Estadisticas web

Jazikibel: flipant en colors

Abans de començar, comentar (modèstia a part) que porto més de 300 entrades al blog, milers de quilòmetres als peus, alguns centenars de cims, senders GRs i PRs, rutes de tots colors... Doncs el litoral del Jaizkibel supera de molt tot el que he vist fins ara. Valgui com a prova que m'ha quedat de llarg l'entrada més extensa en 8 anys del blog.

Ja n'havia vist algun reportatge que m'havia fet venir ganes de visitar-lo (sobretot a Mendiak) però la realitat va deixar en ridícul qualsevol expectativa: encara no he pogut trobar paraules per poder explicar el que es pot arribar a veure i a sentir davant d'aquesta joia geològica. Expressions com espectacular, extraordinari, increïble, d'un altre planeta... es queden curtes sens dubte.

El dia després de l'Euskalçotada vaig poder saldar aquest compte pendent, ja que vaig tenir un intent frustrat al 2010, quan unes inoportunes ampolles als peus em van fer renunciar a última hora, precisament en una altra KDD de Mendiak. Aquesta vegada ho teníem tot a favor: el temps es va posar de part nostra,el Cantàbric es va vestir amb les seves millors gales i sobretot, la companyia va ser d'autèntic luxe. I molt em sembla que, encara que Miranda i Txemi ja s'ho coneixien prou bé, es van quedar igual d'impressionats que jo...

Si bé no és una ruta llarga, a Jaizkibel les distàncies no compten; anàvem fent fotos com a bojos, i encara ens hauríem estat més estona tractant d'enregistrar cada record, cada pedra, cada roca, cada onada... Fins al punt que em vaig quedar sense bateria i vaig haver de fer les últimes fotos amb el mòbil. Cal tenir en compte que es camina arran de mar un bon tram, per sobre de les pedres i amb alguna sorpresa entre les roques; per tant, millor no anar en dies de pluja o boira, o amb la mar molt alterada; també és poc aconsellable l'època més calorosa (de maig a setembre més o menys) ja que llavors el ramat pasta lliurement i pot infestar de paparres els prats o les falgueres.

I perdó per la gran quantitat de fotos, però... M'he hagut de contenir, que encara n'hi hauria ficat més

Track sobre mapa 1:50.000 de l'IGN
Cliqueu a sobre per a ampliar


Track a Wikiloc


Perfil i més dades



Vam sortir de Donosti en dos cotxes cap al Jaizkibel; vam deixar un al final del trajecte, el bar del caserío Justitz (cap al km. 13 de la carretera de Lezo i Pasai-Donibame a Hondarribia, hi ha un desviament indicat) i vam tornar amb l'altre a l'inici, al km. 8,5, més o menys a la vertical del cim principal del massís, on hi ha el Fort de San Enrique. No hi ha un aparcament sino més aviat un sortint de la carretera on hi caben dos cotxes a molt estirar. Tornem enrere uns 200 m. i ens desviarem per un corriol senyalitzat que en primer terme condueix al monument "La unión de los Pueblos" de Mendiburu, més conegut com El Huevo Frito per raons òbvies

(foto de Txemi)
 photo Jaizkibel03.jpg

Si és que només per gaudir d'aquestes vistes ja val la pena d'arribar-s'hi: s'hi albira bona part del litoral basc, des de la sortida del port de Pasaia en primer terme fins al Cap Matxitxako, ja a Biscaia, desdibuixat per la boirina

(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)


Cap a la dreta baixa el barranc de Gastarotz, en una estona baixarem fins la seva desembocadura

 photo P1040983 Barranco Gastarotz.jpg

Però el nostre camí anirà cap a l'esquerra (oest) entre pastures, de moment res no permet intuir l'espectacle que ens espera arran de mar

 photo P1040976.jpg

He dit res? Bé, només deixar enrere l'escultura ja ens trobem un petit aperitiu, per anar fent boca

 photo P1040982.jpg

Creuem la Talaia Bidea, la ruta que recorre el massís a mitja alçada, i seguim avall pel llom d'una petita carena fins trobar una pista. A l'esquerra, amagat entre els arbres, es troba el caserío Gaztarrotz, tot enrunat

 photo P1040988 Caserio Gaztarrotz.jpg

Continuem davallant, ara entre els arbres...

 photo P1040992.jpg

...i travessant una curiosa rasa al mig del bosc. No serà l'element geològic més destacable del dia

 photo P1040994.jpg

Ja deixem enrere els arbres i la part alta de Jaizkibel...

 photo P1040996 Monte Jziazkibel.jpg

...i ens dirigim a la nostra trobada amb el Cantàbric

 photo P1040998 Litoral de Jaizkibel.jpg

Ens trobem amb el camí del litoral, que ve de Pasai Donibane; el seguirem a la dreta per conèixer el sector central, el més espectacular del litoral de Jaizkibel. De moment anem trobant alguns blocs de roca que semblen haver caigut de la muralla pedregosa

 photo P1050002.jpg

Mirant cap a les seves entranyes ja ens comencen a sorprendre les figures que s'hi formen al seu interior

 photo P1050003.jpg

A partir d'aquí caminarem un bon tram arran de mar, per la platja pedregosa de Tximistakurratua; geològicament parlant, per la rasa litoral, formada per l'erosió de les marees a la base de la muntanya

 photo P1050009.jpg

Hem tingut sort: la marea està baixa i el mar està mogudet. Les nostres càmeres comencen a disparar mirant de copsar el batre de les onades sobre les roques

 photo P1050011.jpg

I així, de cop i volta, com qui no vol la cosa... Ahivalahostia!!!!!! I això què és????

 photo P1050012.jpg

El primer plat està servit; m'agradaria tenir coneixements de geologia per poder arribar a entrendre "això"...

 photo P1050016.jpg

...perquè fins ara no li he trobat cap explicació...

 photo P1050017.jpg

...ni tant sols paraules per poder descriure-ho

 photo P1050018.jpg

Parlant clar: per flipar...

 photo P1050019.jpg

...tant per fora com per dintre

 photo P1050013.jpg

Però no sóc jo l'únic, eh? Em sembla que els meus dos guies s'ho estan passant d'allò més bé

 photo P1050021.jpg

I de l'entorn que ens envolta, doncs tampoc ens podem queixar: Cantàbric pur i dur. I pensar que aquí es volia fer un macro-port de mercaderies... Per sort, s'ha quedat en un malson

 photo P1050022 Litoral de Jaizkibel.jpg

Però no ens podem distreure gaire, perquè en una d'aquestes se't pot empassar la terra, o el mar... o tos dos

 photo P1050023 Grieta.jpg

Foto de Txemi per poder comparar les dimensions de l'esquerda; en altres circumstàncies, la marea pot arribar a omplir-la del tot... I no és la única de per aquí, ni la més gran

 photo Jaizkibel27.jpg

Avancem encara uns metres fins que ens veiem obligats a deixar la Tximistakurratua...

 photo P1050033.jpg

...en arribar al Cap de Gaztarrotz o Punta Ixkiro

 photo P1050025 Gaztarrotz Muturrua.jpg

Ara haurem de guanyar alçada per poder evitar aquest estimball, però tornarem a baixar per la vall de Labetxu o dels colors, i continuar després en direcció al Cap de Turroia, a l'esquerra de tot



En aquest cas haurem d'anar per la part superior dels torrons. La vall dels colors, dita així per les diferents tonalitats de les roques, baixa pel mig

 photo P1050037 Turroia.jpg

Hem de pujar uns metres per una pineda fins trobar un pas en la paret

 photo P1050041.jpg

Aquesta mena de canal, equipada amb una corda, s'ha de baixar amb atenció. El mur vist des de sota, l'hem anat resseguint per dalt

 photo P1050043.jpg

Ara per terreny més amable ens acostem al fons de la vall

 photo P1050047 Valle de Labetxu.jpg

Amb una mirada cap a l'altre vessant, ja podem intuir per què se li diu "la vall dels colors"



Contràriament al que estic acostumat per prop de la Mediterrània, aquí les regates que recorren els fons dels barrancs baixen carregades d'aigua encara que tinguin pocs centenars de metres de recorregut; fins i tot formen boniques cascades

 photo P1050050 Valle de Labetxu.jpg

Ja estem a tocar de la riera, gairebé on aquesta s'ajunta amb el mar

 photo P1050055.jpg

Una mirada de més a prop cap a les roques de l'altre costat, que amaguen una altra tanda de formacions espectaculars

 photo P1050053.jpg

Però abans, anem a examinar aquella roca solitària...

 photo P1050056.jpg

Un altre bon exemple del que podem trobar a Jaizkibel

 photo P1050057.jpg

Curiosament, estan més erosionades per dintre que per fora. I les formes que fan, aquesta arquitectura interior... Jo no sé com definir-ho

 photo P1050060.jpg

Una vegada feta la visita ens acostarem ara sí a creuar el torrent...

 photo P1050067 Valle de Labetxu.jpg

...no sense aturar-nos abans per contemplar la base sobre la que es recolza la roca anterior...



...així com les sorpreses que amaguen per dintre...

 photo P1050070.jpg

...preludi del que trobarem a partir d'ara

 photo P1050071.jpg

Ara sí, un quart d'hora després d'haver-hi arribat, creuem la erreka

 photo P1050073 Erreka Gaztarrotz.jpg

Però encara se'ns escapa la vista cap a les parets dels turroia

 photo P1050075 Turroia.jpg

No arribarem a la banda més colorida, més propera al mar, sino que haurem de remuntar uns metres; de mica en mica ens acostem al que promet ser un altre indret màgic...

 photo P1050076.jpg

...i un cop allà, les càmeres tornen a treure fum

 photo P1050079.jpg

No només el conjunt és meravellós, és que qualsevol detall de l'interior crida l'atenció

 photo P1050080.jpg

Repeteixo: per flipar...

 photo P1050081.jpg

...en colors...

 photo P1050092.jpg

Alguna sembla que s'hagi desmoronat per dins

 photo P1050084.jpg

Detalls de l'interior

 photo P1050085.jpg

Però jo millor callo i deixo contemplar

 photo P1050086.jpg


 photo P1050088.jpg


 photo P1050090.jpg

Diria que estan igual d'absorts que jo, per bé que ja s'ho coneixen

 photo P1050091.jpg

Detalls diversos

 photo P1050083.jpg


 photo P1050097.jpg

A aquest li podríem dir "l'ull que tot ho veu"...

 photo P1050094.jpg

I aquest... Inspirador del logo de la Wolkswagen?

 photo P1050098.jpg

Més formes capritxoses...

 photo P1050100.jpg

Amb detall

 photo P1050104.jpg


 photo P1050103.jpg

En fi, no ens podem quedar eternament, tot i que ens agradaria... Tornem a agafar el camí, des del qual veiem l'altra banda del barranc, al fons el Cap de Gaztarrotz

 photo P1050105 Labetxu Gaztarrotz Muturrua.jpg

Ara anirem elevats uns metres damunt del mar i la rasa mareal, per sobre dels torrons, més o menys com al vessant contrari

 photo P1050109.jpg

En aquest tram ens entretindrem més amb les onades i el seu trencar sobre les roques

 photo P1050113.jpg

És la repetició d'aquest trencar, durant milions d'anys, que ha anat conformant aquest paisatge únic al mon

 photo P1050115.jpg

Però l'espectacle geològic continua: hi ha roques per donar i per vendre, de formes gairebé irreals...

 photo P1050119.jpg

És la zona coneguda com el Laberint, salpicada per tot arreu d'aquestes escultures naturals.

 photo P1050120.jpg

Curiosament, presenten l'erosió més acusada per costat que dóna al sud

 photo P1050123.jpg

Entremig de tanta pedra i quan ningú no s'ho esperava, apareixen les reines d'aquests paratges

 photo P1050122.jpg

Els seus dominis tenen bones vistes al mar

 photo P1050124.jpg

En l'estona que portem per aquí ja anem notant com puja la marea; ara ja arriba a ocultar bona part de la rasa litoral

 photo P1050125.jpg

I mentrestant seguim sortejant aquests monuments geològics; la pena és que no tenim temps per mirar-los tots

 photo P1050127.jpg

Però sí els que estan més a prop del sender; aquesta sembla que se'ns vulgui menjar

 photo P1050129.jpg

Alguna també es pot visitar per dintre...

 photo P1050130.jpg

I no ens estarem de fer-hi una ullada

 photo P1050133.jpg

Una altra sessió de formes impossibles

 photo P1050132.jpg


 photo P1050137.jpg

N'hi ha per tornar-se boig



Fins i tot ja començo a veure hobbits dins les pedres...

 photo P1050131.jpg

En fi... Seguim caminant, que no acabarem mai

 photo P1050140.jpg

Si total n'hi ha per tot arreu...

 photo P1050143.jpg

...cada una més rara que l'altra

 photo P1050141.jpg

Després d'aquest tram ens endinsem un moment en el bosc per evitar el Cap de Turroia; baixem a un petit barranc, de dimensions més reduïdes que el de Labetxu; només hi cau un raig d'aigua

 photo P1050144.jpg

Resseguim uns metres el barranc per dirigir-nos a un altre dels plats forts del dia; de seguida trobem dues curiositats més...

 photo P1050147.jpg

...que ràpidament van augmentant en nombre i en mida...



...per acabar convertint-se en unes "habitacions" obertes en plena costa del cantàbric

 photo P1050148 La Concha.jpg

Per dintre, també plenes de colors, detalls i curiositats

 photo P1050149 La Concha pequentildea.jpg

Aquesta té finestretes amb vistes al mar...

 photo P1050151.jpg

...diverses tonalitats de blancs i ocres...

 photo P1050154.jpg

...i les característiques vetes que aquí forma l'arenisca

 photo P1050158.jpg

Potser algun dinosaure va pondre aquí un ou

 photo P1050161.jpg

Més vetes i formes rares...

 photo P1050162.jpg

I de cop i volta m'emporto la sorpresa: només havia vist les dues primeres cavitats, però la més gran queda amagada. Aquesta rep el nom de "la Concha" o la suite

 photo P1050164 La Concha.jpg

Sense comentaris...

 photo P1050165 La Concha.jpg

Aprofitant les vistes de luxe que tenen les habitacions cap al Cantàbric, parem a dinar una mica. No gaire temps, ja que portem tres hores i mitja i no hem fet ni la meitat del recorregut

 photo P1050150.jpg

Foto de grup (de Txemi) a la Concha

 photo Jaizkibel130.jpg

Així que deixem les habitacions i continuem pel corriol guanyant alçada de mica en mica; el Cap de Turroia queda amagat rere la Concha

 photo P1050166 La Concha.jpg

Però no s'ha acabat l'espectacle, no...

 photo P1050167.jpg

...aquí n'hi ha per tot arreu...

 photo P1050170.jpg

Així arribem a un altre balcó, aquest sobre el barranc Erentzin. A l'altra banda hi baixa una pista des de la carretera, suposo que està tancada al trànsit. A partir d'aquí ja pot ser més normal trobar-se amb gent, nosaltres no vam veure ningú gairebé fins al final

 photo P1050175 Balcoacuten de Erentzin.jpg

A sota, la "ría" que forma la erreka; després continuarem un tram pel bosc fins la Playa de los Fósiles, al final dels arbres

 photo P1050176 Balcoacuten de Erentzin.jpg

Vist des de dalt pot semblar difícil de superar, però a l'igual que al barranc de Gaztarotz, hi ha un petit corriol que baixa. Encara tenim temps d'entretenir-nos amb més roques caòtiques...

 photo P1050177 Balcoacuten de Erentzin.jpg

...o amb algun contrallum...

 photo P1050178.jpg

Una altra vegada les pedres no deixen de sorprendre'ns

 photo P1050179.jpg


 photo P1050180.jpg

Nous detalls per tot arreu

 photo P1050181.jpg


 photo P1050183.jpg

Si Dalí hagués conegut el Jaizkibel en comptes del Cap de Creus, no se si hauria acabat pitjor del que ja estava (i sense desmerèixer el Cap de Creus, que li tinc molt de carinyo)

 photo P1050184.jpg

A partir d'aquí em vaig quedar sense bateries i vaig haver de tirar de mòbil, ho sento per la qualitat de les fotos... Però no per la de les pedres, que no baixa

 photo P1050185 Balcoacuten de Erentzin.jpg

Una vegada al barranc creuem la regata Erentzin

 photo P1050188.jpg

El vessant del barranc que acabem de baixar, no és difícil però pot tenir algun punt relliscós

 photo P1050190 Balcoacuten de Erentzin.jpg

Tornem a terreny estable, travessem el bosc i ja tenim de nou el Cantàbric a tocar. Al fons la Punta Akarle o Erentzin

 photo P1050193 Balcoacuten de Erentzin.jpg

Després d'aquest descampat entrarem a l'última àrea destacable en quant a pedres

 photo P1050195.jpg

La Playa de los Fósiles

 photo P1050197 Playa de los Foacutesiles.jpg

Aquí fa la impressió de que els fòssils sorgeixin de dintre la roca, tant de la paret...

 photo P1050198 Playa de los Foacutesiles.jpg

...com del mateix terra

 photo P10501201 Playa de los Foacutesiles.jpg

Però no són "fòssils" tal com els coneixem sino paramoudras, que també tenen un origen fòssil. De fet, encara no se sap del tot d'on provenen

 photo P10501202 Playa de los Foacutesiles.jpg

Es pot trobar aquest tipus de fenomen en altres indrets del món, però per les seves característiques, pel seu estat de conservació i per les formes que agafen els paramoudras, resulten únics a nivell mundial

 photo P10501205 Playa de los Foacutesiles.jpg


 photo P10501207 Playa de los Foacutesiles.jpg

Un dels "fòssils" vist de prop

 photo P10501203 Playa de los Foacutesiles.jpg

Me pareció ver un lindo gatito...

 photo P1050199 Playa de los Foacutesiles.jpg

Per desgràcia no podem conèixer la part central de la platja, la marea ha anat pujant i ens impedeix el pas

 photo P10501206 Playa de los Foacutesiles.jpg

Hem de continuar uns metres per un dels camins que arriben des de la pista; en teoria hauriem de pujar fins aquesta i seguir-la a l'esquerra fins trobar un altre trencall que torna a baixar després d'uns 500 m. Però com que anem justos de temps, ens fiquem bosc a través, creuant el barranc una mica de qualsevol manera i sortint al camí que baixa des de la pista cap a l'extrem oposat, sense poder baixar-hi per culpa de les onades

 photo P10501210 Playa de los Foacutesiles.jpg

A partir d'aquí ja deixem enrere el gruix de l'espectacle geològic, tot i que seguirem trobant roques; ara anirem planejant prop del mar i pujant i baixant alguna cala aïllada on gaudirem d'un altre tipus d'espectacle

 photo P10501211.jpg

I és que, si no havia vist mai alguna cosa semblant a la geologia de Jaizkibel, tampoc havia gaudit fins ara del Cantàbric en plenitud de facultats, per dir-ho d'alguna manera

 photo P10501213.jpg

No com podria estar amb un temporal , ja que no ens hauria deixat arribar ni tant sols a la costa, però sí prou mogut com per veure la força amb que baten les onades

 photo P10501216.jpg

Llàstima de la càmera... Poso una foto de Txemi que li fa més justícia que les meves

 photo P10501217.jpg

Però el millor record és el que queda dins

 photo P10501220.jpeg

Anem gaudint també de la caiguda del sol sobre el mar...

 photo P10501224.jpg

...i de les parets dels penya-segats: la Punta Biosnar

 photo P10501227 Punta Biosnar.jpg

Encara ens queda una estona, però ara el camí és més amable

 photo P10501229.jpg

Seguim trobant noves cales...

 photo P10501235.jpg

...en les que de ben segur prendríem un bany en una altra època...

 photo P10501238.jpg

La punta Biosnar va quedant enrere

 photo P10501239.jpg

També trobem petits estanys d'aigua dolça formats pels torrents pocs metres abans de vessar al mar

 photo P10501244.jpg

Més pedres foradades, però ara ja no ens podem aturar

 photo P10501245.jpg

Últimes mirades sobre la força del Cantàbric...

 photo P10501246.jpg

...poc abans de que se'n vagi el sol

 photo P10501247.jpg

La darrera part del trajecte ha estat bastant concorreguda, aquesta és potser la zona més accessible i fins i tot es pot baixar en vehicle gairebé fins al límit dels penya-segats. A nosaltres només ens queda l'última pujada per arribar al bar Justitz, on ens espera el cotxe, després d'una jornada plena d'emocions inoblidables

 photo P10501249.jpg

Una vegada més, mila esker a Txemi i Joana

1 comentari: