població; i des d'aquí la tornada a la Pobla seguint el traçat del GR, que deixaré per una entrada següent (que serà molt curta), reservant aquesta per a la primera part, que és més de collita pròpia

Track i més dades a Wikiloc


Deixo el cotxe en un aparcament situat a la Colònia Vallès, a l'entrada de la Pobla de Claramunt, venint d'Igualada, i començo a pujar per una pista deixant enrere el polígon



En arribar al segon revolt m'enfilo a l'esquerra per un corriol que al principi, entre camps, costa una mica de seguir; ràpidament m'acosto al bosc, on la traça és més clara, i aquí ja veig molt proper el primer objectiu del dia



Ja he deixat a sota el barranc de l'Anoia, amb el barri de Can Galan a l'altra banda i les modestes elevacions que enllacen el Prelitoral Central amb el Massís de Montserrat, cap a on es dirigeix el GR 172



No trigo ni tant sols un quart d'hora i ja estic en un collet al peu del castell. Massa d'hora, ja que encara no el podia visitar. De totes maneres tampoc anava sobrat de temps, llàstima...



A l'altra banda, la vall del Torrent de les Garrigues, per on tornaré en unes hores, i la Serra d'Orpinell al fons, una de les que formen el Prelitoral Central



Dono la volta al peu de la Torre de l'Homenatge...



...per acostar-me a l'entrada principal; em sembla que serà el màxim que podré veure



Torno doncs al collet anterior mentre intento endevinar el traçat del GR per on tornaré, cap a la dreta, entre camps i boscos. Al fons, les muntanyes de la Serra de Miralles, ja visitades en l'etapa anterior



I de l'altre costat, s'intueix ja el següent tram pel costat de la capital de l'Anoia i els seus satèl·lits: Vilanova del Camí i Santa Margarida de Montbui



Així que de moment m'acomiado del castell, per tornar-hi ben a prop a la tarda...



...i baixant per pista, en no gaire estona torno al pla. L'àrea d'Igualada, cada cop més a prop



Ara per camp, ara per bosc...



...de seguida sóc a tocar del riu que dóna nom a la comarca



En arribar a la depuradora el creuo per un pont asfaltat, de seguida aniré cap al Molí dels Moletons



El carrer es dirigeix cap al polígon industrial de Vilanova, només travessar l'Anoia tombo a l'esquerra i passo pel davant de la Torre del Solsona, al costat del molí, on es troba una font



Sortint d'aquest espai torno a anar cap a l'esquerra passant per una zona d'horts amb les seves barraques, quedant el riu al darrere d'aquests. En un quart d'hora, després de passar sota el pont de la C-37, trobo la resclosa on comença el Passeig Fluvial de Vilanova del Camí



A partir d'aquí el passeig està bastant concorregut; aquest semblen no assabentar-se



Un diumenge ben entrat el matí, sembla que ambdues poblacions hagin sortit senceres a passejar pel costat del riu; en algun tram està molt ple, així que quan puc me'n vaig a l'altra banda



Una mirada enrere cap a Vilanova i el Pujol de la Guàrdia, que oculta el Castell de Claramunt



Per l'esquerra s'ajunta, gairebé imperceptible, el Torrent de Garrigosa, que recull les aigües de la petita vall on es troba el nucli antic de Santa Margarida; una mica més endavant, la Riera d'Òdena per la dreta, forma un barranc més pronunciat que separa Vilanova d'Igualada. En aquest punt torno a la riba dreta en el sentit de la marxa i començo a albirar el següent punt de referència del dia, la Tossa de Montbui



En deu minuts més, quan el passeig s'incorpora a un carrer d'Igualada, torno a canviar de costat; aquesta zona sembla més tranquila



Faig un últim creuament cap al costat d'Igualada i finalment, arribant al Pont Petit de la Palanca, passo definitivament a la banda de Santa Margarida. La capital comarcal ja queda enrere, i em disposo a atacar la tercera part de la ruta



Però primer he de sortir de Santa Margarida, aniré canviant de carrers per anar a buscar la Plaça de Vista Alegre, a continuació del Pont Gran



Seguint cap a l'oest per aquesta plaça arribo a una pista de terra on m'allunyo per fi de l'àrea urbana. Montserrat alça el cap a l'horitzó



Però a partir d'ara serà una altra muntanya, molt més modesta, la que prendrà el protagonisme...



...tot i que de moment el terreny continua essent ben pla



De mica en mica i gairebé sense notar-ho, la pista va agafant alçada; rere els camps ja puc veure el nucli antic de Santa Margarida, també als peus de la Tossa i amb la Serra de Collbàs pel darrere; el GR 172 hi passa entremig



Mirant a ponent, un petit turó delata la situació d'Argençola, tocant la Segarra



I cap al nord, l'alta conca de l'Anoia, amb la Serra de Rubió a la dreta



El bosc va guanyant terreny als sembrats, i ja estic gairebé al peu de la Tossa



S'ha de deixar una primera desviació a l'esquerra, poc després d'una línia elèctrica, i pujar pel segon trencall, que passa pel costat dels últims camps i creua una pista asfaltada abans d'enfilar-se



El camí s'estreta i entra ara sí en un bosc ben espès



Però no dura gaire ja que en menys d'un quart d'hora torna a sortir a a la pista, molt a prop del collet on enllaça amb la carretera que puja des del nucli antic de Santa Margarida



Des d'aquí, la Tossa de Montbui ja és a tocar. Donada la seva posició privilegiada sobre la Conca d'Òdena i bona part del Prelitoral Central, el cim es troba ocupat per vàries edificacions antigues, destacant per sobre de totes l'església de Santa Maria



Originària del s. X, i reformada al s. XI, va romandre activa fins al 1628, quan la parròquia es va traslladar a Santa Margarida, quedant llavors com a ermita. Va ser restaurada cap a la dècada dels 60 del segle passat



L'interior, format per tres naus cobertes amb volta de canó






Formava part d'un conjunt defensiu més extens, que comprenia tot el cim de la muntanya i s'alineava amb les fortificacions existents a les serres de Queralt i de Miralles, la línia fronterera de la Marca Hispànica. Avui només en queda, a banda de l'ermita, una de les torres, que allotja una col·lecció d'eines de camp...



...i l'edifici de l'entrada on hi ha un bar i serveis d'informació



Destaquen les vistes, sobretot cap a Montserrat, la Serra de la Monja i el Castell de Claramunt més a prop a la dreta



També cap a la vall de l'Anoia, la Serra de l'Aragall a la dreta i Collserola al fons



Cap al nord-oest es difumina el Montsec i apareixen estranys ocells voltant sobre cim



Segons el mapa, el cim dela Tossa és un petita elevació uns 100 m. al nord-est, amb menys altitud (619 m.) i al que no vaig apropar-me, havent coronat ja el punt més alt. Torno a baixar per la carretera i només uns metres després de la pista per la que he arribat, per l'esquerra surt un corriol que davalla fins convertir-se en un ample camí...



...que travessa camps i oliverars en direcció al nucli antic de Santa Margarida, a la dreta, on trigo només mitja hora en arribar després de fer l'últim tram per la carretera de Valls a Igualada (C-37)



Aquí paro a dinar i a reprendre forces, ja que això no s'ha acabat encara... Em queda el tram de GR 172 en direcció a la Pobla, el veritable motiu de l'excursió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada