Estadisticas web

GR 11 (epíleg): Cap de Creus - Cadaqués

Anterior:
Port de la Selva - Cap de Creus


Qualsevol somni té un final, un despertar en que vas tornant a la realitat mentre vas recordant el que acabes de somiar... La travessa del Pirineu acaba al Cap de Creus; però també hi ha un curt tram afegit on hi ha prou temps de repassar els records que han donat aquests 13 anys i 820 kms. entre un mar i l'altre, gaudint de les vistes del vessant meridional del massís

(Cliqueu sobre les fotos per a ampliar-les)

Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICC
Cliqueu a sobre per a ampliar


Track a Wikiloc


Perfil i més dades



M'espera un camí ja conegut, que va prop de la costa però que només baixa al mar en un parell d'ocasions. Ara fa gairebé un parell d'anys vam fer-lo en sentit invers amb els companys de Singles (aquí).



Encara amb el molest vent del sud, intento dinar ben arrecerat pel far i començo a baixar per la carretera, més que res per canviar el camí de vinguda



En un parell de revolts arribo a la pedrera per on cal baixar extremant les precaucions; de seguida deixo les marques blanques i vermelles que se'n van a Irun, a l'altra punta del Pirineu. Aquesta vegada les deixo passar i continuo a l'esquerra, en direcció a Cala Jugadora



Una preciosa platjeta on hauria pres un bany en altres circumstàncies... Crec que avui no era el dia idoni



En aquesta banda del massís no canvia gaire el paisatge: marges a banda i banda, vegetació baixa i algun arbre aïllat



I és que aquest el paisatge típic del Cap de Creus: semi desèrtic, però amb molt de matoll. En molts trams no es veu ni un arbre



Tot i això al vessant meridional es veu més alzines, però encara joves. Cal anar travessant algun rec de tant en tant



La línia de la costa no s'allunya massa en cap moment



Els marges de pedra delaten que aquest camí ja devia existir fa molts anys, fins i tot segles...Al fons, el Morro de Cala Bona



Una hora després de sortir del far ja comencen a aparèixer les primeres cases. El camí va a sortir a una cruïlla de pistes, segueixo a l'esquerra i després em fico a la dreta per un corriol...



...que baixant al límit de les tanques dels xalets, va a sortir a la Platja Guillola, una altra meravella



El camí torna a pujar, passant sota unes cases i sobre la Cala d'en Lluís



Però encara aquí, prop de la civilització, no perd el seu caràcter. Ara les oliveres han agafat el lloc dels matolls i de les poques alzines



Després d'una curta pujada surto a la carretera de Cadaqués al far; la segueixo al sud uns 150 m. i em desvio novament a l'esquerra, creuant el Rec des Jonquet i passant sobre la cala del mateix nom



Després d'aquesta pujo una altra vegada a la carretera, al collet on vam deixar els cotxes fa un parell d'anys. El camí retalla entre dos xalets i la torna a creuar als 300 metres, baixant després per la riera de Portlligat



Als afores de Cadaqués, la badia de Portlligat és una de les visites imprescindibles del Cap de Creus i de la Costa Brava; i no només pels seus paisatges o per la tranquil·litat de les seves aigües...



...sinó que també acull la Casa-Museu de Salvador Dalí, el lloc on va viure i treballar fins al 1982



Però m'hauré d'acontentar de veure-la per fora, no em queda gaire temps si vull agafar l'autobús... A més a més, s'hi ha de dedicar una bona estona per fer-se'n una idea



Però també s'agraeix una vista del conjunt amb la badia de fons, banyada amb la llum de mitja tarda



Surto de la platja per la carretera que hi accedeix, arribant a un petit coll on es troba una ermita dedicada a un sant que em resulta familiar...



Novament una ermita dedicada a Sant Baldiri, aquesta de principis del s. XVII. Antigament havia estat dedicada als sants Abdó i Senén



Des d'aquí puc fer una última mirada als meus últims passos pel GR 11, ja amb una mica de nostàlgia...



...abans d'endinsar-me pels carrerons blancs de la vila blanca de la Costa Brava, on ara sí posaré punt i final a una llarga travessa, a un llarg somni i a una etapa de la meva vida




The End

Cap del Verd des de Gósol

Feia temps que la Serra del Cap del Verd estava en el punt de mira, però per un motiu o per un altre no m'hi havia acostat mai; segurament és que queda eclipsada per uns veïns il·lustres com el Pedraforca o el Cadí, o més modestos com Ensija o el Port del Comte. Finalment em vaig decidir aquest estiu passat i vaig preparar l'ascensió al sostre de la serra, del mateix nom, tot i que em van quedar ganes d'acostar-me cap als altres dos cims situats més a llevant.

Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICC
Cliqueu sobre el mapa i les fotos per a ampliar-les


Track a Wikiloc


Perfil i més dades



Arribo a Gósol a primera hora i després d'esmorzar, avanço escassos uns metres amb el cotxe per estalviar-me'ls després. Començo a caminar a la depuradora, sota el Castell de Gósol



Segueixo la pista que es converteix en un bon mirador de la serra, però per poc no albiro el meu objectiu



En canvi, a l'altre costat, destaquen el Pedraforca a l'esquerra i Ensija a la dreta



En uns 300 m. trobo un primer trencall; un corriol remunta a la dreta estalviant les llaçades de la pista, que torno a trobar una mica més amunt i que torno a deixar tot seguit; passo primer per una mena d'oratori...



...fins arribar a l'ermita de Santa Margarida (1.540 m. 0h25'), patrona de Gósol, construïda al 1735 possiblement sobre les restes d'una edificació anterior



A partir d'aquí el camí es va enfilant i va tallant la pista vàries vegades, entre boscos i prats, per anar-se acostant al Coll de Mola, solcat per una línia elèctrica



Quan els arbres ho permeten, s'obren les vistes enrere cap a la cara occidental del Pedraforca...



...o cap a la Gallina Pelada, la Serra d'Ensija i la Vall de l'Aigua de Valls per sota



En una mitja hora des de l'ermita surto finalment a la pista...




...que ja no deixaré fins al Coll de Mola (1.815 m. - 1h), entre el Puig dels Cloterons al nord...



...i la Serra del Cap del Verd al sud, cap a on em dirigeixo



Continuo pujant ara pel vessant occidental de la serra, totalment envoltat pel bosc. En un quart d'hora arribo al Portell de l'Ós, un mirador sobre la vall de la Vansa amb el Port del Comte a l'esquerra...



També s'albira al nord els últims contraforts de la Serra del Cadí



A partir d'aquí la pista es troba tallada al trànsit, segueix en pujada però molt suau



En acostar-se al fons d'un barranc torna a guanyar alçada ràpidament i va a sortir a un coll dalt de la carena (2000 m. - 2h), deixant ja els arbres per sota



Aquí es pot gaudir de la bona companyia bovina així com de les vistes sobre el massís del Pedraforca, amb el Cadí al darrere, i la serra d'Ensija



Pel cantó oest, el Cadí al fons i el barranc pel que venia pujant



A partir d'aquí serà tot pastures; es pot pujar pel més directe (dreta) o anar per la pista que fa un revolt, cada cop més desdibuixada



Ara ja sorgeixen els altres dos cims de la serra: el Cap de Prat d'Aubes al mig i el Cap d'Urdet mig ennuvolat a la dreta



La pista sembla morir poc abans del Coll dels Belitres...



...però només uns metres abans cal buscar a l'esquerra una traça de camí que sembla atacar el cim pel costat nord



Ja no té gaire secret, només cal guanyar escassament 100 m. de desnivell...



...per assolir el cim del Cap del Verd (2.248 m. - 2h20'), dins de la llista dels 100 Cims i dividit en tres comarques: Berguedà, Alt Urgell i Solsonès



Bones vistes sobre la serra del Port del Comte a ponent...



...el Cadí cap al nord...



...el Pedraforca omnipresent...



...el sector oriental de la serra, amb Ensija al darrere...



Pel sud la Vall de Lord, amb el pantà de la Llosa del Cavall i Sant Llorenç de Morunys. En un dia més clar es veuria Montserrat al fons



Molt més lluny, al Pallars, la Torreta de l'Orri una mica enterbolida



Després d'esmorzar començo el descens, en principi pel mateix camí de pujada, amb noves vistes sobre el Pedraforca



Però abans de baixar volia provar una cosa...



M'acosto al Coll dels Belitres per mirar si hi ha algun camí que pugi al Cap de Prat d'Aubes. La única pista que hi ha baixa pel vessant nord i no sembla que després remonti. Crec recordar que calia ficar-se entre els arbres per anar a buscar la carena, però entre que no ho veig gaire clar i que els meus genolls comencen a fer figa, decideixo donar la volta



Així que me'n torno a la pista cap al coll on he trobat les vaques...



...però abans d'arribar-hi veig una nova pista que baixa a la dreta; retallant entre els prats vaig a trobar-la...



...però per al meu desànim, trobo que va a morir uns metres més endavant, a la Cabana de la Jaça. Quan ja estava convençut de que havia de tornar a pujar, veig un corriol més avall, entre els arbres, que una mica més endavant s'eixampla i comença una davallada vertiginosa



Suposo que es tracta també d'una antiga pista que s'ha anat tancant, però amb un pendent molt pronunciat; no sé si l'agafaria de pujada...



Després de 20 minuts de baixada ja veig la pista principal per sota; deixo enrere les alçades del Cap del Verd...



...i segueixo plàcidament els últims gairebé 4 km. de tornada per la pista per la que he començat des de Gósol, o millor dit per un dels seus trencalls, ja que també hi ha una desviació cap al Coll de Mola



Mitja hora més tard ja tinc Santa Margarida a la vista, tot i que ara hi passo per sota...



M'acomiado ja del Cap del Verd amb la promesa de tornar-hi per assolir els dos cims que em falten...



...i arribo finalment sota el Castell de Gósol amb la vista fixada al Pedraforca que avui no m'ha abandonat